Gener 20, 2022
Per Direta
169 vistes

Divendres 30 de juliol de 2021, carrer Caravaca, prop del camp de futbol Mestalla de València. Quatre joves antifeixistes es creuen amb quatre membres i simpatitzants del partit ultradretà España 2000 —tres homes i una dona—, els quals comencen a provocar dos d’ells amb insults racistes com “sudaca de merda”. De les paraules passen a les mans i, de sobte, segons els antifeixistes, es veuen immerses en un enfrontament físic que no dura més de seixanta segons fins que tots fugen corrent. Temps suficient per a cridar l’atenció de dos agents de paisà de la Brigada Provincial d’Informació (BPI) de València —adscrita a la Policia Nacional espanyola—, que es troben de servei desenvolupant tasques de vigilància a la zona de l’estadi. Sense dubtar-ho, ambdós funcionaris, pistola en mà, inicien una persecució contra els antifeixistes, els qui, en el moment en què senten l’”alto, policia”, s’adonen que són agents, s’aturen i acaben interceptats a escassos metres del lloc dels fets. Els membres d’extrema dreta, en canvi, aconsegueixen escapar de la zona sense ser identificats.

La versió oficial dista del relat dels antifeixistes. Tal com es llegeix en l’atestat policial, al qual ha tingut accés la Directa, els agents de paisà, quan es trobaven a l’alçada de l’encreuament entre els carrers Bèlgica i Caravaca, van poder observar quatre “coneguts membres de l’extrema dreta”. Segons els policies, aquests van ser presumptament atacats “de manera sorpressiva i per darrere” i amb “puntades i colps de puny” pels antifeixistes, als quals finalment van identificar. Aquella mateixa nit, la Brigada va obrir diligències i va iniciar una investigació contra els quatre joves, arran de les denúncies interposades per dos dels neonazis que van participar en la baralla i amb qui, segons consta en l’atestat, els agents van poder contactar l’endemà per a animar-los a denunciar i a aportar el part de lesions, ja que els van reconéixer en els moments dels fets.

Tres dels quatre investigats han estat identificats com a autors d’un presumpte delicte d’odi i un delicte lleu de lesions, mentre que al quart antifeixista, a banda d’aquests dos delictes, l’acusen d’una segona agressió física a un grup d’extrema dreta

No havien passat ni 48 hores des que s’havien interposat les denúncies quan els quatre antifeixistes van ser citats a declarar en dependències de la inspecció central de guàrdia del complex de policial de Sapadors. Finalment, hi van acudir el 4 d’agost junt amb el seu advocat. Aquell dia, acabaren detinguts i passant una nit al calabós, fins que, l’endemà, passaren a disposició judicial i quedaren en llibertat preventiva. Tres dels quatre investigats han estat identificats com a autors d’un presumpte delicte d’odi i un delicte lleu de lesions, mentre que al quart antifeixista, a banda d’aquests dos delictes, l’acusen d’una segona agressió física a un grup d’extrema dreta, la qual s’hauria comés l’11 de juny al carrer Serpis de València. Aquesta acusació és fruit de les declaracions d’un altre neonazi que, arran de la baralla del 30 de juliol, decideix acudir a comissaria per interposar una denúncia, ja que, assegura, va sofrir una agressió semblant i va poder identificar el presumpte autor. De moment, tal com ha pogut comprovar aquest mitjà, la causa judicial està en fase d’instrucció pendent de la declaració dels policies.

Per tal de justificar el delicte d’odi i reforçar el relat dels denunciants, al llarg de l’atestat, segons l’advocada Maria Josep Martínez, d’Alerta Solidària, els agents elaboren un argumentari que busca criminalitzar els antifeixistes i victimitzar els neonazis. Sense fer cap referència a la versió dels primers, els agents decideixen qui són “les víctimes” i “els agressors”, mentre intenten legitimar l’agressió mencionada amb afirmacions un tant “tendencioses” —en paraules de Martínez—, com ara que els delictes han estat motivats pel fet que “les víctimes són militants i simpatitzants d’España 2000, fet pel qual són identificats per part de l’extrema esquerra com a ‘feixistes’” o que l’agressió respon a un “pla premeditat en què els grups d’extrema esquerra van a ‘caçar’ grups més xicotets d’ideologia contrària”. “La realitat és que qui va de cacera contra els migrants, els homosexuals… són els feixistes. Per tant, s’inventen una realitat que no existeix”, subratlla l’advocada, qui també afirma que en aquest atestat la BPI està fent un paper “molt semblant a la Brigada Político-Social”.

Els agents també destaquen que els presumptes agressors pertanyen a “grups d’extrema esquerra” i afirmen que han estat identificats “en diversos actes organitzats per aquests grups”, tot i que no citen en quins exactament. Fins i tot, subratllen que un porta un tatuatge on es pot llegir la paraula antifa, en referència al moviment antifeixista i antiracista, però no es fa cap menció als insults racistes o als trets i vestimenta de les suposades víctimes. Dos d’ells, segons assegura l’antifeixista entrevistat per la Directa, lluïen el dia dels fets samarretes de Bastión Frontal, una organització neonazi.

Jorge Plaza Vallés (el segon d’esquerra a dreta), Antonio Martínez Albert (el tercer d’esquerra a dreta) i Jesús Manjavacas Alonso, amb una dessuadora de División Azul, a la seu d’España 2000 a València |Arxiu

Sis mesos després de l’obertura de la investigació judicial, aquest mitjà ha pogut esbrinar quins són els vincles de les hipotètiques víctimes dels episodis del 30 de juliol i l’11 de juny amb organitzacions de l’extrema dreta com la formació política España 2000 o l’organització juvenil Bastión Frontal, tant a València com a Madrid. Al seu torn, aquests individus han intentat abanderar la reaparició d’Ultra Yomus, grup radical de les grades del Valencia CF històricament vinculat a l’extrema dreta. Antonio Martínez Albert, María de los Ángeles Murillo Cervantes i Jesús Manjavacas Alonso són les tres persones que apareixen com a denunciants en els atestats policials —els dos primers pel suposat atac del 30 de juliol i el tercer pel de l’11 de juny—, mentre que Jorge Plaza Vallés aporta un informe de lesions al primer perquè el presente a les diligències. Tots ells han sigut identificats en diversos documents gràfics obtinguts a la rodalia del Mestalla durant els intents de revifar el grup Ultra Yomus els darrers mesos.


Els denunciants, organitzats en l’odi

Tal com va destapar aquest mitjà, el valencià Jorge Plaza Vallés, conegut militant en l’entorn ultradretà, treballaria per a l’empresa de desallotjaments extrajudicials Fuera Okupas i és membre de Bastión Frontal. Aquest grup juvenil d’extrema dreta es va donar a conéixer durant la pandèmia a Madrid i ha centrat les seues accions a atacar el col·lectiu de menors no acompanyats, la qual cosa els va suposar que la Fiscalia obrirà una investigació per un presumpte delicte d’odi. Actualment, l’organització està tractant d’establir delegacions en diversos territoris de l’Estat, entre ells, el País Valencià, on el darrer 15 de gener organitzaren un acte polític i un concert al qual van assistir alguns dels neonazis esmentats. Plaza també formaria part de Juventud Nacional, la secció juvenil d’España 2000, per a qui ha col·laborat com a membre del servei de seguretat en diverses de les seues mobilitzacions. Anys enrere, Plaza hauria acompanyat els ultres del Grup d’Acció Valencianista (GAV).

Jorge Plaza Vallés i Jesús Manjavacas Alonso posant en una fotografia junt amb el líder d’España 2000, José Luis Roberto |Arxiu

La seua identitat va saltar als mitjans de comunicació el passat mes de maig, quan va ser detingut per la Policia Nacional espanyola, junt amb un altre conegut nazi valencià, Vicente Casinos Garcés. La Fiscalia de Delictes d’Odi de València els acusa dels presumptes delictes d’amenaces, lesions i contra els drets fonamentals i les llibertats públiques, a causa d’una brutal pallissa contra un jove, prop del campus de Tarongers de la Universitat de València durant el Primer de Maig de 2021. Cinc mesos abans d’aquesta agressió, Plaza assistia a algunes mobilitzacions en defensa del sector de l’hostaleria a València i contra les mesures sanitàries en l’oci i la restauració, on alguns dels manifestants d’extrema dreta van increpar les periodistes que es trobaven presents i van impedir que gravaren la protesta. Les altres dues persones presents en la baralla del 30 juliol, Antonio Martínez Albert i María de los Ángeles Murillo Cervantes, també estan vinculats a la secció Juvenil d’España 2000, tal com ho demostren algunes fotografies d’ell a la porta de la seu de la formació o d’ella junt amb el líder del partit, José Luis Roberto —conegut com a El Cojo.

El denunciant en el cas de la baralla de l’11 de juny, Jesús Manjavacas Alonso, àlies Chuso, també guarda una estreta relació amb la cúpula de la formació d’España 2000, així com amb el nucli actiu de Bastión Frontal a Madrid. L’abril de l’any passat, va participar en un seminari “pràctic” sobre “defensa urbana” organitzat per les Joventuts Nacionals d’España 2000. Segons va avançar Público.es, aquest seminari es va impartir pels membres de seguretat del partit —que formen l’anomenada Direcció de Protecció i Seguretat (DPS)—, amb l’objectiu de preparar els seus militants contra els “enemics d’Espanya”, així com contra els “alborotadors urbans”. Mitjançant classes on ensenyaven tècniques d’Arts Marcials Mixtes (MMA), mostraven com patejar el cap de “l’enemic” quan es troba tirat a terra. Pocs dies després de la celebració del seminari, es va produir la detenció de Plaza per l’agressió de l’1 de maig.

Jesús Manjavacas Alonso ‘Chuso’ en el seminari pràctic de “defensa urbana” organitzat per les Joventuts Nacionals d’España 2000 |Arxiu

Manjavacas, junt amb diversos ultres, també va assistir a la manifestació feixista que va convocar el partit ultradretà al barri de Benimaclet el 12 d’octubre de 2020, on va ser identificat portant una bandera amb la creu celta, considerada un símbol supremacista. El seu nom figura en l’informe que el veïnat i els col·lectius socials del barri van elaborar per a identificar els assistents a la convocatòria i que, després, van entregar a la Coordinadora de Memòria Democràtica del País Valencià per tal d’emprendre accions legals contra els manifestants, els quals podrien haver vulnerat la Llei 14/2017 de Memòria Democràtica i per a la convivència a la Comunitat Valenciana, la qual té com a un dels objectius perseguir l’exhibició de símbols d’extrema dreta.

Durant el procés de creació del nucli de Bastión Frontal a la ciutat de València, Plaza i Manjavacas compartiren un dinar amb el portaveu de l’organització juvenil a Madrid, Rodrigo Miguélez de la Peña. Així mateix, junt amb altres neonazis valencians, el Chuso va participar en la manifestació neonazi que va recórrer el barri madrileny de Chueca, on els assistents, escoltats per la Policia Nacional espanyola, proferiren missatges d’odi contra els col·lectius LGBTIQ+ i les persones migrants.

Jorge Plaza Vallés i Jesús Manjavacas Alonso posant amb un dels portaveus de Bastión Frontal a Madrid, Rodrigo Miguélez |Arxiu

Els vincles entre Bastión Frontal i Ultra Yomus

Jorge Plaza Vallés i Jesús Manjavacas Alonso, segons la investigació d’aquest mitjà, han estat dos personatges clau en el procés de ressorgiment d’Ultra Yomus, penya protagonista de nombrosos atacs i amenaces durant els últims anys. Fins a tretze dels seus membres, per exemple, estan acusats de presumptes delictes d’odi per les agressions del 9 d’octubre de 2017, durant la manifestació antifeixista de la vesprada al centre de València. Aquests fets van derivar en la suposada desaparició del grup ultra, tot i que en el seu moment negaren qualsevol mena d’implicació. Sobtadament, el passat 24 d’octubre, a les xarxes socials van anunciar la seua refundació.

Segons fonts properes al món del futbol, els darrers responsables de Yomus haurien extingit la marca de la Curva Nord per evitar que vells membres com l’expresident Ramón Castro, àlies Levis, prengueren el poder

Tan sols dues setmanes abans, el dia anterior a la Diada de 2021, la grada d’animació jove del Mestalla, Curva Nord —on el seu expresident, Javier Cervera, també està acusat en la causa de les agressions del 9 d’octubre—, havia anunciat la seua dissolució. Això succeïa després de moltes tensions amb la direcció del club, precisament per la presència d’ultradretans; així com de conflictes interns entre el sector vinculat a l’extrema dreta i l’ala que optava per una línia purament d’animació.

Segons fonts properes al món del futbol, els darrers responsables de Yomus haurien extingit la marca de la Curva Nord —que també controlaven—, per evitar que els vells membres —alguns d’ells coneguts i veterans neonazis que havien sigut expulsats, com l’expresident Ramón Castro, àlies Levis—, prengueren el poder. Tanmateix, Castro és qui ha encapçalat l’intent de reprendre la graderia ultra amb el nom de Yomus i l’únic que ha acaparat les mirades dels mitjans. Conegut pel seu ampli historial feixista, l’any 2005 va ser condemnat a dos anys i mig de presó per desordres públics, atemptat contra l’autoritat, una falta de lesions i danys contra diversos policies en un altercat dins de l’estadi. Amb tatuatges de simbologia neonazi a les mans, el caracteritza la seua llarga militància amb l’extrema dreta, amb publicacions a les seues xarxes lluint banderes franquistes o en solidaritat amb l’Associació Cultural In Memoriam Juan Ignacio, la qual recorda un dels fundadors del Front de Joventut, organització terrorista que va sorgir com a escissió de l’agrupació Fuerza Nueva. Més recentment, Castro també va participar en la marxa neonazi al barri de Chueca.

Ramón Castro, micròfon en mà, a la plaça de l’Afició. Darrere seu, s’hi troben Jorge Plaza Vallés i Jesús Manjavacas Alonso |Arxiu

Castro, però, no es troba soles en la reaparició dels Yomus. L’acompanyen altres exmembres del grup i els membres de Bastión Frontal a València anteriorment citats, els quals han estat presents els darrers mesos a gairebé totes les convocatòries d’aquests als voltants de Mestalla per mostrar-se a les xarxes. A més, el líder d’España 2000 donaria suport a aquesta nova cara dels Yomus a través de les seues xarxes socials, on va afirmar: “Tornen els Yomus. L’afició del València no podia deixar-se morir per culpa de qui no va saber cuidar-la”, marcant així distància amb els anteriors i mostrant simpaties cap als nous.

Tant Castro com Manjavacas han posat en la mateixa foto junt amb Isabel Peralta, rostre mediàtic de Bastión Frontal arran del seu discurs antisemita en un acte d’homenatge als caiguts de la División Azul —els voluntaris espanyols que s’allistaren per lluitar contra la Unió Soviètica, al costat de l’Alemanya nazi, en la Segona Guerra Mundial—, al qual també van assistir altres membres d’España 2000. A més, poques setmanes després des que s’anunciés el nou intent per part de la penya ultra de tornar al camp del Mestalla, presentaren a la nova presidenta, Marta Femenia Perales. Vella coneguda de la secció femenina de la graderia ultra, també s’ha fotografiat amb membres de Bastion Frontal a València i, fins i tot, amb membres d’Ultras Sur a Madrid. Així doncs, no és casualitat que Femenia posés anys enrere amb una samarreta de l’organització neonazi d’Hogar Social Madrid.

Jesús Manjavacas Alonso (amb samarreta verda) i Ramón Castro (el d’ulleres) junt amb Isabel Peralta, una de les cares conegudes de Bastión Frontal a Madrid |Arxiu

Castro ha intentat trencar qualsevol classe de vincle o record amb l’anterior grada d’animació. Mostra d’això va ser el discurs que va donar el passat 26 d’octubre durant el partit entre el València i el Mallorca. “Ací hi havia gent que ja no tornarà, gent que amenaçava, gent que insultava, gent que agredia […]. Això s’ha acabat. Venim a animar el nostre equip”, cridava davant de l’estadi. Segons les mateixes fonts, els actuals membres d’Ultra Yomus, fins i tot, haurien declarat la guerra als anteriors membres de Yomus, als quals en alguna ocasió han arribat a acusar de ser rojos per allunyar-se públicament de la parafernàlia i la retòrica d’extrema dreta, sobretot arran les agressions del 9 d’octubre de 2017.

Amb tot, el fet que membres de Bastión Frontal i España 2000 estiguen abanderant la refundació d’Ultra Yomus, segons apunten des d’Antifeixistes País Valencià, significa que continua la mateixa gent de sempre: “La imatge que s’ha intentat projectar del ressorgiment és una manera de mostrar a la gent que han canviat les cares, quan realment no han canviat”. “Per molt que estiguen dins o fora de Yomus —continuen— sempre hi ha hagut una escola de militància feixista per al feixisme de carrer i per a forjar noves generacions de feixistes”. I consideren que hi ha hagut una “disputa interna per una marca que va ser expulsada dels estadis, que ha aglutinat molts feixistes del País Valencià i que és coneguda en el món hooligan europeu”.

Marta Femenia Perales lluint una samarreta de l’organització neonazi Hogar Social Madrid |Arxiu

Així mateix, fan una lectura de l’estratègia que segueix cada organització d’extrema dreta al País Valencià: “Bastión Frontal, España 2000 i els qui tracten de refundar Yomus comparteixen militància, interessos i funcions, però cadascú intenta tocar les seues portes. España 2000 fa actes més tradicionals; Yomus, com a grada d’animació, s’encarrega de radicalitzar el pensament de noves generacions cap a l’extrema dreta; i Bastión Frontal seria una organització política en la qual militar cap al feixisme sense cap classe de distracció, com pot ser el futbol”. No obstant això, els interessos de tots aquests sectors no han anat sempre de la mà, i les reticències d’alguns exmembres de Yomus a ser un instrument al servei d’una organització política han causat certs enfrontaments entre aquests i els membres del grup vinculats directament amb aquestes organitzacions, segons diverses fonts expertes.

Malgrat els esforços de la nova cúpula dels Yomus, amb el distintiu sinistre de “secuaces”, d’intentar forçar una reunió amb el club per tornar a entrar a l’estadi del Mestalla després de l’expulsió en 2019, el Valencia CF es va mostrar així de rotund el passat mes de novembre: “El club, amb la directiva d’Anil Murthy, va expulsar als radicals del camp de Mestalla per primera volta en la història. Aquesta decisió no té marxa enrere”, negant-se així a seure’s en la mateixa taula i barrant de nou el pas als intents frustrats de la penya ultradretana. “No als grups radicals, no a la violència”, van concloure en un comunicat oficial.




Autor font: Directa.cat