Novembre 29, 2022
Per Direta
254 vistes

Vincenzo Vecchi té 49 anys. Va néixer a Itàlia, en un petit poble a prop de Bèrgam. Treballava com a jardiner i, quan era jove, militava en alguns grups llibertaris i ecologistes de la zona. L’any 2011 va haver de marxar a viure a l’exili, al municipi de Rochefort-en-Terre, a la Bretanya. Es trobava sota ordre de crida i cerca, perquè deu anys enrere, l’any 2001, Vecchi, va participar a les manifestacions convocades pel moviment “anti globalització” en contra de la cimera del G8 a Gènova. Precisament avui, 29 de novembre, el Tribunal Constitucional francès podria decidir d’acceptar la demanda d’extradició per ingressar-lo durant dotze anys en una presó italiana. Ell és l’últim dels represaliats pels fets de Gènova.

El càrrec principal era haver comès “devastació i saqueig”, un delicte introduït en el codi penal durant la dictadura feixista italiana

El juliol de 2012, el Tribunal Suprem de Cassació italià el va condemnar “en absència” a onze anys i mig de presó. El càrrec principal era haver comès “devastació i saqueig”, un delicte introduït en el codi penal durant la dictadura feixista italiana. “Tal com el coneixem en la seva forma actual és un delicte que s’instaura imaginant el saqueig d’exèrcits en ciutats i, per això, es castiga amb una pena molt alta: de vuit a quinze anys de presó” afirma Mirko Mazzali, un dels advocats de la defensa dels manifestants a Gènova 2001. “Després de Gènova, aquest delicte s’ha posat “de moda”. Abans era gairebé desconegut”, detalla. La peculiaritat d’aquest delicte és el fet de tenir una “autoria intel·lectual” o una “complicitat moral”, segons les expressions que s’han fet servir a les sentències dels tribunals: el fet de participar a la manifestació, encara no es sigui l’autor material dels danys, inclou una responsabilitat penal. Amb aquestes acusacions i possibles penes, Vecchi va decidir exiliar-se.

Vincenzo Vecchi (amb caçadora marró) abans de l’audiència del passat octubre |Arxiu

Anys més tard, l’estat italià va decidir emetre una Euroordre per a detenir el fugitiu. Fet que es va materialitzar l’agost de 2019, quan va ser detingut per la policia francesa a Saint-Gravé, on estava treballant. I aquí comença un complex itinerari judicial. El novembre del mateix any, l’Audiència Provincial de Rennes va ordenar el seu alliberament declarant que hi havia hagut irregularitats en l’emissió de l’Euroordre. Al cap d’un any, el Tribunal Superior de Justícia d’Angers va rebutjar l’ordre d’extradició al·legant que els càrrecs de “devastació i saqueig” no tenien cap equivalent a l’Estat francès i que el tribunal italià no havia demostrat clarament que era còmplice de diversos dels incidents pels quals havia estat acusat. Itàlia va llançar la tovallola i va presentar recurs davant de la justícia europea. El juliol del 2022, el Tribunal Europeu de Justícia, va decidir revertir les dues sentències anteriors i donar suport a l’Euroordre afirmant que, tot i la manca d’un delicte imputat equivalent en l’ordenament francès, Vecchi havia de ser entregat a la justícia italiana. L’11 d’octubre passat es va celebrar una primera audiència al Tribunal Suprem de Cassació de París per a prendre una decisió que pot desencadenar un important precedent: extraditar o no una persona per un delicte que no existeix en el codi penal francès. Una decisió complexa que ha obligat el jutge a donar-se més temps, reclamant un termini ampliat per estudiar-ho amb més profunditat. El dictàmen final s’ha de conèixer aquest dimarts 29 de novembre de 2022.


Solidaritat transalpina

“Quan va començar el seu exili, Vincenzo es va trobar davant d’un repte immens: fer-se una vida, sense una xarxa de suport, en condició de clandestinitat, sense documents ni coneixement de la llengua del país on estava” explica Viviana, la seva companya. “De mica en mica es va adaptar perquè té un sentit de la col·lectivitat que pot amb tot. També per aquesta raó, s’ha fet estimar”, afegeix. La prova està en els fets: just després de la detenció va néixer el primer Comitè de Suport a Vincenzo a Rochefort-en-Terre, el petit poble de 600 habitants on vivia. S’hi van fer concentracions davant del jutjats fins al seu alliberament. Però la qüestió va anar molt més enllà del petit poble bretó, va esdevenir un affair, un cas.

Manifestació pels carrers de Vannes (Bretanya) en suport a Vincenzo Vecchi |Arxiu

A finals de setembre 2022, la Lliga pels Drets Humans va emetre un comunicat de solidaritat on afirmava que tot aquest cas és una “venjança judicial per una persona perfectament integrada a l’Estat francès des de fa deu anys”. També diferents figures influents del món de la cultura van prendre posició en suport a Vecchi, com la Premi Nobel Annie Ernau. Ella, juntament amb altres escriptors i personalitats, va publicar un article en que definia el delicte de devastació i saqueig com un “dispositiu feixista molt llunyà del dret democràtic” i “una amenaça a les llibertats públiques i al dret a manifestar-se”. També 76 parlamentaris de la Nova Unió Popular Ecològica i Social van firmar una carta en solidaritat amb l’activista italià. I, fins i tot, el líder de l’oposició Jean-Luc Melenchon va declarar que “seria un mal presagi veure Giorgia Meloni arribar al poder a Itàlia, la pàtria de l’humanisme, i tenir com a primera relació amb la República francesa l’entrega de qui no ha fet cap delicte”.


Gènova no ha acabat

Segons Amnistia Internacional, el que va passar el juliol de 2001, en la contracimera del G8 a Gènova, va ser “la més gran violació dels drets humans i democràtics en un país occidental des de la Segona Guerra Mundial”. Declaració reforçada per les tres condemnes dictades pel Tribunal Europeu dels Drets Humans d’Estrasburg a l’Estat Italià, per les tortures perpetrades pels agents de policia i el tracte inhumà als manifestants. Uns esdeveniments que es poden sintetitzar amb unes xifres esfereïdores: 600 ferits, 360 detencions, 25 milions en danys i, sobretot, la mort de Carlo Giuliani.

Però Gènova, encara no ha acabat. Després de més de vint anys des d’aquells fets, encara hi ha persones a la presó, com Marina Cugnaschi o Francesco Jimmy Puglisi, detingut a Barcelona l’any 2013. També el cas de Vincenzo Vecchi, que podria patir un canvi vital dràstic a les portes del seu cinquantè aniversari per una decisió judicial, és una peça més de la complexa repressió que des del 2001 encara no s’ha conclòs: “Hem hagut d’aprendre a conviure amb el transtorn mental que és la repressió”, conclou la seva companya Viviana.




Autor font: Directa.cat