Gener 17, 2023
Per Direta
197 vistes

Fa any i mig una llei de bases pels drets i protecció dels animals va endegar a Madrid el procés per la seva aprovació. El PSOE ha introduït una esmena que exclouria de l’empara d’aquesta normativa els gossos emprats en activitats com la cinegètica. Simultàniament, la Federació de Caça ha difós un vídeo on el director general responsable del text apareixia com a objectiu del visor d’una escopeta telescòpica. PP i Vox s’han afegit a l’esmena socialista quan la seva, a la totalitat, ha fracassat.

Diu la filòsofa Alicia Puleo: “La violència contra criatures indefenses té dos objectius fonamentals: experimentar la voluntat de poder i afirmar i sol·licitar el reconeixement de la identitat de gènere obtinguda per la repressió dels sentiments de compassió”. El gust per la dominació motiva els atacs a una llei que vol protegir alguns animals i la seva eina és la plutocràcia. Fer una excepció en el compliment d’una llei revela les concessions per les quals lluita despietadament un grup que només tolera la democràcia mentre els hi respecti els privilegis. No és casual que qui gaudeix del poder econòmic obstaculitzi, a través de la política i la manipulació de l’opinió pública, les iniciatives que limiten la violència, la impunitat i la discriminació. Les dificultats que s’està trobant la llei de protecció i drets dels animals tenen com a rerefons la perpetuació del model hegemònic camuflat amb discursos que compren representants de gairebé tot l’arc parlamentari.

La polèmica esmena que exclouria els gossos emprats en la caça, i en altres usos, de la protecció de la llei estatal ens mostra el gran poder d’un col·lectiu, decreixent en nombre, però no en lucre

La polèmica esmena que exclouria els gossos emprats en la caça, i en altres usos, de la protecció de la llei estatal ens mostra el gran poder d’un col·lectiu, decreixent en nombre, però no en lucre. Cada vegada, malgrat l’agressivitat de les campanyes promocionals, hi ha menys caçadors, però els propietaris de vedats obtenen més beneficis. Els camps espanyols són el destí low cost de turistes amb escopeta. Unes poques famílies posseeixen grans extensions de terra, negocis substanciosos, molt diversificats i exerceixen molt poder. La caça no és, com ens volen fer creure, una qüestió de subsistència, sinó d’influència.

La caça justifica la circulació de gairebé tres milions d’armes de foc i la conversió del 87% del territori en àrea de caça segons la temporada. La xarxa de relacions que reforça la cinegètica és molt àmplia i molt lleial a si mateixa. Aconsegueix i finança la complicitat dels mitjans de comunicació i, si cal, de part de l’acadèmia. Nobles, cortesans i elits econòmiques protegeixen l’activitat amb l’etiqueta de l’exclusivitat, de la popularitat o de la sostenibilitat segons convingui. El camuflatge els és útil en tots els camps.

No hi ha cap argument biològic, etològic, econòmic o moral de prou pes que justifiqui fer excepcions en la normativa de protecció dels animals domèstics

La llei no va en contra de qui té bona cura dels seus gossos tot i que el responsable sigui caçador. La llei no persegueix persones, vol posar fi a pràctiques que fan mal als individus de les espècies considerades de companyia. No hi ha cap argument biològic, etològic, econòmic o moral de prou pes que justifiqui fer excepcions en la normativa de protecció dels animals domèstics. No cal ser jurista per adonar-se de l’aberració que significa garantir la impunitat d’unes persones respecte a les altres. L’esmena presentada només s’entén perquè una part de l’1,6% de la població -de la que tenia llicència de caça el 2019- vol mantenir el privilegi de l’excepcionalitat en el maltractament d’uns gossos als que veu com un útil per posar fi a la vida d’altres animals.

La fi de la temporada de caça és una de les tres grans raons que fan d’Espanya rècord europeu en abandonament de gossos. No són particulars aïllats i d’edat avançada els que crien desenes o centenars de cadells per proveir als competidors de cap de setmana. Cal tenir molts cadells per triar els que són prou durs, arrauxats, hàbils per rastrejar, aixecar, ensarronar o recollir (ja cadàver) animals silvestres. L’absència de talent, les lesions desateses, l’edat o la fi de la temporada són justificants per als caçadors per desfer-se dels gossos. Segons persones expertes, l’allotjament, el trasllat i l’estalvi en les cures veterinàries són els punts crítics de l’atenció que reben els gossos emprats com a eina. Els manuals d’ensinistrament per l’activitat de la caça conserven la rudesa del tracte del qual reneguen especialistes en educació canina. Recordem la idea del poder i la dominació de què parlàvem més amunt.

L’absència de talent, les lesions desateses, l’edat o la fi de la temporada són justificants per als caçadors per desfer-se dels gossos

La pertinença a la Unió Europea i el compromís ratificat amb certs tractats és incompatible amb les pràctiques amb gossos que impliquen l’abandonament, el tràfic, el robatori i altres delictes. La diversitat de registres, regulacions i costums afavoreix que hi hagi autonomies exportadores de gossos abandonats, autonomies importadores i un desgavell del que no només els perjudicats són els gossos. Una llei de protecció bàsica estatal és necessària perquè hi ha comunitats autònomes on representants locals no fan els deures. Obstaculitzar els avenços en matèria de protecció animal no és una exclusiva de Madrid, ni de tres únics partits. Molts han impedit el desenvolupament d’unes regulacions que imitin o millorin lleis com la de sacrifici zero, vigent fa vint anys a Catalunya. La normativa de protecció dels animals de Balears és de 1992 i la de la Comunitat Valenciana és de 1994. Hi ha molt a dir sobre el rastre del lobby caçador com a beneficiari de les polítiques locals.

La llei de bases que vol protegir els animals domèstics és una bona llei fins i tot si els interessos polítics li mosseguen una part del seu potencial. La llei empara gran part dels gossos i moltes altres espècies amb què tenim un vincle estret o de convivència. Tenir tots els animals de companyia identificats, limitar la cria indiscriminada, avançar envers l’abandonament zero i el sacrifici zero prevenint danys sobre individus, comunitats i el medi ambient és bo per tothom. Les lleis que promouen els valors més amables, més càlids són una expressió de la societat que hauríem de voler si més no per sobreviure.




Autor font: Directa.cat