Mar莽 3, 2021
Per Nord-Estl Libertari
363 vistes


Pres贸 provisional per a les vuit persones acusades d’anarquisme de barricades, que els Mossos van detenir a Barcelona el vespre del passat dissabte 

Segons que ha informat el TSJC, les persones detingudes nom茅s han contestat les preguntes de la seva defensa quan han passat a disposici贸 judicial 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Canet de Mar (Alt Maresme, Maresme) 03/03/2021.- Llegim a VilaWeb que el Jutjat d’Instrucci贸 Num. 17 de Barcelona ha acordat pres贸 provisional sense fian莽a per a les vuit persones detingudes que, segons els Mossos d’Esquadra, van actuar en grup i organitzats en els aldarulls de dissabte passat a Barcelona, despr茅s d’una manifestaci贸 a favor de Pablo Hasel. Segons ha informat el Tribunal Superior de Just铆cia de Catalunya (TSJC), les persones arrestades nom茅s han constatat a les preguntes de la seva defensa. 

Es tracta de cinc homes i una dona de nacionalitat italiana, una altra dona francesa i una vuitena de nacionalitat espanyola. La causa est脿 oberta pels delictes d’homicidi en grau de temptativa, atemptat contra agents de l’autoritat, desordres p煤blics, danys, manifestaci贸 o reuni贸 il路l铆cita i pertinen莽a a grup criminal. 

Segons l’atestat dels Mossos, les persones detingudes estarien darrere de la crema d’una furgoneta de la Gu脿rdia Urbana a la Rambla de Barcelona. Totes elles van ser detingudes durant els aldarulls de dissabte, mentre que dilluns es van escorcollar dues naus okupades de Canet de Mar (Alt Maresme, Maresme) i Matar贸 (Baix Maresme, Maresme), on algunes viurien segons la policia de la Generalitat. 

Ahir, en un comunicat, la policia auton貌mica catalana va informar que formaven un grup “violent i organitzat” que va donar per desarticulat amb les seves detencions. 

Editorial de Vicent Partal 

Aquest dimecres Vicent Partal, director de VilaWeb, publica l’Editorial titulat Un petit homenatge a l’anarquisme itali脿. L’anarquisme itali脿 es fa servir encara avui com a mite reaccionari per a provar d’explicar unes determinades accions que defugen la normalitat pol铆tica, que reprodu茂m tot seguit: 

“El fantasma de l’anarquisme itali脿 fa anys que reapareix una vegada i una altra a Barcelona, com un mite reaccionari per a provar d’explicar unes determinades accions que defugen la normalitat pol铆tica. 脡s una q眉esti贸 ben rid铆cula en si, i potser no mereixeria ni un comentari, per貌 avui m’interessa de remarcar la superviv猫ncia del vells tics reaccionaris que amaga i la manera com, amb aquestes acusacions, el sistema posa una ombra sobre un dels moviments anarquistes m茅s importants, i interessants, d’Europa -ep, si 茅s que hi ha anarquismes “nacionals“. 

Dic que 茅s rid铆cul en si, perqu猫 repassar la premsa mon脿rquica aporta una tal assidu茂tat i quantitat d’anarquistes italians al nostre pa铆s que tan sols ajuntant titulars, l’un darrere l’altre, n’hi ha prou per a riure. Tradicionalment, ja fa molt temps que algunes protestes sectorials i espor脿diques com les de Can Vies, per exemple, havien estat convenientment “explicades” a partir de la pres猫ncia i la participaci贸 d’anarquistes italians. Per貌, de fa uns quants anys, 茅s divertit i tot de comprovar com reapareixen una vegada i una altra els famosos anarquistes que arriben a donar suport –un suport ideol貌gicament molt contradictori– al proc茅s cap a la independ猫ncia de Catalunya. 

Uns quants exemples r脿pids. No 茅s que ara hi haja anarquistes italians en les protestes per Pablo Hasel. 脡s que, per exemple, el diari El Pa铆s veia anarquistes italians pel mig del Tsunami, a les protestes contra la sent猫ncia del Tribunal Suprem. O El Confidencial fins i tot en veia, poca broma, rere l’organitzaci贸 del Primer d’Octubre, en un article que sembla que ha desaparegut dels seus arxius per貌 que rest脿 convenientment guardat en imatge. “Centenars d’anarquistes preparen la seua Internacional del Terror l’1-O“. Uau! 

Alerta. No 茅s que no puga haver-hi italians de tant en tant en les protestes, italians anarquistes i tot. Com explicava fa poc el col路lega Arturo Puente, un 2,36% dels barcelonins tenen ciutadania italiana i la gran majoria s贸n gent jove. Segur, doncs, que uns quants van a les manifestacions. Ara, d’aix貌 a la invasi贸 d’anarquistes cisalpins hi ha un bon tros. I un 煤s molt pervers de la propaganda. 

脷s que, com deia abans, en el fons no fa sin贸 remarcar la superviv猫ncia de vells tics franquistes i de m茅s enrere i tot, dels burgesos tradicionals. Perqu猫 quan t’expliquen aquest conte dels anarquistes italians, en el fons intenten de dir que “els nostres xiquets” no ho farien mai, aix貌. 脡s un ref煤s a veure la realitat i alhora a negar que hi ha un conflicte a casa que ha de ser resolt. Amb el recurs als pobres italians la viol猫ncia 茅s importada i no local, i aix铆 esdev茅 una manera de negar la realitat que cal recon猫ixer que ha funcionat sovint i que durant el franquisme es va refinar amb aquella apel路laci贸 permanent a “l’enemic exterior” com a motor de qualsevol oposici贸. 

L’anarquisme, en concret, ha estat usat per diverses causes originals. Una de molt important 茅s la impermeabilitat a la integraci贸. Gaireb茅 mai ni enlloc l’anarquisme no s’ha integrat en el sistema ni ha participat en cap govern. Frederica Montseny n’茅s pr脿cticament la gran excepci贸. A difer猫ncia d’alguns socialistes i comunistes que en molts llocs, ara mateix entre nosaltres, poden ser l’avantguarda de la reacci贸 i sentir-se comod铆ssims defensant el sistema. Com que aix貌 no passa amb l’anarquisme, aleshores es recorre a la vella f贸rmula que diu: si no els pots integrar, criminalitza’ls. I aix貌 ve de lluny. Ja quan es va fer el Congr茅s de Londres, el lluny脿 1881, el missatge per a contrarestar l’organitzaci贸 global de l’anarquisme va ser que eren violents i que predicaven –Kropotkin o Malatesta, per dir dos dels noms m茅s coneguts– la viol猫ncia. 脡s clar que ja era una forma de criminalitzaci贸, per貌 cal recon猫ixer que va calar. 

Particularment, en l’imaginari reaccionari espanyol, “anarquisme” i “itali脿” es relacionen per la col路laboraci贸 intensa entre l’anarquisme itali脿 i el catal脿 a comen莽ament del segle XX, per貌 tamb茅 pel paper que tingu茅 durant la guerra contra Franco, en oposici贸 alhora al feixisme i a l’estalinisme. I a Mussolini. Globalment, el fet que Enrico Malatesta fos itali脿 o que els famosos Nicola Sacco i Bartolomeo Vanzetti fossen d’origen itali脿, a m茅s de la pres猫ncia de molts italians anarquistes en molts pa茂sos del m贸n, potser explica tamb茅 la facilitat de la par貌dia. 

Diversos especialistes han dit que una de les possibles causes de la fixaci贸 que hi ha en molts pa茂sos del m贸n amb els anarquistes italians 茅s precisament el seu internacionalisme radical. A difer猫ncia dels socialistes, molt euroc猫ntrics, els anarquistes i sobretot els anarquistes italians pel paper de l’emigraci贸 al seu pa铆s, van difondre la ideologia a tot el m贸n, fet que permet茅 de presentar-los, caricaturescament, com una mena de “ap貌stols globals de la bomba” –la frase 茅s origin脿ria d’un diari xil猫. Malatesta i Pietro Gori van viure gaireb茅 tota la vida fora d’It脿lia, mentre que els anarquistes italians, com 茅s sabut, van estar al darrere de la formaci贸 d’organitzacions sindicals importants a pa茂sos com ara els Estats Units o l’Argentina –la Federaci贸 Obrera Regional– o van tenir una gran influ猫ncia intel路lectual en m茅s parts del m贸n com ara als pa茂sos lus貌fons, mitjan莽ant Angelo Bandoni, que el 1915 va fundar Guerra Social al Brasil. M茅s recentment, M猫xic ha provat d’explicar tamb茅 el zapatisme arran de la influ猫ncia dels anarquistes italians, que 茅s cert que han parat una gran atenci贸 en aquest moviment, com tamb茅 en el problema kurd, precisament perqu猫 indiquen alternatives al sistema capitalista, reals i portades a la pr脿ctica. 

Finalment, m’agradaria destacar molt que precisament l’anarquisme itali脿 ha estat un dels moviments europeus m茅s rics i lliures quant a la discussi贸 ideol貌gica i a les formes d’organitzaci贸. I que 茅s aix貌 que, a parer meu, mereixeria ser destacat, molt m茅s que la caricatura violenta a qu猫 es vol reduir. 

Perqu猫, a difer猫ncia d’uns altres pa茂sos, a It脿lia el moviment anarquista ha continuat ben viu i ha influ茂t en lluites importants, com ara la lluita contra la globalitzaci贸, la cr铆tica a grans obres d’infrastructura, com 茅s el cas del TGV alp铆, el moviment feminista i l’antipsiquiatria, o ha generat projectes com ara la xarxa Genuino Clandestino o la comuna llibert脿ria rural Urupia. Des dels anys setanta el moviment anarquista itali脿, de vegades en debat amb els militants i pensadors de l’Autonomia Obrera, sempre s’ha adaptat a la realitat, aportant-hi una perspectiva cr铆tica especialment refrescant, que sovint feia obrir els ulls. Parle dels Ateneus Llibertaris, d’all貌 que alguna gent anomena Moviment 1977, o de la Federaci贸 Anarquista Italiana, per貌 tamb茅 de grups molt aferrats al territori de l’estil Sic铆lia Llibert脿ria, el Cox18 de Mil脿 i el Col路lectiu Llibertari Florent铆. I sobretot de les seues importants publicacions, des de Cenerentola, el nom de la qual t茅 a veure amb Barcelona –i a veure si la premsa del r猫gim hi troba un altre fil贸!–, a la desapareguda A-Rivista Anarchica o Umanit脿 Nova

I d’ac铆, del reconeixement a tanta feina feta i la meua admiraci贸 per la seua capacitat de lluita i coher猫ncia, ve el meu petit homenatge d’avui. Escrit tamb茅, no ho negar茅, per mirar de contrarestar un poc tant de pamflet que circula en forma de diari.” 




Autor font: Nordestllibertari.blogspot.com