Novembre 17, 2021
Per Direta
187 vistes


“Els referèndums són perillosos”. Aquesta va ser la resposta que Juan Antonio Samaranch júnior va donar quan el diari El País li va preguntar en una entrevista si l’espantava una consulta sobre els Jocs a la ciutadania. Dos mesos abans, el juliol de 2019, el Parlament de Catalunya havia aprovat una moció de la CUP –amb els vots favorables d’ERC, JxCat i En Comú Podem– que instava l’anterior govern a impulsar una consulta perquè la població dels Pirineus pugui votar sobre la celebració o no de la cita olímpica, “fomentant un debat públic, obert i transparent”.

Aquest compromís també consta al Pla de Govern de la XIV legislatura acordat per ERC i JxCat, però a les comarques afectades pel possible esdeveniment, ningú ha explicat encara com i quan es pretén dur a terme. Tanmateix, tant el president Pere Aragonès com la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, han expressat públicament en diverses ocasions la seva intenció de fer un referèndum, que Ada Colau, alcaldessa de Barcelona, reclama que també impliqui a la població de la capital catalana “si es demana a Barcelona que acompanyi aquest projecte posant-hi el nom”.

De fet, Vilagrà ha anunciat que els pressupostos de la Generalitat pel 2022 contemplaran una partida de 800.000 euros per a fer efectiva la votació. Aquesta s’hauria de dur a terme a les sis comarques de l’Alt Pirineu i l’Aran, el Ripollès i el Berguedà, d’acord amb la llei de consultes populars no referendàries i d’altres formes de participació ciutadana. Un darrer detall que aboca dubtes sobre la possibilitat que la pregunta no sigui binària i que la votació no tingui caràcter vinculant.

A l’altra banda del tauler de joc ha emergit la plataforma Stop Jocs Olímpics, que es va presentar el mes d’agost a Bellver de Cerdanya amb l’objectiu d’aglutinar l’oposició a la candidatura. El 10 de novembre, el col·lectiu va fer públic un manifest titulat “Per un Pirineu viu, aturem els JJOO d’hivern”, rubricat des del seu inici per més d’una quarantena de personalitats vinculades a la serralada com les esportistes Araceli Segarra i Kilian Jornet, així com per càrrecs públics d’ERC, JxCat i la CUP.

Les entitats reclamen retirar la candidatura i enterrar definitivament el projecte

En la missiva, que ja ha recollit milers d’adhesions individuals i col·lectives, exigeixen “retirar la candidatura dels JJOO d’hivern 2030 i enterrar definitivament el macroprojecte”, així com “canalitzar les inversions per cobrir necessitats que té la muntanya per transitar cap a un canvi de model socioeconòmic basat en la vida dels pirinencs i pirinenques i en la defensa del territori”. Al seu torn, també denuncien que tot s’està duent a terme “amb secretisme i opacitat, sense la participació de la població del territori i sota l’impuls dels lobbies econòmics”. La plataforma es nodreix en part de les propostes recollides a Pirineu 2030, un fòrum de debat per explorar alternatives de futur i que fins al dia d’avui ja ha celebrat tres jornades.

Equilibris a Palau

El 3 d’agost, el Consell Executiu del govern català va acordar la creació d’una Comissió Interdepartamental per a l’elaboració del projecte olímpic, que hauria de fixar les directrius i mecanismes de participació ciutadana. A aquest òrgan se li sumaria una taula de representació territorial i una oficina tècnica, sota la batuta del Departament de la Presidència, que “gestioni la governança i la valoració de la candidatura”. Així ho explicava Laura Vilagrà a finals del mes de setembre, en un document on responia a una bateria de preguntes parlamentàries plantejades per la CUP. Tanmateix, de moment no hi ha constància que aquests espais s’hagin activat.

El canvi de govern al Palau de la Generalitat va enterrar definitivament el projecte liderat fins aleshores per l’anterior conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet (JxCat). El seu plantejament havia aixecat reticències a ERC i el partit va escenificar un canvi de rumb, assegurant que la proposta olímpica és una “oportunitat que ha d’anar de la mà del consens social i territorial”, tal com va explicitar Aragonès en la carta que va remetre al Comitè Olímpic Espanyol (COE).

L’organisme esportiu i el govern espanyol han estat cabdals per a la inclusió d’Aragó als plans de la candidatura. El president del COE, Alejandro Blanco, juntament amb Miquel Iceta, ministre espanyol de Cultura i Esports, i el mateix Pedro Sánchez, es van reunir el mes de setembre amb el cap de l’executiu aragonès, Javier Lambán (PSOE), per persuadir-lo de tornar al projecte. Lambán havia declinat participar-hi abans de l’estiu, enutjat pel que considerava una “manca d’igualtat” respecte de la proposta catalana. A més, es preveu que l’aposta espanyola pels Jocs pugui incloure altres seus fora de les seves fronteres, amb l’objectiu de traslladar-hi la celebració de disciplines esportives que requereixin condicions i instal·lacions inaccessibles dins el mateix Estat.

Dues dècades de cursa

El primer projecte per acollir uns Jocs Olímpics d’hivern a l’Estat espanyol va ser el de Jaca (Aragó) per a l’edició del 1998. Des d’aquella primera derrota, la ciutat del Pirineu aragonès ha intentat en diverses ocasions acollir en solitari l’esdeveniment, però el seu propòsit mai ha resultat exitós.

L’any 2010, l’aleshores alcalde de Barcelona, Jordi Hereu (PSC), va anunciar les pretensions de conformar una candidatura, però el triomf posterior de Xavier Trias (CiU) el va deixar fora de joc. El nou batlle de Barcelona va descartar presentar-se als Jocs de 2022 i va posposar la iniciativa fins al 2026, sense ni tan sols imaginar-se que la irrupció d’Ada Colau al consistori l’apartaria d’aquest desig. Els Comuns van frenar les intencions de Trias, però l’actual alcaldessa mai ha tancat del tot la porta a la participació de la capital catalana en un projecte futur.

Coincidint amb la nova etapa de diàleg oberta entre els governs espanyol i català, el PSOE ha pres la torxa olímpica com una oportunitat per destensar el conflicte polític. La candidatura Pirineus-Barcelona 2030 podria tornar a escenificar, en el marc d’un macroesdeveniment esportiu de repercussió mundial, una situació de normalitat i una oportunitat de negoci que les elits polítiques i econòmiques ja fa massa temps que enyoren.




Autor font: Directa.cat