Febrer 4, 2022
Per Direta
51 vistes

El passat 15 de gener, un vessament de petroli a la refineria de La Pampilla, operada per Repsol, provocava el que molts experts consideren com la tragèdia ecològica més gran de la història del Perú. Hem parlat amb Marc Gavaldà als estudis de la Mosca TV situats a l’Infoespai del barri de Gràcia, com a especialista en els efectes de l’activitat petroliera al continent americà. Autor de llibres i documentals, com Viaje a Repsolandia (Tutuma, 2006), ha participat activament del col·lectiu Repsol Mata, ens ha explicat les conseqüències d’aquest i de tants altres desastres provocats per l’activitat de la multinacional espanyola.


Què ha passat al Perú?

El passat 15 de gener un vaixell provinent del Brasil descarregava petroli a la refineria de Repsol a Lima quan, a causa de l’onatge provocat pel volcà de l’illa de Tonga, un gran volum d’aquest producte va acabar abocat al mar. En un primer moment, Repsol va informar que només havia estat un barril de petroli, però poques hores més tard la Marina Peruana ho desmentia i donava la xifra d’almenys 6.000 barrils. Això va generar una marea negra que ha afectat dues àrees protegides, entre les quals s’hi troben les Illes Guaneras. Aquest arxipèlag va ser generat pels excrements de gavines i pingüins durant milers d’anys i és considerat com un ecosistema molt ric on viuen espècies com la llúdria marina o el llop marí. A més, ha afectat en major o menor mesura fins a 26 platges de l’àrea de Lima així com a desenes de famílies que viuen de la pesca artesanal. Per tot això, s’ha generat una gran i sorprenent sensibilització social, amb grans manifestacions i un gran seguiment a les xarxes socials en un país acostumat als vessaments a la zona amazònica, una regió més allunyada i on aquests desastres acostumen a passar més desapercebuts.


Quina ha estat la reacció de Repsol?

“En un primer moment, Repsol va informar que només havia estat un barril de petroli, però poques hores més tard la Marina Peruana ho desmentia i donava la xifra d’almenys 6.000 barrils”

La reacció inicial va ser minimitzar el vessament, i, ja més tard, assenyalar al volcà com a únic responsable. En cap moment ha assumit la responsabilitat ni ha reaccionat com ho hauria d’haver fet: aplicant un pla de contenció, un pla de contingència i, sobretot, sent transparent amb la magnitud de l’impacte. Per la seva banda, el Ministeri de Medi Ambient ha paralitzat totes les activitats de Repsol a la refineria de La Pampilla per no garantir la seguretat en les seves instal·lacions, extrem que fins ara no s’havia donat mai.


Quines conseqüències podria tenir per Repsol i quines eines tenen els Estats per a evitar aquests desastres?

A l’Estat peruà existeix l’Organisme d’Avaluació i Fiscalització Ambiental (OEFA), el qual determina una multa proporcional al volum de vessament. En aquest cas específic, se li podria aplicar una multa milionària, el que en comparació als volums que produeixen i el guany econòmic que generen podem deduir que serà insignificant. En qualsevol cas podem afirmar que no en sortirà gaire mal parada. La novetat actual ha estat la citada paralització de La Pampilla, el què a llarg termini sí que li podria generar pèrdues importants. En canvi, cal esperar que les massives mobilitzacions populars aconsegueixin a partir d’ara una fiscalització més estricta i inclús, com ja s’està demanant, una expropiació o expulsió del país de l’empresa en qüestió. Cal recordar que la refineria de La Pampilla es crea sota gestió pública i que, posteriorment, va ser privatitzada a l’època de Fujimori a través d’una sèrie d’irregularitats.

Gavaldà alerta que si segueixen les emissions dels combustibles fòssils no podrem “seguir vivint en aquest planeta” |Victor Serri


Consideres les accions de Repsol com a part d’una política neocolonial?

Completament. Als anys noranta Repsol desembarca a l’Amèrica Llatina aprofitant llaços neocolonials i amb un paper molt actiu de la Corona espanyola representada en la persona de Joan Carles I. En aquesta època es privatitzen grans empreses com YPF a Argentina o YPFB a Bolívia, mentre Repsol ingressa a països com Equador o el Perú. En aquest últim país aconsegueix apoderar-se del Consorci Camisea, qui explota un volum enorme de gas i compta amb unes reserves gegantines a la conca del riu Urubamba. Aquí, podem considerar que s’hi està produint una invasió territorial molt marcada, en una zona molt aïllada on viuen diversos pobles indígenes totalment vulnerats per les imposicions de Repsol.


Quin paper hi juga l’Estat espanyol en aquestes polítiques?

Com sempre, l’Estat espanyol dona suport a les empreses privades de capital nacional, ja sigui a través dels viatges diplomàtics acompanyats per l’elit empresarial espanyola o de la concessió de crèdits per la companyia estatal CESCE [Agència Espanyola de Crèdit a l’Exportació], qui fomenta els interessos de les empreses espanyoles que treballen a ultramar. En episodis com l’expropiació de YPF per l’Estat argentí es va veure clarament aquest interès, intervenint tot el cos diplomàtic espanyol en defensa dels interessos privats de Repsol. Exemples com aquest els podem trobar arreu.


Creus que la nacionalització de Repsol a Argentina ha tingut efectes pràctics?

“L’Estat espanyol dona suport a les empreses privades de capital nacional, ja sigui a través dels viatges diplomàtics acompanyats per l’elit empresarial espanyola o de la concessió de crèdits per la companyia estatal CESCE”

Repsol en aquell moment perd un pes important a Argentina, si bé no se l’expulsa del país com es va arribar a creure, sinó que se li expropien el 51% de les seves accions. D’aquesta manera l’empresa conserva un accionariat rellevant dins de YPF, però ja sense la clau en mà de la companyia. Pel que fa a les decisions és l’Estat argentí qui les porta a terme. Tot i això, Repsol encara opera actualment a territoris com Loma de la Lata, un jaciment molt gran on es practica el fracking i des d’on s’extreuen enormes quantitats de petroli i gas.


De quina manera afecten les polítiques extractives al territori?

El primer que fan les companyies petrolieres abans de perforar els pous és realitzar una fase d’exploració sísmica. En aquesta fase es dediquen a pentinar el territori amb una sèrie de línies sísmiques que tenen un gran impacte en zones forestals, i que els permeten obrir accessos en territoris com l’Amazònia. En aquests pous s’hi injecten llots de perforació (fangs amb molts additius químics que s’introdueixen als pous per a evitar-ne l’obturació) molt contaminants. A partir d’aquí comencen a sortir les aigües de formació, unes aigües barrejades amb els jaciments de petroli i que són fins a cent vegades més salines que l’aigua marina. Aquestes aigües són abocades a la superfície, salinitzant rius i aqüífers. A part d’això hem de comptar amb els inherents accidents i vessaments en tota la cadena productiva, des del pou de perforació fins als productes finals en forma de plàstics, benzines, dièsel… Per exemple, en el transport marítim, quan un vaixell arriba a la costa i desallotja el petroli, s’han d’empènyer tots els gasos que han quedat en el tanc, injectant aigua de mar que queda contaminada. Això ens demostra que dins la pràctica petroliera ve implícita la contaminació, no es pot dissociar, i a banda patim els efectes de la combustió del producte fòssil que aboca la humanitat a no poder continuar vivint en aquest planeta.


Com s’hi oposen les comunitats locals?

Depenent del nivell d’organització i informació poden arribar a exercir diferents graus de resistència. Hi ha comunitats indígenes a la selva amazònica que ja compten amb una llarga experiència i arriben a plantar-se. Pobles de l’Equador com els shuar, els kichwa o els waorani han aconseguit revertir algunes concessions o paralitzar certes activitats en els seus territoris. Altres comunitats, malauradament, han de viure primer un procés d’enganys, mentides, vulneració de drets i contaminació del seu territori per a després adoptar una posició més bel·ligerant cap a les empreses extractivistes. La via judicial, mobilitzacions, bloquejos als accessos o fins i tot l’expulsió física de les companyies són algunes de les accions de resistència que constantment han de dur a terme per a evitar les exploracions en els seus territoris.


És possible continuar amb l’extractivisme de forma respectuosa amb les comunitats i el medi ambient?

Crec que és impossible una activitat d’extracció fòssil respectuosa que es basa en l’explotació en qüestió de segons de recursos que han trigat milions d’anys en formar-se. Una activitat amb tant d’impacte al llarg de tot el seu cicle de vida fa impossible associar l’extracció petroliera amb una explotació sostenible i neta.




Autor font: Directa.cat