Setembre 21, 2021
Per Direta
297 vistes


El passat 12 de maig, l’empresa càrnia Incarlopsa —una de les principals proveïdores de carn de porc de Mercadona— i Mercavalència —el centre agroalimentari més gran del País Valencià on s’elaboren i es comercialitzen productes frescos— van signar un contracte amb una durada de vuit anys. El motiu: Incarlopsa, amb una facturació superior als 800 milions d’euros, vol obrir-se pas en el mercat asiàtic i fer-ho a través de Mercavalència. El mercat xinès, des de l’any 2019, està vivint una pesta porcina que obliga a sacrificar el 60% d’aquests animals. El major productor i consumidor del món de porc ara depèn de les exportacions d’altres països per cobrir la demanda interna. I és ací on resideix l’interés dels grans escorxadors a especialitzar-se només en carn de poc, tot i els efectes que se’n deriven per a la ramaderia de proximitat que treballa amb altres animals.

Per a exportar carn de porc a la Xina, les autoritats xineses han establert unes normes d’higiene, com ara l’especialització de l’escorxador en un sol tipus de carn. Per això, els xicotets ramaders de boví i equí que fan ús de Mercavalència s’han vist fora de l’acord entre les dues empreses i, a partir de gener de 2022, no podran sacrificar en l’escorxador públic de Mercavalència —el sector oví no es veuria afectat, perquè augmentaren molt els preus de màquila i els ramaders ja van haver de buscar-se una via diferent.

Els xicotets ramaders de boví i equí que fan ús de Mercavalència s’han vist fora de l’acord entre les dues empreses i, a partir de gener de 2022, no podran sacrificar en l’escorxador públic de Mercavalència

“Ens diuen que com que les nostres espècies són molt minoritàries quant al volum de sacrifici, es fan inviables”, comenta Ramon Ballester, ramader i portaveu de l’Associació Empresarial Majoristes de Carns i Usuaris de l’escorxador de Mercavalència. Aquesta especialització obliga els xicotets ramaders a desplaçar-se a altres escorxadors i fer molts més quilòmetres; i com a conseqüència, s’incrementen els costos de producció i les dificultats per poder oferir un producte de proximitat. En la mateixa línia s’expressa Francis Ferreres, tècnic de la Unió de Llauradors i Ramaders del País Valencià, a qui li preocupa la situació de dependència “tan elevada” de la Xina i posa el focus en les necessitats de “buscar nous mercats per reduir aquesta dependència”.

Aproximadament, s’han vist afectades un total de quinze empreses familiars, entre elles majoristes de carn, xicotets ramaders, i empreses de recollida de subproductes. De moment, l’alternativa que ha suggerit Mercavalència i l’Ajuntament de València a aquestes famílies és sacrificar els animals a l’escorxador de Borriana (Plana Baixa). Aquest es troba a uns huitanta quilòmetres del de València, el que suposa, a més d’un increment en els costos de transport, la pèrdua de qualitat de la carn. “El producte ja no és igual, la carn pot perdre propietats, canviar de color…”, exposa el ramader Vicente Blay, qui reivindica també que “l’escorxador ha d’estar pròxim al client, com tota la vida ha sigut”. No obstant això, en 2013, es va aprovar un reial decret en què s’estipulava que cap entitat pública tenia l’obligació de prestar el servei d’escorxador, és a dir, legalment, ni l’Ajuntament de València ni Mercavalència tenen cap obligació d’oferir-los una solució.

Ramon Ballester, ramader i portaveu de l’Associació Empresarial Majoristes de Carns i Usuaris de l’escorxador de Mercavalència, condemna el contracte signat entre Mercavalència i Incarlopsa |Mathías Rodríguez

Des de la Unió de Llauradors i Ramaders del País Valencià, demanen un escorxador alternatiu dins del mateix recinte de Mercavalència. Ara, però, encara estan en procés de negociacions i, de moment, la idea del govern valencià és, de cara a l’any que ve, oferir una línia d’ajudes per si alguna empresa estiguera interessada a construir-hi un escorxador. En aquest sentit, Ballester opina que per a les quinze explotacions familiars afectades és “difícil” assumir aquest canvi, així com el fet de trobar una empresa que opte per construir una instal·lació nova. També estan a l’espera de negociar l’alternativa de Borriana perquè siga econòmicament viable.


Diners públics per especialitzar-se en porcí

Segons l’acord signat, a partir de gener, Mercavalència sacrificarà un volum d’animals superior a l’actual i, d’aquesta forma, augmentarà la rendibilitat de l’escorxador. “Diuen que l’especialització en porcí és l’única via perquè l’escorxador siga viable en el temps, si no, deixaria de ser-ho”, diu Ballester amb certa perplexitat. Jose Antonio Ferrer, portaveu de Macrogranges No al País Valencià, explica que si l’escorxador s’especialitza en un sol animal, “té menys protocols als quals atendre i, per força, és més eficient”.

L’escorxador de Mercavalència és un dels més moderns de tota la Unió Europea i un dels quals ha introduït millores importants els últims anys a través de subvencions. Per exemple, incrementaren la mida de les quadres on tanquen els animals abans de sacrificar-los i les modernitzaren. Tanmateix, tal com exposa Ballester, “la línia de porcí ha sigut la que més s’ha ampliat en aquest temps, les altres segueixen igual”. “No s’han preocupat per potenciar les altres línies”, afegeix Blay.

Els ramaders entrevistats denuncien que, des de fa diversos anys, Mercavalència s’està especialitzant només en carn de porc |Arxiu

Actualment, l’escorxador compta amb el certificat de qualitat de l’Associació Espanyola de Normalització i Certificació (AENOR), pel que fa a benestar animal i gestió ambiental; el certificat internacional de seguretat alimentària, el certificat “d’autocontrol específic”, que permet exportar els productes; i el del Comité d’Agricultura Ecològica de la Comunitat Valenciana (CAECV). Les millores aplicades perquè Mercavalència poguera obtenir aquests certificats, en part, han estat perquè “l’administració valenciana ha injectat una quantitat de milions d’euros important des del 2005 i, així, ser un dels més moderns i ampliar els serveis als clients, com ara amb la sala d’ecològic i la sala halal [per seguir el tipus de sacrifici musulmà]”, assenyala Ferreres.

Davant les inversions públiques destinades i el caràcter públic de l’empresa —amb un 51% del capital en mans de l’Ajuntament de València i un 49% en Mercasa, empresa pública gestionada per la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI) i el Ministeri d’Agricultura— les ramaderes afectades no entenen per què “els deixa de costat”. “Una empresa que ha rebut milions d’euros en ajudes per a fer un gran escorxador i que es publicita com a un servei públic i de sostenibilitat social vol fer fora els xicotets ramaders de proximitat”, rebla amb rotunditat Ferreres.


Crear escorxadors mòbils i defensar la ramaderia de proximitat

Una de les mancances més importants en el sector de la ramaderia ecològica, en especial de granges familiars o de xicotet format, és la manca d’escorxadors ecològics certificats pròxims als seus nuclis ramaders, així com les nombroses limitacions per a accedir a ells, com els elevats costos de sacrifici i certificació o el fet d’haver de transportar els animals a escorxadors situats lluny de la granja. Aquests fets afecten greument la rendibilitat de les ramaderies i la pèrdua del valor diferenciador que aquest tipus de carn té, ja que en moltes ocasions la ramaderia de proximitat es veu obligada a vendre la seua carn ecològica com a “convencional”, amb totes les pèrdues que això comporta.

Davant d’aquesta realitat, el passat mes de febrer, el govern valencià va aprovar la instal·lació de xicotets escorxadors mòbils i ecològics en diversos municipis. Ferreres considera que és una bona notícia, la qual podria començar a implementar-se al sud del País Valencià, “on hi ha pocs escorxadors i la ramaderia majoritària és la remugant”. El tècnic de la Unió de Llauradors i Ramaders considera que així s’impulsaria la ramaderia de proximitat, les carnisseries on fer una venda de quilòmetre zero, moltes de les quals van haver de tancar fa uns anys perquè els escorxadors que les subministraven no van poder fer front a les normatives d’higiene imposades per la Unió Europea; es crearien nous llocs de treball i es preservaria l’entorn. L’altra via d’actuació que defensa és el foment de polítiques per conscienciar les consumidores dels beneficis derivats de la ramaderia extensiva, així com dels avantatges de treballar amb escorxadors més menuts.




Autor font: Directa.cat