Setembre 2, 2022
Per Direta
258 vistes

“Proveït d’un passamuntanyes, va llançar pedres i ampolles contra els agents, va col·laborar en l’aixecament d’una barricada, va moure contenidors i papereres arrencades de la via pública i va avivar el foc llançant-hi objectes”. Això diu la sentència contra Oriol Calvo, un jove de 24 anys de Barcelona que denuncia un muntatge policial, assegura que els policies que el van detenir han falsejat l’acusació i nega tots els fets que li atribueixen. La secció setena de l’Audiència de Barcelona el va condemnar el passat mes de juny a quatre anys, un mes i setze dies de presó pels delictes d’atemptat agreujat i desordres públics, basant-se exclusivament en el testimoni del sergent de la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra amb número de placa 7828, així com d’un dels seus subordinats. No consta a l’expedient del cas cap altra prova, ni testifical ni documental, que ratifiqui les paraules dels policies. Els jutges que van rubricar la condemna, José Grau Gassó, María Calvo López i Gemma Garcés Sesé; reblen, en l’apartat de “fonaments de dret” de la sentència, que “el relat dels agents resulta plenament creïble” i que “no hi ha cap motiu que s’hagi acreditat d’enemistat o interès espuri derivat de qualsevol tipus de relacions prèvies entre els funcionaris policials i l’acusat que pugui enterbolir la contundència de les seves manifestacions i per això el tribunal no troba cap motiu per a dubtar de les seves declaracions”.

El dia dels fets, tot i acusar-lo de greus aldarulls, el van deixar marxar al·legant “la impossibilitat que cap vehicle policial es desplacés a la zona per tal d’efectuar el seu trasllat com a detingut”

Calvo, aquest divendres, ha rebut l’escalf d’entitats i veïns del barri de Sants de Barcelona. En un acte celebrat a la plaça Bonet i Muixí, organitzat pel Consell per la República i amb el suport de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), s’ha fet lectura d’un comunicat i s’ha anunciat la presentació d’un recurs contra la sentència davant de la sala civil-penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. “M’estava manifestant pacíficament davant de la Delegació del Govern al carrer Mallorca. Era el dia 15 d’octubre de 2019, l’endemà de la protesta a l’aeroport de Barcelona. Aleshores va passar un carrusel de la Brigada Mòbil. Un furgó para al meu costat i un mosso baixa i em pega un cop de porra mentre m’insulta”, recorda el jove, en contrast amb la versió policial del que va passar aquella nit. “Fins i tot, després de fer una fotografia del meu DNI, em van cridar ‘Viva España’ i em van deixar en llibertat”, rememora encara amb certa incredulitat. De fet, el procediment policial emprat amb el jove és contrari al protocol d’actuació dels Mossos d’Esquadra, que haurien d’haver-lo detingut, si tal com van assegurar els antiavalots en seu judicial “tenia un paper destacat i actiu en els aldarulls”. Per contra, el van deixar marxar al·legant “la impossibilitat que cap vehicle policial es desplacés a la zona per tal d’efectuar el seu trasllat com a detingut”. “Tot el que diuen és fals. No sé si em confonen amb més o menys malícia amb una altra persona o uns altres fets”, assevera Calvo.

Diverses entitats de Sants, l’ANC i el Consell per la República s’han solidaritzat amb el jove |Roser Gamonal

Una de les contradiccions més flagrants entre la versió policial i la del condemnat és l’hora a la qual es va produir la intervenció policial. Segons els agents de la Brigada Mòbil, i així consta a la sentència, la identificació i alliberament del jove es va efectuar a les tres de la matinada, tot i que l’acusat i els testimonis presencials mantenen sense matisos que els fets van passar al voltant de les onze de la nit. Quatre hores de diferència. Així i tot, els jutges no han fet cap referència a aquesta incongruència en el redactat de la sentència. Es dona la circumstància que el sergent 7828 que impulsa l’acusació, va protagonitzar dos anys més tard la detenció de Carles S., un veí de Sants que participava en les protestes per l’empresonament de Pablo Hasél. Aquest jove, que regenta una taverna al carrer de Vallespir, assegura que el seu cas també és un muntatge i que el testimoni del sergent és “pura fabulació”. Cal recordar que el sergent 7828 va ser enregistrat per TV3 l’any 2020 mentre encaixava les mans amb el propietari de l’empresa Desokupa Daniel Esteve, després d’una actuació conjunta per desallotjar un immoble del barri del Poble-sec. Fonts del mateix departament d’Interior van qualificar l’actuació d’irregular, ja que el personal de Desokupa va retindre i amenaçar les persones desallotjades en connivència amb els agents policials.

Es dona la circumstància que el sergent 7828 que impulsa l’acusació, va protagonitzar dos anys més tard la detenció de Carles S., un veí de Sants que participava a les protestes per l’empresonament de Pablo Hasél

En l’acte celebrat a la plaça Bonet i Muixí hi ha intervingut Guillem Fuster en nom del Consell per la República –que ha assumit la defensa jurídica del jove–, tot refermant: “No deixarem a ningú enrere i arribarem fins on calgui, això ho diem aquí perquè se senti alt i clar, també a aquells que hagin vingut a prendre nota de la roda de premsa”. El missatge no anava dirigit als periodistes –tal com després ha aclarit–, sinó als dos mossos d’esquadra de paisà que asseguts a la terrassa d’un bar no es perdien detall de l’acte i a les dues agents del Cos Nacional de Policia que observaven la protesta des de la porta de les Cotxeres de Sants. La diputada Aurora Madaula i l’expresidenta del Parlament Laura Borràs eren presents a l’acte i s’han solidaritzat amb el jove i la seva família. Dues representants de la Xarxa anti-repressió de familiars de detingudes han mantingut una estona de conversa amb la mare de l’Oriol i s’han ofert per a qualsevol ajuda que els puguin proporcionar.




Autor font: Directa.cat