2,451 vistes

Des de la Secretaria de Comuncaci贸 d鈥橢mbat hem entrevistat unes companyes de la nostra organitzaci贸 que han estat al grup motor i organitzador de les Jornades de les Escoles Feministes, un gran esdeveniment per a subvertir i repensar l鈥檈ducaci贸 als nostres centres educatius.

P.- Qu猫 s贸n les Escoles Feministes ?

R.- Les Escoles Feministes s贸n unes jornades que es fan anualment 鈥 tenint en compte l鈥檃turada de dos anys per la pand猫mia 鈥 que porten endavant professores i professors i tamb茅 fam铆lies. Van comen莽ar arran d鈥檜n manifest, que 茅s un dels manifestos m茅s potents que hi ha en educaci贸 en aquests moments circulant per les xarxes (penjat a la p脿gina web). Planteja una revoluci贸 en el m贸n educatiu que va molt m茅s all脿 del que s鈥檋avia dit fins al moment sobre feminisme a les aules 鈥 respecte la incorporaci贸 d鈥檈scriptores o de perspectives de g猫nere 鈥 si no que planteja un canvi de perspectiva global. Canviem completament l鈥檈nfocament, desconstrucci贸 tant dels coneixements com de les relacions com de la pr貌pia exist猫ncia de la pr貌pia comunitat educativa dins de les aules.

A qui es dirigeixen les Jornades?

Es dirigeixen a tothom. En general a qui es dedica a la doc猫ncia, per貌 no solament, tamb茅 a les fam铆lies. I ens agradaria que arrib茅s tamb茅 a l鈥檃lumnat, si b茅 encara no ho est脿 fent. 脡s a dir, aniria a tota la comunitat educativa i no solament a elles. A qualsevol que tingui inter猫s.

El cor pur de qui ho est脿 movent tot s贸n les fam铆lies, per貌 s贸n fam铆lies amb un comprom铆s realment molt important cap a l鈥檈ducaci贸 que treballen en altres projectes com XNet, Assemblea Groga de Gr脿cia i la de Vallcarca, que sempre han estat referents. Tamb茅 tenen molt a veure amb la insubmissi贸 a les proves de compet猫ncies b脿siques de prim脿ria. Aquestes fam铆lies van ser les que van iniciar la desobedi猫ncia. Ara algunes estan per l鈥橝ssemblea de Gr脿cia. Hi ha una col路laboraci贸 forta de les fam铆lies.

Tamb茅 es dona que aquestes jornades es fan en col路legis o instituts aix铆 que normalment el cole o institut en el qual cauen les jornades d鈥檃quell any la gent se sol vincular molt fort a l鈥檃ssemblea, encara que despr茅s se sol desvincular. Enguany les fam铆lies del col路legi han fet una feinada incre茂ble i amb una mica de sort romandran a les escoles feministes per a portar-les a un altre lloc.

鈥 a quina mena de professorat?

Perqu猫 es dirigeixen a qualsevol professor o professora que vol fer aquest canvi. Massivament hi venen dones. Enguany ens vam adonar que van venir m茅s homes, per貌 comptem 4-5 de 200 i escaig dones (algun home m茅s hi hauria). Aix铆 que imagina鈥檛 l鈥檃nterior edici贸 com era el tema. Aix貌 sense comptar que les que portem les jornades de les escoles feministes tamb茅 som dones.

脡s significatiu que un dels ponents que van donar una xerrada va ser en Teo que va fer una xerrada sobre noves masculinitats. Una xerrada on van acudir unes 110 persones o aix铆. D鈥檃questes persones solament hi havia un home.

Com 茅s el feminisme que es difon des de les EF?

No es difon un sol tipus de feminisme ni ens hem parat a definir-ho. El que es difon s贸n idees des del feminisme i pr脿ctiques des del feminisme. Acompanyament per a fer xarxa i impulsar aquests canvis des del feminisme.

Quines propostes es fan des de les EF ? com es concreta en una escola?

Des del grup impulsor no difonem propostes. Busquem propostes que ja s鈥檈stan fent perqu猫 aix貌 serveixi com un banc d鈥檌dees o un punt de trobada per a no estar tan soles en el que fem i per a ajudar-nos.

La nostra tasca 茅s d鈥檃ltaveus d鈥檌dees. Tenim els ulls oberts per les xarxes i el que fem 茅s tenir gent superpotent a escoles feministes que estan al lloro de l鈥櫭簂tim de l鈥櫭簂tim. Abans no ho hem comentat per貌 tenim dues o tres persones que participen d鈥檃ssociacions, ONGs o cooperatives que es dediquen al m贸n de l鈥檈ducaci贸 feminista. Llavors aquestes persones estan molt al dia dels avan莽os i de les persones que estan fent per altres llocs coses superchulas. Per exemple, en aquestes jornades hi ha hagut una proposta d鈥檜n institut de Lleida que tracten el tema del feminisme a base de 5 lectures (ESO i batxillerat) i fan unes propostes molt bones a trav茅s de debats, de bancs documents, que ens el van passar i els posen a la disposici贸 de tot el professorat. Aquest material es posa a la web tamb茅.

Hi va haver una xerrada sobre el moviment kurd que va estar molt b茅. Azadi J卯n difonia les idees de qu猫 茅s l鈥檈ducaci贸 feminista all脿 i com s鈥檜tilitza com una arma d鈥檃utodefensa ideol貌gica f铆sica i 猫tica. Una altra xerrada en la vam ser-hi parlaven unes professores sobre com aborden elles el tema de l鈥檈ducaci贸 sexual. Va estar molt b茅 perqu猫 t鈥檈xplicaven que portaven anys fent-ho i comptaven els problemes amb els quals s鈥檋i havien trobat i la forma en la qual els havien superat. Aix貌 ajuda molt perqu猫 et veus reflectida i saps quin cam铆 seguir.

La idea de tots els anys, a la qual li donar脿 una nova volta de rosca, 茅s com aconseguir que aquesta xarxa sigui m茅s s貌lida, potser a trav茅s d鈥檜n banc de recursos o aix铆 que 茅s el que la gent ens est脿 demanant.

[Al grup motor] Ens 茅s dif铆cil saber qu猫 s鈥檈st脿 dient a les xerrades perqu猫 en aquest dia estem molt liades. Per貌 despr茅s ens van arribant el que es va dir. Pensa que hi va haver en paral路lel 24 xerrades .(Ells van assistir de p煤blic a tres cadascuna).

Aquest tipus de propostes s鈥檈nquadren en algun m猫tode pedag貌gic existent? amb quines metodologies?

Sobre metodologies no 茅s exactament aix貌. La metodologia per a les profes s贸n com les eines. Les EF el que plantegen 茅s un canvi de perspectiva, des d鈥檕n mirem les coses. 脡s un canvi profund. Una vegada que tens aquesta idea, utilitzes les eines. El canvi de mirada, per exemple, suposa que a les meves classes de castell脿 o de literatura s鈥檌nclou una perspectiva de g猫nere que aportar脿 autores i textos鈥 que no sempre han de ser els textos oficials, sin贸 que existeix l鈥檕ralitat. 脡s un m贸n que s鈥檋a perdut, amb textos molt bons amb autores que els estan recuperant i traient a la llum. Des de les matem脿tiques no tot s贸n dades econ貌miques o n煤meros en el buit, sin贸 que la mateixa roba est脿 utilitzant constantment patrons matem脿tics, aix铆 que es podria orientar una assignatura des d鈥檃qu铆.

No hi ha metodologies en concret. La que ve l鈥檃daptes al moment qu猫 et toca. No hi ha debat metodol貌gic. No debatem 鈥渙rdinadors s铆, ordinadors no鈥, sin贸 que ens importa veure on volem arribar. Evidentment, la resposta 茅s 鈥渁 un altre lloc鈥.

I aix貌 no treu que no tinguem ja unes idees pr貌pies sobre les metodologies. Per exemple, en el tema dels ordinadors, introdu茂ts 鈥渁 saco鈥 als centres, que s鈥檃profiten per a ficar-hi els seus xiringuitos i a m茅s 茅s una porta d鈥檈ntrada als xavals com a nous clients-Google鈥 i [el tema dels ordinadors] fa que els centres paguem llic猫ncies amb diners p煤blics i, per necessitat, els profes i alumnes tamb茅. 脡s un negoci. Aqu铆 s铆 que ho tenim clar. Un ordinador no 茅s el dimoni, el problema 茅s que em vols fotre tota la resta! Aix铆 i tot tampoc creiem que sigui bo estar tot el dia amb l鈥檕rdinador.

Com 茅s l鈥檈scola p煤blica que s鈥檈st脿 defensant des de EF?

Doncs una EF radicalment p煤blica (ja que un dels temes que tractem 茅s el tema de les quotes, els pagaments pels materials, sortides, etc.), diversa, laica, inclusiva鈥 una comunitat educativa on entri tothom, on les persones que s鈥檈ncarreguen de la neteja o la cuina s鈥檌ntegrin. L鈥檕bjectiu 茅s el mateix que tenim els moviments socials: canviar la societat. Que els xavals i les xavales creixin i tinguin les seves pr貌pies idees per a canviar aquesta societat.

Finalment, com es pot posar en contacte/unir-se una profe amb EF?

Es poden posar en contacte des de la web escolesfeministes.org i des del correu [email protected]




Autor font: Embat.info