Novembre 17, 2021
Per Direta
290 vistes


A través d’aquesta carta, vull expressar l’interès del govern que presideixo d’iniciar converses amb el Comitè Olímpic Internacional (COI) en relació amb la possible presentació de la candidatura Pirineus-Barcelona per a l’organització dels Jocs Olímpics i Paralímpics d’hivern de 2030”. Així és com començava la missiva que el 132è president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès (ERC), va remetre el 14 de juliol al despatx del president del Comitè Olímpic Espanyol (COE), Alejandro Blanco, qui té les competències per presentar la candidatura.

Aquest pas havia quedat frustrat anteriorment pel canvi de govern a Catalunya i pels estralls de la pandèmia, però és imprescindible per formalitzar l’aposta política de l’executiu català per l’esdeveniment i iniciar les negociacions amb el COI per tornar a ser seu olímpica, 38 anys després dels jocs d’estiu de 1992. Al seu torn, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez (PSOE), i el seu company de partit i homòleg a Aragó, Javier Lambán, també van enviar sengles cartes al COE per rubricar el seu suport a la candidatura. Finalment, el president del COI, l’alemany Thomas Bach, ha acceptat la proposta, tot i que encara no s’ha concretat el projecte ni s’ha cercat el suport territorial necessari per assegurar la seva hipotètica viabilitat.

En aquesta cursa per guanyar la 26a edició dels Jocs Olímpics d’hivern que se celebraran l’any 2030, Pirineus-Barcelona –que fins fa uns mesos, curiosament, encara s’anomenava Barcelona-Pirineus– s’haurà d’enfrontar a Sapporo (el Japó), Salt Lake City (EUA) i pot ser també a Vancouver (el Canadà), tres ciutats que ja van acollir les olimpíades hivernals els anys 1972, 2002 i 2010, respectivament. Així doncs, es preveu que el nom de la ciutat amfitriona s’anunciï en la 139a sessió del COI que se celebrarà a Pequín (la Xina) l’any 2022 o en la 140a, que tindrà lloc l’any següent a Bombai (l’Índia).

Tanmateix, l’organisme internacional amb seu a Lausana (Suïssa) ha canviat la fórmula tradicional d’elecció de seus, que consistia en una jornada de votacions on es descartaven candidates fins a quedar l’escollida. Avui dia, inicia converses amb totes les aspirants i pren la decisió d’una forma menys col·legiada, un nou procés en el qual la diplomàcia pren especial importància i on algunes personalitats podrien afavorir l’elecció de Pirineus-Barcelona.


La mà de la nissaga Samaranch

Juan Antonio Samaranch ha estat, sens dubte, la principal figura de l’olimpisme espanyol de les darreres dècades, ja que va ser president del COI fins a l’any 2001, amb 21 anys de mandat ininterromput. Afiliat des de molt jove a la Falange Española Tradicionalista i de las JONS, va ocupar diversos càrrecs polítics dins el règim franquista, posició que li va permetre fer créixer la seva fortuna familiar i xarxa d’influències, fins al punt que el rei emèrit Joan Carles I va crear l’any 1991 un títol nobiliari específic per a la seva família.

Un cop mort, la seva filla Maria Teresa va prendre el títol de II marquesa de Samaranch i el fill Juan Antonio Samaranch i Salisachs va continuar el camí del pare a l’olimpisme internacional. Nascut a Barcelona, però resident a Madrid, també se’l coneix com a Samaranch júnior i va ser nomenat membre del COI en la mateixa sessió que el seu progenitor es va retirar. Una dècada més tard, va fer el salt a la comissió executiva, des d’on –entre altres tasques– va participar de les comissions coordinadores dels Jocs d’hivern de Torí el 2006, Sotxi 2014 i Pequín 2022. No obstant això, Samaranch Jr. encara va escalar més en l’escalafó de l’olimpisme mundial i es va convertir en un dels quatre vicepresidents del COI entre els anys 2016 i 2020, estenent així el seu poder.

La interlocució de Juan Antonio Samaranch júnior és cabdal per avançar en la candidatura

El paper d’interlocutor de Samaranch Jr. està sent fonamental per avançar en la candidatura Pirineus-Barcelona 2030, auspiciat per un sector empresarial que coneix a la perfecció i del qual també n’és membre destacat. A banda de ser vicepresident tercer del Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC), és conseller delegat i soci fundador de la multinacional GBS Finanzas, especialitzada a prestar serveis de banca d’inversions i gestió de grans patrimonis, així com president del comitè executiu del Summit Shopping Tourism & Economy.

Totes aquestes credencials li han valgut per impulsar la candidatura i pressionar les institucions polítiques en escenaris com ara el Círculo Ecuestre, famós club empresarial de les elits barcelonines situat a la cruïlla del carrer Balmes amb l’avinguda Diagonal. El febrer de 2020, va pronunciar un discurs en aquest indret selecte davant l’atenta mirada de 120 persones, entre les quals hi havia el president del Cercle d’Economia, Javier Faus, Javier Godó –comte de Godó– i Ricard Font, aleshores president de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), empresa pública que gestiona diversos dominis esquiables catalans rescatats financerament amb diners de les contribuents.

Pirineus-Barcelona, la candidatura de les elits metropolitanes
Els presidents Pedro Sánchez i Pere Aragonès i el comte Javier Godó a l’acte del 250è aniversari de Foment del Treball. |Foment del Treball

En aquella ocasió, Samaranch Jr. va assegurar que “s’ha de convèncer el món de l’esport internacional que aquest projecte està fora de discussions polítiques”, quelcom que s’ha convertit en una obsessió pels magnats del sector privat, que veuen en la cursa olímpica una oportunitat per esfumar les tensions entre Catalunya i l’Estat espanyol arran del procés independentista. “Barcelona és una ciutat potent, l’impuls dels Jocs Olímpics li ha donat una empenta que ha durat molts anys. Amb les situacions polítiques i socials que són complicades li cal un altre impuls”, va cloure en la seva intervenció.

Per últim, la candidatura compta amb un as a la màniga anomenat Pere Miró, que avui dia és director general adjunt del COI i home de total confiança del president Thomas Bach. Miró va preferir continuar ocupant aquest càrrec davant l’oferiment per ser nomenat secretari general de l’Esport pel govern d’Artur Mas, però la seva presència no passa inadvertida pel món de l’extinta Convergència i l’any 2020 va rebre la Creu de Sant Jordi de mans de l’expresident català Quim Torra.


Un front empresarial

La imatge paradigmàtica de com s’està construint el projecte Pirineus-Barcelona 2030 es va captar el setembre de 2019, en un acte celebrat a l’Auditori 1899 del Futbol Club Barcelona rere el lema “Hi serem”. La cita va ser organitzada per Sport Cultura Barcelona, espai que agrupa diferents clubs i entitats com el mateix Futbol Club Barcelona, l’RCD Espanyol, el Círculo Ecuestre, el RACC, el Club de Polo, el Club Nàutic de Barcelona, l’Orfeó Català o el Cercle del Liceu. És per això que la posada en escena va comptar amb la participació dels seus representants, però també –entre molts altres– de Samaranch Jr. i d’Alejandro Blanco, que va assegurar: “Em trobo en un acte social en el qual es fan plantejaments als polítics i se’ls diu: ‘Nosaltres volem això’”. L’aleshores president del Barça, Josep Maria Bartomeu, investigat en l’actualitat pels delictes d’administració deslleial i corrupció entre particulars, va exercir d’amfitrió de l’esdeveniment.

La patronal catalana s’ha fixat dos grans objectius: l’ampliació de l’aeroport del Prat i els Jocs d’hivern

Qui també va tenir una presència destacada en aquest acte va ser el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre. El màxim dirigent de la patronal catalana va reafirmar el seu suport a la candidatura olímpica el mes de juny, en una trobada per commemorar el 250è aniversari de Foment que va comptar amb l’assistència dels presidents del govern espanyol i català. En aquesta ocasió, Sánchez Llibre va demanar “el retorn a la normalitat política amb diàleg” i dos grans acords: l’ampliació de l’aeroport del Prat –frustrada temporalment– i la presentació de la candidatura dels Jocs Olímpics d’hivern Pirineus-Barcelona, apel·lant que “en el primer trimestre de l’any 2022 el COI pugui designar oficialment que la candidatura guanyadora dels Jocs Olímpics d’hivern per a l’any 2030 sigui Pirineus-Barcelona”.

Darrerament, Pere Aragonès ha defensat l’aposta olímpica a la Trobada Empresarial al Pirineu, celebrada a la Seu d’Urgell (l’Alt Urgell) el 29 d’octubre de 2021. En aquesta ocasió, membres de la plataforma opositora Stop Jocs Olímpics van interrompre la conferència del president de la Generalitat, aixecant-se entre el públic i alçant la veu per interpel·lar-lo: “Tu, que et fas dir ecologista, ens vols ficar uns Jocs Olímpics d’hivern en un moment d’emergència climàtica. Els teus informes de la Generalitat diuen que en quinze o vint anys no hi haurà neu, no serà viable”. Així doncs, tot apunta que el trajecte cap a la hipotètica celebració de l’olimpíada no serà un camí de roses.




Autor font: Directa.cat