Octubre 25, 2021
Per Nord-Estl Libertari
222 vistes


MEM脪RIA PROLET脌RIA DEL NORD-EST 

El 25 d’octubre de 1881 neix a M谩laga Pablo Ruiz Picasso, conegut com a Pablo Picasso 

En 1899 Picasso va entrar en contacte amb el pensament anarquista implantat a Barcelona 

A partir del 1900, Picasso va fer algunes anades a Par铆s, passant des de Barcelona la frontera del Pirineu Oriental 

En 1901, a Par铆s, la policia francesa obra una fitxa a nom seu com a “anarchiste“, dues setmanes abans de la seva primera exposici贸 a la ciutat 

Pablo Ruiz Picasso (Pablo Picasso): El 25 d’octubre de 1881 neix a M谩laga (M谩laga – Costa del Sol, Andalusia) Pablo Ruiz Picasso, conegut com a Pablo Picasso, ja que signava amb el segon cognom, va ser un pintor andal煤s, un dels m茅s reconeguts del segle XX, conegut sobretot perqu猫 va crear el cubisme juntament amb Georges Braque. En la seva dilatada carrera, va evolucionar per diferents estils i va conrear altres disciplines com la cer脿mica, l’escultura amb bronze, el collage, i fins i tot va fer poesia. Va crear m茅s de 20.000 obres al llarg de la seva vida. 

La seva mare era Maria Picasso L贸pez i el seu pare Jos茅 Ruiz Blasco, que era professor de l’Escola de Belles Arts i conservador del museu local. Tenia dues germanes Dolores (1884-1958) i Concepci贸n (1887-1895), a m茅s d’un germ脿 que es creu que va morir molt petit, si b茅 no se sap del cert si va existir realment. 

Als 8 anys va fer la seva primera obra. En aquesta 猫poca, signava les seves obres com a Ruiz Blasco. Poc despr茅s, el 1891, el seu pare troba feina a A Coru帽a (A Coru帽a, A Coru帽a, Gal铆cia) i hi marxa a viure amb tota la fam铆lia i Picasso es matricula a l’Escola Provincial de Belles Arts on tingu茅 com a mestre el distingit pintor i militar Rom谩n Navarro Garc铆a de Vinuesa (1854-1928). Quatre anys despr茅s marxen a Barcelona, on Picasso aprova els ex脿mens d’ingr茅s a l’Escola de la Llotja saltant-s’hi els cursos inicials. 

Durant l’hivern del 1895, va realitzar el seu primer gran llen莽 acad猫mic, La Primera Comuni贸, a Barcelona, ciutat on residia. 

El 1897, va presentar el llen莽 Ci猫ncia i Caritat a l’Exposici贸 Nacional de Belles Arts de Madrid (Madrid, Castella la Nova). Durant l’estiu, va passar les vacances a M脿laga, on va pintar paisatges i curses de braus. 

Entrada al caf猫 Els Quatre Gats. El setembre, va marxar a Madrid per a iniciar estudis a l’Academia de San Fernando per貌 aviat ho deixa estar: l’atmosfera intel路lectual de la capital, bastant provinciana i impermeable al modernisme catal脿 que Picasso intentava introduir, no acabava de conv猫ncer-lo. Fou en aquest per铆ode que va crear l’ef铆mera revista Arte Joven, una de les rares col路leccions completes que 茅s a la Biblioteca de Catalunya. No obstant aix貌, va aprofitar les seves freq眉ents visites al Museo del Prado per a con猫ixer millor l’obra d’El Greco, que era vindicada per artistes i estudiosos de la fi del segle XIX.  

Des del 1898, va signar les seves obres com Pablo Ruiz Picasso, m茅s tard com Pablo R. Picasso, i nom茅s com Picasso des del 1901. Aquest canvi no significava un rebuig de la figura paterna, sin贸 que es devia a un desig de distinci贸 de Picasso com a personatge, un fet iniciat pels seus col路legues catalans, que varen prendre el costum d’anomenar-lo pel cognom matern molt menys corrent que el Ruiz patern. 

Un captaire a Par铆s (Illa de Fran莽a), 1897, d’Isidre Nonell. Va tornar a Barcelona el juny del 1898, malalt d’escarlatina i es va traslladar a Horta de Sant Joan (Terra Alta), el poble del seu amic Manuel Pallar茅s i Grau, amb qui munt脿 el seu primer estudi de pintura. En aquesta estada, Picasso es va retrobar amb les arrels primordials del pa铆s i amb un cert retorn a la natura, m茅s en conson脿ncia amb l’ideari modernista, cosa que constitu铆 un dels primers episodis primitivistes de la seva carrera. 

Abandonada la idea de Madrid i la c貌pia dels grans mestres, el febrer del 1899 estava altre cop a Barcelona, on freq眉entava la taverna Els Quatre Gats, ins铆gnia del moviment modernista i on va exposar dibuixos per primera vegada. Aqu铆 entra en contacte amb altres artistes com Carles Casagemas, Jaume Sabart茅s i Ramon Casas.  

En aquest ambient, Picasso va entrar en contacte amb el pensament anarquista implantat a Barcelona. La mis猫ria dels barris baixos de Barcelona, els soldats malalts i ferits que tornaven al Regne d’Espanya despr茅s de la desastrosa Guerra d’Independ猫ncia cubana, varen crear un ambient propici per a la viol猫ncia social en la lluita de classes que sens dubte va marcar, a un nivell individual i moral m茅s que no pas pol铆tic, la sensibilitat de Picasso i que es pot apreciar en certs dibuixos realitzats entre 1897 i 1901: El presoner, Un m铆ting anarquista.  

En aquesta mateixa 猫poca, exposa tamb茅 per primera vegada en la hist貌rica Sala Par茅s del carrer Petritxol. 

A partir del 1900, Picasso va fer algunes anades a Par铆s, passant des de Barcelona la frontera del Pirineu Oriental. All脿 va mantenir amistats amb molts artistes del moment, com Andr茅 Breton, Max Jacob, Guillaume Apollinaire, Henri Matisse i Gertrude Stein. Tamb茅 va entrar en contacte amb l’obra de Toulouse-Lautrec, C茅zanne i d’altres, i comen莽脿 a fer exposicions. En una d’aquestes estades a Par铆s, el seu amic Carles Casagemas se su茂cida per amor. Es diu que aquest fet port脿 Picasso al seu per铆ode blau. 

En 1901, a Par铆s, la policia francesa obra una fitxa a nom seu com a “anarchiste“, dues setmanes abans de la seva primera exposici贸 a la ciutat,  

El 1902, es deslliura del servei militar obligatori pagant dues mil pessetes que li va deixar el seu oncle.  

El 1906 va viure dos mesos i mig a G贸sol (Bergued脿), per铆ode del que en consten diverses cartes amb fragments en catal脿 i signades amb el pseud貌nim Pau de G贸sol. A G貌sol s’hi fa enviar tires c貌miques de premsa estatunidenca que l’apassionaven. Dotze anys abans ja barrejava texts i imatges als seus diaris il路lustrats i no 茅s estrany trobar-hi globus de di脿legs en els seus dibuixos de Barcelona o els primers de Par铆s. Segons el brit脿nic Paul Gravett, al final de la seva vida Picasso va lamentar no haver il路lustrat cap c貌mic. 

Durant la Primera Guerra Mundial interimperialista, Picasso coneix la ballarina Olga Koklova, i es casen el 1918 a l’esgl茅sia d’Alexandre Nevski. Posteriorment, va con猫ixer Marie-Th茅r猫se Walter, que va ser la seva seg眉ent esposa, amb qui va tenir una filla el 1935, que es diu Maya. 

Picasso va comen莽ar el seu recorregut estil铆stic amb una fuga莽 experi猫ncia amb el modernisme despr茅s del contacte amb la natura que li va suposar l’estada a Horta de Sant Joan i l’amistat amb els artistes catalans aplegats al voltant dels Quatre Gats. Amb les seves primeres estades a Par铆s, a partir del 1900, comen莽脿 a desenvolupar un estil propi, primer en el per铆ode blau, que es caracteritza per obres fetes en tonalitats blavoses, fredes i personatges allargassats amb expressions tr脿giques, influ茂t per Van Gogh i Gauguin, que reflecteixen una tend猫ncia nihilista; va seguir amb un gir cap a un cert optimisme manifestat per un canvi cap a colors c脿lids i conegut com el per铆ode rosa, un moment en el qual Picasso estava permanentment instal路lat a Par铆s i en qu猫 va entrar en contacte amb escriptors propers al surrealisme. D’aquest per铆ode, s贸n les obres de saltimbanquis, pallassos o acr貌bates de contingut m茅s lleuger i alegre. 

A partir del 1908, influenciat pel treball de Cezanne i per la imatge en moviment de les primeres filmografies, va desenvolupar obres que aconseguien trencar amb el c脿non de representaci贸 definit en el Renaixement. Apollinaire va ser qui va anomenar cubisme el treball que conjuntament investigaven Picasso i Georges Braque. Amb obres tan destacades com Les senyoretes del carrer d’Aviny贸, Picasso va aportar una nova interpretaci贸 de la realitat a partir d’una fragmentaci贸 de l’estructura de l’objecte que el va dur a experimentar amb el collage. Despr茅s d’una incursi贸 pel surrealisme amb escultures de fils i l脿mines de metall i pintures de formes distorsionades i evocacions mitol貌giques, va iniciar l’猫poca expressionista clarament influ茂t per la Guerra Civil de 1936-1939 primer i per la Segona Guerra Mundial interimperialista m茅s tard. Obres com el Guernica o Dones plorant reflecteixen el seu sentiment d’angoixa davant la trag猫dia de la guerra. Les seves escultures s贸n, en aquest per铆ode, clarament abstractes. 

En la d猫cada del 1950, es va centrar en la cer脿mica i en pintures murals de grans dimensions. Els seus darrers anys els dedic脿 a pintar variacions d’obres dels grans mestres com Vel谩zquez o Degas, a qui havia conegut personalment i de qui havia adquirit una s猫rie d’obres; 茅s una etapa de maduresa que dedicar脿 a treballar en la producci贸 de litografies. 

Personalment posicionat com a pacifista, durant la Guerra Civil va estar pol铆ticament comprom猫s amb el Govern de la Rep煤blica Espanyola, que el va nomenar director del Museu del Prado el 1936. 

Posteriorment, en 1940 els serveis francesos d’Interior qualifiquen l’obra de Picasso om “oberta apologia del comunisme” i li retreuen “el seu suport als governamentals [al Govern de la Rep煤blica Espanyola] amb la transmesa de molts milions de francs“. 

Picasso va produir alguns dels quadres m茅s coneguts de l’era moderna. Un dels m茅s coneguts 茅s el Guernica, que representa la destrucci贸 nazifeixista de la ciutat basca durant la Guerra Civil. Aquest quadre va penjar fins a 1981 al Museu d’Art Modern de Nova York (EUA). 

Durant els 煤ltims anys va pintar variacions de temes c猫lebres. Molts dels 煤ltims quadres de Picasso estan basats en les obres dels grans mestres del passat com Diego Vel谩zquez (Las Meninas), Eug猫ne Delacroix, 脡douard Manet i Edgar Degas, a qui havia conegut el 1900 quan va arribar a Par铆s. Degas era un anci脿 que visitava els bordells per fer servir les prostitutes com a models, optant per una nuesa dura en lloc de models amb nus acad猫mics. L’any 1958, Picasso va adquirir onze monotips de Degas d’aquest per铆ode que li serien font d’inspiraci贸 per a la seva s猫rie “suite 156” els anys 1970. A m茅s de la pintura de quadres, Picasso va treballar tamb茅 en centenars de litografies que va realitzar en la impremta de Fermande Moulot. 

Picasso es declarava pacifista i finalment fou membre del Partit Comunista Franc猫s (PCF), tot mantenir amistats anarquistes. Durant la Guerra Civil, particip脿 en nombrosos actes de suport al govern leg铆tim, el de la Rep煤blica Espanyola. El seu xofer era un militant anarquista i anarcosindicalista exiliat des de 1939.    

El 1962, fou guardonat amb el Premi Lenin de la Pau entre els pobles

El 1963, es va inaugurar a Barcelona el Museu Picasso. La Reial Acad猫mia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi l’en nomen脿 membre d’honor el 1970. 

Va morir el 8 d’abril del 1973 a Mogins (Aups Maritims, Proven莽a-Aups-C貌sta d’Azur, Occit脿nia), als 91 anys. Al pat铆 de Lletres de la Universitat de Barcelona (UB) clandestinament es penj脿 un cartell mural a la seva mem貌ria com a destacat antifranquista.  




Autor font: Nordestllibertari.blogspot.com