Desembre 9, 2020
Per Nord-Estl Libertari
389 vistes


Lucia Minon

Lucia Minon

 

MEM脪RIA PROLET脌RIA DEL NORD-EST 

El 9 de desembre de 1903 neix a Trieste (Fri眉l) l’anarquista Lucia Minon 

A finals de 1936  pass脿 amb el seu company, l’anarquista Alpinolo Bucciarelli, al Principat de Catalunya per Perpiny脿 (Catalunya Nord), juntament amb altres companys (Aurelio i Terzilio Aiacci, Gualterio Livi, Alessandro Maffei, Paquale Migliorini i Adolfo Pintucchi), i ambd贸s s’enrolaren l’1 de febrer de 1937 en la Secci贸 Italiana de la 芦Columna Ascaso禄 de la CNT i de la FAI, on trobaren alguns companys que havien freq眉entat a Trieste, com Umberto Tommasini i Rodolfo Gunscher, i ella va fer d’infermera de la Creu Roja a tres hospitals militars. Quan aquesta columna va ser desarticulada, va romandre a la Pen铆nsula fins a la Retirada republicana de febrer de 1939, quan pass脿 la frontera del Pirineu Oriental  

Lucia Minon: El 9 de desembre de 1903 neix a Trieste (Fri眉l, aleshores pertanyent a l’Imperi Austrohongar猫s) la bolvexic i despr茅s anarquista Lucia Minon, coneguda com Luci. El seu pare es deia Giovanni Minon i la seva mare, Anna Cossutta.  

Despr茅s de la Gran Guerra particip脿 activament en organitzacions bolxevics de Trieste, entre elles el Gruppo Giovanile delle Donne Comuniste (GGDC, Grup Juvenil de Dones Comunistes) i el cercle 芦Spartaco禄, encar脿 que tamb茅 estava en contacte amb organitzacions anarquistes i mantenia correspond猫ncia amb l’anarquista Renato Siglich, emigrat a Hamburg (Hamburg, Alemanya), qui l’enviava la revista llibert脿ria Il Messaggero della Riscossa.  

A mitjans dels anys vint del segle XX ja es declarava anarquista.  

En aquests anys va fer d’infermera volunt脿ria de la Creu Roja Italiana.  

En 1926 es cas脿 amb l’anarquista Alpinolo Bucciarelli.  

En aquesta 猫poca va ser detinguda per possessi贸 d’un full volant de la Federazione Giovanile Comunista Italiana (FGCI, Federaci贸 Juvenil Comunista Italiana) i de textos po猫tics revolucionaris (Inno dei socialisti anarchici i Addio Lugano bella). Jutjada per un Tribunal Especial, va ser absolta per manca de proves.  

Perseguida pels escamots feixistes, el 30 de novembre de 1926 pass脿 clandestinament, amb la seva parella i dos companys (Ernesto Ferluga i Carlo Fon), a Iugosl脿via.  

Posteriorment la parella es trasllad脿 a Viena (脌ustria) i despr茅s a Par铆s (Illa de Fran莽a).  

El juliol de 1927 la parella pass脿 a Brussel路les (B猫lgica), d’on va ser expulsada el novembre d’aquell any, i finalment a Luxemburg, d’on va ser expulsada en 1928 per possessi贸 de passaports falsos.  

En aquesta 猫poca emmalalt铆 a causa de la fatigosa vida portada.  

De bell nou a l’hex脿gon franc猫s, despr茅s d’un temps al departament de la Mosel路la, el maig de 1928 es va establir a Par铆s, on nasqu茅 el seu fill Libero. El seu domicili esdevingu茅 lloc de refugi i de passada de nombrosos exiliats anarquistes, com ara Anna Renner i Umberto Tommasini.  

La parella realitz脿 una intensa activitat entre el anarquistes exiliats, tant pel que feia a la propaganda com en l’elaboraci贸 d’estrat猫gies de defensa contra els decrets d’expulsi贸 de l’Estat franc猫s.  

En aquesta 猫poca visqu茅 a Alfortville (Val-de-Marne, Illa de Fran莽a) i durant els primers mesos de 1935 particip脿 activament en reunions que, sovint, es celebraven a la seu de la Confederaci贸 General del Treball (CGT) de Par铆s, juntament amb altres exiliats italians (Camillo Berneri, Virgilio Gozzoli, Umberto Marzocchi, Umberto Tommasini, etc.), sempre sota la vigil脿ncia de l’espia feixista Bernardo Cremoni, que enviava informes a l’Organizzazione per la Vigilanza e la Repressione dell’Antifascismo (OVRA, Organitzaci贸 per la Vigil脿ncia i la Repressi贸 de l’Antifeixisme).  

Despr茅s de deixar el seu fill adolescent en un internat franc猫s, a finals de l’any 1936, en plena revoluci贸 col路lectivista autogestion脿ria, pass脿 amb el seu company a Catalunya per Perpiny脿 (Rossell贸), juntament amb altres companys (Aurelio i Terzilio Aiacci, Gualterio Livi, Alessandro Maffei, Paquale Migliorini i Adolfo Pintucchi), i ambd贸s s’enrolaren l’1 de febrer de 1937 en la Secci贸 Italiana de la 芦Columna Ascaso禄 de la Confederaci贸 Nacional del Treball (CNT) i de la Federaci贸 Anarquista Ib猫rica (FAI), on trobaren alguns companys que havien freq眉entat a Trieste, com Umberto Tommasini i Rodolfo Gunscher, i ella va fer d’infermera de la Creu Roja a tres hospitals militars. Quan aquesta columna va ser desarticulada, va romandre a la Pen铆nsula. 

A mitjans de 1938 son company va emmalalt铆 d’un atac d’hemoptisi a les trinxeres i hagu茅 de ser hospitalitzat a Par铆s mentre que ella rest脿 a la Pen铆nsula fins a la Retirada republicana de febrer de 1939, quan pass脿 la frontera del Pirineu Oriental.  

La parella intent脿 embarcar cap a Am猫rica, per貌 sense resultat.  

El 4 de juny de 1940 ambd贸s van ser detinguts a Bardonescha (Piemont) quan pretenien entrar a It脿lia.  

Se li va assignar confinament primer a l’illa de Tremiti (Foggia, Pulla) i despr茅s, a partir de setembre de 1941, a l’illa de Ventotene (Isole Pontine, Tirreno, Campania), on la parella entr脿 a formar part de la col貌nia anarquista deportada a l’illa.  

Despr茅s de la caiguda del feixisme, el 25 de juliol de 1943, en comptes de ser alliberada amb el seu company, van ser traslladats al camp de concentraci贸 de Renicci d’Anghiari (Toscana), juntament amb altres confinats anarquistes i membres de la minoria iugoslava, considerats perillosos pel nou r猫gim del mariscal Pietro Badoglio.  

Despr茅s de l’armistici del 8 de setembre de 1943 va ser posada en llibertat.  

Instal路lada a Roma (Roma, Laci) va seguir militant en el moviment llibertari.  

Desconeixem la data i el lloc de la seva defunci贸.  




Autor font: Nordestllibertari.blogspot.com