Gener 28, 2022
Per Nord-Estl Libertari
229 vistes

Més de 4.000 llars ateses per Càritas Diocesana de Girona no disposen de subministrament d’aigua ni llum 

Un informe sobre l’impacte de les problemàtiques d’habitatge conclou que el 60% dels usuaris de Càritas viu en situació d’emergència habitacional i el 43% estan en pisos ocupats o rellogats 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL  Girona (Gironès, comtat de Girona) 28/01/2022.- Segons un despatx de l’Agència Catalana de Notícies, Càritas Diocesana de Girona va presentar dimecres l’informe «Exclusió residencial: Informe sobre l’impacte de les problemàtiques d’habitatge a les persones ateses per Càritas», la segona publicació que l’entitat fa en el marc de la col·lecció «Informes d’Impacte». El document es va elaborar a partir d’enquestes a una mostra de 400 dels 30.000 usuaris que Càritas Diocesana de Girona va atendre l’any passat. 

L’enquesta, que es va dur a terme el passat novembre, revela dades «preocupants», segons va advertir l’entitat. I és que el document conclou que més de 4.000 llars gironines ateses per l’entitat no disposen d’aigua ni d’electricitat, i que el 75% de les llars no tenen calefacció. Una dada que, segons va revelar Càritas, es tradueix en que el 75% de les persones ateses viuen en una situació de pobresa energètica. Però aquestes no són les úniques xifres alarmants. L’informe també detalla que, dels usuaris que tenen accés als subministraments bàsics, 1 de cada 5 assenyala que no pot fer-hi front econòmicament, i el 60% de les famílies ateses per l’entitat viu en situació d’emergència en l’habitatge. 

D’altra banda, l’estudi també revela que prop del 44% de les persones ateses viuen en pisos ocupats, cedits o rellogats. I, a més, un terç dels lloguers ni tan sols tenen contracte. D’aquí se’n desprèn que l’11,6% de les famílies viu en habitacions rellogades, el 10,2% ho fa en situacions temporals d’acollida, el 18% en habitatges ocupats i el 3,8% dels usuaris, en espais cedits. 

L’estudi també especifica que el 70% de les llars acompanyades per Càritas Diocesana de Girona destina més del 36% dels seus ingressos totals (la xifra recomanada és el 33%) a l’habitatge. I és que a més, cal tenir en compte que en 1 de cada 2 llars ateses no hi ha cap persona que treballi, i que 1 de cada 5 llars no compta amb cap tipus d’ingrés econòmic. 

De fet, l’entitat va assenyalar que la precarietat laboral i la reducció de recursos, agreujats per la crisi sanitària, han accentuat les desigualtats. El responsable de l’Observatori de la Pobresa, Josep Maymí, va assegurar que res fa pensar que la situació «hagi de millorar». «Si no empitjora, continuarà en aquesta tessitura. Per això cal ser valents», va insistir. 

Noves línies de treball 

En aquest sentit, l’entitat va posar sobre la taula algunes propostes per a ajudar a revertir la situació. A nivell intern, aposta per a intensificar la participació per a promoure l’habitatge digne, així com també impulsar grups d’ajuda mútua. D’altra banda, va proposar mesures a les administracions, tant en l’àmbit local com estatal, com la creació de serveis especialitzats per a persones sense llar; aprovar la proposició de llei sobre sensellarisme i, a nivell de l’Estat espanyol, aprovar el projecte de llei del dret a l’habitatge amb els canvis «necessaris» o establir mesures per evitar desnonaments. En aquest sentit, el president de l’entitat a Salt (Gironès, comtat de Girona), Jordi Valentí, va explicar que al municipi tenen constància d’una mitjana de dos desnonaments o intents de desnonaments setmanals. 

Manca d’habitatge social 

Les entitats de la Taula del Tercer Sector gestionen 4.098 habitatges socials al Principat de Catalunya, un 20% dels quals es troben a la demarcació de Girona, segons dades de la coordinadora de fundacions d’habitatge social de Catalunya (Cohabitac). La presidenta de la Fundació Habitat 3, Carme Trilla, va reivindicar que a Catalunya hi ha una «necessitat d’habitatge social molt important per a poder atendre les necessitats socials». En aquest sentit, va fer una crida a la Generalitat de Catalunya i als Ajuntaments a «ser conscients que cal ajudar les entitats, cedint pisos públics, incrementant el pressupost públic destinat a polítiques d’habitatge (que és d’un 0,1% del PIB a Catalunya en contraposició al 0,6% de la mitjana de la Unió Europea) o destinant els pisos buits, d’una forma majoritària, al lloguer social». 




Autor font: Nordestllibertari.blogspot.com