Juny 4, 2021
Per Direta
81 vistes


València, 18 de febrer de 2021. La segona jornada de mobilitzacions en reacció a l’empresonament del raper Pablo Hasél se saldava amb nou detingudes i desenes de ferides en unes càrregues desproporcionades, que recordaren la brutalitat policial sense precedents que va protagonitzar la Primavera Valenciana. Va ser la gota que va fer vessar el got. Els moviments socials de la ciutat de València decidiren iniciar un període de reflexió en què analitzaren el denominador comú de la repressió al País Valencià: la llei 4/2015, de protecció a la seguretat ciutadana, batejada com a llei mordassa. El procés culminarà aquest dissabte, 5 de juny. Quatre columnes —feminismes, territori, antiracisme i antifeixisme, i habitatge— partiran des de diferents punts de la ciutat fins a la plaça de l’Ajuntament de València per exigir la derogació de la llei, una reforma del Codi Penal, l’arxiu de tots els procediments judicials, l’amnistia per a totes les preses polítiques, el dret a l’autodeterminació dels pobles, el tancament dels centres d’internament d’estrangers (CIE), la fi de les devolucions en calent o l’abolició de les identificacions per perfil racial o ètnic.

El 30 de març de 2015 el govern de Mariano Rajoy aprovava en solitari la llei mordassa. La norma naixia amb el compromís dels partits de l’oposició a derogar-la, si en les pròximes eleccions generals es produïa un canvi de Govern. El promès és deute. A finals de l’any 2019, Pedro Sánchez i Pablo Iglesias acordaven derogar la llei 4/2015 “a la brevetat més gran” i aprovar una nova llei de seguretat ciutadana que “garantisca l’exercici del dret a la llibertat d’expressió i la reunió pacífica”. Després de més d’un any de Govern de coalició, el sisè aniversari de la llei mordassa venia marcat per l’incompliment de la promesa, els estira-i-arronses en el Congrés dels Diputats espanyol per reformar diversos articles de la llei i una situació d’emergència sanitària en què han proliferat les sancions i actuacions arbitràries emparades en la normativa.

Des de la seua entrada en vigor, en juliol de 2015, i fins al 31 de desembre de 2019, al País Valencià s’han interposat 112.561 sancions per infraccions a la llei mordassa, el que suposa una quantia total de 62.696.761 milions d’euros

Des de la seua entrada en vigor, en juliol de 2015, i fins al 31 de desembre de 2019, al País Valencià s’han interposat 112.561 sancions per infraccions a la llei mordassa, el que suposa una quantia total de 62.696.761 milions d’euros. En el conjunt de l’Estat espanyol, el nombre de multes ascendeix fins a les 1.009.729 —563,3 milions d’euros—, sense tenir en compte les que interposen els cossos de seguretat de Catalunya i País Basc, que no estan recollides en les estadístiques del Ministeri d’Interior espanyol. Per a Mireia Biosca, portaveu de la columna feminista i militant de l’Assemblea Feminista de València, que s’enfronta a 23 processos sancionadors arran les vagues feministes de 2018 i 2019 i les mobilitzacions durant el 25 de novembre de 2019, l’Estat està seguint una doble estratègia: “Intentar fer-nos callar i recaptar diners de la protesta”. “S’estan finançant de manera il·legítima de la repressió”, rebla amb rotunditat.

El consum o tinença de drogues en la via pública, considerat una infracció greu en l’article 36.16 de la llei mordassa, ha motivat 704.604 sancions, el 70% de les multes que s’han interposat en l’Estat espanyol amb aquesta normativa des de la seua aprovació fins al 31 de desembre de 2019. El segon lloc en nombre de sancions l’ocupen les relacionades amb la seguretat ciutadana. Representen el 19,5%, amb un total de 197.288. Entre les infraccions més sancionades es troben la celebració d’espectacles públics o activitats recreatives, la desobediència o la resistència a l’autoritat en l’exercici de les seues funcions, la negativa a identificar-se o les faltes de respecte i consideració cap a un membre de les forces i cossos de seguretat. En tercer lloc, se situen les multes relacionades amb la tinença, fabricació o transport d’armes o explosius, quan aquest fet no constitueix un delicte penal. Sumen 107.837 infraccions, és a dir, un 10,5% del total.

Infografia |Josep Monfort

Pel que fa als Països Catalans, el departament d’Interior només ha publicat les dades per tipus d’articulat i comunitat autònoma dels tres primers anys de llei (2015, 2016 i 2017). En el primer, al País Valencià es van interposar 1.208 sancions per infraccions a la seguretat ciutadana; en 2016, 3.655; i en 2017, 3.716. A les Illes, 85; 675; i 709, respectivament; mentre que a Catalunya, les estadístiques del ministeri no reflecteixen la totalitat de les multes, ja que no inclouen la informació registrada pels Mossos d’Esquadra. La Directa ha sol·licitat les dades desglossades per articulat i comunitat autònoma de 2018 i 2019 a la Delegació del Govern a València, però han informat que no les disposen.


La persecució policial creix

Des de l’entrada en vigor de la llei mordassa i l’enduriment del Codi Penal, la repressió i la vulneració de drets a l’Estat espanyol han anat en augment. Al territori valencià, en l’any 2016, es van interposar 22.784 multes, una xifra que ascendia fins a les 26.596 a finals de 2019. L’últim incident ocorria fa tan sols 15 dies. La Delegació del Govern al País Valencià sancionava una dona amb dues multes —una de 601 euros i altra de 200— per “pertorbar l’ordre públic” i per “falta de respecte als agents de l’autoritat”, infraccions contemplades respectivament en els articles 36.1 i 37.4 de la llei. Els fets van ocórrer el passat 18 de desembre, en una concentració convocada per la formació d’extrema dreta España 2000 contra l’islam.

Segons l’informe redactat pels agents, la dona va proliferar frases com “Feu fàstic, racistes” en un acte on afirmen que no es va apreciar “simbologia de caràcter xenòfob, violent o racista”. Una versió que no comparteix la Fiscalia de València, que va sol·licitar que es jutge España 2000 per delicte d’odi; i que contradiuen les imatges de la concentració difoses pels organitzadors. En diversos moments, s’escolta el líder de la formació, José Luis Roberto, fent una crida a “lluitar contra la invasió” de les persones musulmanes que “suposen un perill”, “una pèrdua de la nostra identitat i de la nostra seguretat”. A més a més, en repetides ocasions remarca que “l’islam és incompatible amb la democràcia”. El cas es troba pendent del recurs que va presentar la Fiscalia contra el sobreseïment provisional que va decretar el jutjat d’instrucció número 17, basant-se únicament en l’informe policial.

Un dels aspectes de la llei que condemnen les expertes en advocacia és, precisament, “la presumpció de veracitat” de la qual gaudeixen les forces de seguretat i amb què la seua versió constitueix base suficient per a dictar sentència

El testimoni de Ferran Navarro, membre de la colla de dolçainers i tabaleters Estrela Roja, també posa en relleu l’augment de la persecució policial que han de suportar determinats col·lectius o moviments socials. “Les identificacions, escorcolls i multes que estem patint en els últims anys no les havíem patit en trenta”, subratlla. En el seu cas, la Policia Nacional espanyola li ha interposat dues multes, una de les quals per “negar a identificar-se” i “desacatament a l’autoritat” per “treure’s la documentació dels calçotets”, segons la versió policial. Els fets es remunten al 23 de març de 2019, en una concentració davant la Delegació del Govern, i es van saldar amb l’embargament de 700 euros del seu compte. “En el judici vam sol·licitar que visionaren les imatges de les càmeres de seguretat del Corte Inglés d’enfront com a prova, però el jutge es va negar al·legant que amb la paraula del policia era suficient”, critica Navarro, qui recorda que ell no es va negar a ser identificat ni es va treure la documentació dels calçotets, sinó que simplement va demanar a l’agent que li mostrara el seu número de placa.

Infografia |Josep Monfort

Un dels aspectes de la llei que condemnen les expertes en advocacia és, precisament, “la presumpció de veracitat” de la qual gaudeixen les forces de seguretat i amb què la seua versió constitueix base suficient per a dictar sentència. “La llei obliga a haver d’aportar tots els elements probatoris, però en la realitat només aporten la seua versió”, explica Maria Josep Martínez, advocada d’Alerta Solidària. Per a ella, el que es perseguia amb l’aprovació de la llei mordassa i la reforma del Codi Penal era ampliar el ventall d’infraccions i augmentar les quanties de les multes per “castigar molt més el dret a la manifestació”. Per a aconseguir-ho, algunes de les infraccions que abans es consideraven “faltes” es transformen en “delictes lleus”, i es despenalitzen altres conductes que fins al moment se sancionaven per la via penal, per a sancionar-les per l’administrativa. “D’una banda, el delicte és molt més greu que les faltes i et deixa antecedents; i d’altra banda, en la via administrativa perds capacitat de defensa i és molt més fàcil que les denúncies motivades en la repressió siguen admeses i deriven en multa”, matisa Martínez.

Concentració antifeixista a Benimaclet, València, el 12 d’octubre 2020, en rebuig a la manifestació d’España 2000 |Andreu Esteban

L’advocada, tot i que afirma que hi ha hagut un augment de la repressió derivada de l’aplicació de la normativa, hi posa una mirada retrospectiva i recorda: “La llei mordassa no és la primera que contempla faltes administratives. Abans, n’era la llei Corcuera, que també suposava una amenaça per a la dissidència política”. En aquest sentit considera que la derogació de la llei 4/2015 “no és suficient” i exigeix que s’avance en garanties al dret de la llibertat d’expressió i s’apliquen les recomanacions europees per alinear les normes espanyoles als estàndards internacionals de drets humans.


Una llei que no és igual per a tothom

Les persones migrades, independentment de la seua situació administrativa, que cometen qualsevol de les infraccions greus o molt greus previstes en la llei mordassa pot ser expulsada de l’Estat espanyol en lloc d’aplicar-se-li una sanció econòmica. Així ho dicta l’article 57.1 de la llei d’estrangeria. A açò se suma l’internament en els CIE per cometre una falta administrativa o l’obligació d’exhibir la documentació requerida de forma general i arbitraria en les anomenades batudes racistes. “La combinació de la llei mordassa i d’estrangeria està vulnerant els drets de les persones migrades”, sentencia el portaveu de la columna antiracista i membre d’Anticapitalistes País Valencià Daqas War, qui afegeix una tercera situació habitual de discriminació: “Els estrangers no poden denunciar cap abús, perquè s’arrisquen al fet que la policia els incoe un expedient d’expulsió”.

Els col·lectius convocants de la manifestació denuncien, en canvi, la impunitat de les organitzacions i grupuscles d’ultradreta, així com una actuació policial en els seus actes diferent de la que es desenvolupa en les protestes de l’esquerra anticapitalista o independentista. Sara Ceron, portaveu de la columna de territori i membre del CSOA l’Horta, posa com a exemple el dispositiu policial desplegat en la manifestació organitzada per España 2000 el passat 12 d’octubre de 2020 al barri de Benimaclet. Militants i simpatitzants de l’extrema dreta van lluir simbologia feixista i van portar pals de ferro i torxes durant tota la marxa, “mentre que la policia els escortava totalment”. En la mateixa línia s’expressa l’advocada, qui assegura que els agents “reprimeixen qui qüestiona l’statu quo i protegeixen qui defensa valors antidemocràtics”. Malgrat tot, no volen caure en el victimisme i els col·lectius convocants, a través d’un comunicat, afirmen: “Continuarem eixint als carrers totes juntes per a tombar aquestes lleis injustes, solidaritzar-nos amb les represaliades, millorar la vida de les nostres companyes racialitzades o defensar els nostres drets laborals”.


Una llei que no aconsegueix reprimir

El sisè any de llei mordassa va arribar amb l’empresonament del raper Pablo Hasél, qui s’ha convertit en la primera persona a Europa en entrar a presó per exercir la llibertat d’expressió; i l’esclat de protestes ciutadanes enmig d’una situació de toc de queda. Per a Biosca, la setmana de mobilitzacions que se’n va desencadenar en solidaritat amb l’artista i contra la brutalitat policial és una mostra clara del fet que la normativa no ha aconseguit el seu objectiu repressiu. “L’única aturada que ha pogut haver-hi ha sigut per la pandèmia, no perquè tinguem menys força que abans”, manifesta. Les dades en donen fe. Segons els informes anuals del Ministeri d’Interior, en l’any 2019, al País Valencià es van organitzar 3.819 manifestacions, mentre que en 2016 la xifra era de 2.893.

Per a Biosca, la setmana de mobilitzacions que se’n va desencadenar en solidaritat amb l’artista i contra la brutalitat policial és una mostra clara del fet que la normativa no ha aconseguit el seu objectiu repressiu

“Fem força per tirar a terra la llei mordassa, que només intenta reprimir les persones que lluitem”, cridava Joan Cogollos, l’activista de la PAH Safor-Valldigna acusat d’agredir un policia mentre intentava aturar un desnonament, a l’eixida del jutjat de Gandia. El passat 8 de febrer, s’havia de celebrar el judici, en què s’enfronta a una pena d’un any i mig de presó i un multa de 600 euros, però es va haver d’ajornar fins a l’1 de desembre de 2021 perquè una de les encausades no es va presentar per “causa justificada”. Malgrat la repressió i la dilació del procés judicial, Cogollos, qui ha repetit en múltiples ocasions que només va demanar “diàleg”, assegurava que tornaria a aturar un desnonament.

La seua companya de lluita, Mijo Miquel, d’EntreBarris, condemna l’acumulació de pisos buits en mans de grans tenidors, el comportament d’entitats bancàries i fons d’inversió que “es neguen a renovar els contractes de lloguer a famílies que no tenen cap alternativa”, així com la brutalitat policial que s’executa contra les activistes que defensen el dret a l’habitatge. “Hem de mobilitzar-nos de manera constant, però la llei mordassa ens ho dificulta”, lamenta. Carlos Pérez, membre d’Antimilitaristes-MOC, aterra algunes de les repercussions personals i col·lectives de la normativa: “Els diners eixiran del fons col·lectiu, per tant, pensem molt si embarcar-nos o no en altres accions de desobediència similars. D’alguna manera, la llei compleix la seua funció d’emmanillar-nos i silenciar-nos per la dilació dels terminis i la quantia de les possibles multes”, lamenta. En l’actualitat, les antimilitaristes s’enfronten a 2.404 euros de multa per bloquejar dos dels tancs que hi estaven estacionats amb motiu de l’operació Trident Juncture de l’OTAN, la maniobra militar més gran de l’última dècada. Amb tot, les activistes ho tenen clar: “Seguirem lluitant contra tota forma de repressió cap al veïnat”, conclouen en el comunicat.




Autor font: Directa.cat