Maig 21, 2021
Per Direta
332 vistes


Alícia Monterroso va conduir des d’Artesa de Segre fins a la frontera amb l’Estat francès el matí del dia 11 de novembre de 2019. Després del “Tothom a l’aeroport”, Tsunami Democràtic havia fet una nova crida: “Tothom a La Jonquera” i en poca estona, els dos sentits de la marxa quedaven tallats a l’altura del Pertús i l’autopista es convertia en una gran concentració de vehicles. Va passar la nit al tall, com tanta altra gent, i l’endemà la policia espanyola i els Mossos la van identificar: “Cap a les vuit del matí van començar les càrregues. Vam tornar cap al vehicle i la policia nacional va passar cotxe per cotxe demanant el DNI a conductors i acompanyants. Quan van acabar la ronda d’identificacions i van començar a desallotjar, els Mossos ens van tornar a identificar a la sortida de l’autopista”. És una de les més de 300 encausades pels talls de trànsit que es van produir en resposta a la sentència la tardor del 2019.

Fruit de la coordinació de les encausades, dissabte se celebra un acte polític unitari a Figueres, que compta amb la col·laboració de l’organització antirepressiva Alerta Solidària, el CDR Figueres, Òmnium i l’Assemblea Nacional Catalana. Precisament Monterroso és una de les encausades que intervindrà i defensa que eren “conscients d’on anàvem i sabíem que podia comportar conseqüències, però era un acte de desobediència civil”. Alhora, és crítica amb Tsunami perquè “no s’ha mobilitzat a favor de la gent encausada, no han organitzat la solidaritat”, lamenta.

Amb l’objectiu de bloquejar un punt estratègic per a l’Estat espanyol pel que fa a les exportacions i importacions de mercaderies, la protesta es va aconseguir mantenir durant 31 hores. El primer matí, la Confederació Espanyola de Transport de Mercaderies (CETM) ja va alertar que si el tall es mantenia durant 24 hores, hi havia 20.000 camions -10.000 des de l’Estat francès i 10.000 des de l’Estat espanyol- que no podien circular, fet que representava una pèrdua de 15 milions d’euros de negoci.

Amb l’objectiu de bloquejar un punt estratègic per a l’Estat espanyol pel que fa a les exportacions i importacions de mercaderies, la protesta es va aconseguir mantenir durant 31 hores

El dia 12 de novembre, amb el pretext de convocar una concentració de rebuig a les càrregues policials del tall de la Jonquera, cap a les sis de la tarda, Tsunami Democràtic va tornar a tallar l’AP-7, en aquesta ocasió al quilòmetre 62-63, a l’altura de Salt, i més de mig miler de persones hi van passar la nit. L’endemà, després que l’acció fos desconvocada per Tsunami Democràtic, unitats antiavalots de Mossos i policia espanyola van desallotjar la gent que hi quedava i alguns grups de manifestants van traslladar la protesta als carrers de la localitat de Salt.

INFOGRAFIA | |Pau Fabregat

Tot i que la majoria d’investigades van participar en la mobilització convocada per Tsunami Democràtic a la Jonquera, també n’hi ha per talls que es van produir entre el 15 i el 17 d’octubre a l’N-340, a l’altura d’Amposta, i a l’AP-7 a Aldea. El vespre del 15 d’octubre, l’endemà que es donés a conèixer la sentència condemnatòria del Tribunal Suprem, es va celebrar un acte polític al pavelló 1 d’Octubre d’Amposta i quan va acabar, unes 200 persones van decidir tallar el tram desdoblat de la carretera N-340 i un altre grup l’AP-7. El mes de març, els jutjats d’Amposta van arxivar dues causes que inclouen 42 investigades pel tall de la carretera, argumentant que no estan suficientment acreditats els fets i que no hi ha prou indicis de criminalitat. Precisament, Martí Majoral d’Alerta Solidària defensa que la resta de causes pels talls haurien de quedar arxivades sota el mateix criteri.

De moment, però 197 persones continuen processades als jutjats de Figueres, 52 als de Girona i 25 als de Tortosa. A més dels d’Amposta, els jutjats de Perpinyà, sota jurisdicció francesa, també van arxivar la causa contra dotze persones que van ser detingudes per la gendarmeria el 12 de novembre.

Més de 300 persones investigades pels talls postsentència
Tall al pas fronterer de la Jonquera – el Pertús convocat per Tsunami Democràtic |Sònia Calvó

Les interlocutòries, principalment, els imputen els delictes de desordres públics i danys tot i que, com Alícia Monterroso, la majoria de les investigades van ser identificades en el moment del desallotjament dels talls i, per tant, subratlla Majoral, no se’ls poden atribuir els delictes. A més de les identificacions durant els desallotjaments dels talls, per justificar les identificacions, la policia espanyola també va aportar imatges de mitjans de comunicació i les va creuar amb imatges de xarxes socials personals, sense cap informe fisonòmic ni antropomòrfic.

Des del setembre hi ha hagut un degoteig de citacions judicials de persones que viuen arreu del territori i als jutjats de Figueres encara no ha passat tothom. Montserroso va rebre una citació el mes de febrer de 2020: “unes vint persones vam ser citades a la comandància de la guàrdia Civil de Lleida, però ens vam acollir al nostre dret a no declarar”. Gairebé després d’un any, el mes de gener passat ja va ser citada als jutjats de Figueres, que malgrat el context pandèmic, no han permès que la vintena de persones que viuen a Lleida declaressin des d’un jutjat proper i han hagut de desplaçar-se més de cent quilòmetres.




Autor font: Directa.cat