Setembre 13, 2021
Per Direta
246 vistes


Amb les canyes i els últims conreus de l’Hospitalet com a teló de fons, el Grup de Patrimoni de l’Hospitalet (GPLH) va anunciar dijous passat que està en marxa el procés perquè Cal Trabal i la zona agrícola i natural del riu Llobregat siguin considerats Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).

La petició va ser presentada a finals d’agost i la Generalitat la va admetre a tràmit la setmana passada. Una notícia que ha estat rebuda amb gran alegria per part dels promotors i que esperen que arribi a bon port. Ara, però, caldrà esperar que els tècnics en matèria de patrimoni del govern català emetin el seu informe valoratiu, després d’analitzar amb deteniment la zona.

La protecció del BCIN ha de tenir “un efecte immediat en la planificació urbanística de la zona”, assegurava Manuel Domínguez, un dels portaveus del GPLH. Segons Domínguez les implicacions que la darrera zona agrícola de l’Hospitalet estigui protegida com a BCIN inclouran “la conservació dels espais naturals, el manteniment dels edificis i la generació d’espais educatius per divulgar la riquesa ambiental, històrica i social” d’aquest enclavament.

Els impulsors d’aquesta demanda tenen previst informar el govern municipal en els pròxims dies i esperen que l’Ajuntament s’adhereixi a la iniciativa, ja que “és un progrés per a la ciutat”. Actualment “la zona no conté cap metre quadrat edificable, per tant no caldria fer canvis urbanístics”, defensen.


Una zona rica mal cuidada

“La situació jurídica i material de la zona no fa justícia a la seva importància estratègica”, denuncia el GPLH, un dels principals motius que els ha dut a sol·licitar una alta protecció per tal que es conservi de “forma adient i a l’abast de la ciutadania”. Passejant per la zona es poden trobar camins públics tancats, “un pacte no escrit” entre institucions i propietaris particulars segons el GPLH que volen trencar per tal que tota la població en pugui gaudir.

En l’àmbit arquitectònic la protecció hauria d’afectar les quatre masies que hi ha a la zona i ‘La torre gran’, un edifici que es pot veure des de la C-31 abans d’entrar a Bellvitge i que està en ruïnes

Aquest espai natural i agrícola, que va des de l’Hospital de Bellvitge fins al riu Llobregat, “té una gran riquesa històrica, natural i social”, ha afirmat Cristòbal Jaume, portaveu del GPLH. Portant aigua des de Molins de Rei i abastint els conreus fins a Montjuïc, el Canal de la Infanta va jugar un paper central en el desenvolupament del territori. Actualment se’n conserva un tram actiu a tocar de Cal Trabal.

Si aixequem la mirada, més de 70 espècies d’aus -30 de les quals protegides- passen per aquest territori en la seva ruta migratòria. Segons ha afirmat Jaume, el govern central està estudiant catalogar l’àrea de Zona Especial de Protecció d’Aus. Un motiu cabdal per fer valdre la riquesa natural d’aquest espai és que “conté el 80% de la biodiversitat de l’Hospitalet”, assegura. En l’àmbit arquitectònic la protecció hauria d’afectar les quatre masies que hi ha a la zona i ‘La torre gran’, un edifici que es pot veure des de la C-31 abans d’entrar a Bellvitge i que està en ruïnes, malgrat que ja està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local.


Declaració BCIN

Actualment hi ha 2298 elements protegits com a BCIN a tot el territori català, dels quals 98 al Barcelonès i 64 al Baix Llobregat. Des de la seva regulació legislativa, l’any 1993, “els béns més rellevants del patrimoni cultural català, tan mobles com immobles, han de ser declarats d’interès nacional per la Generalitat de Catalunya”.

Cal Trabal
Roda de premsa als terrenys de Cal Trabal |Arxiu

Entre els béns que poden optar a la seva protecció, s’hi troben zones arqueològiques o paleontològiques, monuments, llocs i conjunts històrics. També s’hi inclouen els “jardins històrics” i les zones d’interès etnològic, elements compostos per múltiples béns històrics, culturals i naturals, com és el cas de la zona natural del Llobregat i Cal Trabal.


“Lluites compartides”

“Aquesta lluita és per la defensa del territori, és una lluita compartida” ha assegurat Anabel González, portaveu del GPLH. L’activista ha celebrat l’anunci de la paralització temporal de l’ampliació de l’aeroport del Prat i ha recordat que les compensacions de la darrera ampliació, que va acabar l’any 2009, encara no s’han dut a terme.

González ha aprofitat l’ocasió per denunciar que al Baix Llobregat hi ha, avui en dia, una cinquantena de plans urbanístics en marxa sota l’empara del Pla General Metropolità de l’any 1976, unes intervencions que suposarien la construcció de 79.000 nous habitatges.


Futur incert del PDU Gran Via

El futur de l’entorn de Cal Trabal i zones naturals properes al riu Llobregat és una incògnita. Sobretot, després que la justícia anul·lés de ple dret el PDU Gran Via Llobregat, el pla urbanístic que marcaria la reconversió d’aquest espai que representa el 8% del territori de la ciutat.

Generalitat i Ajuntament esperen en paral·lel que es resolgui el recurs de cassació presentat davant el Tribunal Suprem, qüestionant la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya

Actualment, l’Ajuntament de l’Hospitalet i la Generalitat han optat per cobrir totes les opcions. Fruit d’una moció municipal, el consistori sembla que pugui tenir la intenció d’engegar un procés participatiu que ha de tractar la reconfiguració urbanística i territorial d’aquesta zona. Malgrat tot, encara no s’ha fet oficial aquest anunci, ni que el resultat d’aquest procés participatiu sigui la nova versió del PDU Gran Via.

Mentrestant, Generalitat i Ajuntament esperen en paral·lel que es resolgui el recurs de cassació presentat davant el Tribunal Suprem, qüestionant la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

*Article publicat originalment al nostre mità col·laborador de l’Hospitalet de Llobregat, Districte 7




Autor font: Directa.cat