Juliol 28, 2021
Per Direta
198 vistes


El passat 17 de juliol, va tenir lloc el tret de sortida de la Caravana Obrim Fronteres a Las Palmas de Gran Canaria. Unes 350 persones d鈥檃rreu dels pobles de l鈥橢stat espanyol s鈥檋an organitzat un any m茅s per denunciar les vulneracions de drets humans que es donen en les rutes migrat貌ries i els punts fronterers d鈥檈ntrada a Europa. Les diverses convocat貌ries de la Caravana naixen a partir del 2016, amb una primera edici贸 duta a terme a Gr猫cia, durant la mal anomenada 鈥渃risi dels refugiats鈥. Posteriorment, han anat coincidint amb el moviment de les mateixes rutes, passant per It脿lia, Andalusia, Ceuta, Melilla i Val猫ncia. En aquesta sisena edici贸, una seixantena de persones del territori catal脿 van formar part de la Caravana Obrim Fronteres, que es va dividir en dos punts concrets, les illes de Gran Can脿ria i Tenerife.

Des de mitjans de 2020, la ruta can脿ria ha estat la m茅s concorreguda i mort铆fera d鈥檈ntre totes les vies d鈥檈ntrada a Europa. Arran dels diversos tancaments d鈥檃ltres vies no segures, com l鈥橢geu i el Mediterrani central a trav茅s d鈥橧t脿lia, a partir de 2018, l鈥橢stat espanyol va esdevenir el punt fronterer m茅s calent i perill贸s. Amb la militaritzaci贸 de la zona provocada pel comandament 煤nic imposat pel PSOE a finals del mateix any, que va prometre reduir les arribades a la meitat, la ruta can脿ria ha tornat a obrir-se. Nom茅s en els primers sis mesos de 2021, m茅s de 2.000 persones han mort o desaparegut en les rutes d鈥檃cc茅s a l鈥橢stat espanyol, m茅s del 90% en la ruta can脿ria.

Amb m茅s d鈥檜na vintena d鈥檃ccions, la Caravana Obrim Fronteres ha volgut denunciar una vegada m茅s la manca de vies segures d鈥檈ntrada a Europa, aix铆 com les morts i desaparicions que provoquen

La proposta de la Caravana, que va iniciar-se al barri de l鈥橧sleta amb un acte de benvinguda que va comptar amb lectures de manifest, actuacions musicals i discursos de testimonis de les rutes migrat貌ries, ha comptat amb la participaci贸 de diversos col路lectius d鈥檃rreu de l鈥橢stat. Amb m茅s d鈥檜na vintena d鈥檃ccions, la Caravana Obrim Fronteres ha volgut denunciar una vegada m茅s la manca de vies segures d鈥檈ntrada a Europa, aix铆 com les morts i desaparicions que provoquen. D鈥檃ltra banda, s鈥檋a volgut fer 猫mfasi en les causes dels moviments migratoris, l鈥檈xplotaci贸 nord-sud i la crisi econ貌mica i social agreujada per la pand猫mia de la COVID-19. La militaritzaci贸 de les fronteres, la responsabilitat europea i el Pacte europeu de Migracions i Asil han tingut tamb茅 un paper important en la den煤ncia d鈥檜n sistema que fa cr茅ixer dia a dia la muralla que envolta el continent.

Marif茅 Navarro Idoy, membre de la Xarxa can脿ria pels drets de les persones migrades i del grup Acci贸 Directa No Violenta (ADNV), nascut del moviment per l鈥檕bjecci贸 de consci猫ncia; va participar tamb茅 del naixement espontani de Som Xarxa el passat gener, quan les previsions eren molt diferents de la realitat actual. En aquell moment, l鈥檈xpulsi贸 d鈥檜na seixantena de persones expulsades dels macrocampaments per denunciar les condicions d鈥檃quests va generar una mobilitzaci贸 popular que va arribar a distribuir m茅s de 250 脿pats diaris.

La Policia Nacional espanyola carrega contra una concentraci贸 pac铆fica de la Caravana Obrim Fronteres a la Subdelegaci贸 del Govern a Tenerife |Caravana Obrim Fronteres

Can脿ries no ha estat Lesbos en el sentit que no s鈥檋a eternitzat la situaci贸 com a Gr猫cia, per貌 hi ha macrocampaments amb entre 500 i 1.500 persones i cal remarcar que dins s鈥檈stan produint vulneracions de drets humans鈥, assegura Navarro. Entre elles, es denuncia la manca d鈥檃tenci贸 legal individualitzada, amb exemples com la no privacitat en l鈥檈xposici贸 dels motius per demanar la protecci贸 internacional, per貌 tamb茅 el fet que no hi hagi una atenci贸 m猫dica adequada ni tampoc aliment脿ria. A m茅s, Navarro destaca les condicions ambientals, a causa dels microclimes que es generen a les illes i que afecten els camps, i assegura que a molts dels camps no es pot arribar a un altre hivern. D鈥檃ltra banda, grups locals com ADNV denuncien que les persones que abandonen els macrocampaments no reben la informaci贸 adequada sobre la impossibilitat de tornar a entrar a formar part dels programes d鈥檃companyament.

El passat mes d鈥檃bril, el magistrat 脕ngel Teba va emetre un auto en qu猫 s鈥檕rdenava a la Prefectura Superior de Policia que deix茅s volar una persona arribada a Can脿ries que pretenia marxar a Barcelona. A partir d鈥檃quest moment, la gran majoria de persones arribades a l鈥檌lla van poder iniciar els processos necessaris per agafar un avi贸, que en cas de no dur passaport, consisteix a fer una sol路licitud d鈥檃sil. L鈥檃uto va significar el principal punt d鈥檌nflexi贸 que diferencia la situaci贸 entre les Illes Can脿ries i les de l鈥橢geu.

Navarro assegura que s鈥檋a facilitat l鈥檃rribada de les persones a la pen铆nsula, per貌 que no ha estat en bones condicions. 鈥淣o hi ha hagut assessorament. Es demana protecci贸 internacional, perqu猫 茅s l鈥櫭簄ica manera de marxar de les illes, per貌 no saben que despr茅s no podran sortir de l鈥橢stat鈥, explica

Tot i aix貌, des dels moviments locals comencen a estar en desacord, en part, pels efectes de la mesura. Navarro assegura que s鈥檋a facilitat l鈥檃rribada de les persones a la pen铆nsula, per貌 que no ha estat en bones condicions. 鈥淣o hi ha hagut assessorament. Es demana protecci贸 internacional, perqu猫 茅s l鈥櫭簄ica manera de marxar de les illes, per貌 no saben que despr茅s no podran sortir de l鈥橢stat鈥, explica. En aquest sentit, i amb poc m茅s d鈥檜n 10% de respostes positives en mat猫ria d鈥檃sil, aquesta via pot generar dificultats per assolir una situaci贸 administrativa regular, i sobretot, per les persones que continu茂n cap a Europa, ja que el seu projecte migratori pot acabar en deportacions i retorns a l鈥橢stat a causa del conveni de Dubl铆n.

脡s el cas de nois com en Mamadou i en Tali, dos joves senegalesos de 24 i 23 anys que, despr茅s d鈥檜na setmana al moll d鈥橝rguinegu铆n i dos mesos allotjats en hotels, havien de decidir si marxar o no a la pen铆nsula. 鈥淰ivim en un c脿mping abandonat i mengem el que les ve茂nes ens porten, voldr铆em sortir d鈥檃qu铆, per貌 quan trobem alguna cosa, no volem arribar all脿 sense res ni ning煤鈥, explica en Tali.

D鈥檃ltra banda, tampoc tothom est脿 podent sortir de l鈥檌lla. 鈥淐an脿ries no estava preparada per aix貌 i aqu铆 tot s鈥檌mprovisa鈥, critica Navarro. Aix貌 afecta les persones, principalment les dones i les criatures que 鈥渃ontinuen aqu铆 retingudes i pateixen encara m茅s a茂llament; hi ha molta incertesa i es q眉estionen els seus vincles maternals a l鈥檈spera de proves 貌ssies que tampoc reconeixen vincles no biol貌gics鈥.


Lluites, aprenentatges i reptes

Sobre la Caravana Obrim Fronteres, Navarro fa una valoraci贸 positiva: 鈥淐om a illes, de vegades ens sentim lluny de tot i cuidar les xarxes 茅s molt important鈥. Des dels col路lectius locals, s鈥檃ssumeixen alguns errors log铆stics, per貌 alhora es fa valdre que la majoria d鈥檃ccions programades s鈥檋an pogut dur a terme tal com estaven previstes. L鈥檈ntrevistada celebra el protagonisme del consens assumit en els espais malgrat la diversitat de sensibilitat i formes de lluita. A m茅s, conclou que 茅s 鈥渋nteressant fer sorgir cert tipus de conflicte per continuar amb el di脿leg i seguir construint鈥. 鈥淎 caminar s鈥檃pr猫n caminant. Ens hem enriquit m煤tuament i s鈥檋a acumulat molta experi猫ncia i molt d鈥檃prenentatge d鈥檕rganitzacions que fa anys que treballen a fronteres. Tot aix貌 ens fa sentir molt agra茂des鈥.

Com a pr貌xims reptes, Navarro prioritza l鈥檈nfortiment de la Xarxa Interinsular, que preveu coordinar la resposta dels moviments arreu de l鈥檃rxip猫lag canari. 鈥淐al continuar amb una important tasca de formaci贸 interna i alhora donar suport a les persones que es van sumant als col路lectius鈥, defensa.

Manifestaci贸 de la Caravana Obrim Fronteres |Caravana Obrim Fronteres

Des de la columna catalana, Sira Ruiz Nogales, membre de la Caravana Obrim Fronteres, valora positivament l鈥檈dici贸 d鈥檈nguany, malgrat recon猫ixer que hi ha hagut un menor impacte pol铆tic, entre altres coses, a causa de les dificultats que ha imposat la pand猫mia. 鈥淒鈥檃ltra banda 鈥攃ontinua Ruiz鈥, valorem molt poder tornar amb testimonis de primera m脿 sobre el que est脿 passant a Can脿ries i constatar la realitat de la vulneraci贸 de drets humans que s鈥檋i est脿 donant鈥.

Segons l鈥檕rganitzaci贸, un dels objectius 茅s tamb茅 teixir una xarxa d鈥檃ctivisme itinerant que permet que diverses persones i col路lectius es vagin afegint a la lluita contra les fronteres. Alhora, Ruiz lamenta la dificultat de visibilitzar altres realitats migrades, com les de les dones o les del col路lectiu LGTBIQ+, el que, segons Ruiz, debilita la perspectiva feminista de les accions i es t茅 menys capacitat de denunciar les viol猫ncies patriarcals intr铆nseques als moviments migratoris i els punts fronterers.

Entre les especificitats d鈥檃questa edici贸 de la Caravana Obrim Fronteres, Ruiz destaca la diversitat d鈥檃ccions que caracteritzen els territoris i les dificultats per teixir vincles entre diversos punts de l鈥橢stat. Tot i aix貌, considera que 鈥渉em vist molta solidaritat del poble canari i ha esdevingut una xarxa molt important鈥. 鈥淯na de les coses m茅s interessants 鈥攃ontinua鈥 茅s veure la solidaritat al marge dels moviments migratoris, una acci贸 directa que sovint no veiem, des de l鈥檋oritzontalitat, l鈥檈mpatia i la solidaritat no blanca鈥. El pr貌xim mes de setembre, les organitzacions que formen part de la Caravana Obrim Fronteres es tornaran a trobar per treballar un document de valoraci贸 col路lectiva, aix铆 com un informe d鈥檃n脿lisi i den煤ncia de la situaci贸 a les Illes Can脿ries en mat猫ria migrat貌ria, fronterera i d鈥檃collides.




Autor font: Directa.cat