Febrer 20, 2021
Per Direta
191 vistes

Quan és a punt de complir-se una setmana des de la detenció del raper Pablo Rivadulla (conegut com Pablo Hasél) al rectorat de la Universitat de Lleida, i el seu ingrés a la presó de la capital del Segrià, la tensió social rebaixada pel cas no decreix sinó tot el contrari. Aquest dissabte, 20 de febrer, s’ha convocat una gran onada de protestes en una seixantena de localitats d’arreu dels Països Catalans per reclamar la posada en llibertat d’expressió del músic, la defensa de la llibertat d’expressió i opinió en les expressions artístiques (el cas que ha motivat l’ingrés entre reixes de Hasél és una condemna de nou mesos d’empresonament per enaltiment del terrorisme i injúries a la corona espanyola per lletres d’algunes de les seves cançons i publicacions a Twitter) i també per denunciar les actuacions policials, amb allaus de detencions i nombroses persones ferides, ocasionades per les mobilitzacions d’aquesta passada setmana, que en diversos casos han derivat en enfrontaments entre manifestants i els cossos d’ordre. La gran majoria de concentracions i marxes s’han posat en marxa a les 7 de la tarda. Entre les més concorregudes, la de Barcelona, amb sortida a la plaça de la Universitat (on s’hi han aplegat columnes procedents de diversos barris) i a Lleida, a la plaça de Ricard Vinyes. A Torredembarra està prevista per demà diumenge al matí.

A aquestes convocatòries cal sumar-ne una trentena llarga arreu de l’Estat espanyol, amb especial incidència a les terres basques, on n’hi ha convocades setze. I el ressò del cas de Pablo Hasél s’ha estès a altres llocs del planeta, com ho mostra que també hi ha convocades concentracions de denúncia en ciutats com Bremen (Alemanya), Milà (Itàlia) o la capital argentina, Buenos Aires (en aquest cas, un concert amb diversos artistes de rap i hip-hop).

Avui també s’han convocat actes de repulsa a l’empresonament a Bremen (Alemanya), Milà (Itàlia) i a Buenos Aires (Argentina)

Les primeres quatre jornades de reacció a l’engarjolament de Pablo Hasél, des del vespre de dilluns passat, s’han saldat, arreu dels Països Catalans, amb un centenar llarg de convocatòries de protesta, a les quals cal sumar una jornada de vaga estudiantil, convocada pel Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans el divendres dia 19. Les protestes i les consegüents intervencions d’antiavalots policials han ocasionat 73 detencions, de les quals cal destacar-ne 28 a Barcelona (que en un cas ha derivat amb l’ingrés a presó), 22 a Lleida, nou la nit del dijous dia 18 a València, set a Girona, cinc a Vic i dues a Tarragona. Els fets també han ocasionat desenes de persones ferides, entre les quals un diputat electe de la CUP, Dani Cornellà, que la passada nit va denunciar un cop de porra al cap per part d’un antiavalots quan, segons el seu testimoni, intentava mitjançar entre manifestants i policia.

El cas més greu se’ns dubte ha estat el d’una dona que va perdre un ull la nit del passat dimarts a Barcelona, a causa de l’impacte d’un projectil d’espuma de foam, l’arma de dispersió habitual en la policia catalana des que el Parlament va votar prohibir l’ús de pilotes de goma. El cas, que no va transcendir fins l’endemà dimecres quan el va difondre el centre Iridia per a la Defensa dels Drets Humans. El cas, juntament amb altres imatges d’actuacions contundents per part de la Brigada Mòbil viralitzades a través de les xarxes socials, han generat un intens debat polític sobre la redefinició de l’actuació dels Mossos, que s’ha convertit en un dels eixos de negociació en les converses entre forces independentistes per formar govern després de les eleccions dels passat diumenge 14 de febrer. El mateix conseller d’Interior, Miquel Sàmper, ha posat damunt la taula públicament replantejar a fons el model de la policia catalana, en unes declaracions que han crispat les relacions amb els principals sindicats representants del cos.

A València, les continuades càrregues de la Unitat d’Intervenció Policial del Cos Nacional de Policia espanyola la nit del passat dijous, per evitar que les manifestants s’acostessin a la plaça Major, també han aixecat polseguera política, amb diverses formacions d’esquerra criticant-les obertament i fins i tot demanant la dimissió de la delegada del Govern espanyol al País Valencià, Gloria Calero. A Palma, per la seva banda, la delegació del Govern ha desautoritzat diverses convocatòries durant la setmana (com també la d’aquest dissabte, a la plaça de Pere Garau, a partir d’1/4 de 8), el que no ha impedit la concentració de grups de persones, a les quals, de forma majoritària, se’ls demanava la identificació per part d’agents policials.




Autor font: Directa.cat