Novembre 11, 2021
Per Direta
295 vistes


A poc més d’un any del seixantè aniversari del llibre denúncia contra l’insecticida del DDT de Rachel Carson titulat Primavera Silenciosa, l’ús de pesticides no ha desaparegut sinó que ha augmentat, s’ha regulat i han aparegut conceptes com “absorció diària acceptable” d’un pesticida. I encara pitjor, com explica Fernando Topo Saz, coordinador d’Ecologistes en Acció de Catalunya, “la reglamentació europea no contempla l’efecte còctel dels pesticides. A més cal tenir en compte que alguns d’aquests contaminants, que afecten les hormones (disruptors endocrins) actuen en quantitats ínfimes i per tant la reglamentació europea que afirma que per certes substàncies no hi ha efectes és falsa. No hi ha un límit de seguretat com pretén fer-nos creure la legislació”. A més hi ha certs imaginaris que cal revisar com ara que pensem que les ciutats estan contaminades i els pobles no quan, de fet, la concentració més gran de pesticides es troba en zones rurals perquè estan molt més a prop de zones de cultiu, explica Topo Saz.

Certs etiquetatges tampoc ens han de fer creure que s’estan fent les coses bé. Així per exemple, la normativa europea considera que dins de l’etiqueta “agricultura ecològica” es poden fer servir herbicides i bactericides com els compostos del coure, un metall pesant. Alhora, l’Autoritat Europea de la Seguretat Alimentària adverteix que aquests compostos posen en perill a mamífers, aus i organismes del sòl. L’ús del coure és freqüent, sobretot en el cultiu del raïm i un canvi en la legislació podria fer trontollar moltes produccions de vi “ecològic”, fet que afectaria moltes zones dels Països Catalans que tenen una economia basada en el vi. “Tenim etiquetes ecològiques oficials i extraoficials que no tenen cap base negociadora darrere i són purament màrqueting verd. Dins de les oficials s’han acceptat moltes coses per acontentar les indústries i, com que està de moda tot el que és verd i ecològic, se n’aprofiten. A més, l’etiquetatge és onerós per a la pagesia tant en temps –per la gran quantitat de tràmits burocràtics– com en diners i a més no es fan els controls suficients per garantir tot el que s’estipula”, lamenta Topo Saz. Pel que fa a les consumidores –afegeix l’ecologista– confon producció ecològica i biològica. “Si una peça de fruita ve d’Amèrica Llatina encara que sigui de producció biològica, el seu recorregut no pot ser ecològic perquè ha de viatjar 15.000 quilòmetres. En aquest sentit serà més ecològica una fruita de proximitat encara que pugui tenir restes de pesticides”. I en aquest punt entren en joc els tractats de lliure comerç. “Al Brasil, per exemple, amb el govern de Jair Bolsonaro s’han acceptat molts plaguicides que a Europa es poden fabricar i vendre però no fer servir. Després importem les fruites d’allí”, retreu Topo Saz. Aquesta activitat comercial es pot incrementar més si es ratifica l’acord de 2019 entre la Unió Europea-Mercosur. Tal com ha denunciat en diverses ocasions l’activista Àlex Guillamón de l’entitat Entrepobles, la signa d’aquest tractat del qual l’Estat espanyol és un gran defensor pretén evitar, per exemple, que una de les parts pugui adoptar una mesura de seguretat nova i més exigent, o que prohibeixi una determinada substància.


Amb la primavera arriba el bon temps i els pesticides

Pensem en la primavera com un moment de creixement de la vida amb l’allargada dels dies, l’escalfor del sol i la floració de moltes plantes. Malauradament és també el moment en què es du a terme bona part de la fumigació dels camps de cultiu, especialment aquells dedicats a una agricultura intensiva dependent de plaguicides. L’Estat espanyol té el dubtós honor de liderar el consum europeu de pesticides tal com es pot apreciar en les dades recollides per l’agència estadística europea Eurostat. Eurostat recull aquestes xifres des de 2011 i des de llavors s’aprecien canvis entre països. La majoria ha disminuït la compra de pesticides, sobretot Dinamarca que ho ha fet en un 42% i ha prohibit, per exemple, el coure en cultius ecològics, no només per la contaminació del sòl, sinó també pels efectes en la salut de les viticultores. En canvi, hi ha sis països que n’han augmentat l’ús, entre ells l’Estat espanyol, especialment pels increments en fungicides, bactericides i herbicides. Juntament amb l’Estat francès, Alemanya i Itàlia, són els principals compradors d’aquests productes, fet que s’explica en part perquè són també els principals productors agrícoles de la Unió Europea.

Les xifres del darrer estudi de l’Institut Nacional d’Estadística espanyol de l’any 2019 indiquen que a l’Estat s’hi van vendre 75.397 tones de pesticides, gairebé un 3% més que l’any 2018. Segons Saz, aquestes xifres tan impactants “no són perquè conreem més que ningú. Hi ha massa interessos. Tota la zona d’Almeria té una concentració de plaguicides molt elevada, com també a la zona de la Franja amb els cultius transgènics, o l’Horta de València. De fet, no hi ha cap zona exempta”. Això sense oblidar que hi ha portes giratòries entre càrrecs polítics, agències reguladores relacionades amb la salut o l’alimentació i les grans multinacionals de pesticides que potencien el seu consum. Així per exemple, l’entitat Amics de la Terra va denunciar que la biòloga i exministra espanyola d’Investigació i Ciencia, Cristina Garmendia (PSOE), era presidenta de l’Asociació Espanyola de Bioempreses, que compta entre els seus membres amb les multinacionals Monsanto i Syngenta i que actua com un dels lobbies més potents a favor dels cultius transgènics. Comptar amb el suport de polítics és una de les tres formes –assenyalades pel Corporate Europe Observatory– que empra la indústria per aconseguir els seus objectius, juntament amb tasques de relacions públiques i soscavar la ciència mitjançant estratègies com finançar i utilitzar a científics com a “terceres parts” independents.

Si ho analitzem per cultius, a partir de les dades de l’“Enquesta de Productes Fitosanitaris Campanya 2019” del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació espanyol, trobem que aquests estan dividits en nou categories: ordi, cítrics, fruites de clima temperat (albercocs, cireres, préssecs, etcètera), fruits secs, gira-sol, hortalisses, olivar, blat i vinya. De tots ells, és el de la vinya el que requereix una major quantitat de pesticides, més de 23.500 tones. Quant a substàncies emprades, les principals són el sofre que s’empra en la vinya sobretot, el glifosat que es fa servir en diversos cultius (blat, ordi, gira-sol, olivar o fruits secs), la parafina utilitzada en cítrics i fruites de clima temperat, compostos del coure emprats en la vinya, l’olivar o els fruits secs. Algunes de les substàncies més utilitzades en aquests cultius tenen una data de prohibició fixada  a la Unió Europea, com és el cas del glifosat, autoritzat fins a desembre de 2022, tot i que l’OMS l’ha classificat com a probablement cancerigen per a les persones. Aquesta substància, que està present en cinquanta productes venuts a l’Estat espanyol, segons Greenpeace, va ser comercialitzada per primera vegada l’any 1970 per Monsanto amb el nom de Roundup.

La normativa europea considera que, dins de l’etiqueta “agricultura ecològica”, es poden fer servir herbicides i bactericides com els compostos del coure, un metall pesant

Aquestes xifres, tal com va denunciar l’any 1962 Rachel Carson, expliquen la presència omnipresent de certes substàncies des dels llacs alpins a l’alta muntanya, fins a la llet materna. Fins i tot perduren anys després d’haver-se retirat del mercat per la seva elevada toxicitat. Dos estudis d’Ecologistes en Acció dels darrers anys van revelar, per exemple, que la meitat de fruites i hortalisses venudes a l’Estat espanyol tenien residus d’algun plaguicida, o que 46 plaguicides diferents es trobaven en els rius. A més, les administracions juguen amb les xifres, tal com denuncia Topo Saz: “Ens hem trobat trampes a l’hora de quantificar aquests límits de seguretat, com quan la Generalitat ens va donar les dades de la contaminació dels rius i va sortir que gairebé no hi havia contaminació perquè van apujar els límits del que està permès”.

Conviure amb aquests entorns contaminats té un cost per la nostra salut. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) afirma que moltes de les malalties no contagioses tenen en part la seva causa en aquesta exposició química ambiental permanent. La llista inclou problemes reproductius, malalties neurològiques i malalties metabòliques, com ara l’obesitat i la diabetis. De fet, segons l’OMS, una cinquena part dels càncers diagnosticats anualment poden explicar-se per exposicions ambientals i ocupacionals a pesticides.


Més enllà dels cultius

Durant anys, al glifosat i altres pesticides se’ls ha donat múltiples funcions en les nostres ciutats. Topo Saz va encapçalar la presentació de mocions en molts ajuntaments perquè es comprometessin a no fer-lo servir, no va prohibir-lo perquè la potestat és europea. “Vam aconseguir que ho acceptessin diversos ajuntaments amb molta dificultat fins que ho va aprovar Barcelona i això va ajudar a fer que altres municipis s’hi sumessin”. Malgrat l’aprovació de les mocions, el president d’Ecologistes en Acció de Catalunya és conscient de les limitacions d’aquesta mesura. “El fet d’aprovar la moció no és garantia que realment es compleixi, perquè en molts casos la desinfecció és un servei extern i és difícil fer el seguiment, excepte a llocs on tenim col·lectius afins com la secció sindical Males Herbes, de CGT”. Com denunciava aquest sindicat, fins a 2017 el glifosat s’utilitzava per netejar totes les voreres de Barcelona, per treure les herbes que surten entre les rajoles de les voreres i escocells. A escala estatal, moltes ciutats el segueixen fent servir perquè no hi ha cap compromís per no fer-ho, com també succeeix en l’àmbit de Generalitat.

La pandèmia també ha servit per trobar una nova utilitat als pesticides, ja que l’Estat espanyol va autoritzar el mes d’abril de 2020 l’ús de certs biocides en els procediments de desinfecció que es feien per fer front a la crisi sanitària. Després, tant l’OMS com el Centre Europeu per la Prevenció i Control de Malalties va desaconsellar el seu ús per la poca eficiència i els riscos contra el medi ambient i la salut de les persones.


El tren de la por no està als parcs d’atraccions

Un altre ús del glifosat és la neteja les vies del tren mitjançant els anomenats trens herbicides que gestiona l’operador ferroviari Adif. La finalitat és eliminar aquella vegetació que suposi risc d’incendi, pèrdua de les propietats del balast (la base mineral on reposen les vies), problemes de drenatge o influència en el funcionament dels sistemes de seguretat, entre altres aspectes. L’any 2018 es van adjudicar els darrers acords per un període de quatre anys. El contracte es va dividir en diversos lots i les empreses beneficiàries van ser Control Integral de Vegetación, SINTRA, Aplinher, Ferrovial Agroman y la UTE entre Matinsa y Comsa.

Treballs d’un tren herbicida al municipi de Montada i Reixac |Aleix Cortés

En el Plec d’Especificacions Tècniques redactat per Adif s’indicava que com a mínim es fan dues actuacions herbicides anuals, una a la primavera i l’altra a la tardor, mitjançant tren herbicida. Aquest tipus de tren ha de tenir la capacitat d’escampar els pesticides amb una amplada de fins a trenta metres. D’entre els plaguicides per utilitzar, ADIF assenyalava que s’havien de fer servir aquelles substàncies actives dins de la llista comunitària de matèries actives autoritzades, i entre les tres que recomanava citava en primer lloc el glifosat. Els altres dos proposats per Adif eren el MCPA –un herbicida d’acció hormonal que la OMS clasifica com a moderadament perillós– i el Picloram també d’acció hormonal, que l’OMS inclou dins de la categoria de “menys perillosos”. Aquest últim, que l’ONG Fons Mundial per a la Natura (WWF) qualifica de disruptor endocrí i que la Comissió Europea té sota sospita, va ser emprat per l’exèrcit estatunidenc en la fabricació de l’agent blanc per tal de destruir la cobertura vegetal del país, tal com explica un article publicat a l’American Journal Public Health.


L’oposició popular

La lluita contra el glifosat es pot entendre com un símbol del moviment ecologista contra el poder de les multinacionals. “El glifosat té un recorregut llarg que tot i que semblava que el seu ús començava a limitar-se es va tornar a fer servir amb l’expansió dels transgènics cap a finals dels anys noranta” explica Topo Saz. L’any 2017 s’havia de renovar el seu ús per quinze anys, però gràcies a les pressions d’entitats ecologistes i d’alguns governs es va aconseguir que en lloc de quinze s’aprovés per cinc anys. “La campanya segueix i les negociacions europees són força opaques de manera que no sabem en quin punt es troben i a última hora se solen fer canvis. Nosaltres pensàvem que l’any 2017 no s’autoritzaria i es va aprovar per cinc anys basant-se en estudis fets per la mateixa empresa. Però encara que fossin estudis independents s’hauria de revisar amb lupa perquè el conflicte d’interès en aquest tema és brutal”, lamenta Topo Saz.

Les alternatives també es coneixen des de fa anys, però val la pena recordar-les, com ara fer un maneig ecològic de les plagues en produccions agroramaderes, que pot contribuir molt a la reducció dels pesticides. Topo Saz recomana que una pràctica decisiva per contrarestar aquests lobbys fitosanitaris és “agrupar-se i començar a consumir agroecològic amb criteris socials sempre que sigui possible, perquè la producció és petita. A més agrupar-nos per fer pressió perquè si en lloc de les poques persones que érem en la lluita contra el glifosat fa uns anys fóssim moltes més, potser ja estaria prohibit”. En aquest sentit és contundent: “La solució única i definitiva és la lluita política, més enllà que a escala individual es puguin fer accions per mitigar els efectes dels contaminants”.




Autor font: Directa.cat