Octubre 26, 2021
Per Direta
358 vistes


El passat 7 d’octubre se celebrava el Fòrum d’Alt Nivell sobre l’Afganistan, on els països europeus s’omplien la boca de bones voluntats entorn l’acollida de persones refugiades. El cert és que per aquestes dates va fer un any que es presentava la proposta del nou Pacte europeu per a la Migració i l’Asil, que recollia cinc propostes legislatives. De manera previsible, el Pacte, igual que el Fòrum, van fer visibles, una vegada més, les costures de la UE en política migratòria: la desprotecció de les persones migrants sol·licitants d’asil i refugiades davant un marc polític caduc, que ha reforçat l’Europa fortalesa i la vulneració dels seus drets.

Malgrat que es va anunciar que aquest acord constituiria “un nou començament”, el Pacte reforça els eixos que des de fa anys articulen la política migratòria europea obviant els tractats internacionals ratificats pels Estats membres i les seves obligacions de respectar, protegir i garantir els drets humans. En conclusió, el nou Pacte no té res de nou.

Un dels objectius principals del Pacte és augmentar el nombre de persones retornades o expulsades des dels països de la Unió Europea, mitjançant el mecanisme de retorn, en la majoria dels casos forçós

Un dels objectius principals del Pacte és augmentar el nombre de persones retornades o expulsades des dels països de la Unió Europea, mitjançant el mecanisme de retorn, en la majoria dels casos forçós. Quant a les vies legals i segures, el Pacte té un abast molt limitat, ja que només té en compte el reassentament o l’admissió humanitària en el si de la Protecció Internacional i de forma molt restringida. S’aposta per agilitzar els procediments a les fronteres reduint les seves garanties; externalitzant la gestió de la migració a països que violen els drets humans; i seleccionant, mitjançant recursos estadístics, les nacionalitats susceptibles d’accedir als procediments d’asil sense valorar les sol·licituds de manera individual. Determina, a més, la relació amb països tercers en funció del seu control dels moviments migratoris, reforçant les expulsions i readmissions a canvi de la concessió de visats, fons de cooperació al desenvolupament o inversions. Les polítiques espanyoles i europees han de ser coherents amb els drets humans i el desenvolupament sostenible, d’acord amb el Tractat de Lisboa.

S’imposen ficcions jurídiques com la “pre-entrada”, considerant les zones frontereres com uns llimbs mentre es realitza la tria de les persones migrants i sol·licitants d’asil per tal de no reconèixer el seu ingrés en territori europeu. A la Frontera Sud veiem com es van implantant aquestes mesures, malgrat que la proposta encara no està aprovada. En són exemples els hotspot de les illes gregues i les Canàries (llocs de recepció i registre), la devolució de menors a Ceuta contravenint tractats internacionals, o les devolucions en calent que vulneren els drets de les persones en negar-los la possibilitat de sol·licitar protecció internacional.

La gestió migratòria de la UE no hauria de quedar-se exclusivament en mans d’una Agència amb una perspectiva eminentment policial

Expressades aquestes preocupacions, onze organitzacions civils (entre elles Stop Mare Mortum) han presentat un informe on s’assenyala la preocupació per la implementació d’unes polítiques mancades d’un enfocament des dels drets humans i sense mecanismes efectius de rendició de comptes i transparència. Aquest Pacte manca d’un enfocament de drets humans (DDHH), ja que ni posa en el centre la dignitat i els drets de les persones ni està en línia amb les obligacions dels tractats internacionals de DDHH ratificats per tots els Estats membres. Per revertir l’orientació de les mesures recollides, diverses organitzacions de la societat civil hem elaborat una anàlisi exhaustiva de l’impacte en els DDHH i elaborat un conjunt de propostes basades en els estàndards internacionals de DDHH.

Les organitzacions expressem com és d’urgent implementar i executar una política migratòria i d’asil basada en vies legals i segures per tal de deixar de posar en risc les vides de les persones, així com instaurar canals i visats humanitaris, especialment en contextos de crisis en els que la solidaritat europea és imprescindible. L’informe posa sobre la taula que les quotes d’acollida de persones sol·licitants d’asil haurien de ser obligatòries per a tots els països europeus. Alhora, s’ha de desvincular l’ajuda per al desenvolupament de qualsevol objectiu de control migratori i de les fronteres, així com reforçar el rol de vigilància de l’Agència Europea de Drets Fonamentals (FRA) davant les actuacions de Frontex, la labor de la qual ha estat qüestionada severament durant aquests anys. El Tribunal de Comptes Europeu ha emès enguany un informe que en qüestiona les actuacions d’acord amb el Reglament de 2016 i considera que no ha complert els objectius plantejats. Per això, creiem que la gestió migratòria de la UE no hauria de quedar-se exclusivament en mans d’una Agència amb una perspectiva eminentment policial que manca de l’enfocament de drets humans necessari per gestionar una situació amb persones en estat de vulnerabilitat.

Reclamem polítiques humanitàries, amb enfocament de drets humans i interseccionals, en què l’interès superior de la infància i els drets i dignitat de les persones migrants i refugiades es respectin i es consideren prioritaris a l’hora d’establir marcs normatius.




Autor font: Directa.cat