Novembre 28, 2022
Per Direta
234 vistes

El cas de Brian Rios, un home mort l’agost a la comissaria de la policia local de Rubí, és l’últim exemple més d’una tipologia que denuncia l’entorn de les persones que han perdut la vida en situació de custòdia ja sigui en dependències policials, en Centres d’Internament d’Estrangers (CIE) o en presons en els últims anys: desinformació, atenció inadequada a les famílies i manca de voluntat d’investigar els casos i depurar responsabilitats. El reportatge d’obertura de l’edició 558 de la Directa, que s’ha publicat aquest dilluns, 28 de novembre, radiografia el cas de Rios i repassa altres casos de morts en centres de privació de llibertat, a través de converses amb familiars, advocades i psicòlogues especialitzades en l’atenció a persones que han passat per aquesta situació. El treball ha estat realitzat per Jesús Rodríguez, Mathías Rodríguez i Vicent Almela i compta també amb il·lustracions de Raúl Vela, que també ha concebut el grafisme de la portada de l’edició.

A la secció de converses en profunditat “Miralls”, Victor Serri ha conversat amb el novel·lista gràfic italià Zerocalcare, autor de còmics com Kobane calling que recentment ha fet el salt a l’animació amb Cortar por la linea de puntos, una sèrie que parla sobre salut mental estrenada a la plataforma Netflix el 2021. L’autor reflexiona sobre l’activisme i les contradiccions en el moment de fer el salt a la professionalització de l’activitat creativa, dels moviments vinculats als centres socials okupats en què es va formar ideològicament, entre moltes altres qüestions. Les fotografies que acompanyen l’entrevista són del mateix Victor Serri.

“Les meves línies vermelles: res per als nazis, res per a la policia, res electoral”
El novel·lista gràfic italià Zerocalcare protagonitza l’entrevista de la secció “Miralls” |Victor Serri

Les joves haurien de jugar un paper clau en la regeneració de l’independentisme català si aquest moviment vol realment erigir-se en una eina per a construir un país que respongui a les necessitats reals de la població en el context de crisis globals. Aquesta és la tesi que defensa Didac Amat, membre de la junta d’Òmnium Cultural, en l’article que obre les pàgines d’opinió de la nova edició impresa. Aquesta secció, “Impressions”, es clou amb una reflexió de la periodista Amàlia Garcia Fargas, que propugna una reapropiació de l’espai públic per part de les veïnes com a resposta per fer front a la conversió de Barcelona en ciutat marca. Les il·lustracions d’aquests dos articles han estat obra de Bernat Velo i Gago_podenco.

A la secció d’alternatives “Cruïlla”, Roger Jiménez repassa l’activitat de diversos col·lectius, entitats i associacions que lluiten per la defensa d’espècies animals amenaçades i la preservació de la biodiversitat en els seus hàbitats naturals diferents indrets dels Països Catalans. El reportatge s’acompanya amb fotografies de Victor Serri i Marc Gálvez.

L’apartat internacional, “Roda el món”, ens porta aquesta quinzena un bloc especial dedicat a la Cimera de la COP27 que ha tingut lloc les darreres setmanes a la localitat egípcia de Sharm al-Sheikh. Marc Español, des del Caire, analitza els acords sorgits d’aquest encontre internacional per fer front a l’emergència climàtica, molt per sota de les expectatives, i també explica com la trobada ha desencadenat una onada repressiva al país amfitrió, blindat durant la cimera. Per la seva banda, Iolanda Fresnillo i Ilaria Crotti, membres d’Eurorad, plataforma europea que treballa per la justícia econòmica, posen damunt de la taula com a tebiesa que mostren els països del Nord Global en la lluita contra l’emergència climàtica condemna els estats més petits, i particularment els de caràcter insulars, amenaçats per l’escalfament del planeta, a endeutar-se per poder sobreviure.

Marc Español, des del Caire, analitza els acords sorgits de la cimera de la COP27 per fer front a l’emergència climàtica, molt per sota de les expectatives, i també explica com la trobada ha desencadenat una onada repressiva al país amfitrió, blindat durant la cimera

La relació entre les lletres basques i catalanes dista molt d’estar normalitzada, sobretot als territoris catalanoparlants, ja que poques editorials aposten per traduir literatura escrita originalment en èuscar, i el resultat és una producció molt desigual, amb mancances difícils d’explicar en autors consagrats com Bernardo Atxaga, i un buit total amb altres noms rellevants; en el reportatge d’obertura de la secció “Expressions”, Gorka Bereziartua Mitxelena ens trasllada aquesta realitat, acompanyat per collages d’Eleptric. La secció cultural es completa amb “Primer amor”, un relat de Maria Llerena il·lustrat per Olga Mollà, i amb dues ressenyes de productes culturals, la novel·la Dents de llet de Lana Bastašić (per Aisha Sheck) i la pel·lícula Costa Brava, Líbano, de la realitzadora libanesa Mounia Akl (per Sergio D’Asensio).

A la contraportada, dins de la secció “Indirecta”, Mariana Cantero entrevista Genís Domínguez, membre de la plataforma Eixample respira, un col·lectiu que lluita contra la contaminació generada pel trànsit rodat que afecta en aquest barri barceloní i que, tal com denuncia, és responsable de centenars de morts a l’any a la ciutat. La fotografia de l’entrevistat és de Hannah Cahuépé.

L’edició 558 de la Directa va acompanyada del suplement Ciutats vivibles, un quadern de vuit pàgines editat en col·laboració amb l’organització Entrepobles, que planteja debats i iniciatives per repensar les ciutats des d’una mirada feminista.




Autor font: Directa.cat