Gener 14, 2022
Per Direta
222 vistes


Des de l’any 2016, Pino Delàs (Barcelona, 1977) és una de les persones al capdavant de Llavora, una granja de porcs ecològics situada a Ventalló (l’Alt Empordà) on es crien 600 porcs a l’any que se sacrifiquen en un escorxador municipal de petita capacitat. Els productes que se’n deriven s’elaboren en un obrador artesanal, “tot en un radi de cinc quilòmetres”. Va decidir emprendre aquest projecte després de treballar set anys com a tècnic del sindicat Unió de Pagesos, on va començar a tenir contacte amb l’activitat agrària. Parlem amb ell de la polèmica al voltant de les paraules del ministre de Consum espanyol Alberto Garzón (Unides Podem) sobre les macrogranges, però també de les empreses integradores que dominen el mercat de la carn a l’Estat i el paper de l’extrema dreta en tot el debat.


Com a productor carni, penses que és important reduir el consum per fer front al canvi climàtic?

És rellevant, però no només a escala individual, sinó a escala col·lectiva, pràcticament planetari, i especialment als països rics. A bona part del món la proteïna animal és escassa, per sota de les necessitats nutritives, en canvi, en les societats riques, sobretot en les capes més benestants, hi ha un consum i malbaratament brutal de carn, igual que passa amb altres recursos. És aquesta franja de població, la més rica, la que ha de reduir el seu consum. Aquest decreixement ha d’anar acompanyat d’un canvi en l’origen de la proteïna animal que consumim, ja que és tota la indústria globalitzada la que genera gasos d’efecte hivernacle amb tot el transport de matèries primeres, animals vius i la carn procedent dels escorxadors. El consum de carn no s’ha de reduir només a l’Estat espanyol, com comentava el ministre el passat juliol, el que cal és posar el focus en la indústria globalitzada responsable de les emissions.


Quins són els altres preus que hem de pagar per consumir carn barata?

La carn és barata si pensem en el preu que paguem per comprar-la al supermercat. Però, en canvi, és caríssima si es tenen en compte factors ambientals i socials. La gran indústria global no assumeix uns costos que són els que deixen d’assumir el conjunt de les grans empreses multinacionals: depenen d’una energia barata, que ha acabat amb les reserves de combustibles fòssils, i estan basades en un model extractivista que deixa molt poca riquesa en el territori on actuen. La taxa de beneficis d’aquestes empreses és molt important, perquè s’aprofiten de les plusvàlues que genera el treball agrari i, per tant, el que es paga a la gent que fa la feina és poc.


Què penses que hi ha al darrere de les crítiques de la dreta i l’extrema dreta a les declaracions del ministre?

“La dreta i l’extrema dreta acaben defensant els interessos de la gran indústria davant els de la pagesia i els petits productors”

Es tracta d’oportunisme polític, a dos nivells. Garzón sap molt més sobre el tema que el que diu saber i té un paper de paracaigudista: en comptes de treballar amb el sector, conjuntament amb la realitat social del camp, ha preferit fer des del despatx perquè ha pensat que des d’allà es podria solucionar ves a saber què. Com que fa de paracaigudista, després arriba la infanteria de la dreta i aprofita les fumarades que deixa anar el ministre. Els efectes en la realitat política del món rural, que és bastant rellevant en la configuració del mapa polític de l’Estat espanyol, poden ser perillosos. L’extrema dreta aprofita aquest conflicte per generar desafecció cap al govern i capitalitzar-ho quan arriben les eleccions. Són els falsos defensors del camp, perquè a la pràctica legislativa la dreta i l’extrema dreta acaben defensant els interessos de la gran indústria davant els de la pagesia i els petits productors.


El 50 % de la carn que es produeix a l’Estat espanyol està destinada a l’exportació. Hi ha una bombolla càrnia basada en aquestes exportacions?

Ara mateix el sector del porc està molt tensat. Han pujat els costos dels combustibles fòssils dels quals depenen i, per tant, han pujat els costos del transport i de les matèries primeres amb les quals es treballa quan es fabrica l’alimentació del bestiar. A més, els mercats que han absorbit aquesta superproducció de carn estan saturats. La indústria es troba en un moment amb costos de producció alts i preus baixos. És una contradicció estructural, ja que l’escassedat de combustible serà una constant en els pròxims anys i la saturació dels mercats, almenys de part d’ells, podria continuar en el futur. Amb aquests condicionants, podríem veure l’esclat d’aquesta bombolla càrnia.


La ramaderia és un sector que està molt afectat pels processos d’integració vertical, on grans empreses abasten tot el procés de producció de la carn des de la cria fins al producte final, passant pel transport i la producció de pinso. Que suposa aquest model a escala social i mediambiental?

“El creixement de la indústria ha fomentat la desaparició d’un ecosistema de petites i mitjanes empreses que bastien un mercat local, i ha generat un monocultiu de la carn”

Quan les polítiques públiques no han donat suport a un model productiu atomitzat, partidari de l’explotació familiar o la petita explotació agrària, integrat amb el petit teixit industrial local i que fos capaç de construir una comunitat agroalimentària, s’ha empès a tots els professionals agraris a integrar-se verticalment i han anat guanyant poder les estructures empresarials més grosses. Això vol dir que tenim un sector primari on la ramaderia intensiva ha anat guanyant pes específic com a font de renda de moltes explotacions agràries, moltes vegades sense altres alternatives a la vista, ja que el creixement de la indústria ha fomentat la desaparició d’un ecosistema de petites i mitjanes empreses que bastien un mercat local, i ha generat un monocultiu de la carn. Això és crític per al sector agrari, perquè hi ha moltes explotacions que si no veuen una alternativa rendible, poden arribar a desaparèixer si entra en crisi el model d’indústria integrada actual. És el que veiem ara amb el mercat de la llet. Durant molts anys s’ha apostat per la gran indústria dels làctics, que tenia un paper de domini brutal, i ara ha deixat exposades les explotacions catalanes i han hagut de tancar una rere l’altra. Si ara entra en crisi el sector carni, ves a saber què veurem. El que segur que veiem és una lluita entre integradora i integrats en els pròxims anys.

“No es pot parlar de canvi de model en la ramaderia intensiva si no hi ha una alternativa sòlida i versemblant per als pagesos”
La granja de Llavora, situada a Ventalló (l’Alt Empordà) |Llavora


Fins a quin punt són importants els petits productors en el model de ramaderia intensiva?

Quina és la rellevància dels obrers en una fàbrica? Tota, sense el treball no hi ha producció. La rellevància dels petits productors és crucial: sense petits productors no hi ha indústria càrnia, almenys a Catalunya, ja que els engreixos estan molt atomitzats, tot i que es troben concentrats en zones concretes. No només el treball que fan a les granges, sinó també tota la feina de gestió de les dejeccions ramaderes. I és un aspecte clau actualment, ara que veiem que els fertilitzants s’encareixen les dejeccions podrien guanyar valor i, potser seran, eventualment, objecte de disputa entre la integradora i la pagesia.


Qui s’enriqueix amb aquest model?

“Quan s’aposta per enfortir la ramaderia i la indústria local, la riquesa que queda és de lluny molt superior”

Et posaré l’exemple de Llavora. Abans de reconvertir-nos en una explotació ecològica, teníem 700 porcs d’engreix (uns 1.800 porcs a l’any, ja que es fan dues engreixades i mitja a l’any). Ara, havent reconvertit la granja a un cicle tancat d’unes quaranta truges, produïm uns 600 porcs anualment. Això vol dir que hem dividit per tres la producció. Quan funcionàvem integradament, amb 1.800 porcs cada any, no generàvem ni mig lloc de treball directe. Ara, amb només 600, estem generant 1,75 llocs de feina. Els llocs de treball indirectes també han variat molt, perquè abans estaven relacionats amb la integradora, no arribaria ni a mig lloc de feina. En canvi, en el model actual, generem relacions laborals amb pagesos de la zona, amb el moliner que fa el pinso, amb l’escorxador que mata els animals o l’obrador que treballa amb la nostra carn. No hi ha dubte que la gran empresa que ve aquí dona feina als pagesos i una renda rellevant per ells. Aquest fet no es pot menystenir, perquè no es pot parlar de canvi de model si no hi ha una alternativa sòlida i versemblant per als pagesos. I el cert és que quan s’aposta per enfortir la ramaderia i la indústria local, la riquesa que queda és de lluny molt superior. Això és el que serveix per lluitar contra el despoblament rural, del qual parla tant el ministre. L’agroindústria no és responsable del despoblament, però tampoc és la solució.




Autor font: Directa.cat