Gener 27, 2023
Per Nord-Estl Libertari
1,797 vistes

Presentaci贸 a Girona del llibre Elogi de la mentida, de Josep Torres Trib贸, el dimecres 1 de febrer a la Casa de Cultura, a les 19 hores 

L’editorial Cal路l铆graf reedita l’assaig Elogi de la mentida del fil貌sof i pedagog llibertari Josep Torres Trib贸, nascut a Mollerussa  

V铆ctima de la deportaci贸 nazi, va ser assassinat al castell de Hartheim el 1941 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gavarres, Giron猫s, comtat de Girona) 27/01/2023.- Presentaci贸 a Girona del llibre Elogi de la mentida, de Josep Torres Trib贸, el dimecres 1 de febrer, a les 19 hores, a la Casa de Cultura. Amb Jaume Torrent, Max P茅rez i Alba Padr贸s. 

L’editorial Cal路l铆graf reedita l’assaig Elogi de la mentida del fil貌sof i pedagog Josep Torres Trib贸, nascut a Mollerussa (Pla d’Urgell). Fou v铆ctima de la deportaci贸 nazi i va ser assassinat al castell de Hartheim el 1941. 

L’editorial de Figueres Cal路l铆graf ha incl貌s al cat脿leg per celebrar el seu des猫 aniversari la reedici贸 d’un cl脿ssic de la filosofia catalana, Elogi de la mentida, de Josep Torres Trib贸, escriptor anarquista, pacifista i pedagog racionalista de Mollerussa que va patir la deportaci贸 passant pels camps de concentraci贸 de Mauthausen i Gusen. Va ser assassinat en una cambra de gas el 1941 al castell de Hartheim, a l’Alta 脌ustria. L’editorial recupera ara l’煤nic assaig que va publicar Torres Trib贸 l’any 1928 a l’Editorial Mediterr脿nia

Es tracta d’una reedici贸 que arriba gr脿cies a la tasca d’investigaci贸 del fil貌sof Max P茅rez Mu帽oz. Segons va afirmar en declaracions a La Vanguardia, l’obra de Torres Trib贸 “茅s un llibre po猫tic, escrit amb emoci贸, que lloa la superioritat de la mentida, la invenci贸 i l’art per sobre de la veritat, la falsedat i el coneixement“. Era un llibertari incompr猫s, segons va assenyalar P茅rez Mu帽oz. 

El fil貌sof i mestre anarquista Josep Torres Trib贸 va n脿ixer a Mollerussa el 3 d’octubre del 1899. Amb 17 anys, va rebre a Lleida (Segri脿) el diploma de professor i va comen莽ar a treballar en una escola de la capital del Pla d’Urgell. La persona que dirigia el col路legi li va demanar que port茅s els alumnes a confessar-se i a fer la comuni贸. Torres Trib贸 s’hi va negar, cosa que li va valer perqu猫 fos desterrat de Mollerussa i de Lleida.  

Entre les seues publicacions tamb茅 destaca l’obra teatral de car脿cter social La ciutat ens pren els fills (1925).  

Durant la Guerra Civil, va portar a terme una activitat sindicalista molt rellevant a la CNT i en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939 va anar a l’exili a la Catalunya Nord, on va acabar internat al camp de concentraci贸 de la Platja d’Argelers de la Marenda (Costa Vermella, Rossell贸). Per sortir dels camps de concentraci贸, que havia establerts pel Govern franc猫s presidit pel primer ministre 脡douard Daladier, es va allistar a una Companyia de Treballadors Estrangers i va ser capturat pels alemanys a Amiens (Somme, Alts de Fran莽a) el maig de 1940. L’agost d’aquell mateix any va ser traslladat en un comboi cap al camp de concentraci贸 i extermini nazi de Mauthausen fins que el gener del 1941 va ser portat a Gusen (Alta 脌ustria). Finalment, va ser assassinat a la cambra de gas del castell de Hartheim el 22 de setembre del 1941. Tenia 41 anys. 

Casat amb Guadalupe Cuadrado, tenien tres fills, dels quals dos van seguir la seua empremta llibert脿ria. 

La capital del Pla d’Urgell el recorda amb una Stolpersteine 

Mollerussa va instal路lar el maig del 2021 dos llambordes Stolpersteine a la pla莽a de l’Ajuntament en record a dos dels seus ve茂ns, Josep Torres Trib贸 i Ramon Rocaspana Duart, que van ser deportats a camps de concentraci贸 nazis. L’acte va comptar amb una de les netes de Torres Trib贸, Hort猫nsia In茅s Torres, que va assegurar que la seva fam铆lia desconeixia part de la biografia de l’avi per貌 que, amb els anys, van poder descobrir-ne alguns detalls. Aix铆, va assegurar que, durant la Guerra Civil, va arribar a enterrar alguns dels seus treballs al jard铆 per ocultar-los i que “era un antiheroi i en un acte d’aquestes caracter铆stiques se sentiria inc貌mode, per貌 alhora orgull贸s per l’objectiu que t茅 de no oblidar el que moltes persones han patit“. M茅s de 300 ve茂ns de les Terres de Ponent van ser deportats a camps de concentraci贸 nazis, dels quals m茅s de 170 van morir v铆ctimes de l’horror. 




Autor font: Nordestllibertari.blogspot.com