Abril 11, 2022
Per Direta
210 vistes

Poc després que es tanquessin les urnes arribava el sondeig d’Ipsos que fixava la fotografia del que ha passat durant la jornada electoral del 10 d’abril del 2022 a l’Estat francès. Tot i que els resultats han oscil·lat unes dècimes, el diagnòstic era correcte. Amb els resultats oficials al 97%, l’actual president, Emmanuel Macron, obté el 27,6% dels vots i és el candidat més votat a la primera volta. Competirà el 24 d’abril que ve amb la líder d’extrema dreta Marine Le Pen (Agrupació Nacional, ex Front Nacional) qui amb el 23,4% dels vots repetirà en segona volta contra Macron. Encara que els resultats eren estimacions a les nou de la nit, els candidats van comparèixer per reconèixer-los com a oficials i per avançar la seva estratègia de cara al futur.

A les dotze de la nit encara quedava esperança a les casernes generals de la candidatura de Mélenchon que es produís una remuntada que enviés a segona volta al candidat de la França Insubmisa. De matinada encara quedaven sis milions de paperetes per comptar, però no hi ha hagut bolcada. Mélenchon va aconseguir el 21,95% dels vots, un resultat inesperat: 7.600.000 persones han donat suport a una candidatura que es proposava “no reparar el sistema, sinó substituir-lo” i que ha guanyat el vot dels menors de 24 anys.

Si el 2017 Macron va catapultar les seves opcions a segona volta amb el suport del tercer candidat més votat a primera volta, François Fillon (Els Republicans), aquest 2022, haurà de virar els seus objectius si vol aconseguir que el tercer més votat avui, Jean Luc Mélenchon, doni suport a la seva permanència a l’Eliseu. El líder de la França Insubmisa ha tornat a assolir els seus millors resultats -el 21,9%, segons les primeres estimacions, respecte al 19% del 2017- però veu com no n’hi ha hagut prou amb l’aglutinament del vot d’esquerres per passar amb el seu programa de reformes profundes a la fase definitiva per a l’elecció presidencial.

No perquè s’hagi anunciat mereix menys esment l’enfonsament del Partit Socialista Francès, dirigit en aquestes eleccions per Anne Hidalgo, que ha desaparegut virtualment del mapa polític només deu anys després que François Hollande abandonés la presidència

Així, doncs, s’ha complert el missatge d’una “França dretana” i el vot s’ha concentrat més que fa cinc anys. El 2022 cap dels altres partits, ni tan sols els gaullistes de Valérie Pécresse (Els Republicans), han superat el 10% del suport electoral. La dreta democràtica tradicional francesa ha col·lapsat. No per perquè s’hagi anunciat mereix menys esment l’enfonsament del Partit Socialista Francès, dirigit en aquestes eleccions per Anne Hidalgo, que ha desaparegut virtualment del mapa polític només deu anys després que François Hollande abandonés la presidència.


Macron sobreviu a la guerra

La decisió de no participar en cap debat en aquesta primera volta i la difícil realitat del primer mes de guerra no han afectat tant Macron com s’especulava les últimes hores. Les estimacions l’havien situat en un empat virtual amb Marine Le Pen i havien previst que l’actual president no pugés cap punt respecte als seus resultats sorprenents del 2017, quan, sense partit, va obtenir el millor resultat a les primàries i va precipitar la fi del Partit Socialista Francès -amb què Macron havia estat ministre del gabinet d’Hollande en el període anterior- i la derrota de l’espai natural de la dreta conservadora, Els Republicans, que ja havien superat prèviament pel populisme d’extrema dreta de Marine Le Pen.

En lloc de debats electorals, la campanya de Macron s’ha centrat a ressaltar la figura internacional. Una sèrie de retrats presos per la fotògrafa Soazig de La Moissonniere van voler emfatitzar aquesta imatge d’un líder desvetllat per la situació a Ucraïna, que havia dirigit els esforços europeus per ficar a la cleda Vladimir Putin. Però la mala situació econòmica a l’Estat francès, provocada per l’alta inflació, ha fet perillar la idea d’unes eleccions de tràmit per al líder de França en Marxa.

“Macron és el programa econòmic de Le Pen amb l’afegit del menyspreu de classe, mentre que Le Pen és el programa de Macron amb l’afegit del menyspreu de raça”, ha deixat dit Jean Luc Mélenchon, el candidat de la França Insubmisa, a un dels seus multitudinaris mítings de final de campanya. Recordava així la imatge que Macron va mostrar al món amb el fallit abordatge de les protestes de les Armilles Grogues i la repressió que es va estendre a l’Estat francès fins al 2019.

“Macron és el programa econòmic de Le Pen amb l’afegit del menyspreu de classe, mentre que Le Pen és el programa de Macron amb l’afegit del menyspreu de raça”, ha deixat dit Jean Luc Mélenchon, el candidat de la França Insubmis

Mélenchon, però, també deixava la sentència sobre la candidata d’Agrupació Nacional, Marine Le Pen, que repetirà en segona volta de les eleccions i aspira que l’escenari sigui totalment diferent al de 2017, quan va obtenir un terç dels vots i va ser escombrada per l’actual president.

Le Pen que partia de la dificultat d’explicar els vincles que uneixen el seu projecte del de Vladimir Putin, que s’estenen fins al finançament del partit mitjançant dos crèdits bancaris, ha sortit afavorida de la mala situació econòmica provocada per la guerra i de l’enuig del “medi rural”, que no ha aconseguit explotar l’altre candidat de l’extrema dreta, Éric Zemmour, que ha estat el quart candidat més votat, però la campanya del qual s’ha diluït les últimes setmanes. Encara que el fenomen Zemmour li permetia projectar una imatge moderada, Le Pen no ha renunciat al programa clàssic de xenofòbia del Front Nacional, un punt del qual estableix un sistema de “prioritat nacional”, que deixaria sense drets bàsics (com a accés a l’habitatge o treball) als estrangers que resideixen a l’Estat francès.

Marine Le Pen, candidata de Reagrupament Nacional, ha passat a segona volta |Arxiu

Sabor agredolç per a l’esquerra radical francesa, que s’ha tornat a quedar fora de la segona volta. Jean Luc Mélenchon ha superat el 21,9% del vot i ha aconseguit els millors resultats històrics per a la França Insubmisa. Cal remuntar-se al 21,27% dels vots que va obtenir Jacques Duclos com a candidat del Partit Comunista Francès el 1969 per trobar tantes persones a favor de l’esquerra extramurs del PSF.

Sabor agredolç per a l’esquerra radical francesa, que s’ha tornat a quedar fora de la segona volta. Jean Luc Mélenchon ha superat el 21,9% del vot i ha aconseguit els millors resultats històrics per a la França Insubmisa

Amb els errors d’un líder sovint massa excessiu i els encerts d’un programa anomenat Futur en Comú, amb una planificació ecològica definida i la proposta de reducció a 32 hores del treball setmanal amb un augment a 1.400 nets del salari mínim, la França Insubmisa ha connectat amb un vot juvenil que possiblement s’esvaeixi en una segona volta a la qual Macron acudeix amb l’etiqueta de ser un líder per a les elits. Les estimacions de la cadena de televisió BTMFV suggereixen que un de cada tres vots de persones entre 18 i 24 anys haurien anat a parar a Mélenchon, el 25% a Macron i el 17% a Le Pen.

El candidat Mélenchon, en el reconeixement dels resultats, ha emès el primer signe del que pensa de cara al 24 d’abril: “No hem de donar ni un sol vot a madame Le Pen”. Però probablement se li demani un suport més explícit per part de la campanya d’un Macron que navega amb poques guies: els mals resultats de tots els partits de referència a l’Estat francès no permeten saber cap on s’inclinarà un electorat que s’ha mostrat disposat als canvis a la darrera dècada.

Jean Luc Mélenchon, candidat de la França Insubmisa, aconsegueix el 20 % dels vots en la primera volta |Arxiu

Però Mélenchon es queda a les portes i el seu espai té poc espai electoral per rascar, després que en aquesta campanya hagi absorbit pràcticament tot l’espai de l’esquerra. Yanick Jaddot (Polo Ecologista) ha vorejat el 5% dels vots i ha estat el candidat amb més suport entre els que disputaven l’espai de l’esquerra. Fabien Roussel, del Partit Comunista Francès, s’ha quedat al 2,3% i els candidats d’anticapitalistes Philippe Poutou (Nou Partit Anticapitalista) i Nathalie Arthaud (Lluita Obrera) no han arribat a l’1% dels vots.

Hi ha una guerra en marxa a les portes d’Europa i això marcarà el futur del continent i de la Unió Europea. Macron compta amb la carta d’aquests suports internacionals, Le Pen amb la possibilitat que una majoria de ciutadans francesos decideixin emprendre una fugida cap a un altre lloc

També queda fora de l’equació durant molt de temps el Partit Socialista Francès, que fa només deu anys celebrava els deu milions de vots obtinguts per Hollande davant l’últim president gaullista de l’Estat francès, Nicolás Sarkozy. En aquesta ocasió, la candidata del PSF, Anne Hidalgo, ha aconseguit un 1,7% dels vots, 26 punts menys que els d’Hollande aquell llunyà 2012. En el reconeixement dels resultats, Hidalgo ha demanat el vot a Macron. També ha sumat el seu suport Valérie Pécresse, la candidata conservadora que ha portat la democràcia cristiana, sempre mutant, al seu pitjor resultat des de mitjans del segle XX.

La baixa participació registrada a la jornada d’avui, que ha baixat un 4% respecte al 2017, és un primer avís de cara a la segona volta d’unes eleccions en què confronten dues maneres de veure l’Estat francès però, sobretot, dues maneres d’estar a la Unió Europea. Mentre Macron compta amb el suport dels principals mandataris al continent, l’arribada a l’Eliseu de Le Pen obriria un forat de difícil càlcul al projecte de la UE. Des de la II Guerra Mundial, cap partit com l’Agrupació Nacional -que deu els seus orígens al negacionista de l’holocaust i pare de la candidata, Jean Marie Le Pen- ha arribat a la presidència de la segona economia europea. Però el paisatge ha canviat: hi ha una guerra en marxa a les portes d’Europa i això marcarà el futur del continent i de la Unió Europea. Macron compta amb la carta d’aquests suports internacionals, Le Pen amb la possibilitat que una majoria de ciutadans francesos decideixin emprendre una fugida cap a un altre lloc.


Article publicat originalment a El Salto




Autor font: Directa.cat