Novembre 13, 2021
Per Nord-Estl Libertari
247 vistes


MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 12 de novembre de 1921 neix a Angües (A Plana de Uesca) l’anarquista, anarcosindicalista, escriptor llibertari, col·lectivista i guerriller antifeixista Martín Arnal Mur  

Fugin de l’avanç de les tropes franquistes passà la frontera del Pirineu, anant a peu des d’Angües per Balbastro, Graus i Benàs. essent conduit al camp de concentració d’Engoulaeme fins que va poder retornar per Portbou des d’Argelers de la Marenda 

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l’exili, tornà a passà la frontera, aquesta vegada la del Pirineu Oriental, i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Primer el clos de Perpinyà, un camp guardat por la cavalleria francesa, i després al camp de la Platja d’Argelers de la Marenda, fins que en va sortir enrolat per l’Exèrcit francès en una Companyia de Treball d’Estrangers 

Martín Arnal Mur: El 12 de novembre de 1921 neix a Angües (A Plana, Uesca, Aragó) l’anarquista, anarcosindicalista, escriptor llibertari, col·lectivista i guerriller antifeixista Martín Arnal Mur. Fill d’una família de pagesos afiliada a la Confederació Nacional del Treball, amb pocs recursos. El sext de deu germanes i germans.  

Als dotze anys treballava com a mosso d’una família de Bespén (Angües).  

Als quinze anys participà activament en la col·lectivitat agrària d’Angües recuperant la collita d’aquell estiu de 1936 després del cop d’estat militar feixista de juliol.  

Els seus germans José i Roman, membres del Grup Bakunin de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI)i, aleshores foren afusellats pels colpistes a Uesca (A Plana, Uesca, Aragó).  

El març de 1938, amb solament setze anys, fou mobilitzat pel govern Negrín de la República Espanyola al front d’Uesca per fer fortificacions i trinxeres a Monflorite (A Plana, Uesca, Aragó).​ 

Fugin de l’avanç de les tropes franquistes passà la frontera del Pirineu, anant a peu des d’Angües per Balbastro (Semontano de Balbastro, Uesca, Aragó), Graus (Ribagorça, Uesca, Aragó) i Benàs (Vall de Benás, Uesca, Aragó).  

Patí el camp de concentració establert pel Govern francès a Engoulaeme (Charente, Nova Aquitània), on fou conduit en tren. Finalment va poder tornar per Cervera de la Marenda (Costa Vermella, Albera marítima, Rosselló) i arribar a l’estació ferroviària de Portbou (Mar d’Amunt, Albera marítima, Alt Empordà), però aviat, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l’exili, tornà a passà la frontera, aquesta vegada la del Pirineu Oriental, i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Primer el clos de Perpinyà (Plana de Rosselló, Rosselló), un camp guardat por la cavalleria francesa, i després al camp de la Platja d’Argelers de la Marenda (Costa Vermella, Rosselló), fins que en va sortir enrolat per l’Exèrcit francès en una Companyia de Treball d’Estrangers (CTE). Treballà set mesos en un camp de tir militar de Burge, on hi feien proves d’armament. Els treballadors, situats prop a on explotaven els obusos, havien de comprovar l’impacte.  

Durant la Segona Guerra Mundial interimperialista participà en la Resistència contra l’ocupació alemanya i en la reorganització clandestina exiliada de la CNT.  

En 1944 s’enrolà als grups guerrillers de la plataforma Unión Nacional, del Partit Comunista d’Espanya (PCE) i participà en la fracassada operació Reconquista de España. Amb la seva unitat de guies passadors de grups armats de penetració a l’Interior. S’encarregà durant un any de vigilar la frontera pirinenca d’Aragó i reconèixer el terreny per el pas de guerrillers a la comarca de Sobrarb, en el sector del llac d’Urdiceto del vall de Bielsa fins a Peña Montañesa i el pueblo de L’Aínsa (Sobrarb, Uesca, Aragó). La seva missió era fer entrar i fer  sortir guerrillers. Les incursions consistien en dirigir-se a diferents comarques aragoneses i fins i tot del País Valencià. Una vegada, al novembre de 1944, va poder fugir d’un setge de la Guardia Civil a Saravillo (Plan, la Val de Chistau, Uesca, Aragó). Finalment com a llibertari aconseguí sortir de l’stalinista Unión Nacional.  

A l’acabar la guerra i exiliat, treballà al bosc tallant llenya i també als ferrocarrils i en la construcció.​  

A Rebanstens (Tarn, Occitània) va conèixer Ángela Salas González. Procedia d’una família que emigrà a Occitània des d’Almeria per raons econòmiques després de la Primera Guerra Mundial i treballaven de pagès. Es van casar en 1949 i a Rebastens feia de paleta fins a la seva jubilació, als 63 anys. La parella va tenir un nen i dues nenes.  

Sempre cenetista. després de la mort del dictador Franco s’instal·là amb Ángela a Angües,  

En reconeixement a la seva trajectòria i per extensió a la de tota la  militància llibertària d’Angües supervivent com Alejandro Pascual, autèntica memòria proletària viva, el 12 d’abril de 2008 a Uesca fou homenatjat durant les Segundas Jornadas Culturales Republicanas de Huesca. Organitzades pel Círculo Republicano ‘Manuel Abad’, contant amb la col·laboració de diverses institucions locals i organitzacions como la CNT d’Uesca i la Fundación Anselmo Lorenzo (FAL). 

L’ octubre de 2018 s’exhumaren els cadàvers d’una fosa comú en el cementiri de Las Mártires de Huesca. De les cinc persones de la fossa, s’hi va trobar els ossos del seu germà Román, assassinat pels franquistes el 4 de gener de 1937. El anàlisis científics corroboraren que se tractava de Román Arnal Mur, que havia estat inculpat d’haver  participat en les col·lectivitats agràries impulsades per la CNT-AIT en Angües l’estiu de 1936. 

Ha estat membre cofundador de l’entitat de Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània) Centre Toulousain de Documentation sur l’Exil Espagnol [[email protected]m], que entre altres activitat edita Les Cahier du CTDEE

És l’autor de Memorias de un anarquista en Angües (Raúl Mateo Otal Ed. 2009. Reeditado por Editorial Comuniter en 2017), Ecos de un lugar cualquiera (Editorial Comuniter.2018) i Sin romper el hilo de nuestra historia (Editorial Zoila Asacasíbar 2021). 

Martín Arnal Mur, centrat en la recuperació de la memòria històrica i proletària, va morir el 21 d’octubre de 2021 i fou incinerat a Albi (Albigès, Tarn, Occitània), el matí del dimarts 26 d’octubre, havent-hi en la presència de la seva germana Josefina, fills, néts i besnéta.   




Autor font: Nordestllibertari.blogspot.com