Novembre 19, 2021
Per Revista Catalunya
212 vistes


Manel Aisa P脿mpols

No feia gaires dies, a trav茅s de la p脿gina web de l鈥橝teneu Enciclop猫dic, em van donar l鈥檕portunitat de parlar d鈥檜n document del fons de Diego Camacho en el qual Diego tenia anotacions en un escrit a m脿quina amb qu猫, des del Canad脿, Eduard Vivancos, va enviar la traducci贸 de la famosa entrevista de Van Paassen a Durruti, publicada al diari de Toronto 鈥淪tar鈥 el 18 d鈥檃gost de 1936. Per貌 des d鈥橝msterdam ens arriba una informaci贸 que aclareix aquella hist貌rica entrevista.

Fins aqu铆 tot sembla normal i extraordinari, una entrevista a Durruti en el fragor de la batalla a pocs metres del xiular de les bales i l鈥檈str猫pit dels canons.

Una entrevista amb frases 猫piques que aixeca l鈥櫭爊im de molts anarquistes i fins i tot republicans de l鈥橢stat espanyol i de l鈥檃ltre costat de l鈥檕ce脿, incl煤s d猫cades despr茅s, ja que els anhels i les il路lusions per un m贸n nou, estan sempre present en aquests cors anarquistes.

Per貌 ara, potser seria bona cosa, con猫ixer i fer una mirada al Canad脿 dels anys 20 i 30.

No oblidem la Revoluci贸 Russa que en aquell moment omple p脿gines d鈥檋ist貌ria i literatura en tot el planeta, intentant entendre qu猫 estava passant a R煤ssia, per貌 tamb茅 en altres llocs del m贸n capitalista que en aquells anys estava molt regirat. 脡s el temps en qu猫 el capitalisme s鈥檈stava desenvolupant i el pols amb el moviment obrer era important a tot arreu.

Al Canad脿, en aquell temps, el capitalisme tenia els seus detractors, encara que tampoc el comunisme tenia molta simpatia, per貌 existien en aquell temps partits socialdem貌crates que d鈥檃lguna manera q眉estionaven molt el capitalisme i les seves formes d鈥檃ctuar. Al pa铆s ve铆, per exemple, uns anys abans, el 1933, s鈥檋avien produ茂t convencions, on es donaven alternatives al capitalisme, com el Manifest de Regina que partia de la Federaci贸 Cooperativa de la Commonwealth.

The Strange Career of Pierre Van Paassen 鈥 Origins Online
Pierre Van Passen en una confer猫ncia al Canad脿

Per貌 deixem aix貌 del Manifest que ens queda una mica lluny脿, i anem a la premsa canadenca del moment. Hi havia un parell de diaris canadencs, Star i Globe. Per tots dos diaris va passar Van Paassen, els quals competien per la informaci贸, primer en els anys de la Primera Guerra Mundial i despr茅s seguint els passos de la Revoluci贸 Russa. Posteriorment, amb els secrets d鈥檃quella Europa en flames, anys m茅s tard amb el ressorgiment d鈥檜na Alemanya que tornava a estimar-se a si mateixa, d鈥檜na manera una mica est煤pida i que cada vegada feia m茅s por a la resta de m贸n.

Ser corresponsal a Europa era tota una aventura a Pierre Van Paassen. El director del diari Star, anomenat Atkinson, sempre li deia que: 鈥淓scriu el que veus, no el que et diuen, i no coloregis  res que s鈥檃dapti als prejudicis de canadencs o la propaganda russa鈥. Aix铆 doncs, podem entendre que l鈥橲tar era un peri貌dic d鈥檈squerres que donava suport directament a la Revoluci贸 Russa, per貌 que s鈥檋avia de moure en les dues direccions, 茅s a dir, acontentar la seva gent que en majoria era conservadora.

鈥渁questa entrevista tan estimada pels anarquistes espanyols i catalans mai va existir鈥

Segons l鈥檌nvestigador Ross Harkness que va realitzar una investigaci贸 sobre el director de The Star de Toronto JE Atkinson, cap del diari, com hem vist abans era qui marcava les directrius de l鈥橲tar, aquesta investigaci贸 que es va arribar a publicar en les edicions de la Universitat de Toronto el 1963. Harkness fa un treball de camp que ens toca directament els somnis de l鈥檃narquisme de 1936, quan en les seves investigacions de JE Atkinson li condueixen fins al personatge en q眉esti贸 Pierre Van Paassen, que Ross ens recorda que estava de corresponsal a Par铆s des d鈥檜n any abans d鈥檃rribar Hitler al poder, el 15 de mar莽 de 1932. Llan莽a un despatx de Par铆s direcci贸 a Toronto on diu 鈥淗itler t茅 el dest铆 d鈥橢uropa en les seves mans鈥 i ja en les seves cr貌niques prediu el triomf de Hitler i que aquest arribar脿 a aixafar amb contund猫ncia els moviments obrers del seu pa铆s.

No era f脿cil d鈥檈ntendre aquella Europa per als ciutadans del Canad脿 que en aquell moment veien amb bons ulls a Hitler i Mussolini i temps despr茅s a Franco, perqu猫 en les seves creences els canadencs pensaven que aquests tres senyors de la guerra lluitaven contra el comunisme ferotge.

Solament les not铆cies que arribaven sobre els jueus contradeien el criteri de l鈥檕pini贸 p煤blica canadenca. Ja al mar莽 de 1934 Van Paassen va predir i publicar en The Star que els jueus alemanys estaven condemnats a mort, esclavitud o exili. Quan encara no s鈥檋avia produ茂t l鈥檃lian莽a entre Alemanya, It脿lia i el Jap贸, Van Paassen ja l鈥檋avia predit. Va tenir el privilegi de ser隆 el primer corresponsal de premsa americana i europea en ser prohibit a Alemanya pel nazisme.

L鈥檃gost de 1936 a Van Paassen, el diari The Star li encarrega la corresponsalia de la guerra d鈥橢spanya, sempre des de Par铆s. En aquell moment va aprofitar que a Espanya estaven arribant molts voluntaris canadencs que s鈥檌nscrivien en les Brigades Internacionals, era un moment 貌ptim per parlar des de l鈥橢spanya republicana, a uns conciutadans canadencs que mantenien la seva neutralitat, ja que tenien la informaci贸 una mica distorsionada, sobretot per les veus que arribaven sobre la viol猫ncia contra l鈥檈sgl茅sia.

Per貌, hi ha dues coses a tenir en compte. En aquell moment el franquisme vetava la majoria de periodistes internacionals i Van Paassen era un d鈥檈lls, que publicava des de Par铆s, i moltes vegades havia de refer猫ncia. Va arribar la ficci贸, i poc despr茅s l鈥檈xtraordin脿ria idea, de construir la vida de m茅s d鈥檜n dels Brigadistes canadencs. Tant es va disparar que fins i tot va ser acomiadat per Atkinson director del diari.

Star-Phoenix from Saskatoon, Saskatchewan, Canada on March 12, 1936 路 14
Exemplar de The Star, peri貌dic canadenc (9/12/1936)

En conclusi贸, l鈥檌nvestigador Ross Harkness, el 1963, ja ens diu que Pierre Van Paassen mai va estar a Espanya durant la Revoluci贸 i menys al front d鈥橝rag贸, per la qual cosa l鈥檈ntrevista va ser totalment inventada, i aquestes paraules m脿giques sorgides de la boca del revolucionari Buenaventura Durruti mai van ser dites per ell, almenys al periodista canadenc Pierre Van Paassen, per貌 entenem que Van Paassen, sens dubte, tenia refer猫ncies de Durruti i del que s鈥檈stava coent al front d鈥橝rag贸 i, ajudat pel seu 铆mpetu esquerr脿, va escriure per a l鈥橲tar, aquella extraordin脿ria conversa.

Van Paassen: Creieu que podeu v猫ncer sols? 鈥Durruti no va contestar. Silenci. Es va colpejar lleugerament la barbeta i els seus ulls resplendien com el que t茅 una idea fixa.

Van Paassen: Fins i tot si sortiu victoriosos de la contesa, us trobareu asseguts sobre un munt de runes.

Durruti: Hem viscut en barraques miserables i en coves (va reposar pausadament). Sabrem com acomodar-nos durant cert temps. Per貌 no oblidis que nosaltres tamb茅 sabem construir. Som nosaltres els que hem constru茂t palaus i ciutats a Espanya, a Am猫rica i tot arreu. Nosaltres, els treballadors. Podem construir altres per reempla莽ar-los. I molt millors. Les runes no ens fan por. Heretarem la terra, no hi ha dubte d鈥檃ix貌. La burgesia pot deixar el seu propi m贸n en ru茂nes a marcar el seu 煤ltim pas per la hist貌ria. Un nou m贸n s鈥檕bre davant nostre, aqu铆 en els nostres cors (va dir amb un murmuri ronc.) En aquest mateix instant aquest m贸n est脿 creixent.

B茅, aquesta entrevista tan estimada pels anarquistes espanyols i catalans mai va existir, ja fa anys que 茅s p煤blica aquesta informaci贸 al Canad脿, per貌 aqu铆 a Barcelona, Catalunya i per on vagis, se segueix creient que el 鈥減ortem un m贸n nou en els nostres cors鈥 va sortir dels llavis i de la pensada de Buenaventura Durruti i, de ben segur, que, si no va arribar a pronunciar aquesta frase, era la pr脿ctica quotidianitat del l铆der anarquista. Portar un m贸n nou en els nostres cors.

La prova contundent la trobem en el director del diari, el Sr. Atkinson, qui per esbrinar les aventures de Van Paassen va enviar a Sr. Hindmarsh immediatament a Par铆s i en arribar es va trobar que s鈥檋avia anat de creuer amb la seva dona en el Carib. Parlant Hindmarsh amb els ve茂ns de Van Paassen es va adonar que feia ja un temps havia deixat Par铆s.




Autor font: Revistacatalunya.cat