Novembre 28, 2022
Per Direta
246 vistes

L’ambició militar de Turquia no té fre. En els últims dies, els atacs al Nord i Est de Síria no han deixat d’escalar fins a traspassar tota classe de límits. El president turc, Recep Tayyip Erdoğan, ja ha declarat que té previst començar la invasió per terra pròximament. Els objectius principals en aquesta més que probable invasió per terra són Kobane i Manbij. Ambdós són territoris clau per la seva importància militar, però també política. Kobane ho és per tot el que representa com a símbol de la revolució de Rojava. I Manbij, pel seu significat per ser una de les regions àrabs que s’han adherit al projecte de l’Administració Autònoma del Nord i Est de Síria, la institució que governa la regió, promoguda pel poble kurd i que aglutina altres ètnies com àrabs, assiris, armenis o iazidites.

Mentre busca les condicions propícies, Turquia continua amb els atacs indiscriminats. Des de la nit de dissabte 19 de novembre, avions de guerra i drons han estat bombardejant sense treva tot el territori del Nord i Est de Síria. Són molts els objectius civils i militars que han estat atacats i el llistat s’amplia sense treva des de dissabte 19 de novembre a la nit.


Evolució dels atacs

Les primeres accions militars turques d’aquesta ofensiva van començar entre la nit de dissabte 19 de novembre i la matinada del diumenge 20. A la ciutat de Kobane es va destruir un hospital aixecat per fer front a la covid, a més d’altres objectius de la ciutat i els afores. En només dotze hores també es van registrar bombardejos a municipis com Dirbesiye, Zirgan, Derik i Tel Abiyad, quatre poblacions a la regió de Shehba, al Nord d’Alep, on hi ha camps de refugiats que van haver de sortir d’Afrin per la invasió de Turquia del 2018. A Dibersiye es va bombardejar una sitja de blat i hi van morir els dos guàrdies, que eren personal de l’Administració Autònoma.

El balanç de víctimes mortals des de l’inici d’aquesta operació és de tretze civils, dotze combatents de les Forces Democràtiques de Síria i vint soldats de l’exèrcit sirià

A l’àrea de Derik, prop de la frontera amb Turquia i l’Iraq a més, es va dur a terme accions de “doble toc”, és a dir, tornar a bombardejar un punt ja atacat prèviament, una pràctica condemnada per la comunitat internacional en altres conflictes que viola l’article 3 de la Convenció de Ginebra de 1949. Un informe del Rojava Information Center relata que la població, en sentir l’explosió des de casa seva, es va desplaçar fins a la planta elèctrica on s’havia produït l’atac per auxiliar les víctimes. Va ser llavors quan es va produir el segon bombardeig. En aquest mateix informe, els testimonis asseguraven haver vist els avions de guerra que bombardejaven. També afirmaven haver vist soldats estatunidencs a prop de la zona, però que no van rebre cap classe d’ajuda per la seva part. Aquest segon “toc” va matar nou civils, entre elles un periodista i una persona del grup d’autodefensa de la ciutat amb coneixements paramèdics.

Tot i que el diumenge 20 de novembre al matí el ministre de Defensa turc va anunciar que s’havia tancat amb èxit l’operació, diumenge a la nit es va continuar bombardejant punts clau com Kobane i Manbij amb foc d’artilleria.

Ofensiva turca sense fre al Nord i Est de Síria 
Una planta de tractament de petroli afectada pels atacs |Rojava Information Center

El dilluns 21 de novembre, van seguir els atacs. Es van bombardejar amb avions de guerra, drons i foc d’artilleria desenes de pobles de les àrees de Shehba, Manbij, Kobane, Tirbespiye. Entre els objectius, infraestructures bàsiques per la vida quotidiana. Fins al dimecres els danys incloïen una estació elèctrica a Derik i Kobane, estacions de petroli a Tirbespiye i Seyda, plantes gasístiques, sitges de blat, instal·lacions mèdiques i una escola primària. Entre dilluns i dimarts tarda es van comptabilitzar vuit atacs només de drons i més de 30 atacs amb avions pilotats o foc d’artilleria. Entre aquests últims atacs aeris, es compten cinc a un poble de Deir-ez-Zor, la regió més a l’Est del Nord i Est de Síria que es troba a 70 quilòmetres de la frontera amb Turquia, molt més enllà de la franja de seguretat de 30 kilòmetres establerta a la frontera.

A més, dilluns 21 es va detectar moviment de milícies de les faccions de l’Exèrcit Nacional de Síria (conegut per les seves sigles en anglès, SNA), que es desplaçaven des d’Afrin a la frontera amb Manbij. Les aproximadament 30 faccions que integren l’Exèrcit Nacional de Síria són grups de mercenaris gihadistes a sou de Turquia que controlen els territoris ocupats pel govern d’Ankara a Síria. Aquell moviment podria indicar una preparació per donar suport per terra a Turquia en el moment d’entrar a Manbij.

La nit de dimecres 23 de novembre es van atacar punts fins ara relativament segurs de la regió de Cezire (com la ciutat de Qamishlo) i se la va deixar sense subministrament d’electricitat. Com a balanç del dia es va comptabilitzar que s’havien bombardejat 116 punts per tot el Nord i Est de Síria amb artilleria, drons i avions de guerra pilotats. El balanç de víctimes mortals des de l’inici d’aquesta operació és de tretze civils, dotze combatents de les Forces Democràtiques de Síria i vint soldats de l’exèrcit sirià.


Possible revifada d’Estat Islàmic

També dimarts, amb la intenció de donar un cop a les tasques d’autodefensa de l’Administració Autònoma, Turquia va bombardejar un centre de les unitats d’antiterrorisme (YAT), que s’ocupen precisament de buscar i desmantellar cèl·lules dorments d’Estat Islàmic (EI). Un dia més tard, el dimecres 23 de novembre es van dur a terme dos atacs a instal·lacions on es retenen membres d’Estat Islàmic. El primer va ser a la presó de Jerkin a la ciutat de Qamishlo. Aquesta presó actualment allotja el nombre més gran de membres d’Estat Islàmic des que van ser traslladats el gener passat, després de l’atemptat contra la presó de Heseke. L’altre gran cop de Turquia va ser l’atac al camp de refugiades d’Al-Hol, on viuen encobertament centenars de membres d’Estat Islàmic. Després de l’atac a la infraestructura, s’ha conegut que famílies afiliades a l’EI havien escapat, i almenys sis d’aquestes persones van ser capturades dimecres al vespre.

L’altre gran cop de Turquia va ser l’atac al camp de refugiades d’Al-Hol, on viuen encobertament centenars de membres d’Estat Islàmic

Precisament aquesta tardor, l’Administració Autònoma va dur a terme una operació al camp Al-Hol on es van confiscar quantitats significatives de material, com explosius i armes. També es va detenir a més de 200 persones acusades de ser membres de grups armats i es van destapar plans per fugir de la presó a través de túnels. Les accions de Turquia donen manxa a les cèl·lules dorments i fins i tot els actors internacionals admeten que aquest tipus de moviments de Turquia beneficien la revifada d’Estat Islàmic.


Un context de pressió turca

A l’estiu Turquia ja va expressar la intenció de dur a terme el pla de la “zona de seguretat”, una franja que agafaria tota la frontera amb el Nord i Est de Síria i que s’endinsaria 30 kilòmetres agafant-ne les ciutats principals. El discurs girava entorn de la necesitat de retornar refugiats sirians al país i crear una “zona segura” amb aquest objectiu. Gran part d’aquest territori, controlat per les Forces Democràtiques de Síria i administrat per l’Administració Autònoma, són regions de majoria de població kurda.

El 2018 i el 2019 Turquia ja va envair les regions d’Afrin, Sere Kaniye i Tel Abiyad. A Afrin, que era una regió de majoria kurda, s’ha aconseguit fer un canvi demogràfic de la població, que ha anat d’un 90% a no més del 20%. En aquests territoris es troben ara les bases dels grups gihadistes de l’Exèrcit Nacional de Síria (SNA) que controlen i sotmeten la població civil sota l’auspici de Turquia. A les tres regions -Afrin, Sere Kaniye i Tel Abiyad- s’han documentat violacions sistemàtiques dels drets humans per part de les faccions de l’Exèrcit Nacional de Síria, tan greus com assassinats, violacions i segrestos. A més es castiga greument la participació o l’afinitat amb l’Administració Autònoma del Nord i Est de Síria. Des d’aquestes regions també es llença artilleria cap a objectius propers com Manbij i Shehba.

Durant els mesos de juliol i agost l’estat turc va perpetrar atacs brutals per tot el territori que van assassinar civils i també líders polítics i socials mitjançant atacs selectius amb dron. Erdoğan va temptejar en diverses trobades d’alt nivell els líders de potències amb presència a la regió (Estats Units, Rússia i Iran) sobre una possible invasió per dur a terme el seu pla sense obtenir el beneplàcit de la comunitat internacional.


Ankara espera la llum verda

Divendres 18 de novembre, el dia anterior a l’inici dels atacs, el Consolat General dels Estats Units a Erbil (Kurdistan de l’Iraq) va fer saltar les alarmes. Aquell dia, la institució diplomàtica va recomanar als seus ciutadans no viatjar al nord de Síria o al nord de l’Iraq en vista de possible acció militar de Turquia. L’anunci fa pensar que l’atac no ha agafat per sorpresa altres actors internacionals amb presència a la regió, com és el cas dels Estats Units.

Els nord-americans han instat públicament “les dues bandes” a desescalar la tensió i lamenten les víctimes. Diuen també que no aproven una invasió per terra. Rússia, l’altre garant, tampoc aprovaria -almenys públicament- aquesta invasió per terra. Això no obstant, Turquia utilitza l’espai aeri sense cap mena de límits.

El 13 de novembre va tenir lloc a Istanbul un atemptat en un carrer comercial on van morir sis persones. L’autoria d’aquests fets continua investigant-se, però el govern turc va atribuir els fets al Partit dels Treballadors del Kurdistan

El que va passar aquest estiu va deixar clar tot i que Turquia no té el vistiplau per dur a terme una invasió per terra similar a la de 2019, podria tenir un altre tipus d’acords amb les potències a la regió. Fonts locals asseguren haver vist com avions de guerra pilotats per part de Turquia van travessar l’espai aeri controlat per Rússia i els Estats Units per dur a terme els atacs del dissabte 19 de novembre.

Hi ha diversos fets que fan pensar que el panorama ha canviat des de les amenaces d’Ankara de l’estiu. En primer lloc, el 13 de novembre va tenir lloc a Istanbul un atemptat en un carrer comercial on van morir sis persones. L’autoria d’aquests fets continua investigant-se, però el govern turc va atribuir els fets al Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) i se serveix d’aquest pretext per atacar zones del Nord i Est de Síria controlades militarment per les forces kurdes, així com zones del Kurdistan de l’Iraq.

Les accions militars al Nord i Est de Síria dels últims dies fan pensar que Turquia ja no té fre i els garants que no escali el conflicte -els Estats Units i Rússia- miren cap a una altra banda i realment ja poc importen els seus anuncis oficials.




Autor font: Directa.cat