Agost 29, 2021
Per El Pratl Libertari
124 vistes


x Oscar Blanco

Al juny, l鈥檃mpliaci贸 de l鈥橝eroport del Prat irrompia en el debat p煤blic. Els poders f脿ctics li exigien a la Generalitat que secund茅s com m茅s aviat millor aquest projecte d鈥橝ena amb una foto de fam铆lia en IESE i portades de La Vanguardia i El Peri贸dico al servei. Els defensors d鈥檃mpliar la capacitat de l鈥橝eroport Josep Tarradellas eren 200 鈥渆ntitats de societat civil鈥 liderades per la patronal Foment del Treball i que inclo茂en als lobbies habituals: Mobile World Capital, Cercle d鈥檈conomia, Cambra de comer莽, ESADE鈥 脡s a dir, els representants de les elits econ貌miques catalanes.

Era una reproducci贸 gaireb茅 exacta de la posada en escena pocs mesos abans, quan 鈥渧an anomenar a l鈥檕rdre鈥 des de la Estaci贸 del Nord durant les protestes contra l鈥檈mpresonament de Pablo Hasel. Poques vegades la burgesia es deixa veure com a poder real i govern en 煤ltima inst脿ncia, per貌 la inestabilitat pol铆tica a Catalunya en els 煤ltims anys fa que treguin m茅s el cap i donin un cop en la taula recordant qui mana.

En el cas de les mobilitzacions despr茅s de l鈥檈mpresonament de Hasel ho feien en una certa manera a la defensiva. En canvi, amb l鈥檃mpliaci贸 de l鈥橝eroport van apar猫ixer directament a l鈥檕fensiva i imposant la seva agenda. La urg猫ncia de convertir El Prat en un 鈥渉ub internacional鈥 (sigui el que sigui aix貌), arrasar per a aix貌 una zona protegida i destinar 1.700 milions d鈥檈uros p煤blics, es va justificar amb un solemne Power Point.

Si a la sinistra foto de la Estaci贸 del Nord van respondre sindicats, col路lectius socials i cooperatives amb l鈥檃cte 鈥淧er la majoria鈥, amb l鈥檃eroport van donar la r猫plica 300 col路lectius liderats per Zeroport en un acte al juliol en el Museu de Ci猫ncies Naturals de Barcelona. Les organitzacions ecologistes, ve茂nals i socials van explicar per qu猫 pretendre en la plena emerg猫ncia clim脿tica ampliar en 19 milions de passatgers a l鈥檃ny la capacitat de l鈥檃eroport i a m茅s amb vols intercontinentals que ja suposen el 35% d鈥檈missions anuals en aquesta infraestructura 茅s una idea nefasta per a la biodiversitat, el clima, el benestar de la majoria i l鈥檈conomia. Tamb茅 es va convocar una manifestaci贸 des del col路lectiu del Prat 鈥淣i Un Pam de Terra鈥 i coordinadora SOS Baix Llobregat i L鈥橦ospitalet.

Destacava l鈥檃ctivista Alfons P茅rez a preguntes del Salt que el 80% de la poblaci贸 global mai ha trepitjat un avi贸 i l鈥1% dels quals volen produeixen un 50% del total d鈥檈missions. Aquest 茅s un dels punts importants de la discussi贸. 脡s un conflicte que pot dibuixar clarament dos blocs antag貌nics de classe i que aterra, materialitza en un projecte concret d鈥檈normes dimensions, les discussions sobre la crisi clim脿tica i el tipus de programa necessari per a enfrontar-la m茅s enll脿 de les declaracions institucionals que queden en lletra morta o les promeses per a 2050.

En aquest sentit, cal abordar-lo des dels moviments ecosocials com una oportunitat de generar un punt d鈥檌nflexi贸 i alhora com una batalla decisiva que pot marcar el sentit de pol铆tiques posteriors. Hi ha tot un model en joc.

De moment, la pressi贸 de la patronal s鈥檋a apuntat una primera vict貌ria. En ple agost i en una reuni贸 secreta la Generalitat, vacil路lant fins al moment, ha pactat amb el Govern del PSOE i Unides Podem per donar suport a l鈥檃mpliaci贸. L鈥檃cord no concreta pr脿cticament res i fa promeses impossibles com que l鈥檃mpliaci贸 no tindr脿 impacte ambiental o aquest ser脿 m铆nim.

El paper clau per a imposar el projecte l鈥檋a jugat el PSC, en coher猫ncia amb la seva estrat猫gia de convertir-se en el partit de confian莽a per a la patronal. No en va la nova ministra de Foment, Raquel S谩nchez, era l鈥檃lcaldessa de Gav脿, un dels municipis que podien estar afectats per l鈥檃mpliaci贸. A m茅s, el president d鈥橝ena i principal portaveu de l鈥檕peraci贸 茅s Maurici Lucena, exdiputat socialista, home fort del programa econ貌mic del PSC i a qui Illa hagu茅s col路locat com a Conseller d鈥橢conomia si pogu茅s formar govern. Cal recordar que Aena 茅s des de fa anys una empresa semiprivatizada, l鈥橢stat conserva el 51% i la resta del capital social est脿 en mans privades incloses el totpoder贸s fons BlackRock.

No hi ha debat possible, ni ampliaci贸 bona

El punt de partida 茅s clar: cap projecte d鈥檃mpliaci贸 de l鈥橝eroport 茅s compatible amb les pol铆tiques necess脿ries per a mitigar la crisi clim脿tica ni amb els compromisos (insuficients) subscrits per la Generalitat catalana i el Govern espanyol en aquest terreny. Aquest article no pret茅n explicar exhaustivament els motius perqu猫 ja s鈥檋an publicat altres millors en aquest sentit. Per exemple, activistes de la plataforma Zeroport els recollien en Cr铆tic.

脡s cert que la Ricarda t茅 un enorme valor ambiental tal com explicava Elena Idoate de 鈥淣i Un Pam de Terra鈥 en una entrevista per a Poder Popular i destruir aquesta zona implicaria incomplir m茅s encara les obligacions de protecci贸 del Delta del Llobregat per les quals la Comissi贸 Europea ja ha obert un expedient a la Generalitat. De totes maneres, si les obres anessin en el paratge m茅s inservible des del punt de vista de la biodiversitat continuessin sent un problema ecol貌gic de primer ordre per l鈥檈norme volum d鈥檈missions que genera l鈥檃viaci贸.

Si es vol respondre a les crisis ecol貌giques (clim脿tica, energ猫tica, de biodiversitat鈥) en marxa, l鈥櫭簄ica pol铆tica aeroportu脿ria possible 茅s planificar una reducci贸 dr脿stica de la mobilitat amb avi贸. Per a reduir emissions al ritme necessari per a evitar superar el llindar de 1,5 掳C per sobre de la temperatura pre-industrial i perqu猫 aquesta reducci贸 ser脿 obligada en els pr貌xims anys per la caiguda de disponibilitat energ猫tica. En cas contrari, milers de treballadores s鈥檈xposen a les inclem猫ncies d鈥檜n col路lapse del sector aeroportuari sense pla i desordenat. De fet, l鈥檃eroport del Prat est脿 pr脿cticament al nivell de la mar. Segurament la pregunta a fer-se, m茅s que com ampliar la seva capacitat, 茅s com adaptar-se a la probable inundaci贸 en les pr貌ximes d猫cades. La realitat 茅s tossuda.

Arran de la planificaci贸 de les inversions finan莽ades amb els fons Next Generation, s鈥檋a criticat que el Govern PSOE-UP recorria la senda del capitalisme verd i les falses solucions com l鈥檌mpuls del cotxe el猫ctric (primer PERTE anunciat). No obstant aix貌, l鈥檃mpliaci贸 de l鈥橝eroport del Prat, del de Barajas i d鈥檃ltres grans infraestructures com el Port de Val猫ncia situa al Govern de coalici贸 un pas m茅s enrere: en el camp del negacionisme clim脿tic. L鈥檃cumulaci贸 d鈥檌nformes demolidors i l鈥檃van莽 del moviment ecologista han fet que en els 煤ltims anys es redueixi les veus negacionistes fins i tot entre les empreses del capitalisme f貌ssil que proven estrat猫gies camale貌niques. En el terreny pol铆tic hi ha menys governs negacionistes expl铆cits, per貌 molts se situen en un negacionisme soft que 茅s potser la principal amena莽a actual.

Aquesta posici贸, com explica Daniel Tanuro en 鈥淢assa tard per a ser pessimistes鈥, consisteix a admetre l鈥檈vid猫ncia cient铆fica, per貌 negar-se a actuar en conseq眉猫ncia. Normalment es revesteix de solucionisme tecnol貌gic i confian莽a cega en tecnologies de dubt贸s desenvolupament com la captura de CO鈧. En aquest cas no ha faltat la refer猫ncia als avions que funcionessin amb combustibles menys contaminants. El vicepresident Puigner贸, principal valedor de l鈥檃mpliaci贸 dins del Govern, s鈥檋a guanyat la paternitat d鈥檜n d鈥檃quests ox铆moron que enlluernaven a Arcadi Oliveres: aeroport verd. La realitat 茅s que no hi ha perspectives que l鈥檃viaci贸 pugui ser menys contaminant a mitj脿 termini.

L鈥橝eroport ja emet, abans d鈥檃mpliar-lo, m茅s del doble d鈥檈missions que la ciutat de Barcelona i l鈥檃mpliaci贸 茅s un potent missatge destructiu. Una de les reaccions m茅s habituals aquests dies 茅s criticar la hipocresia de desplegar projectes centrats en la responsabilitat individual com la Zona de Baixes Emissions o la recollida d鈥檈scombraries porta a porta, alhora que s鈥檌nverteix en megainfraestructures contaminants. Sens dubte projectes com aquest desgasten la credibilitat de l鈥檃posta necess脿ria per canvis en l鈥檈stil de vida de la majoria social i situen l鈥檃genda ecologista en un camp antipopular. 脡s l貌gic quan es parla d鈥檃mpliar viatges on cada passatger provoca 3 tones de CO鈧 i un motiu m茅s pel qual 茅s una irresponsabilitat.

La falsa dicotomia empro-medi ambient

Foment del Treball i el bloc social que lidera neguen directament els problemes ecol貌gics que suposa l鈥檃mpliaci贸 o almenys els subordinen completament als seus interessos econ貌mics. Lucena i la resta de sequaces han plantejat propostes absurdes com moure la llacuna de la Ricarda de lloc i han prom猫s que les compensacions milloressin la protecci贸 del Delta, malgrat que no s鈥檋an complert en 15 anys les de l鈥檃nterior ampliaci贸.

Altres actors amb una posici贸 m茅s ambigua, com Esquerra Republicana de Catalunya o Barcelona En Com煤, plantegen que existeix un dilema entre economia i ecologia, entre llocs de treball i medi ambient que cal resoldre virtuosament. 脡s la posici贸 expressada en la compareixen莽a conjunta de la Consellera d鈥橝cci贸 Clim脿tica Teresa Jord脿 i l鈥檃lcaldessa Ada Colau. En aquest marc apareixen 鈥渟olucions鈥 com el canvi d鈥櫭簊 en les pistes actuals de l鈥橝eroport del Prat, l鈥檃mpliaci贸 que afecti altres zones que no siguin la Ricarda o ampliar els aeroports de Girona i Reus. 脡s a dir, l鈥檃ugment d鈥檈missions continuaria existint, per貌 sense carregar-se la Ricarda. Ja s鈥檋a plantejat que cal anar un pas m茅s enll脿 i negar la major: ni necessitem m茅s viatgers ni ens els podem permetre.

A m茅s, 茅s necessari trencar aquesta suposada dicotomia. L鈥檃mpliaci贸 de l鈥檃eroport (de qualsevol aeroport catal脿 o de l鈥橢stat espanyol) tampoc 茅s desitjable des del punt de vista econ貌mic i social. El sup貌sit informe de la UB al qual es remeten els defensors de l鈥檃mpliaci贸 planteja que generaria 86.000 llocs de treball directes i m茅s de 300.000 indirectes.

El primer que cal dir 茅s que 茅s una previsi贸 completament fantasiosa que busca activar el xantatge de la desocupaci贸. 脡s una operaci贸 que ja hem vist amb uns altres pelotazos com Eurovegas, el posterior Bcn World de Hard Rock o la plataforma Castor i que mai es compleix. El resultat 茅s sempre el mateix. L鈥檕cupaci贸 que es genera, molts menys que el prom猫s, 茅s temporal i de baixa qualitat. L鈥檌mpacte de la turistificaci贸 per a la vida a les ciutats 茅s de sobres conegut a Barcelona i en la resta de la costa catalana. Lloret de Mar que rep milions de turistes a l鈥檃ny i 茅s un dels municipis amb la renda per c脿pita m茅s baixa s鈥檋a convertit en l鈥檈xemple paradigm脿tic.

Si el projecte tira endavant es beneficiaran, b脿sicament, les empreses adjudicat脿ries de les obres, un aut猫ntic oligopoli que viu de parasitar els pressupostos p煤blics, i el lobby tur铆stic, encara que 茅s dubt贸s que la previsi贸 d鈥檃ugment de passatgers (entre 17 i 20 milions m茅s a l鈥檃ny) es pugui complir. Si deixem de costat la perspectiva de classe i anticapitalista, ni tan sols 茅s una inversi贸 que benefici茂 a la majoria de les empreses catalanes. Les petites i mitjanes empreses no reben un impacte positiu del model que pivota entorn de les finances, la construcci贸 i el turisme. Per aquest motiu, s鈥檋a aixecat veus cr铆tiques contra l鈥檃mpliaci贸 fins i tot dins de l鈥檌ndependentisme escorat a la dreta, que exigeixen un model de desenvolupament amb futur. La patronal mostra ceguesa a mitj脿 termini i aquest tuf a lupemburgues铆a al qual ens tenen acostumats.

Ampliar l鈥檃eroport 茅s continuar apostant pel turisme com a principal exportaci贸 i via de captaci贸 de divises. Mentre aix貌 sigui aix铆 la competitivitat de l鈥檈conomia catalana seguir脿 basada en la temporalitat de l鈥檕cupaci贸 i els baixos salaris per molt que Foment parli d鈥檈ntrar la 鈥淐hampions League鈥 de l鈥檈conomia mundial. Les conseq眉猫ncies reals les recordava l鈥檈conomista Roser Espelt en Twitter: empobriment de la poblaci贸 i feblesa del teixit industrial.

Instruccions per a volar un aeroport

Andreas Malm, en el seu llibre How to blow up a pipeline (Com volar un oleoducte), planteja provocativament una discussi贸 central per als moviments ecologistes: Quina estrat猫gia cal seguir? Quins m猫todes d鈥檃cci贸 poden ser eficaces? Malm se centra en que considera que cal deixar enrere la desobedi猫ncia pac铆fica i apostar per l鈥檃cci贸 directa contra els interessos del capitalisme f貌ssil. Per exemple, en forma de sabotatges.

No obstant aix貌, m茅s que l鈥檃cci贸 minorit脿ria i conven莽uda de grups d鈥檃ctivistes, el futur de la lluita ecol貌gica potser passa per centrar el seu programa en la democratitzaci贸 de l鈥檈conomia i incorporar a la lluita a les treballadores com plantejava Matt T. Huber en Jacobin Am猫rica Llatina. 脡s un senyal positiu el posicionament radicalment en contra de la CGT Catalunya i de la IAC i les plataformes ecosocials haurien de tenir-lo en compte.

En el conflicte que ens ocupa una primera alian莽a s贸n els col路lectius de treballadores del mateix Aeroport com la plantilla de neteja, seguretat, handling, etc. En tots aquests sectors, colpejats per la privatitzaci贸 progressiva del sistema aeroportuari de l鈥橢stat espanyol, hi ha hagut vagues i conflictes laborals en els 煤ltims anys per les condicions prec脿ries que imposen Aena i les subcontractes privades. En el cas de neteja aquest mateix mes de juliol hi ha hagut diverses jornades de vaga perqu猫 Sacyr mant茅 en ERTO a una quarta part de la plantilla i aix貌 provoca una sobrec脿rrega per a la resta. El Ministeri de Foment els ha imposat uns serveis m铆nims del 100% vulnerant el dret a la vaga. La mobilitzaci贸 conjunta permetria fer visible que la promesa d鈥檕cupacions 茅s falsa i tramposa.

Una altra alian莽a possible s贸n les plantilles afectades per la transici贸 ecosocial. 脡s a dir, treballadores i treballadors d鈥檌nd煤stries contaminants que o b茅 ja enfronten ERO鈥檚 i tancaments o ho faran en un futur. En aquest sentit, l鈥檃ctivista ecologista i militant d鈥橝nticapitalistes Juanjo 脕lvarez plantejava si no seria m茅s 煤til destinar aquests 1.700 milions d鈥檈uros a reconvertir l鈥檃ctivitat d鈥橝irbus a Puerto Real sota criteris ecol貌gics i d鈥檜tilitat social i en la mateixa l铆nia Roser Espelt es preguntava si aquesta inversi贸 no es podria haver destinat a la nacionalitzaci贸 de Nissan com a embri贸 d鈥檜na ind煤stria nacional que resolgu茅s de manera sostenible les necessitats de transport.

La insist猫ncia en la classe treballadora com un subjecte clau per a la lluita contra la crisi ecol貌gica no 茅s un capritx o folklore del segle XIX i XX. A m茅s de ser la majoria de la poblaci贸 i, en conseq眉猫ncia, imprescindible per a construir un bloc hist貌ric que implementi un programa ecosocial, t茅 la capacitat estrat猫gica de cortocircuitar l鈥檃cumulaci贸 de capital m茅s que qualsevol altre tipus de mobilitzaci贸 i protesta. Quina millor resposta podria haver existit a l鈥檃nunci de l鈥檃cord entre Generalitat i Govern que una vaga que paralitz茅s l鈥檃eroport en plena campanya tur铆stica?

Aix貌 no vol dir que no calgui aprendre de conflictes com la ZAD a Nantes o la lluita al Jap贸 contra la construcci贸 de l鈥橝eroport de Narita a la fi dels 60 i durant els 70 on es va donar una alian莽a entre pagesos, moviments ecologistes i estudiants. Sens dubte s贸n experi猫ncies valuoses per a pensar una estrat猫gia capa莽 de frenar el projecte o almenys de provocar un antagonisme a l鈥檃ltura del que est脿 en joc. La manifestaci贸 convocada el pr貌xim 19 de setembre per Zeroport i la Xarxa sobre la Just铆cia Clim脿tica 茅s important per a mesurar forces, per貌 s鈥檋a d鈥檈ntendre com una fita m茅s dins d鈥檜na estrat猫gia de llarg al猫 i no com una protesta puntual i a茂llada si es vol guanyar aquesta batalla.

Nom茅s la prova i l鈥檈rror permetran saber quines formes de mobilitzaci贸 i pressi贸 poden ser m茅s efectives. El que 茅s clar, 茅s que no es poden deixar les esperances 煤nicament en la idea de que la Uni贸 Europea freni el projecte per no complir els seus est脿ndards ambientals. Segur que hi ha un recorregut legal i administratiu a fer, per貌 seria un error desmobilitzar-se a l鈥檈spera d鈥檃questa garrotada internacional. De fet, el m茅s probable si finalment ho fren茅s la UE 茅s que ho fes nom茅s en un context marcat per una forta oposici贸 popular.

Aprofitar les esquerdes obertes

La patronal s鈥檋a notat una miqueta, 茅s cert. No obstant aix貌, no est脿 dita l鈥櫭簂tima paraula. Els opositors a l鈥檃mpliaci贸 de l鈥橝eroport tenim algunes bases al nostre favor. La primera 茅s la feblesa de tots dos governs (catal脿 i espanyol) i la fragilitat de les majories parlament脿ries que els apuntalen. Es tracta d鈥檜n projecte que incomoda internament tant a Esquerra, soci majoritari del govern catal脿, com als Comuns, soci minoritari del govern espanyol, majoritari de l鈥橝juntament de Barcelona i partit que governa El Prat en solitari.

Dins d鈥橢RC ja han sortit veus cr铆tiques com el grup municipal del Prat o l鈥檈xdiputat en el Congr茅s Joan Tard脿, que ha demanat que el discuteixi el conjunt de l鈥檃filiaci贸. Per part seva, Barcelona En Com煤 ha elevat notablement el to de les seves cr铆tiques contra el projecte despr茅s del pacte Moncloa-Generalitat que els ha excl貌s de la negociaci贸. L鈥橝juntament del Prat ha rebutjat de ple les obres en tot moment (a difer猫ncia del ARE de l鈥橢ixample Sud o altres desenvolupaments immobiliaris impulsats pel mateix consistori) i Catalunya En Com煤 ja tenia en marxa una campanya en contra de l鈥檃mpliaci贸 des de juny.

No obstant aix貌, els Comuns han oscil路lat entre aquesta oposici贸 frontal al projecte i una posici贸 m茅s ambigua on si acceptaven que era benefici贸s econ貌micament i que calia buscar alternatives sense destruir La Ricarda. ERC s鈥檋a inclinat majorit脿riament per aquesta segona opci贸 amb el president Pere Aragon茅s traient pilotes fos cada cop que ha hagut de parlar del tema en p煤blic. L鈥櫭簂tima ocurr猫ncia 茅s que es tracta de 鈥渦n tema t猫cnic鈥. Un altre l铆mit de la posici贸 dels Comuns, com amb la regulaci贸 dels lloguers, la pujada del SMI o altres q眉estions similars, 茅s que no es deriven conseq眉猫ncies en la seva relaci贸 amb el PSOE-PSC en cap dels nivells d鈥檃cord existents m茅s enll脿 d鈥檃lguna queixa medi脿tica. De fet, en aquest cas assenyalen exclusivament la tra茂ci贸 d鈥橢RC obviant que el Tinent de Alcaldia de l鈥橝juntament de Barcelona, Jaume Collboni, ha recolzat en tot moment l鈥檃mpliaci贸 i celebra l鈥檃cord de que projecte est脿 sent impulsant per un govern estatal que sostenen i del qual participen.

A m茅s del paper d鈥橢RC, tant dins de la Generalitat com per a les majories en el Congr茅s i el dels Comuns estatalment, cal tenir en compte que el Govern necessita de la CUP per a garantir la governabilitat a Catalunya. La formaci贸 independentista anticapitalista s鈥檕posa totalment al projecte, per貌 caldr脿 veure si la posici贸 de la Generalitat es pot traduir en un bloqueig als pressupostos del 2022 o fins i tot a activar la moci贸 de confian莽a acordada amb ERC.

En tot cas, m茅s mobilitzaci贸 popular implica m茅s possibilitat de resist猫ncies internes en aquests partits que poden ser determinants perqu猫 el projecte tiri endavant. El clima de protestes 茅s l鈥櫭簄ica manera de contrarestar la matraca de la patronal per terra, mar i aire en els pr貌xims mesos i que pot condicionar les posicions dins de les institucions. No cal confiar que els partits siguin coherents amb el seu programa, per貌 una ona de mobilitzacions els pot posar en bon destret.

Una altra bretxa oberta 茅s l鈥檈xtensa oposici贸 social a l鈥檃mpliaci贸 de l鈥橝eroport, especialment si suposa destruir La Ricarda. Figures no especialment compromeses pol铆ticament dels mitjans de comunicaci贸, la cultura, l鈥檃cad猫mia i altres 脿mbits han criticat l鈥檃cord Govern-Generalitat i ha demanat que es rectifiqui. No determina res, per貌 茅s un term貌metre per a veure que el clima d鈥檕pini贸 existeix. De fet, la patronal s鈥檋a vist a茂llada i ha creat una campanya en xarxes socials. Es titula 鈥淪铆 al Prat鈥, c貌pia l鈥檈st猫tica de l鈥檕posici贸 a les obres i t茅 lemes que haguessin fet les del铆cies de Walter Benjamin com 鈥淪铆 al progr茅s鈥. No s鈥檋an atrevit directament amb 鈥淪i a la barb脿rie鈥.

En les pr貌ximes setmanes i mesos s鈥檃cabar脿 de definir si la resposta des de baix contra aquest projecte son capaces d鈥檃ctivar un fre d鈥檈merg猫ncia prou poder贸s o per contra continuem avan莽ant decididament cap a l鈥檃bisme clim脿tic. No es tracta ja de 鈥渓鈥檋er猫ncia que deixem al nostre fills鈥 com es cont铆nua dient majorit脿riament, sin贸 del present i el futur m茅s immediat com demostren les inundacions a Alemanya, l鈥檕nada de calor a Sib猫ria i Canada, la neu al Brasil o les tempestes de sorra a la Xina.




Autor font: Elpratllibertari.cat