Gener 9, 2023
Per Nord-Estl Libertari
298 vistes

Martí Serarols Treserras

Martí Serarols Treserras

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 9 de gener de 1937 és afusellat a Santa Cruz (Tenerife) l’anarquista i anarcosindicalista Martí Serarols Treserras. Havia nascut cap el 1901 a Barcelona 

En 1925, durant la dictadura del general Miguel Primo de Rivera,  

passà la frontera del Pirineu Oriental 

Martí Serarols Treserras: El 9 de gener de 1937 és afusellat a Santa Cruz (Tenerife, Illes Canàries) l’anarquista i anarcosindicalista Martí Serarols Treserras –els llinatges són citats de diferents maneres (Serrarols, Serarrols, Serrarrols, Tresserras, Treseras, i altres) i segons alguns el seu vertader nom va ser Jaume Martin Serrarols–, conegut sota diversos pseudònims (El Catalán, Pepe el Gordo, Jaime el Valenciano, Pedro Frascó, Jaime Bru Riera, i altres). Havia nascut cap el 1901 a Barcelona. El seu pare es deia Joan i la seva mare, Margarida.  

Membre dels grups d’acció en els anys vint del segle XX, la policia el considerava un dels caps d’un activíssim grup anarquista autor de nombrosos actes, com robatoris, sabotatges, atacs contra jutges i patrons, a Catalunya. Les autoritats li van atribuir, juntament amb Joaquím Benaiges Cabré (El Pescaté), Vicente Buenaventura Martín, José Dalmau Martí i Antonio Saborido Puentes, l’atac perpetrat el 29 d’abril de 1920 contra el jutge d’instrucció de Terrassa (Vallès Occidental) Francisco Ximénez de Embún y Oseñalde, que resultà ferit a l’esquena i a les cames, i per aquest fet va ser jutjat en rebel·lia el març de 1925, durant la dictadura del general Miguel Primo de Rivera.  

Aleshores passà la frontera del Pirineu Oriental. Visqué a Itàlia i a l’Argentina.  

En 1931, amb la proclamació de la República del 14 d’Abril, retornà a Barcelona.  

A finals de maig de 1933 va ser detingut i el desembre d’aquell any es va evadir de la presó de Barcelona.  

En 1935, sembla que enviat per la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i fugint de la repressió desencadena a Catalunya arran del Sis d’Octubre de 1934, s’instal·là a les Illes Canàries acompanyat per una companya i militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT), Maria Culí i Palou (Maruca), que van constituir un grup de la FAI en 1935.    

Es va responsabilitzar, amb Horacio de Paz, Isabel Hernández, Eduardo Sanjuán, Antoni Vidal Arabí, dels Grups de Defensa Confederal de Tenerife.  

En aquesta època se li van atribuir diverses accions (robatori d’armes i assalts a casernes). Participà activament en la CNT-AIT i en la FAI.  

Una nova companya a les Illes Canàries fou María Luisa Hernández Remón (La Ciclón), militant del Sindicat de Tabaqueres de la CNT-AIT.  

Francisco Franco arribà a Santa Cruz de Tenerife el 13 de març de 1936 com a comandant general de les Illes Canàries designat pel govern del Front Popular com a militar lleial a la República Espanyola.   

El juliol d’aquell any l’anarquista Antoni Vidal i Arabí (Barcelona, 1898) ideà un pla per executar Franco, una vegada arribà al Comitè Confederal de Canàries de la CNT-AIT i al grup de la FAI prou informació que el general s’havia compromès en el cop d’Estat contra el Govern de la República Espanyola en preparació. Vidal s’havia establert a l’illa durant la dictadura del general Miguel Primo de Rivera i era un destacat militant de la CNT-AIT. Aquest militant junt amb Serarols, amb experiència de sindicalista d’acció a Barcelona, i Antonio Tejera Alfonso, dit Antoñe (Santa Cruz de Tenerife, 1907), que  des de 1926 militava en la CNT-AIT i havia conegut Buenaventura Durruti, formaren el grup d’acció per executar Franco, la nit del 14 de juliol, just abans de l’aixecament militar del 17 de juliol. Per a l’operació comptaren amb el suport logístic de Maria Culí, que regentava la cantina de la Comandància Militar, des de la qual els tres anarquistes van accedir als habitatges on hi havia l’habitació on dormia Franco, però aquest espantat per la mort el dia abans a Madrid (Madrid, Castella la Nova) de José Calvo Sotelo havia fet augmentar les mesures de seguretat i tenia tancada a clau el dormitori mentre un caporal i quatre soldats feien guàrdia, els quals dispararen contra els anarquistes i el perseguiren uns metres, a trets, pels carrers, però aconseguiren fugir.   

El 18 de juliol es formà a Tenerife per part de la FAI i de la CNT-AIT el Comitè de Defensa de Canàries. No fou possible aturar a les Illes el cop militar feixista.   

Arran de les detencions, el 21 d’octubre de 1936 Maria Culí va declarar davant el jutge militar i va patir un consell de guerra sumaríssim l’11 de gener de 1937, que la va condemnar a 16 anys de presó. Mentre el 24 de novembre de 1936 van declarar Serarols i Tejera. El seu germà, Miguel Tejera fou condemnat a mort.   

Amb Antoni Vidal Arabí, Serarols s’oposà fermament als aixecats i participà en la reunió de Los Campitos, on s’organitzà la resistència. Hagué de fugir un temps i s’amagà a Tacoronte i a Santa Cruz.  

El 21 octubre de 1936 va ser capturat pels feixistes. Jutjat el 7 de desembre de 1936 en consell de guerra sumaríssim, el 30 de desembre va ser condemnat a mort, per «rebel·lió militar», juntament amb 18 companys llibertaris.  

Martí Serarols Treserras va ser afusellat el 9 de gener de 1937 al fortí de Barranco del Hierro de Santa Cruz (Tenerife). 




Autor font: Nordestllibertari.blogspot.com