Juliol 6, 2021
Per Direta
296 vistes


Samuel Luiz tenia 24 anys quan va topar amb la mort el passat dissabte 3 de juliol a la Corunya. Segons diversos testimonis, aquest jove homosexual va ser apallissat brutalment mentre es trobava amb una amiga fent una videotrucada a l’exterior d’un local d’oci nocturn de la ciutat gallega. Una dotzena d’individus l’haurien colpejat al crit de “maricón de mierda” fins a deixar-lo inconscient i malferit a terra. Hores després, Luiz va morir a l’hospital fruit de les múltiples contusions provocades per l’agressió i després que el personal sanitari intentés reanimar-lo sense èxit.

Les autoritats no descarten la motivació homòfoba del crim de Samuel, però a la pràctica veiem com encara que hi hagi múltiples evidències, en la majoria dels casos els tribunals no acaben aplicant l’agreujant de delicte d’odi

Fins al moment, tretze persones han estat detingudes per la seva suposada relació directa o indirecta amb el cas, però la investigació continua oberta. La versió que la policia contempla és que la pallissa es va desencadenar per un “malentès”, quan un grup d’homes va creure que Samuel Luiz enregistrava amb el seu telèfon mòbil les dones amb les que anaven. Les autoritats no descarten la motivació homòfoba del crim, però a la pràctica, encara que hi hagi múltiples evidències, en la majoria dels casos els tribunals no acaben aplicant l’agreujant de delicte d’odi previst a l’article 22.4 del Codi Penal espanyol, que permet augmentar les penes si es demostra que els agressors actuen amb una motivació discriminatòria.

La tràgica mort de Samuel no és la primera que es produeix els darrers trenta anys a l’Estat espanyol per motivacions homòfobes, malgrat que els noms de les víctimes estiguin invisibilitzats i no constin a les estadístiques oficials per la insistència dels cossos policials i la judicatura a negar el seu vertader origen. A continuació, fem un repàs dels homicidis i assassinats ocorreguts des de 1990 fins a l’actualitat a l’Estat espanyol per transfòbia i homofòbia dels quals es té coneixement, a partir del recull elaborat pel projecte d’investigació periodística crimenesdeodio.info.


Sis assassinats homòfobs i set víctimes mortals més

La darrera mort amb presumptes motivacions homòfobes va ser la de l’històric activista LGBTI Fernando Lumbreras Márquez, el 5 de desembre de 2018 a la ciutat de València. Lumbreras, un dels líders i una figura clau del moviment LGBTI valencià, fou trobat mort al seu domicili, lligat i amb signes de violència per tot el cos, després què uns amics avisaren que no contestava les trucades. Els investigadors van detenir dues persones i van descartar inicialment motius d’odi en el crim, apuntant al robatori o a un crim passional. Els col·lectius LGBTI, per altra banda, sostenen que la víctima podria haver sigut seleccionada per la seva condició sexual. Un dels detinguts està en presó provisional i la investigació continua oberta, en una causa que el jutge manté sota secret de sumari.

Quatre mesos abans, el 12 d’agost del mateix 2018, Francisco Javier U.P., activista gai de 59 anys de Valladolid, conegut popularment amb el sobrenom de la Ely, va ser agredit per un menor de quinze anys a la mateixa ciutat castellana. Va estar ingressat a l’hospital quaranta dies fins que va morir a conseqüència del dany cerebral causat pels múltiples traumatismes de la pallissa. Víctima i botxí no es coneixien i es van trobar casualment de matinada a la via pública. Segons la sentència judicial, van acordar mantenir relacions sexuals i posteriorment l’adolescent va asfixiar l’home, que havia sortit de festa vestida de dona. En comprovar que encara respirava, el va colpejar repetidament i la violència no fa cessar fins que va sentir els crits d’un vigilant de seguretat i va fugir enduent-se la bossa de mà de la víctima. El menor va ser condemnat a sis anys d’internament terapèutic en règim tancat i llibertat vigilada de tres anys.

En el cas de l’assassinat de Javier Abil Orpegui, el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana va rebaixar la pena un any i tres mesos en negar el delicte d’odi i descartar la motivació homòfoba del crim

Un dels casos més paradigmàtics de com tracten les institucions aquests crims és el de Javier Abil Orpegui, assassinat el 5 de maig de 2014 a Gandia (la Safor). Abil va convidar a casa seva dos joves després d’una nit de festa. Allà, segons expliquen els agressors, van descobrir la seva orientació sexual i el van matar a ganivetades. Posteriorment, van avisar dues persones més per desfer-se del cos després d’esquarterar-lo. El principal acusat fou condemnat a setze anys i tres mesos de presó per assassinat amb l’agreujant d’homofòbia. Finalment, el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana va rebaixar la pena un any i tres mesos en negar el delicte d’odi i descartar la motivació homòfoba del crim. Set anys després dels fets que posaren fi a la vida d’Abil, diverses organitzacions en defensa dels drets LGBTI exigeixen que se’l reconegui com a víctima de l’homofòbia.

L’any vinent es compliran deu anys de l’assassinat de Rogelio Jesús Pérez Marcelino, el 13 de març de 2012 a Granadilla de Abona, municipi de l’illa canària de Tenerife. Pérez Marcelino va ser víctima d’un homicidi presumptament homòfob al seu propi habitatge. Després de prendre unes copes amb un amic, el va convidar a casa i, segons l’assassí, la víctima volia mantenir relacions sexuals amb ell, motiu pel qual el va deixar inconscient d’un cop d’ampolla al cap, per a posteriorment apunyalar-lo al coll i posar fi a la seva vida. Segons la Fiscalia i l’acusació particular, l’agressió va ser producte d’una discussió relacionada amb el consum d’estupefaents i l’assassí va ser condemnat a uan pena elevada de presó malgrat no tenir-se en compte l’agreujant per homofòbia.

La LGBTIfòbia, més visible que mai
Manifestació contra la LGBTIfòbia a Barcelona, l’any 2017 |Marta Pérez Santos

Un dels casos més dantescos és el d’Isaac Pérez Triviño i Julio Anderson Luciano, assassinats el 12 de juliol de 2006 a Vigo quan tenien 27 i 32 anys, respectivament. Tots dos van ser trobats a casa seva lligats, degollats, apunyalats i cremats. L’autor confés del crim havia estat amb ells de festa des de la nit anterior i un cop al domicili de les víctimes, les va assassinar a punyalades. Per al fiscal i l’acusació particular, tot va ser “pensat i calculat fredament” amb el propòsit “de fer creure que les seves víctimes havien estat objecte d’un robatori violent”. Una conducta que, segons la Fiscalia, no podia tenir justificació en la legítima defensa perquè “Jacobo va estar diverses hores al pis després del crim i va causar intencionadament un incendi per esborrar els indicis del que havia fet amb un comportament despietat”. Per a la defensa, en canvi, va actuar mogut per “una por insuperable a ser assassinat i violat, víctima del pànic, fora de si donat l’estat d’intoxicació en què es trobava”. El jurat popular va absoldre el 2009 l’acusat dels delictes d’assassinat, ja que va considerar la “por insuperable” i la “legítima defensa” que va manifestar la defensa. El Tribunal Superior de Justícia de Galicia va ordenar repetir el judici el 2010 i aquesta vegada sí que va ser condemnat a 58 anys de presó per l’assassinat de Pérez Triviño i Anderson Luciano.

L’assassinat de Viterbo Anilo va ser el gener de l’any 20oo a Montgat, però no es va jutjar fins al gener de 2020 en la que va ser la primera ocasió que un presumpte assassí seia a la banqueta dels acusats per un mòbil homòfob a Catalunya

Per últim, el crim comès a Montgat (Maresme) el 14 de març de 2020 va trigar vint anys a resoldre’s. Viterbo Anilo Villamar Guerrero, ciutadà Equatorià de 45 anys, va aparèixer degollat ​​al domicili on treballava cuidant un ancià. La víctima va morir després d’haver rebut múltiples punyalades a diverses parts del cos i talls mortals al coll. A la paret de l’habitació on es va trobar el cadàver hi havia escrit, presumiblement amb sang de la víctima: “Hitler tenia raó”. L’assassinat no es va poder resoldre en el seu moment i es va arxivar. Tretze anys després, una jutge de Badalona va encarregar als Mossos que reactivessin el cas. Els investigadors van repassar la vida de la víctima i van veure a la premsa local el telèfon d’algú que proposava cites amb homes. Coincidia amb el número que va trucar la víctima quatre dies abans dels fets per concertar una trobada a casa seva.

Disset anys després de l’assassinat, el neonazi Cristian A. va ser detingut a Colòmbia –on residia des de 2012– i extradit un any després a l’Estat espanyol, on havia servit a l’Exèrcit i tenia antecedents penals per agressió sexual i violència masclista. Finalment, va confessar que va anar en tren a Montgat per trobar-se amb un home, a qui va conèixer a través d’una oferta de treball que prèviament havia publicat i amb el qual suposadament havia de mantenir relacions sexuals. Un cop allà i després que la víctima es despullés, li va tallar el coll i el va apunyalar al cor i als pulmons. El jurat el va trobar culpable i l’Audiència de Barcelona el va condemnar a quinze anys de presó per assassinat amb acarnissament i traïdoria amb l’agreujant d’actuar per motius d’odi o discriminació. Va ser el gener de l’any 2020 i va suposar la primera ocasió que un presumpte assassí havia estat jutjat per un mòbil homòfob a Catalunya.


Cinc vides segades per la transfòbia

Si hi ha un cas icònic de la violència contra la comunitat LGBTIQ+ és el de Sonia Rescalvo Zafra, assassinada el 6 d’octubre de 1991 a Barcelona. Sis caps rapats neonazis, entre els quals hi havia tres joves de setze anys, van entrar al Parc de la Ciutadella i es van dirigir a la glorieta dels Músics, posteriorment rebatejada amb el nom de la víctima. Allà van trobar dormint Rescalvo i la seva companya Doris Romero, a les que van colpejar amb les seves botes amb puntera de ferro després d’identificar-les com a transsexuals. Sonia Rescalvo va morir mentre que Doris Romero va quedar ferida de gravetat. Abans d’abandonar el parc, els neonazis van agredir tres persones sense llar, dues d’elles van aconseguir escapar i una va perdre la vista d’un ull a causa de la pallissa. Tots van ser condemnats a penes d’entre 23 i 50 anys de presó.

L’últim lustre les agressions al col·lectiu trans també s’han disparat i s’han registrat almenys quatre morts violentes. El 20 de juliol de 2015, dos joves van assassinar Lyssa Da Silva després d’haver mantingut relacions sexuals a l’apartament que tenien llogat a la ciutat d’Alacant. La dona va ser abandonada pels agressors, malferida, a l’ascensor de l’edifici. El principal acusat va reconèixer que va colpejar la víctima després de descobrir la seva identitat sexual. El jutge li va rebaixar la pena a deu anys de presó per haver confessat el crim i no va considerar l’agreujant d’odi.

L’últim lustre les agressions al col·lectiu trans també s’han disparat i s’han registrat almenys quatre morts violentes

Un any i escaig després, el 24 d’octubre de 2016, Lorena Reyes Mantilla va caure al buit des de la tercera planta al pati interior d’un edifici de Santa Cruz de Tenerife, el que li va provocar diversos traumatismes que li van suposar la mort. La dona transsexual exercia com a treballadora sexual i intentava fugir del pis on un client amb el qual havia discutit l’hauria amenaçat i agredit amb un ganivet de divuit centímetres, provocant-li una profunda ferida d’arma blanca a la mà. L’acusat, que es va entregar a la policia el mateix dia i va quedar en llibertat amb càrrecs d’homicidi, finalment va quedar absolt pel jurat popular, que principalment va esgrimir que cap testimoni el va reconèixer directament al lloc on van succeir els fets.

Just abans de l’esclat de la pandèmia, el 3 de març de 2019, un home i una dona van assassinar a cops una dona transsexual en un camp de taronges proper a Castelló. La zona, segons explicaven diverses fonts, és un lloc habitual on s’exerceix el treball sexual. La víctima, de la qual es desconeix la identitat, fou asfixiada i colpejada fins a la mort i la policia va detenir al cap de pocs dies els presumptes autors, un home de 41 anys i una dona de 46, i els va enviar a presó a l’espera de judici acusats d’un delicte d’homicidi.

Finalment, la darrera víctima d’aquesta tràgica llista és Paloma Barreto, una dona migrant i transsexual de 38 anys que va aparèixer nua i amb divuit ganivetades al pit i les natges al mateix pis on l’acusat del crim –en presó provisional– tenia llogada una habitació, al municipi d’Avilès (Astúries). El crim va succeir el 21 de setembre de 2019 i encara està pendent de judici.




Autor font: Directa.cat