Gener 3, 2022
Per Direta
273 vistes


Que el darrer programa de La Marató de TV3, celebrat el 19 de desembre, girés entorn de la salut mental és indicador que reconeixent aquesta realitat a poc a poc està permeabilitzant en l’imaginari públic. Sobretot paraules com estigma, pandèmia o aïllament van repetir-se durant un programa que va tenir menys en compte els determinants socials de la salut, i que va passar molt de puntetes sobre els eixos d’opressió i discriminació causants de moltes situacions de patiment. Malgrat que el malestar puga tenir causes múltiples i arrels col·lectives, diferents veus i col·lectius dins l’activisme en salut mental coincideixen a assenyalar les causes socials i hi sumen la denúncia del tractament psiquiàtric propi de la medicina ortodoxa occidental.

Sense negar aspectes biològics del malestar, el psicòleg i autor del llibre Pájaros en la cabeza (Virus Editorial, 2021), Javier Erro, assenyala la medicalització o la patologització basada en el biologicisme com una ideologia. “Pensar que l’únic factor rellevant és el biològic acaba reduint el malestar a uns pocs factors i no consideren la complexitat que té”, explica Erro. Laura Sicília, membre d’Activament, una associació constituïda per persones amb una situació de patiment psicosocial o amb diversitat mental i dirigida a aquestes, afegeix que “la medicalització pot derivar en cronificacions causades per una absoluta negligència o mala praxi o per una societat que et deixa de tractar com una persona igual”. La cronificació comporta, de vegades, situacions de precarietat on persones amb situacions de dependència han de viure amb pensions de discapacitat que amb prou feines arriben als 400 euros. La confederació Salud Mental España recull que el 2017 estaven a l’atur el 85 % de les persones amb grau de discapacitat en salut mental a l’Estat espanyol. A Catalunya, Idescat xifrava aquesta franja de població en 25.000 persones el 1998
i en 118.000 el 2020.

La situació actual de pandèmia ha emfasitzat la importància del context i de les condicions materials sobre les emocions, així com l’abordatge col·lectiu dels malestars. Salut Entre Totes és un col·lectiu que es reuneix al Banc Expropiat, a Barcelona. Es defineixen com un laboratori on conéixer i explorar la salut a la comunitat. Anna Puig, membre del col·lectiu, explica que “vivim en una societat molt individualista i el suport mutu dona la seguretat, el benestar, la certesa que no estàs sola.” Segons l’activista, “ens importa com estem i per quines situacions estem passant”. Puig considera que les discriminacions i les opressions són “factors que generen patiment” i assenyala la medicalització de molèsties i malestars que, considera, necessiten un altre tipus de cures que també impliquen fer xarxa i socialitzar el coneixement.

Grups d’ajuda mútua en salut mental

En un context on les crisis s’encadenen, els espais de cures, suport mutu i empoderament comunitari guanyen centralitat al si dels activismes i permeten fer front des de l’acció col·lectiva al malestar emocional i al provinent de causes estructurals. Des dels col·lectius en primera persona en salut mental, els espais on compartir experiències entre iguals i la resposta que reben els malestars són centrals. Sovint els espais de suport més intensiu reben el nom de GAM o grups d’ajuda mútua. Des d’Activament els defineixen com a espais segurs i independents del sistema públic de salut on construir benestar i empoderament des de l’horitzontalitat, l’autogestió i el saber experiencial. “En els espais institucionals no podem escapar de les relacions jeràrquiques ni de les lògiques de poder”, explica Laura Sicília. Des de la xarxa GAM València, Raül Escribano afegeix que un GAM és un espai entre iguals “on ningú mana a ningú i tampoc es jutja”. En la seua opinió, el suport “ajuda més que una simple pastilla” i defensa que també cal suport psicològic i social.

Al País Valencià i a Catalunya, entitats crítiques en primera persona en l’àmbit de salut mental s’agrupen a Orgull Boig

Els GAM en salut mental s’han estés davant de les necessitats que el sistema institucionalitzat de salut no cobreix. Des de 2011, Activament n’ha generat divuit a Catalunya, on també en sumen d’altres entitats en primera persona com Radio Nikosia, Insania, Matissos o la Federació Salut Mental Catalunya, originada per familiars de persones amb diversitat mental o situacions de patiment psicosocial. Al País Valencià, a Catalunya i en altres territoris de l’Estat espanyol, les entitats crítiques en primera persona s’agrupen dins de l’Orgull Boig, una confluència que denuncia, des de 2018 i amb un enfocament interseccional, la psiquiatrització, la individualització del malestar o el reduccionisme biomèdic. També assenyala l’estigmatització i la vulneració de drets al model d’atenció hegemònic que, explica Laura Sicília, apareixen amb molta intensitat en els GAM i que no s’entenen com a associades a tenir un diagnòstic de trastorn mental.

Suport comunitari

El malestar emocional té causes assenyalades per diferents activismes i pot derivar en problemes de salut mental. El suport mutu davant del malestar en travessa molts i s’assenyala com a fonamental per millorar les condicions materials de les persones. Els ponts entre la resta d’activismes i l’activisme en salut mental són relativament recents, però agafen força.

El 2019, Micaela Mahi va coordinar un programa a Radio Nikosia amb participació del Sindicat Popular de Venedors Ambulants. Es va centrar en la riquesa de les vides que no arriben a Europa, en l’intercanvi o en les desigualtats. Per a Mahi, el suport mutu és “fonamental en qualsevol procés d’empoderament” i recalca que la cohesió naix del vincle interpersonal. Des de la seva experiència, la interacció entre circumstàncies vitals i salut mental és clara: “Com pot no repercutir el context? El context fa que es creï la depressió, les frustracions o les crisis”.

Malestar compartit, una eina de canvi

El Sindicat Popular de Venedors Ambulants de Barcelona es va concebre fa sis anys com a refugi pels venedors ambulants i persones migrades, des de l’autoorganització i la solidaritat. “En el Sindicat, el nostre primer valor és actuar com a comunitat, el bé del col·lectiu és el bé individual”, assegura Aziz Faye, que n’és portaveu. “Estem convençuts que hem de cuidar la nostra salut mental i emocional. Som un col·lectiu que ha patit molt i aquests patiments els transformem en lluita”, afegeix.

El suport mutu també transforma des de la microeconomia. La Comunitat Auto Financera (CAF) de Dones del Penedés el construeix en socialitzar la capacitat d’estalvi i cooperar per garantir el dret al crèdit. La CAF crea un espai “d’empoderament i de creació de memòria vers l’entorn, fent gestió d’emocions i vincles feministes”. Anna Castellana, membre del grup, valora la confiança de pertànyer a una comunitat de dones que s’autofinança des de la proximitat i en consens. “La CAF ens ensenya a moure l’economia quotidiana d’una manera que individualment no sabríem gestionar” assenyala Teresa Planas, activista, “tenint present que el bé de la comunitat és més important que l’individual”.

Salut, lluita per l’habitatge i feminisme

Des de la Plataforma d’afectades per l’habitatge i el capitalisme del Baix Montseny, Júlia Hosta assenyala l’angoixa i l’ansietat com els principals malestars de persones afectades per situacions de vulnerabilitat extrema. Entre 2008 i 2019, gairebé 700.000 persones van ser desnonades als Països Catalans. Per a Hosta, “el sistema de dominació ens empeny a vides individualistes, que ens fan oblidar la comunitat i ens aïllen”. “Entendre que el que t’està passant a tu és compartit per altres persones i que no és culpa teva que un banc et desnoni és suport mutu”, conclou Hosta. Segons l’informe “Emergència habitacional, pobresa i salut” (2020) de la PAH Barcelona, l’Observatori DESC i l’Agència de Salut Pública, el 88 % de les dones i un 71 % dels homes en situació d’emergència habitacional “tenen una mala salut mental”.

El 88 % de les dones i un 71 % dels homes en situació d’emergència habitacional “tenen una mala salut mental”

L’Assemblea d’afectades pel masclisme i el patriarcat de Manresa (AAMAS), sorgida del moviment per l’habitatge de la capital del Bages, promou la creació d’espais d’acompanyament en casos de violència masclista i recursos comunitaris que no generen dependències. El col·lectiu advoca per transformar les relacions de desigualtat i opressió i per fer xarxa des de l’autogestió i el suport mutu amb l’objectiu d’afrontar el sistema patriarcal i l’aïllament. L’any 2021 es van produir trenta feminicidis als Països Catalans, la punta d’un iceberg de violències i de patiments. “La salut mental és una qüestió que travessa el col·lectiu de forma constant” expliquen des d’AAMAS “pel trencament emocional i psicològic amb què arriben moltes companyes; casos de depressió o psiquiatrització en què hi ha hagut una revictimització per part de les institucions per la seva neurodiversitat o l’estat circumstancial de la seva salut mental”. El suport mutu, dins AAMAS, guanya centralitat com “una forma de fer, de militar i de fer política des de la comunitat, per desmantellar l’estat capitalista, patriarcal i racista”. Consideren que la situació de desgast i devastació de la salut mental de la classe treballadora, especialment en dones i persones migrants, hauria de ser una qüestió política de primer ordre, “perquè sí que tenim capacitat d’actuar sobre l’aïllament, la sensació de desemparament, de por i d’inseguretat, combatent l’individualisme salvatge que les alimenta”.

Membre de GAM València i de l’Orgull Boig, Lola Escalona considera que “si penses que el malestar té condicionants i causes, les nostres són les violències, el silenci i l’opressió pel fet de ser dones”. Escalona va patir un trauma infantil per abús sexual i explica que al GAM de dones troba una comunicació més fluida en relació amb violències, discriminacions i processos emocionals. GAM València, Activament o Radio Nikosia compten amb un grup de dones.




Autor font: Directa.cat