Desembre 26, 2022
Per Direta
156 vistes

Recorde quines van ser les meues primeres lectures. Recorde quins llibres em van agradar molt (no recorde, en canvi, quins no) i recorde com llegir em va fer qui soc (quina frase més tòpica i sentimentaloide; Nadal, supose).

El fet és que no vaig créixer en una família amb estudis universitaris, ni tan sols de batxillerat, i quan era nana ma mare estava entre l’atur i mil faenes diferents, mentre que mon pare, després d’anys de polimentador, va començar com a vigilant d’un garatge de vint-i-quatre hores. En aquest context, els llibres estaven molt presents. Mon pare era i és un lector voraç. Sense estudis, va començar a llegir a l’adolescència mentre ja treballava i no ha parat de fer-ho. Llegia sobretot novel·la, encara que per casa tinc uns volums del Capital subratllats per ell. La campanya de promoció lectora a casa era ell, ell i els seus llibres a la tauleta de nit, ell i els seus llibres comprats al quiosc de col·leccions tipus “Los mejores libros del boom” o “Grandes clásicos”. Per altra banda, tenia a ma mare, que si bé durant la meua infantesa llegia menys, de jove havia format part d’aquells que van recuperar la llengua, que es van interessar pel seu país (ella ho continua fent) i que havia anat llegint els clàssics de la literatura catalana (aquelles edicions grogues), col·leccionant llibres polítics…; així que a casa hi havia llibres, teníem molts llibres. I hi havia interès perquè jo fora lectora.

Les tres bessones, La rata Marieta, Tina Superbruixa, Pol i Laia, El senyor dels lladres… i a poc a poc tota la resta de llibres van anar mostrant-me que uns papers podien fer-me somiar i viure aventures.

Les primeres lectures són personals i íntimes, i responen a les realitats socials i econòmiques de les nostres famílies

No volia començar una columna amb frases típiques, com: “els llibres em van fer com soc”; ni explicar la meua relació personal amb els llibres, “a casa no hi havia títols acadèmics, però sí molts llibres”; però les primeres lectures són personals i íntimes, i responen a les realitats socials i econòmiques de les nostres famílies, dels nostres entorns. I l’altre dia pensava en la sort o no de la gent que m’envoltava, amb el seu accés a les lectures, en com ho van fer, i vaig pensar en les biblioteques. En com les biblioteques públiques arriben a tots aquells i aquelles que no tenen llibres a casa i com les biblioteques escolars, amb bibliotecaris i bibliotecàries escolars, són tan necessàries i alhora són tan oblidades, tan menyspreades.

Les escoles són el primer contacte per a molts i moltes xiquetes amb els llibres. Poder accedir a les paraules escrites, accedir així als mons que uns altres s’han inventat per a nosaltres. Com és d’important reivindicar una literatura infantil i juvenil de qualitat, com d’important i essencial és donar suport a la creació i difusió d’aquesta literatura i no caure en notícies autocomplaents ni, molt menys, en silenciar-la o empetitir-la. La literatura infantil i juvenil és literatura i qui accedeix a ella, els lectors més menuts i menudes i les adolescents, en el moment que estan llegint ja són lectors i lectores i no futurs lectors. I són exigents, com ha de ser.

Ser exigent en la literatura infantil i juvenil és una de les batalles que tenim pendents

Ser exigent en la literatura infantil i juvenil és una de les altres batalles que tenim pendents. Els primers lectors mereixen ser considerats lectors i lectores capaces; capaces d’emocionar-se, de voler aprendre, de voler descobrir…; i nosaltres, els i les mediadores, les famílies, els docents, els bibliotecaris, els periodistes culturals, els llibreters; hem de ser capaces de deixar a l’abast d’aquests lectors els llibres que es mereixen.

Un any més no hem parlat de les biblioteques i de la situació precària en què es troben, com tampoc no parlarem de primeres lectures; més enllà d’algun article sentimentaloide i naïf, com aquest mateix. Per això el que ens cal són polítiques valentes (ajudes a la creació literària per a escriptors i escriptores, ajudes a l’edició més específiques, més inversió en biblioteques públiques i escolars…) que ajuden a fer que aquell menut o menuda que vulga accedir a un llibre ho tinga fàcil. I que tinguen al seu abast llibres de qualitat. Perquè aquells i aquelles que encara no hagen trobat quin llibre els agradarà, quin llibre recordaran de ben majors, ho puguen fer.




Autor font: Directa.cat