Desembre 27, 2022
Per Direta
160 vistes

Amb mig milió d’euros en líquid per invertir, qualsevol persona de fora de la Unió Europea pot aconseguir el permís de residència a l’Estat espanyol mitjançant un procediment senzill i ràpid que s’allarga pots dies. Són els anomenats “visats d’or” o golden visa, que no requereixen ni tan sols residir al territori de l’estat, tot i que molt sovint, la inversió que es requereix es fa adquirint propietats immobiliàries. Des que van entrar en vigor, l’any 2013, el govern espanyol n’ha concedit 14.801 a canvi d’una inversió per aquest valor. Gemma Garcia, reportatge d’obertura de l’edició 560 de la Directa, que es publica aquest 27 de desembre, analitza el marc legal que regula aquesta modalitat de visat exprés a cop de talonari, i amb diverses expertes, recull els riscos de pràctiques de blanqueig de capitals que comporta. Per la seva banda, Marc Iglesias analitza el cas concret de Portugal on, arran d’un intens debat públic i investigacions judicials per pràctiques corruptes vinculades a la tramitació de golden visa –com l’operació Laberint–, s’ha aprovat una modificació legal que exclou les zones més afectades per la bombolla immobiliària de l’adquisició del permís de residència a canvi de la compra d’un immoble. I David Bou desgrana l’extenuant laberint burocràtic que suposa per a milers de persones arribades a l’Estat espanyol mitjançant vies migratòries o a través del reagrupament familiar, tot un greuge comparatiu respecte les que fan el procediment a canvi d’inversió. El reportatge s’acompanya de fotografies de Victor Serri i un treball infogràfic de Pau Fabregat, també responsables de la imatge de portada.

A l’entrevista en profunditat de la secció “Miralls”, Anna Iñigo conversa amb la historiadora Amaia Nausia, Doctora en Història per la Universitat de Navarra, que s’ha especialitzat en investigar el rol social de les dones vídues durant els segles XVI i XVII, recerques que ha recollit en llibres com el recent Ni casadas ni sepultadas. Las viudas: una historia de resistencia femenina (Txalaparta, 2022) que reflexiona sobre les eines de control comunitari contra les dones i de la importància de la família nuclear en la societat capitalista. Les fotografies són obra de Carlos Baglietto.

A la secció “Roda el món”, José De Echave Cáceres relata, des de Lima, la tensió social que s’ha desfermat al Perú, sobretot a les àrees allunyades de les grans ciutats, arran de la destitució del president Pedro Castillo

La persecució judicial al raper lleidatà Pablo Hasél ens revela una disputa entre l’Estat i les empreses supranacionals per determinar les expressions dissidents, però en realitat ambdós àmbits tenen el mateix objectiu: depurar la identitat dels dominats mitjançant mecanismes de control entesos de formes diferents; és la tesi que apunta l’etnomusicòleg Iban Martínez Cárceles en l’article que obre les pàgines d’opinió d’aquesta edició, que ha estat il·lustrat per Borja Lozano. Aquest capítol, “Impressions”, inclou també una reflexió de Joserra Olarieta, membre del sindicat Assemblea Pagesa, el qual apunta que des de lobbies com Confederació de Societats Científiques d’Espanya es pressiona contra l’aplicació d’una sentència del TJUE que estableix mecanismes de prevenció de riscos sobre la nova generació de plantes obtingudes mitjançant l’edició genètica; en aquest cas, la il·lustració corre a càrrec de Sansalab.

Els obradors comunitaris són un fenomen a l’alça mitjançant el qual diversos projectes agroalimentaris de proximitat poden compartir espai i maquinària per a l’elaboració dels seus productes, i a l’hora intercanviar coneixements i activitats formatives. Un reportatge de Laura Font Sentís, a la secció “Cruïlla”, ens n’explica una mostra, recollint experiències com el pla Concactiva (a la Conca de Barberà), Tres Cadires (a les Garrigues) o S’Obrador, a Mallorca.

La secció que posa la mirada en l’actualitat internacional, “Roda el món”, s’obre aquesta quinzena amb un reportatge de José De Echave Cáceres que relata, des de Lima, la tensió social que s’ha desfermat al Perú, sobretot a les àrees allunyades de les grans ciutats, arran de la destitució del president Pedro Castillo. A continuació, Maties Lorente posa el focus en les iniciatives de la societat civil ucraïnesa que han mirat de fer front a la invasió russa al marge del relat armamentista, des d’un enfocament de resistència no-violenta, malgrat les quals, els estats i mitjans occidentals han construït un discurs que contribueix a alimentar l’escalada militar al país eslau. Per tancar aquest bloc, Michele Giorgio, director de la revista Pagine Esteri, especula sobre una imminent cara a cara entre els líders sirià i turc, Al-Àssad i Erdogan; segons l’autor, la crisi econòmica i energètica i l’interès de Rússia i les petromonarquies aboquen ambdós a trobar-se malgrat la gesticulació en sentit contrari.

El renovat interès per l’obra literària de Pier Paolo Pasolini, coincidint amb el centenari del seu naixement, protagonitza la secció cultural “Expressions” |Marc Méndez

Coincidint amb el centenari del naixement del polifacètic creador italià Pier Paolo Pasolini, s’han publicat o reeditats, traduïts en català i castellà alguns dels seus treballs poètics, periodístics i teatrals més rellevants. En el reportatge d’obertura de la secció cultural, “Expressions”, Ivan Alcázar i Serrat en repassa algunes, per comprovar com les idees de l’intel·lectual continuen; interpel·lant-nos avui. Les il·lustracions estan firmades per Marc Méndez. Completen la secció un relat d’Olga Codina titulat “Si la teva mort fos un vestit”, acompanyat d’una il·lustració de Tania Manzanal Cerdà, i dues ressenyes de llibres: la novel·la Junil a les terres dels bàrbars, de Joan-Lluís Lluís (a càrrec de Josep Pimentel), i l’assaig Malditos de tierra y mar: comunidades y resistencias contra la explotación colonial, de l’historiador Rodri Robledal (firmada, en aquest cas, per Eloi Latorre).

Al contraportada d’aquesta darrera edició, com és costum, hi trobem la secció “Indirecta”, en aquest cas amb una entrevista de Berta Camprubí, a Rudi Estela Posada, activista del Moviment de Dones Amarú i del col·lectiu Ríos Vivos, que lluita contra la instal·lació de la represa més gran de Colòmbia en el riu Cauca, el projecte Hidroituango. La fotografia de l’entrevistada és de Victor Serri. Aquest número de la Directa és el darrer de l’any 2022; la seguent edició es publicarà el dilluns, 16 de gener de 2023, un cop passat el parèntesi nadalenc.




Autor font: Directa.cat