Novembre 29, 2021
Per Direta
232 vistes


Una setmana després de la jornada de vaga unitària del sector públic del 28 d’octubre, el govern espanyol de Pedro Sánchez va aconseguir un acord entre el PSOE, Unidas Podemos, ERC i el PNB per tal de reformar l’Estatut Bàsic del Treballador Públic (EBEP, per les sigles en castellà), recollit en un projecte de llei per l’estabilització de les treballadores públiques, i reduir així la temporalitat endèmica dins el sector públic estatal, autonòmic i municipal, que ha estat molt criticada i denunciada des de diversos sindicats.

Després d’una dècada amb un sector públic congelat i de molt poques convocatòries d’oposicions per accedir a plaça fixa de funcionariat (depenent del sector, amb una taxa de reposició del 0%), són prop de 800.000 treballadores públiques arreu de l’Estat espanyol que es troben en situació d’abús de temporalitat per tenir contractes d’interinatge durant més de tres anys seguits, fet que contradiu l’EBEP i la directiva de la unió europea 1999/70/CE sobre el treball de durada determinada. Fins i tot el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va sentenciar, el 19 de març de 2020, que l’Estat espanyol està cometent frau de llei (evitant transposar la directiva europea) i l’emplaçava a reduir la taxa de temporalitat i a indemnitzar les seves treballadores en abús de temporalitat.

Dels acords filtrats a Madrid, se n’extreu que finalment la nova llei inclourà una via que permeti l’estabilització de personal en abús de temporalitat per un període superior als cinc anys (en la mateixa situació des d’abans de l’1 de gener de 2016), sense haver de passar per concurs d’oposició. La norma per l’estabilització de temporals en l’administració és un dels compromisos adquirits pel Govern espanyol amb la Unió Europea per poder rebre els fons europeus, i l’entrada en vigor està promesa per abans de finalitzar l’any.

Prop de 800.000 treballadores públiques arreu de l’Estat espanyol es troben en situació d’abús de temporalitat per tenir contractes d’interinatge durant més de tres anys seguits, fet que contradiu l’EBEP i la directiva de la unió europea 1999/70/CE sobre el treball de durada determinada

Diferents sindicats d’arreu de l’Estat espanyol han denunciat que des dels mitjans de comunicació s’ha difós una idea falsa. “Amb aquest nou acord, les treballadores públiques temporals en frau de llei se les farà fixes (…) a partir dels cinc anys d’antiguitat amb un únic contracte o nomenament, (…) però això no és així”, explica a través d’un comunicat el sindicat Comissiones de Base. Els sindicats denuncien que la normativa negociada no deixa clara l’aplicació de la nova llei, que deixarà la competència de convocar oposicions a les comunitats autònomes i ajuntaments, i que, per tant, “dependrà dels partits polítics de torn”. De la mateixa forma, aquests decidiran les bases concretes que fixin els mèrits necessaris per optar a la plaça. A més, els processos selectius d’estabilització ja convocats queden exclosos de l’aplicació de la nova llei. En aquest sentit, denuncien que tampoc no es preveu una compensació econòmica en el cas d’acomiadament si no s’ha participat en el procés selectiu, i també denuncien l’arbitrarietat dels cinc anys en comptes dels tres que marquen l’EBEP i la directiva europea.

És per això que la Taula Sindical de Catalunya (IAC, CGT, CNT, COS, Comissions de Base i Solidaritat Obrera) i la Intersindical; així com la CGT, la CNT i la Intersindical des del País Valencià han decidit tornar a la vaga, que s’estendrà a altres territoris de l’Estat espanyol. Assumpta Barbens, portaveu de la IAC, ha declarat a la Directa que “aquest acord no dona una solució real a l’estabilització del personal temporal” i reivindica que “cal aturar les Ofertes Públiques de Treball que inclouen places actualment ocupades per personal en abús de temporalitat, que podrien, i ja està passant, acabar perdent la feina.”

Demà s’esperen mobilitzacions i piquets a diferents punts dels Països Catalans i de la resta de l’Estat, amb manifestacions a Barcelona, València i Alacant, així com diverses concentracions. A Madrid, la convocatòria és davant el Congrés dels Diputats espanyol.

Segona vaga convocada en un mes

El passat 28 d’octubre, les treballadores de la funció pública es van mobilitzar en una jornada de vaga arreu del territori de l’Estat espanyol amb les mateixes consignes de consolidació del personal interí i de rebuig al decret Iceta (Reial decret llei 14/2021, del 6 de juliol, d’estabilització de places públiques), que pot acabar amb l’acomiadament de centenars de milers de treballadores temporals que han estat durant anys en frau de llei. El decret impulsa la convocatòria d’ofertes públiques a través de concursos d’oposicions, amb la intenció d’estabilitzar els llocs de treball estructurals actualment coberts per interines en frau de llei, però, en moltes ocasions, suposa de facto la substitució del personal en abús de temporalitat per noves treballadores recentment incorporades al mercat laboral.

El passat 28 d’octubre, les treballadores de la funció pública es van mobilitzar en una jornada de vaga en rebuig al decret Iceta, que pot acabar amb l’acomiadament de centenars de milers de treballadores temporals que han estat durant anys en frau de llei

A Catalunya, les dades oficials de la Generalitat situaven el seguiment en un 18%. La IAC (Intersindical Alternativa de Catalunya), sindicat majoritari de la Funció Pública, el situava en un 50% entre el personal en abús de temporalitat, fet que els fa valorar com a “exitós” el seguiment, tal com van fer saber als mitjans a través d’una roda de premsa posterior. Per Barbens, sempre costa mobilitzar les treballadores fixes, quan no es veuen afectades i pel fet que “aquest personal és el que es troba en la màxima situació de precarietat de l’administració (i amb el risc més alt de repressió sindical), les xifres són especialment exitoses”. La manifestació unitària a Barcelona va aplegar 20.000 persones, segons l’organització, la més concorreguda dins les diferents concentracions arreu de l’Estat.

Diversos sindicats també van voler denunciar el que consideren una “campanya mediàtica del govern, UGT, CCOO i CSIF, per desmobilitzar la protesta.” En un comunicat de valoració de la vaga, Comissions de Base explicava que tot i “no tenir un seguiment majoritari als centres de treball, sí que ha tingut un nivell d’aturament molt superior a la jornada precedent de juny i un gran impacte mediàtic i sindical.” En aquest sentit, el sindicat denuncia que tot i ser els sindicats majoritaris i que siguin aquests el que “estiguin asseguts amb el govern a la taula de negociació, no ens representen.”




Autor font: Directa.cat