Setembre 1, 2021
Per Direta
322 vistes


“Vindrà la vida i tindrà, joliua i quimèrica, l’umbracle del món sota els seus ulls.” El pare m’ho ha dit, sempre, des de ben petita i ma mare és ma casa.

Vindrà la vida i hauràs de sentir-la i d’apreciar-la, d’estimar cadascun dels seus racons, de les seues imposicions, dels seus desitjos. Acceptaràs totes les seues propostes i tots els seus riscos. Assumiràs els beneficis, les imprudències i els solsticis i nedaràs pel temps envaint els mars, fugint dels murs, abanderant a cada jorn, ferma i neta, la teua vela. Navegaràs a rems del goig i la prudència fugint de tots els límits que habiten fora del mapa i estimaràs els corrents i sentiràs, fugaç i eterna, de nou la vida, al fons d’aquells oasis, oracles entre tots els paradisos.

Vindrà la vida i creixerà amb tu i en tu, dins teu i cap a fora. Vindrà i li hauràs de deixar que nie, que es quede, amb tu i per tu, amb tot i per tot, perquè saps, sense ella, tot fa nosa, una taca en la llum del vindre. Vindrà i es reproduirà, alçarà dins teu castells i fires, nodrirà els mons i els dies, crearà en tu estels i fades, vetllarà per tu les nits i estades. Tindràs amb ella cobertes totes les escames, el traç dels bells perfils, la cura de les dolces imatges i llavors, profunda i abastable es farà la llum, incandescent i salvatge al llom de les tendres paraules.

Vindrà, està, segur que ho és i ho farà, la vida.

Vindrà la vida i creixerà amb tu i en tu, dins teu i cap a fora. Vindrà i li hauràs de deixar que nie, que es quede, amb tu i per tu, amb tot i per tot, perquè saps, sense ella, tot fa nosa, una taca en la llum del vindre

Ja que la tens, ja que la saps, estima-la, entén-la, repta-la, juga amb ella: cau al mirall de l’un contra un. Pensa-ho, ets tota tu, cada pensament i cada paratge, cada obstacle, cada inèrcia. Pots creure el que penses, però no dubtes del que sents, fes-me cas, contra tu millor no t’escapes. Mantín-te, persisteix, prolonga’t, deixa que, terça i sabuda, la vida s’assega amb tu i et mostre els rostres, curant els equilibris, lloant els clams feréstecs. Deixa-la, ha vingut per quedar-se.




Autor font: Directa.cat