Novembre 22, 2021
Per Direta
290 vistes


Viure a pag猫s 茅s meravell贸s. La gent 茅s amable, tothom es coneix i si mai et passa alguna cosa, 茅s bastant segur que tindr脿s un cop de m脿 desinteressat de les persones del teu entorn. La vida a pag猫s 茅s la tranquil路litat de ser part d鈥檜na comunitat, 茅s el fer d鈥檃bans, el fet de formar part d鈥檃lguna cosa. Un fer cada vegada m茅s dispers i cada vegada m茅s barrejat: la modernitat imparable deixa el costum sense gaire temps per adaptar-se. Les comunitats s贸n cada vegada menys comunitats i els pobles cada vegada menys pobles, perqu猫 hi ha una mentalitat urbana que es va estenent a la vida rural de la m脿 dels qui venen de fora. Tamb茅 dels qui han nascut a pag猫s, que en un m贸n globalitzat, ja viuen i actuen impregnats de noves morals, valors i maneres de fer.

Devia tenir 18 o 19 anys i vaig patir un petit accident amb moto mentre pujava cap a casa. Una topada sense import脿ncia que no em va impedir tornar a pujar i seguir, per貌 la not铆cia de l鈥檃ccident va arribar a casa abans que jo.

La vida a pag猫s 茅s con猫ixer-se, per貌 aquest con猫ixer-se va de bracet d鈥檜n con猫ixer-se massa, de tothom voler-ho saber tot de tothom

Al poble sempre havia sigut el fill de, el pastor, el de l鈥檃cordi贸 o el de tal casa. Com tots els ve茂ns a tothom el referenciem a partir d鈥檃lguna cosa, per貌 tamb茅 de les dolentes, de les que es diuen i s贸n veritat i de les que nom茅s es diuen. La vida a pag猫s 茅s con猫ixer-se, per貌 aquest con猫ixer-se va de bracet d鈥檜n con猫ixer-se massa, de tothom voler-ho saber tot de tothom. De cert control social on q眉estionar o sortir de la norma 茅s passar a ser l鈥檕bjectiu de les cr铆tiques, de la rumorologia, o ser apartat de certs espais.

Ser l鈥檕vella negra 茅s dif铆cil en aquest context. Jo no he sigut mai massa ovella negra i aix貌 no impedeix que desenes de vegades m鈥檋agi sentit malament per tenir la sensaci贸 d鈥檋aver-me polititzat massa o de sortir de la norma per tal cosa o tal altre.

脡s un fer de pag猫s, per貌 no ben b茅, perqu猫 en termes de comunitat tancada defineix m茅s un tarann脿 que no pas un espai f铆sic, i 茅s que en moltes comarques aquesta manera de fer tamb茅 era (o 茅s) la de ciutats petites o mitjanes. Ho defineix prou b茅 el poema 鈥淥lot fa la mateixa olor sempre鈥 del poeta i pastisser indomable Llu铆s Riera (una altra ovella negra).

Una de les coses que a vegades em fa respecte 茅s com 鈥搒obretot des de l鈥檈squerra鈥 ens mirem el passat amb certa nost脿lgia sobre la vida en com煤 i els comunals. El passat 茅s un pa铆s estrany deia Lowentall, i haur铆em de saber-lo mirar des de la prud猫ncia de qui no n鈥檈nt茅n ni en coneix els costums al detall, i que all貌 que sabem 鈥搎ue sempre 茅s parcial鈥 ho interpretem des de la nostra visi贸 del m贸n. No, no es tracta de desmuntar tota la gesti贸 comunal, que garantia un acc茅s m茅s o menys igualitari dels recursos, per貌 s铆 de posar sobre la taula les mancances o imperfeccions d鈥檜na societat que no pensava ni vivia com nosaltres.

Una cosa que sempre m鈥檋a impactat 茅s com els comunals (en tota la seva complexitat) eren de facto espais/drets absolutament privatius i excloents: nom茅s el com煤 podia utilitzar tal espai o tal dret, i sovint aquest era motiu de disputes o baralles entre pobles o ve茂nats. Donaria per molt, explicar tot aix貌 en detall, i 茅s clar que no 茅s obstacle perqu猫 el com煤 tenia moltes coses bones (generalment per la part m茅s pobra de la poblaci贸), per貌 per damunt de tot el com煤 era la comunitat tancada i conservadora que no acceptava la dissid猫ncia. La m脿 que et recollia i t鈥檕primia alhora. Tota la gent que no acabava d鈥檈ncaixar, la gent dels marges, foren les ovelles negres que van marxar 鈥揻ugir鈥 a les ciutats tot cercant un espai on respirar i poder ser una mica m茅s an貌nimes i m茅s lliures.

Em fa patir la sensaci贸 que quan el tarann脿 de pag猫s vagi desfent-se sigui a canvi d鈥檜n pensament urb脿 en una societat globalitzada i capitalista

Avui la ruralitat es va transformant, i les comunitats ja no es coneixen tant i ja no sembla haver-hi l鈥檕fec de fa unes d猫cades, per貌 aix貌 no vol dir que hagi desaparegut. Fa uns dies, en una taula rodona sobre g猫nere i sexualitats al m贸n rural organitzada per l鈥Arada, persones de la comunitat LGBTIQ+ consensuaven que hi havia 鈥揺ncara鈥 una certa necessitat de sortir d鈥檈ntorns rurals per a poder viure la sexualitat o el g猫nere lliurement.

I em fa patir la sensaci贸 que quan el tarann脿 de pag猫s vagi desfent-se sigui a canvi d鈥檜n pensament urb脿 en una societat globalitzada i capitalista, i aix貌 vol dir una manera de viure molt m茅s individualista on es perd l鈥檃juda m煤tua i la comunitat. Per貌 penso que hi ha un cam铆 diferent que de vegades costa de veure, per貌 que ja hi 茅s: quan els lectors de la darrera llibreria de Ceret van crear una cooperativa per comprar-la abans que tanqu茅s. Quan es creen xarxes entre productors i consumidors de manera formal o informal, quan xerrem amb les ve茂nes, per貌 no les fiscalitzem o quan obre una botiga al poble o al barri (o quan aguanta un dia m茅s oberta). Hi ha la possibilitat de mantenir el sentiment de comunitat i d鈥檃juda m煤tua, del tarann脿 de pag猫s d鈥檃bans per貌 respectant la difer猫ncia. Con猫ixer-se donant espai i aire, on puguem ser ovelles negres, i verdes i liles. Una altra manera de cuidar: una nova ruralitat que ho amari tot.




Autor font: Directa.cat