158 vistes


Xavi, necessitem a algú de sanitat per a parlar de serveis públics, mantenint la centralitat de la sanitat, en l’acte de Dissabte 13 de Per la majoria.

Aquest missatge m’arriba d’un compa de la IAC el 10 de Març a les 11.02, enmig de tot el jaleaco de la mobilització de #VagaSanitat. A la tarda, un cop finalitzades les diferents mobilitzacions, començo a pensar com nassos sintetitzar en 3’ tot el que s’ha d’explicar sobre serveis públics i sanitat. L’endemà faig 4 línies com a guió. Aquest text és el resultat de la compilació de les idees utilitzades com guió, que recull també temes que no vaig tractar (igual o més importants com els que si) tant per falta de temps, com pels nervis propis del directe, al parlar en públic, d’algú que sempre pateix en aquestes situacions.

Sanitat pública. Així l’anomenem. Alguna cosa queda d’ella. Malauradament, els últims 10 anys de retallades estan passant factura. Han provocat un èxode de professionals, han provocat una sanitat infrafinançada, deteriorada, una sanitat exhausta. D’altra banda, els governants, de tots els colors, han apostat històricament per  una sanitat centrada en l’atenció hospitalària i no en l’atenció primària. I darrere d’això hi ha una clara voluntat. L’hospitalària resulta molt més rendible als lobbies que envolten al negoci privat de la salut. I aquests són molt influents en la voluntat i les decisions dels polítics que legislen. La indústria farmacèutica i la indústria tecnològica sanitària no estan interessades a apostar per la prevenció, per la salut, els atreu més que emmalaltim, que les nostres malalties cronifiquin per tal que els sistema tingui la necessitat dels seus productes durant molts anys. Perquè hàgim d’ingressar als hospitals i s’hagi d’utilitzar la seva tecnologia d’última generació hipermegacara. Fins i tot la sanitat privada, està interessada en què s’aposti per l’atenció hospitalària i no tant en la primària. Allí és d’on poden obtenir major benefici econòmic, ficant els seus tentacles en la pública. Heu de pensar que aquí a Catalunya, el 75% de l’hospitalària és concertada-privada i el 25% pública. Mentre que l’atenció primària està repartida a la inversa, 75% pública i 25% privada.

És que la sanitat pública per si sola, no és eficient, ni sostenible” ens diuen.

Sabeu el que diem nosaltres? Que la que no és rendible ni sostenible és la privada. No ho és sense ficar les seves urpes en la pública. Quin sentit tindria la privada, si tinguéssim una pública ben finançada, amb recursos suficients. Cap. Passaria a ser residual, testimonial.

Quan el lucre entra per la porta, la salut salta per la finestra

Dos recents notícies posen de manifest com l’interès en l’obtenció de beneficis, s’anteposa al bé comú i als resultats en salut de la població. Finlàndia té una vacuna per a la covid des de fa nou mesos i va optar per la ‘Big Pharma’. Moderna va rebre 2.500 milions d’ajudes públiques als Estats Units. Els investigadors de la Universitat d’Hèlsinki necessitaven 50 milions per a la fase III de la seva vacuna, lliure de patents. No van aconseguir ajuda del Govern.

DomusVi que gestiona més de 139 centres de majors, va signar en 2015 un acord comercial amb Mémora, principal companyia de serveis funeraris d’Espanya, que li garantia una comissió de fins a 700 euros per cada família d’un resident mort que contractés la funerària. Més de 2500 ancians van morir l’any passat en les residències DomusVi.

Aquests son dos casos recents a manera d’exemple, resultat del model neoliberal que s’ha imposat als sistemes sanitaris d’arreu, però les conseqüències d’aquestes polítiques són moltes, i variades. Es poden resumir en tres grans blocs:

  • Un. Pitjors resultats generals en salut. Catalunya és la comunitat amb la sanitat més privatitzada de tot l’estat i també amb les pitjors dades quant a llistes d’espera amb molta diferència respecte a la resta de comunitats.
  • Dos. Acaba provocant una despesa sanitària molt més elevada.
  • I tres, precaritza considerablement les condicions laborals.  En el PSMar tot el que té a veure amb diagnòstic per imatge i radiodiagnòstic, està externalitzat a una Empresa, de la qual és partícip el propi Consorci Mar, Imatge Mèdica Intercentres (IMI). En l’actualitat en aquest servei queden encara algunes treballadores que pertanyen al PSMar, aquestes tenen un salari bastant superior i una jornada molt inferior a les treballadores contractades per IMI. De casos similars a l’IMI n’està ple al sistema sanitari Català. La candidata a Consellera de Sanitat del PSC, Olga Pané, Gerent del nostre consorci, sembla que vol finalitzar la seva dilatada carrera com a gestora a diferents nivells de la Sanitat, vol potenciar encara més aquest model amb dues noves dentades privatitzadores al servei d’esterilització i d’Anatomia Patològica del Consorci.

Dos exemples sagnants de la perversió d’aquest model, que no voldria passar per alt, són el de l’exclusió sanitària i els dispositius dels que es doten els serveis sanitaris per dissuadir a pacients en situació administrativa irregular per evitar que utilitzin els serveis sanitaris. L’altre és el funcionament del Institut Català d’Avaluacions Mèdiques. Els criteris economicistes que fonamenten el conveni amb l’INSS, provoquen multitud de drames al  deixar en la indigència a treballadores malaltes, a les quals no els són reconegudes incapacitats permanents i el seu estat de salut no els hi permet treballar. Tot, per arribar a assolir els objectius marcats per conveni i poder així rebre la totalitat del finançament.

Molts pensàvem que la pandèmia marcaria un abans i un després. Beneïda ingenuïtat. La pandèmia no ha fet més que agreujar la situació. Ha deixat al descobert les vergonyes del nostre model sanitari. Un model que aposta i prioritza els beneficis privats als resultats en salut. Desgraciadament, no sembla que els polítics tinguin cap intenció a redirigir el rumb. Només fa falta veure el que han fet amb Ferrovial.

Amb el fons de recuperació que rebrem de la Unió Europea, tenen previst donar un cop gairebé definitiu als serveis públics, no sols a la sanitat.  El Programa Estratègic de recuperació i transformació econòmica està dissenyat per a buscar la fórmula de repartiment d’aquestes recursos provinents d’Europa. Un gir de rosca més cap a la privatització dels Serveis Públics. Amb ell, es consolida el model de Col·laboració Publicoprivada (CPPs). En realitat parasitació de la privada dins la pública. Traspàs de recursos de tots i de totes a mans privades. No ofereix garanties i deixa exempte d’aplicació la normativa actual a totes aquelles operacions que es considerin «Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica»

Dimecres 10 la Sanitat i serveis assistencials,  vam fer una vaga històrica ja que per primer cop, estaven convocades les treballadores de tots aquells serveis que tenen alguna cosa a veure amb la cura de la salut i la malaltia de les persones. 061, emergències, residències, transport sanitari, salut mental, hospitalària, primària… Exitosa jornada de lluita i protesta, amb més 12 mobilitzacions organitzades arreu del territori. Aquesta ha de ser la primera de moltes jornades de lluita fins aconseguir que ens escoltin. I si fan que no ens escolten, ens farem sentir. Haurem de saber mantenir la flama encesa i que vagi creixent el suport i la participació conjunta de treballadores i usuàries de la sanitat.

Actes com aquest d’avui, jornades de protesta com les que hem vist les darreres setmanes, vagues… son fonamentals per evitar més privatitzacions de tota mena, per evitar veure com de nou es rescata «l’economia» (la de qui?) i no es rescata a les persones, per  fer que els diners del rescat arribin directament a les famílies, sense intermediaris extractors de recursos, per aconseguir reforçar un sector públic molt malmès en els darrers anys, per evitar en definitiva que els 150 de la foto es surtin amb la seva i aconsegueixin  imposar el seu discurs classista que busca mantenir vigent l’actual statu quo de desigualtats.

Totes haurem de posar de la nostra part, amb generositat i intel·ligència col·lectives. Ser capaços de confluir amb la resta de lluites, perquè no, en un espai com aquest.

Per una Sanitat pública Per la Majoria,
Fins que caiguin,
Per uns Serveis Públics Per la Majoria.
Fins que els fem caure.

Xavi Tarragón
Delegat sindical CATAC-CTS/IAC




Autor font: Iac.cat