Abril 12, 2021
Per Nord-Estl Libertari
164 vistes

Olot, Puigcerdà, Lloret de Mar i Banyoles, on més creix la circulació del virus de covid-19 a les aigües residuals no tractades 

L’equip de coordinació de la xarxa de vigilància espera un augment de la presència de SARS-CoV-2 a les depuradores de municipis turístics  

La circulació del virus actualment és alta a la majoria de depuradores excepte la de Ripoll i Palamós 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Olot (la Garrotxa, comtat de Besalú) 12/04/2021.- Llegim al Diari de Girona que nombrosos estudis científics posen en evidència el fet que les aigües residuals no tractades són un bon indicador de la circulació del virus de covid-19 en una població. Per aquest motiu, l’Agència de Salut Pública de Catalunya i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) han impulsat la Xarxa de vigilància del SARS-CoV-2 en aigües residuals de Catalunya, un projecte de recerca pioner i transversal que posa en valor les capacitats i l’expertesa de Catalunya i també el fruit de l’acció coordinada de les institucions públiques i el món científic.  

A finals de l’any passat, el Govern de la Generalitat va aprovar el Programa temporal de vigilància del coronavirus-19 per al període 2021-2022, que es podria prorrogar tres anys més. El programa està coordinat per la Secretaria de Salut Pública, del Departament de Salut, i l’Agència Catalana de l’Aigua, del Departament de Territori i Sostenibilitat, i compta amb un pressupost anual de 947.430 euros. Les anàlisis van a càrrec del laboratori de Biologia Molecular de Virus Entèrics (UB), el laboratori de Virus Contaminants en Aigua i Aliments (UB) i l’Àrea de Biotecnologia d’EURECAT (Reus, Baix Camp). 

L’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), amb seu a Girona (Gironès, comtat de Girona), exerceix la coordinació de la xarxa i s’ha encarregat del disseny i la coordinació de mostreigs, laboratoris i de vetllar per la integritat de tot el procés. L’equip inclou Carles Borrego (expert en microbiologia aplicada a les aigües residuals), Lluís Corominas (expert en epidemiologia de les aigües residuals), Laura Guerrero (experta en virologia) i Neus Collado (experta en sistemes de sanejament). 

La component de recerca del projecte català és homologable i posiciona Catalunya entre les iniciatives més avançades dels països europeus en aquest àmbit concret. 

La majoria de depuradores (EDAR) de les comarques gironines registren una circulació «alta» o «mitjana» del SARS-CoV-2, excepte la de Palamós (Gavarres marítimes, Baix Empordà, comtat de Girona), on la circulació és baixa i amb una tendència estable, segons dades registrades la setmana del 29 de març al 4 d’abril. D’altra banda, cada vegada hi ha més EDARs amb una tendència del virus «a l’alça», com és el cas d’Olot (la Garrotxa, comtat de Besalú), Puigcerdà (Baixa Cerdanya, comtat de Cerdanya), Lloret de Mar (la Selva marítima, la Selva, vescomtat de Cabrera, comtat de Girona) i Banyoles (Pla de l’Estany, comtat de Besalú). 

El doctor Carles Borrego, professor de Microbiologia a la Universitat de Girona i investigador de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) és un dels coordinadors de la xarxa de vigilància del SARS-CoV-2 a les aigües residuals de Catalunya i constata que la tendència «estable» de depuradores com Girona i Figueres (la Garriga, Alt Empordà, comtat de Besalú) «no és una bona notícia, ja que la presència de traces genètiques és elevada i per ser optimistes caldria que la tendència anés a la baixa». 

La doctora Neus Collado és experta en sanejament d’aigües i també coordina la xarxa de vigilància des de l’ICRA. Explica que a la província hi ha onze depuradores en estudi que s’ubiquen a: Girona, Figueres, Palamós, Castell-Platja d’Aro (Vall d’Aro, Baix Empordà, comtat de Girona), Roses (Serra de Rodes, Alt Empordà, comtat de Peralada), Banyoles, Olot, Ripoll (Ripollès, comtat d’Osona), Puigcerdà, Blanes (la Selva marítima, la Selva, vescomtat de Cabrera, comtat d’Empúries) i Lloret de Mar. A la majoria d’aquestes EDAR es prenen mostres setmanalment de l’aigua d’entrada a la planta. Posteriorment, aquestes mostres es transporten i distribueixen a tres laboratoris vinculats als centres de recerca i tecnològics de referència. La quantificació de les traces genètiques del SARS-CoV-2 es fa mitjançant l’amplificació de l’ARN present a les mostres d’aigua residual. 

Augment a zones turístiques 

Hi ha altres depuradores gironines on les mostres es prenen quinzenalment, com és el cas de Lloret i Blanes, i a les de Roses i Castell-Platja d’Aro on el mostreig es realitza únicament a l’estiu, «època en què els municipis concentren major afluència turística», destaca Collado. De fet, la coordinadora de la xarxa recalca que «durant els períodes de vacances és complicat trobar correlacions entre els casos clínics i la presència del virus en aigües residuals de zones concretes, perquè hi ha molta mobilitat de la població». 

Malgrat tot, Borrego anticipa un possible augment de la presència del virus com a conseqüència de setmana santa. «Tot i que no soc epidemiòleg, és fàcil preveure que un augment de mobilitat se sol traduir en un increment de la circulació del virus i, per tant, un increment en la seva concentració a l’aigua residual. Penso que haurem d’aprendre a conviure amb aquesta situació fins que no avanci la vacunació i hi hagi menys transmissió». 

L’equip destaca que analitzar la presència de coronavirus-19 a les aigües permet avaluar els nivells de circulació del virus entre la ciutadania. «Les dades sempre aporten una informació complementària i rellevant a les proves clíniques i que ajuden a la presa de decisions pel que fa a la gestió de la pandèmia. També és cert que hi ha alguns inconvenients, com ara que no es poden identificar casos concrets», admet Carles Borrego. 

Les variants, en estudi 

D’altra banda, des de principis d’any han sortit publicacions sobre la presència de la variant britànica a les aigües residuals. Borrego explica que aquest nou mètode s’ha impulsat des d’un dels laboratoris que forma part del projecte per aportar informació «útil» a Salut Pública. «Des de la xarxa encara no fem analítiques per identificar els diversos tipus de variants, però estem treballant per aportar-ne dades sobre la prevalença i aviat es faran públiques». 

Els controls analítics es duen a terme en un total de 56 depuradores catalanes que sanegen el 80% de les aigües residuals generades a Catalunya. Tant Borrego com Collado expliquen que la xarxa de vigilància d’aigües residuals té altres precedents que també han servit com a eina de suport al monitoratge i prevenció de la salut. Anteriorment, l’epidemiologia de les aigües residuals s’ha emprat per analitzar la presència d’estupefaents i també estudis d’altres patògens virals com el de la poliomielitis i el de l’hepatitis. 

L’equip destaca la tasca del treball en xarxa del qual formen part molts professionals, sense els quals el projecte no s’hagués pogut desplegar. 




Autor font: Nordestllibertari.blogspot.com