Març 24, 2022
Per Direta
176 vistes

“La nostra previsió és molt dolenta, l’equip jurídic sempre hem volgut ser sincers amb ell i amb la gent, no hi ha bones perspectives, fem càlculs que pot arribar a passar a la presó al voltant de deu anys”. Així de taxativa es mostra Alejandra Matamoros, advocada de Pablo Hasél, preguntada pel temps que pot arribar a passar empresonat el raper lleidatà. Des de la seva detenció en mans dels Mossos d’Esquadra, el 16 de febrer de 2021 al rectorat de la Universitat de Lleida (UdL), Hasél roman entre reixes al Centre Penitenciari de Ponent. Actualment, compleix condemna únicament per la pena que l’Audiència Nacional espanyola li va interposar l’any 2018 pels delictes d’injúries a la corona, apologia del terrorisme i falta de respecte a les forces i cossos de seguretat de l’estat.

El càstig inicial era de nou mesos de presó, però en negar-se a pagar la multa de quaranta mil euros a la qual va ser sentenciat, aquesta es va transformar en una pena privativa de llibertat d’un any i quatre mesos. Això va elevar el còmput total de la condemna fins als dos anys i un mes de reclusió. “Es nega a pagar perquè no té els diners i perquè considera que el moviment solidari no ha d’estar treballant per pagar les multes que ens imposen per exercir el nostre dret a la llibertat d’expressió”, explica Matamoros en conversa telefònica amb la Directa. De fet, Hasél ja s’havia assegut prèviament al banc dels acusats del tribunal d’excepció espanyol. Va ser l’any 2014 en un judici per enaltiment del terrorisme pel qual va ser condemnat a dos anys de presó, sentència que posteriorment va ser ratificada pel Tribunal Suprem (TS). Tanmateix, com aleshores no tenia antecedents penals, l’execució de la pena va quedar suspesa pel fet de no ser superior a dos anys, tal com preveu el codi penal.

Pesen sobre les espatlles del raper quatre causes més a banda de per la qual està empresonat: dues per les que ja ha estat condemnat, una on ha declarat com a investigat en fase d’instrucció i una darrera que està pendent de judici amb una petició fiscal de cinc anys i tres mesos de presó

No va succeir el mateix amb la condemna de 2018, i així mateix passarà amb tots els processos judicials que encara té pendents de resoldre, que en cas d’acabar amb condemna ferma, provocaran que Hasél vagi sumant futures nits a la cel·la. La seva advocada apunta que ell “ja tenia diverses causes pendents abans d’entrar a la presó, però veiem que a partir d’aquell moment, tots aquests processos que estaven en standby durant molt de temps, comencen a accelerar-se”. Així doncs, avui dia, pesen sobre les espatlles del raper quatre causes més: dues per les que ja ha estat condemnat –una de les quals ja té sentència ferma–, una per la qual ha declarat en una fase d’instrucció que continua oberta i una darrera que està pendent de judici amb una petició fiscal de cinc anys i tres mesos de presó.

Matamoros assegura que l’activació d’aquest cúmul de causes no és fruit de la casualitat. “Enfront d’una onada de protestes reclamant la seva llibertat i un desprestigi encara més gran de l’Estat espanyol en l’àmbit internacional, necessiten rentar la seva imatge i tacar la de Pablo. Vendre el relat que no està empresonat per les lletres de les seves cançons sinó perquè és un delinqüent que es dedica a agredir la gent”, rebla la lletrada. Malgrat tot, defuig el discurs victimista i reconeix que Hasél no està pres només pel que diu i escriu, “és una persona pública que ha portat la seva militància política als fets, ha aconseguit mobilitzar i conscienciar a molta gent, animant-los a la participació política activa. Això és molest per l’estat i ho havien de tallar, primer empresonant-lo per les seves lletres i després fent funcionar la maquinària judicial repressiva per sumar-li més causes i anys de presó”.


Un reguitzell de causes judicials

El procediment judicial més greu que concerneix avui dia Pablo Hasél té relació amb les protestes contra la detenció de Carles Puigdemont a Alemanya el 25 de març de 2018. Aquell dia, l’edifici de la Subdelegació del Govern a Lleida va ser l’epicentre d’una manifestació convocada pels Comitès de Defensa de la República (CDR) que va aplegar milers de persones. Es van produir càrregues i moments de forta tensió que posteriorment van derivar en l’obertura d’una causa contra onze persones –entre les quals es troba Hasél– acusades de promoure un intent d’entrada a la seu governamental. El judici se celebrarà els pròxims 5 i 6 d’octubre a l’Audiència de Lleida i la fiscalia, en el seu escrit d’acusació, demana cinc anys i tres mesos de presó a cadascun pels delictes de desordres públics amb l’agreujant d’ocultació del rostre, atemptat contra l’autoritat i lesions. A Hasél li demanen sis mesos més de presó per “reincidència” i tant a ell com als deu imputats restants els demanen penes de multa per valor de tres mil sis-cents euros pels delictes de danys i lesions lleus. L’advocada no té esperança en una futura sentència absolutòria, tot i que sí que espera que es rebaixin les penes: “són delictes tan eteris, que si no hi ha una mobilització forta, hi haurà condemna”.

llibertat Pablo Hasél
Manifestació a Barcelona el febrer de 2021 en contra de la detenció i empresonament de Pablo Hasél |Bruna Casas

Avui dia, Pablo Hasél té una altra condemna de dos anys i mig de presó pel delicte d’obstrucció a la justícia i d’amenaces. Els fets es remunten al 16 d’octubre de 2017, quan va escriure a Twitter la frase “La Guàrdia Urbana de Lleida va comprar aquest testimoni fals per declarar contra un company a qui van donar una pallissa brutal. Han estat absolts”, juntament amb una foto del testimoni en qüestió. A més, també es va acusar Hasél d’intentar donar una puntada de peu a aquesta mateixa persona i d’amenaçar-la tan sols dos dies després de la piulada. La Plataforma Llibertat Pablo Hasél i ell mateix asseguren que es tracta d’un confident policial i qualifiquen el procediment de “muntatge policial”. La defensa de Hasél va presentar un recurs d’apel·lació contra la sentència a l’Audiència de Lleida, que casualment va anunciar que ratificava la condemna dos dies després del seu empresonament, en plena onada de protestes reivindicant la seva llibertat. El passat mes de desembre, el TS va comunicar que el recurs de cassació que la lletrada Alejandra Matamoros havia presentat no era procedent i ni tan sols l’examinarien. Finalment, han portat el cas al Tribunal Constitucional (TC), malgrat que el recurs al tribunal especial no paralitza l’execució de la pena de presó. Així doncs, estan a l’espera de ser notificats per sumar aquesta pena a l’actual i enfilar-se ja als gairebé cinc anys de condemnes de presó acumulades.

Una causa que sembla que el TS estudiarà és la condemna –ratificada també per l’Audiència de Lleida– de sis mesos de presó per un delicte de lesions per suposadament haver agredit a un periodista de TV3 en una roda de premsa al rectorat de la UdL. Els fets s’haurien produït durant l’ocupació del despatx del rector el juny de 2016 en el marc d’una protesta estudiantil contra la pujada de les taxes universitàries. A més, el raper ha estat condemnat al pagament d’una indemnització al periodista per valor de 12.150 euros i a una multa de divuit mesos amb una quota diària de deu euros, que en cas de no ser abonada es convertiria en sis mesos més de presó, elevant a un any la pena de privació de llibertat. Alejandra Matamoros explica que un grup de periodistes va entrar al despatx per gravar les persones que l’ocupaven, motiu pel qual “els estudiants intenten impedir l’entrada de les càmeres i Pablo tira aigua a la cara del periodista perquè vagi enrere, per això el condemnen”. De moment, romanen a l’espera de la resposta del TS al recurs que han interposat. Per aquest procediment, tres persones més han estat condemnades a sengles penes-multa per un delicte de coaccions.

El procediment judicial més greu que concerneix avui dia Pablo Hasél té relació amb les protestes contra la detenció de Carles Puigdemont, fets pels quals li demanen cinc anys i nou mesos de presó pels delictes de desordres públics, atemptat contra l’autoritat i lesions

Finalment, Hasél va rebre una nova notificació just després de ser detingut i empresonat. En aquesta ocasió, el delicte que li imputen és el d’ultratge a la bandera per la crema d’una ensenya espanyola a l’escenari d’un concert que va oferir a Felanitx (Mallorca) l’octubre de 2019. Aquesta causa es va obrir arran de la denúncia de Jorge Campos, president, diputat i portaveu del partit d’ultradreta VOX al parlament balear, qui va denunciar els fets davant la fiscalia, qui posteriorment també va denunciar el raper per un presumpte delicte d’odi. Es dona la circumstància que Campos va ser el personatge que va denunciar Valtònyc en el procediment judicial que li va comportar la condemna per la qual es va exiliar a Bèlgica. La defensa de Hasél confia que la jurisprudència establerta pel Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), arran del dictamen on va considerar que la crema de fotos del rei queda emparada per la llibertat d’expressió, serveixi per exonerar-lo del primer delicte, mentre que sobre el segon considera que és “discutible que Espanya i els espanyols siguin un col·lectiu oprimit que necessiti especial protecció”. El raper es va acollir al seu dret a no declarar durant la compareixença per videoconferència des de la presó que va fer davant el Jutjat d’instrucció 2 de Manacor. D’aleshores ençà, no hi ha hagut més notícies sobre l’evolució d’aquesta causa.

L’última mostra d’aquesta croada contra Pablo Hasél i el dret a la llibertat d’expressió és un judici pels delictes d’injúries, odi i coaccions pel qual ja ha estat absolt. La denúncia anava a càrrec del Real Betis Balompié, club de futbol de la ciutat de Sevilla. El motiu, una sèrie de piulades de Hasél que va tenir com a inici una on afirmava: “A la plantilla del Betis que defiende al nazi, si no fuera porque también morirían pilotos y azafatas, les desearía que su avión se estrellara”. El comentari a la xarxa social feia referència al suport de l’equip a Roman Zozulya, futbolista ucraïnès d’ideologia nazi immers en aquell moment (febrer de 2017) en una forta polèmica pel rebuig que havia aixecat la seva arribada al Rayo Vallecano en condició de cedit pel conjunt verd-i-blanc. El Jutjat penal 9 de Sevilla va absoldre Hasél el passat mes de desembre –després de celebrar-se el judici ja amb el raper empresonat– i va concloure a la sentència que “malgrat les expressions i judicis de valor abocats per l’acusat cap al Reial Betis i els seus jugadors puguin ser innecessàries per reflectir una opinió crítica i resultin provocadores, han de considerar-se emparades per la llibertat d’expressió”.

La valoració de tot plegat per part de l’advocada és meridianament clara: “Estem parlant que Pablo pugui passar deu anys o més a la presó per la seva militància política… condemnes tan altes només les hem vist en organitzacions polítiques que l’estat ha considerat il·legals o en grups revolucionaris armats i ell pot complir això per fer cançons i tenir una militància política com la que podem tenir totes les persones que estem en el moviment polític i social”. Matamoros recorda que Hasél està empresonat per una primera causa on se’l condemna per les lletres de les seves cançons i assegura que després s’ha fet funcionar “tota la maquinària judicial-repressiva per sumar-li més causes i anys de presó”.


La defensora, atacada

“Abans que advocada soc militant política, per això les meves defenses mai són únicament jurídiques, perquè en tant que són processos polítics, la meva defensa també ho és”. Amb aquesta claredat s’expressa l’advocada encarregada de la defensa de Pablo Hasél. Fa un any i escaig, arran de l’empresonament del raper, Alejandra Matamoros va haver d’atendre moltes entrevistes. El seu discurs punyent davant les càmeres, criticant el sistema judicial i el paper dels cossos policials, va comportar que se l’assenyalés per part d’alguns mitjans de comunicació. Fruit d’aquesta campanya va ser denunciada als jutjats pel Sindicat Unificat de Policia (SUP) i per l’Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT), mentre que la Confederació Espanyola de Policia (CEP) va presentar una queixa contra ella a l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Madrid (ICAM), on està col·legiada.

Alejandra Matamoros
Alejandra Matamoros és advocada i s’encarrega de la defensa de Pablo Hasél |Arxiu

“Si no aconsegueixen acovardir al represaliat, ho intenten amb el seu entorn i defensa a veure si així l’aconsegueixen doblegar”, raona Matamoros. Així i tot, reivindica “no soc la primera advocada que està en una situació així, i malauradament, no crec que sigui l’última. Al final és tractar d’impedir que els militants polítics que són jutjats per la seva ideologia puguin tenir una bona defensa”. Amb aquest propòsit el CEP va acudir a l’ICAM, per qui demanaven l’adopció de mesures disciplinàries “per reivindicar el dret a odiar als policies nacionals, perquè es negava a condemnar la violència als carrers de Madrid i Barcelona (…) i acusar el nostre cos de tortures i maltractar indiscriminadament a ciutadans”. Finalment, la queixa es va arxivar i no va tenir conseqüències, però Matamoros va conviure durant un temps amb l’amenaça de quedar suspesa per a l’exercici de l’advocacia durant un període de fins a dos anys.

Les declaracions de Matamoros a les quals s’agafaven els representants policials per denunciar “falta de respecte i extralimitació dels seus deures com a defensa” s’havien produït a l’exterior d’una comissaria de Madrid, per això l’ICAM va resoldre que no estava en seu judicial i no es podia considerar que en el moment de pronunciar-les estigués actuant com a advocada. L’Alejandra va acudir a les instal·lacions de la Policia Nacional espanyola a prestar assistència jurídica a quatre menors d’edat que havien estat detinguts durant les protestes per l’empresonament de Hasél. “Vaig dir davant dels mitjans que en aquest estat es tortura i la Policia exerceix maltractes a les comissaries de forma sistemàtica. Acabava de sortir d’allà i els quatre menors a qui defenia van denunciar maltractes seriosos”, detalla, i l’avalen les múltiples denúncies d’organismes internacionals i les condemnes del mateix Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) contra l’Estat espanyol. Malgrat això, aquestes mateixes paraules van servir de pretext al SUP per presentar-li una querella, en aquest cas pels delictes d’injúries i calúmnies. Matamoros explica que li van notificar l’obertura del procediment en fase d’instrucció, però de moment, no n’ha sabut res més.

Quinze dies després de l’empresonament de Hasél, l’AVT va denunciar a la seva advocada, Alejandra Matamoros, per un suposat delicte d’enaltiment del terrorisme per unes paraules que havia pronunciat gairebé dos anys abans

La queixa i la denúncia es van produir el febrer de 2021, la mateixa setmana de l’empresonament de Hasél. Quinze dies després, va ser l’AVT qui la va denunciar davant el Jutjat central d’instrucció de l’Audiència Nacional espanyola per un delicte d’enaltiment del terrorisme. Sorprenentment, els fets denunciats es remunten a una xerrada que va donar en el marc d’unes jornades del Moviment Antirepressiu de Madrid el mes de maig de 2019. La ponència va quedar enregistrada en un vídeo que es va publicar a YouTube, en el qual Matamoros deia, entre moltes altres coses, que “en el cas d’Euskal Herria, els companys van haver de lluitar amb els únics mitjans que tenien i els van deixar, que van ser les armes. Ells van lluitar per les armes pel seu dret a l’autodeterminació”. És per aquesta afirmació per la qual ha estat denunciada, però ella aporta context i explica que parlaven de l’1 d’octubre i les protestes postsentència: “Denunciava que en aquest estat hi ha drets que mai es reconeixeran i dona igual la forma en què lluitis o els mitjans que utilitzis perquè només rebràs repressió”. Actualment, la causa es trobaria en fase d’instrucció, però de fet, Matamoros explica que ni tan sols li van arribar a notificar i que es va assabentar per la premsa que la jutgessa havia demanat a fiscalia si tenia previst exercir de part acusatòria.

“La xerrada és anterior a l’empresonament, però la denúncia arriba després. Quan em faig notòria públicament, veuen què poden trobar de mi d’una forma deliberada; el mitjà El Español treu un article on posa l’enllaç a la xerrada, publiquen una sèrie de dades sobre mi i l’AVT em denuncia”, narra l’advocada. Ella és conscient de quin és el missatge que vol enviar l’estat: “Si tu decideixes voluntàriament assistir a aquesta persona i denunciar les injustícies i irregularitats que pateix, pensa en les possibles conseqüències”. Igualment, continua denunciant que “se m’estan vulnerant els meus drets i el més greu és que s’intenti vulnerar el dret a la defensa de Pablo”.


La plataforma solidària, al punt de mira

La plataforma Llibertat Pablo Hasél, ara reconvertida en la Plataforma Antirepressiva de Ponent, també ha patit durant els últims anys el fustigament dels cossos policials i el sistema judicial. Adam Camón, membre del col·lectiu que ha exercit de portaveu en diverses ocasions, té actualment tres causes obertes arran de la seva militància política. Una d’elles és prèvia a l’empresonament del raper, quan en el marc d’una campanya per reivindicar els drets i les llibertats democràtiques van dur a terme una acció a la seu del PSC de Lleida. Un cop van accedir a l’immoble, van despenjar una pancarta per la finestra exigint que no es fes efectiva l’entrada a presó de Hasél. A hores d’ara, es troba a l’espera de judici, amb una petició fiscal d’un any de presó per a ell i una altra persona, i de nou mesos de presó per a una tercera activista, totes tres acusades d’un presumpte delicte de violació de domicili jurídic. Per la mateixa causa, un menor ja va ser condemnat a treballs en benefici de la comunitat.

El segon cas que té obert, juntament amb set persones més, és pels fets que van succeir durant la detenció de Pablo Hasél al rectorat de la UdL el 16 de febrer de 2021. Aquell dia, els Mossos d’Esquadra van entrar de matinada al complex universitari, on van trobar barricades per barrar-los el pas i també algunes persones que van buidar extintors per dificultar la visibilitat. Finalment, van identificar i desallotjar una per una totes les persones que acompanyaven Hasél fins que el van poder detenir i portar-lo a la presó. Camón explica “vam decidir col·lectivament donar una resposta perquè considerem que el seu empresonament és injust per denunciar fets objectius sobre la monarquia i els cossos repressius. Sabíem que la detenció era inevitable, però volíem visibilitzar que l’Estat espanyol travessava línies vermelles i empresonava el primer raper d’Europa”. Per aquesta acció, vuit persones estan sent investigades pels delictes de desordres públics, atemptat contra l’autoritat, resistència i desobediència. Els Mossos consideren que totes elles exercien un rol de lideratge i les proves que presenten són, bàsicament, imatges de mitjans de comunicació als que van atendre durant el tancament al rectorat i els dies posteriors a l’empresonament del seu company. El cas està actualment en fase d’instrucció i encara no hi ha petició de penes, però les seves defenses adverteixen que els hi podrien demanar diversos anys de presó.

Adam Camón és un dels portaveus de la Plataforma Antirepressiva de Ponent |Arxiu

Finalment, disset persones estan sent investigades per la manifestació que es va celebrar a Lleida l’endemà de l’empresonament de Hasél. Algunes d’elles van ser detingudes pels Mossos el mateix dia dels fets i d’altres han estat identificades posteriorment, en una causa oberta pels delictes d’atemptat contra l’autoritat, desordres públics i danys. Posteriorment, Paloma, mare del raper, i Adam Camón han estat citats a declarar a jutjats com a suposats organitzadors de la protesta d’aquell 17 de febrer, que va acabar a les portes de la presó de Ponent. Camón va decidir no presentar-se “per denunciar la repressió que estem vivint”, però finalment la declaració va quedar suspesa i ara estan a l’espera que els tornin a citar.

Des de la Plataforma Antirepressiva de Ponent denuncien haver patit “tota mena d’assetjament de la brigada d’informació, amb seguiments i escorcolls”

Paral·lelament, des de la Plataforma Antirepressiva de Ponent denuncien haver patit “tota mena d’assetjament de la brigada d’informació, amb seguiments i escorcolls”. Camón descriu diferents episodis, com ara un on en sortir d’una assemblea van notar seguiments. “Uns companys van anar a buscar la seva furgoneta i en arribar se la van trobar tancada amb clau però tota escorcollada, amb papers per terra i la guantera oberta”, recorda. Segons el seu relat, aquell mateix dia, van seguir fins al seu poble a un noi que feia poc temps que estava a la plataforma. Un cop allà, també es va topar amb un dels cotxes de paisà que els havien seguit per la ciutat de Lleida. “Va pujar a casa seva i posteriorment va veure llums de vehicles policials, moment en el qual es va adonar que estaven de nou escorcollant-li la furgoneta. Va baixar a veure què passava i el van identificar i amenaçar, el cotxe estava tancat i el van obrir sense forçar-lo ni trencar cap vidre”, clou.

També descriu un episodi on un cotxe sense distintius va abordar a una membre de la plataforma mentre passejava el gos. “Li van mencionar totes les nostres causes per advertir-la que, si s’ajuntava amb nosaltres, ja sabia què li podia passar”, assegura el jove. Avui dia, afirma que continuen tenint seguiments, però a un nivell inferior que mesos abans i després de l’empresonament de Hasél. “En la majoria dels casos són Mossos, perquè s’han identificat com a tal, tot i que hi ha hagut seguiments d’altres cossos policials”. La valoració d’Adam Camón i la plataforma és positiva: “La gent va sortir als carrers a plantar cara i es va atansar als col·lectius a treballar de forma activa i organitzada”. Certament, la condemna contra Hasél va remoure l’opinió pública i va fer reviure el debat sobre el dret a la llibertat d’expressió i a la protesta. “Ens han assenyalat de ‘violents’ per defensar-nos de la policia, però violència és el que li van fer a la noia de Barcelona a qui van rebentar l’ull. Davant d’això, nosaltres veiem legítim el dret a l’autodefensa”.




Autor font: Directa.cat