Març 14, 2022
Per Direta
80 vistes

Les protestes de fa uns mesos davant de supermercats de la cadena Mercadona, principalment a la comarca d’Osona, exemplifiquen la mala maror del sector ramader dedicat a la producció lletera, després de dues dècades de cobrar quasi el mateix valor per litre a causa de les pràctiques de la gran distribució, que aposta pels preus rebentats com a reclam comercial. En el reportatge d’obertura de l’edició 543 de la Directa, Josep Comajoan recull la veu del sector i radiografia els interessos empresarials i comercials d’aquest segment del negoci alimentari. Les fotografies van a càrrec de Sara Blázquez, Bernat Cedó i Sira Esclasans i la concepció gràfica és de Pau Fabregat.

A la nova edició de la publicació quinzenal, que ha sortit impresa aquest dilluns, 14 de febrer, s’hi inclou també una entrevista en profunditat a la sociòloga, escriptora i formadora Helen Torres, a càrrec d’Estibaliz García Taboada, amb fotografies de Lucas Guerra. Nascuda a l’Uruguai i resident a Catalunya des del 1991, el treball de Torres parteix del feminisme, l’anticolonialisme i de l’articulació entre llenguatge, art i polítiques. A partir del pensament de la zoòloga i filòsofa Donna Haraway, ha desenvolupat un marc teòric sobre gènere i diversitat funcional, narratives espacials i llibres col·lectius, que exposa en intervencions i narratives sonores, coordinant tallers de fabulació especulativa, així com tallers de lectura performativa.

També en aquest número, en la secció d’opinió “Impressions”, obrim debat sobre com, des de la nostra realitat i amb una mirada transformadora, hem de prendre posició davant d’un conflicte bèl·lic com el que aquests dies té lloc a Ucraïna. Els mateixos relats i les mateixes fórmules són vàlides per a totes les guerres? Hi participen Pere Brunet, investigador del Centre Delàs d’Estudis per la Pau, i el sociòleg Xavier Godàs. La il·lustració d’aquest contrast d’opinions és obra de Guillem Arderius. Tancant l’apartat d’opinió, Josep Manel del Llano, membre de la plataforma Zeroport, defensa i argumenta la necessitat de decreixement de grans infraestructures com el port i l’aeroport de Barcelona, en comptes d’ampliacions, com plantegen algunes administracions; en aquest cas, la il·lustració que acompanya l’article va de la mà d’Estefania Zorita.

A la secció “Cruïlla”, Sara Romero i Lluís Pascual ens parlen de les cooperatives i societats de titularitat municipal, en alguns casos centenàries que, han resistit al llarg de les dècades el procés de concentració del mercat energètic en un selecte oligopoli de grups privats, en petites localitats del País Valencià i Catalunya. Acompanyat per les fotografies de Mathías Rodríguez, s’expliquen casos com el Castellar-l’Oliveral (una pedania de València), Alginet (a la Ribera Alta) o Almenar (al Segrià).

A la secció d’internacional expliquem per quin motiu un destacament de forces armades procedent de Txetxènia està combatent braç a braç amb l’exèrcit rus a Ucraïna i quin paper juga en aquest conflicte, i també repassem els sis anys d’intervenció militar russa a Síria

El bloc internacional aplegat a la secció “Roda el món” inclou aquesta quinzena un reportatge de Ricard Vargas Golarons sobre la situació al Rif, antiga colònia espanyola i actualment sota domini del regne del Marroc; sota una extrema repressió policial i militar, la població rifenya continua sense poder reunir-se ni manifestar-se i una bona part ha hagut d’abandonar el país després de les últimes revoltes. A continuació, Nacho Ibáñez explica per quin motiu un destacament de forces armades procedent de Txetxènia està combatent braç a braç amb l’exèrcit rus a Ucraïna i quin paper juga en aquest conflicte, i analitza també com Vladímir Putin ha aconseguit, mitjançant l’aliança amb el clan Kadírov, situar sota l’òrbita de Moscou aquest territori que als anys noranta fou un maldecap independentista per a la Federació Russa, a canvi de permetre-hi un règim islamista i durament repressor, entre altres, amb el col·lectiu LGBTI. I sense abandonar les arestes del conflicte ucraïnès, tancant les pàgines internacionals, Marc Almodóvar analitza el paper jugat per les forces armades russes en la guerra de Síria en suport del règim de Bashar al-Assad.

La secció cultural, “Expressions” s’obre amb un reportatge de Guillem Martí sobre els balls de gitanes, danses populars que se celebren per Carnestoltes, sobretot a les comarques del Vallès,on han viscut una important recuperació durant les últimes dècades, fins a erigir-se en una tradició ben viva que s’adapta a cada època; les fotografies que acompanyen el text han estat preses per Jaume Herrero durant els balls de gitanes del passat Carnaval a Sant Celoni. Olga Codina firma l’aportació d’aquesta quinzena en l’apartat de narrativa creativa, amb el relat que titula “Has de saber”, tota una immersió en l’univers de l’absència. La secció es tanca amb ressenyes de llibres a càrrec d’Anna Pujol Reig (Soc una dona, de Maria Aurèlia Capmany amb il·lustracions de Jorgina Juvé i edició de Dimoni Pelut), Alejandro Robles (Siempre medianoche, de Jerry Stahl, editat per Malas Tierras) i Sara Blázquez (Anarquia relacional. La revolució des dels vincles, de Juan Carlos Pérez Cortés, editat per Tigre de paper).

Tanquem l’edició 543 de la Directa amb una entrevista d’Àlex Romaguera amb la periodista estatunidenca Tania Lavin, que presenta l’edició en castellà del seu llibre La cultura del odio (Capitán Swing, 2022), resultat de la seva infiltració en grups supremacistes neonazis de l’estat de Virginia. “Podria haver-hi qualsevol veí o company de la nostra oficina”, adverteix.




Autor font: Directa.cat