Desembre 2, 2022
Per Direta
153 vistes

Les reflexions de Dolores Juliano s贸n indispensables per a entendre la migraci贸, els processos d鈥檈xclusi贸 i criminalitzaci贸 cap a part de la poblaci贸 que viu en aquestes terres. Entre tants ensenyaments, segueix present la seva an脿lisi sobre la viol猫ncia institucional cap a uns certs col路lectius que no sols s贸n considerats diferents, sin贸 inferiors i prescindibles. Feia constant refer猫ncia a la persecuci贸 que enfronten les treballadores sexuals i els venedors ambulants com a exemple de la discriminaci贸 institucional, consistent a prohibir-los drets que als altres se鈥檒s reconeixen.

Els seus ensenyaments ens van ajudar a entendre i a expressar amb paraules la incomoditat que sentim quan es parla de les 鈥渄ones migrants鈥 des d鈥檜na perspectiva victimista que tendeix a subratllar l鈥檈xplotaci贸 i l鈥檈ngany enfront de les estrat猫gies que es desenvolupen durant els processos migratoris. Si b茅 proposava aquesta reflexi贸 fa m茅s de vint anys, continuem assistint a debats acad猫mics i pol铆tics que sotmeten al silenciament a les dones migrants, en parlar d鈥檈lles per貌 sense elles. Amb gran lucidesa assenyalava que aquesta mirada victimista permetia eludir una discussi贸 m茅s profunda sobre els efectes de la legislaci贸 d鈥檈strangeria i de les pol铆tiques desenvolupades en les mal anomenades 鈥渟ocietats d鈥檃colliment鈥.

Els ensenyaments de Dolores Juliano ens van ajudar a entendre i a expressar amb paraules la incomoditat que sentim quan es parla de les 鈥渄ones migrants鈥 des d鈥檜na perspectiva victimista

Aquests aspectes es continuen reproduint en l鈥檃ctualitat per貌 ara amb 鈥渘oves鈥 aproximacions, com la blanquejada perspectiva interseccional. En l鈥櫭爉bit de les migracions i dones, per exemple, moltes recerques de feministes blanques segueixen ancorades en estudiar les experi猫ncies individuals de persones o les seves 鈥渢raject貌ries migrants鈥. Busquen descriure al detall les viol猫ncies que viuen i, a vegades, es pregunten en quina mesura les seves recerques contribueixen a 鈥渆mpoderar鈥 a aquestes dones. La majoria de les vegades les respostes s贸n afirmatives, s鈥檃utoperceben com a salvadores blanques i aix铆 la 鈥渏ugada colonial鈥 es reprodueix fins a l鈥檌nfinit.

No obstant aix貌, poc s鈥檈studia sobre els mecanismes de poder que generen aquestes viol猫ncies, com es perpetuen i com queden ocults. Em pregunto si la cont铆nua narraci贸 sobre les viol猫ncies que enfronten les dones i persones trans migrants (que a vegades frega la morbositat, una esp猫cie de 鈥減ornomis猫ria鈥) contribueix a canviar les estructures que les (re)produeixen o, si per contra, ajuden a normalitzar-la. En el context actual i, despr茅s d鈥檃nys de ser part en/sobre recerques de 鈥渄ones migrants鈥, intueixo que contribueixen m茅s al segon que al primer.

Em pregunto si la cont铆nua narraci贸 sobre les viol猫ncies que enfronten les dones i persones trans migrants (que a vegades frega la morbositat, una esp猫cie de 鈥減ornomis猫ria鈥) contribueix a canviar les estructures que les (re)produeixen o, si per contra, ajuden a normalitzar-la

Les recerques haurien de mirar cap amunt. Estudiar, amb el mateix nivell de detall que s鈥檃nalitzen les vides migrants, als qui produeixen les viol猫ncies i als qui s鈥檈nriqueixen d鈥檈lles. En l鈥櫭爉bit de l鈥檃ntropologia, per exemple, es podrien realitzar entrevistes de profunditat amb el personal policial, jutges, jutgesses, funcionaris d鈥檈strangeria. Fer-los etnografia, anar als llocs on viuen, esperar-los fora, dormir a les seves cases, treure鈥檒s fotos, fer-se les seves amigues, cuidar a les seves criatures, compartir les seves vides鈥 Seria aix貌 possible? Fins i tot imaginable? Per qu猫 quan s鈥檈studia a les dones migrants aix貌 sembla possible i 茅s impensable amb una jutgessa? Quins cossos estan disponibles per a ser investigats i quins no? Deixen de ser 鈥渙bjectes d鈥檈studi鈥 les dones migrants estudiades? Deixen de ser-ho despr茅s de l鈥檃cte d鈥檈nunciaci贸 (merament autoexculpatori) de 鈥渟贸c conscient dels meus privilegis blancs鈥? Qui estudia al poder? Com estudiar-ho? Per qu猫 es decideix no fer-ho?

Els ensenyaments de Dolores Juliano i la incansable lluita d鈥橦ebe de Bonafini contra les estructures de poder de la dictadura i la viol猫ncia institucional, s贸n horitzons en el nostre present. Ens conviden a mirar cap amunt, a analitzar com s贸n les estructures que generen viol猫ncia, qui s贸n els que es beneficien i els qui la sostenen. Continuar amb aquesta mirada, amb el que elles van pensar i van reivindicar 茅s una manera d鈥檋onrar-les i continuar amb el seu llegat.




Autor font: Directa.cat