Novembre 17, 2021
Per Direta
107 vistes


Llum verd per la implantació a Catalunya de les primeres Àrees de Promoció Econòmica Urbana (APEU), un instrument de dinamització comercial regulat per la Llei 15/2020, que fou aprovada pel Parlament de Catalunya el desembre de l’any passat a proposta del Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat catalana durant l’anterior legislatura, només amb l’oposició dels grups parlamentaris de la CUP i En Comú Podem. La mesura es posarà en marxa just després de l’acord al qual van arribar l’administració de l’estat i la catalana a finals d’octubre en el marc de la comissió bilateral Estat-Generalitat, que evitarà que sigui objecte d’un recurs d’inconstitucionalitat.

La idea de les APEU és facilitar recursos al sector comercial i a les propietats dels locals perquè proposin actuacions de dinamització als entorns on tenen els seus negocis amb mesures de senyalització, seguretat, neteja o l’ampliació d’horaris –en cas que puguin acreditar una elevada afluència turística– per reorientar aquestes àrees delimitades. Les anomenades APEU s’inspiren en el model de les Business Improvement Districts (BID) implantades a països com Canadà, Alemanya, el Regne Unit i els Estats Units d’Amèrica: per mitjà d’un tribut, els àmbits impulsors d’una determinada APEU comparteixen els costos per gaudir dels resultats de millorar els serveis i la qualitat de l’entorn. En tot cas, d’acord amb les finalitats públiques d’aquest instrument, els impulsors es comprometen a generar ocupació i consolidar el model de ciutat compacta, complexa, cohesionada, i mediambientalment eficient.

Amb l’acord aconseguit amb el govern espanyol s’implantarà seguint el model de finançament proposat per la Generalitat, que preveu que les entitats privades que ho gestionin comptin amb quotes, donacions, patrocinis, aportacions en espècie o ajuts públics

L’articulació és complexa perquè, tot i que les àrees previstes seran gestionades per entitats de base privada, agents empresarials i l’administració local es posen d’acord per promoure i dinamitzar la zona a partir d’un pla d’actuació de tres a cinc anys i es constitueixen sota la tutela pública del municipi, que vetlla pel compliment de les finalitats. Per desplegar la llei s’està debatent un reglament al Parlament i amb l’acord aconseguit amb el govern espanyol s’implantarà seguint el model de finançament proposat per la Generalitat, que preveu que les entitats privades que ho gestionin comptin amb quotes, donacions, patrocinis, aportacions en espècie o ajuts públics per afrontar les contraprestacions econòmiques obligatòries.

Estratègia fallida

Fonts de la Generalitat asseguren que les APEU facilitaran que qualsevol zona de concentració d’establiments comercials, industrials, logístics i de serveis que vulgui augmentar la seva competitivitat o evitar situacions de degradació, pugui ser gestionada per titulars dels establiments que representin el 25% de la superfície dels locals que es proposen incloure dins l’àmbit de l’APEU o bé per part d’una associació empresarial que porti cinc anys d’activitat al terreny. També ho podria fer un consistori que compti amb l’informe favorable dels 51% dels comerços representatius d’una determinada àrea.

Amb aquesta nova regulació, el futur i promoció d’aquestes zones urbanes es trasllada a titulars de negocis d’aquests entorns, encara que algunes veus des del món acadèmic com l’antropòleg urbà i professor universitari José Mansilla, alerten que l’adequació d’aquests plans a l’interès general està per veure i poden suposar una fragmentació i encariment de l’espai urbà: “És un instrument que pot resultar atractiu per a ciutats mitjanes i grans nuclis urbans amb centres històrics que volen recuperar el seu dinamisme comercial o que tenen cinturons amb centres comercials grans, per bàsicament competir amb aquests. Tot i que també és una maniobra molt cínica per part d’aquells que en el seu dia van donar les llicències per obrir la resta de centres comercials que ara estan de capa caiguda o han perdut afluència de consumidores”, en els darrers anys, assenyala Mansilla.

Algunes veus des del món acadèmic com l’antropòleg urbà i professor universitari José Mansilla, alerten que l’adequació d’aquests plans a l’interès general està per veure i poden suposar una fragmentació i encariment de l’espai urbà

De fet, la implantació d’àrees comercials aïllades dels nuclis urbans ha generat problemes de mobilitat i pol·lució en alguns casos, i com recorda l’activista contra la privatització d’espais públics Rodrigo Arroyo tampoc són una alternativa real per a la ciutadania que no disposa de vehicle privat, en el sentit que “per als que no tenim cotxe hi ha poc transport públic per anar a centres comercials. Quan els falla el model fan marxa enrere, però mentrestant se n’han beneficiat empreses privades com les que gestionen pàrquings. Amb la seva estratègia tot és en benefici d’empreses privades i no dels ciutadans”, apunta.

El Portal de l’Angel de Barcelona, un dels eixos comercials de la capital catalana |Francis Lenn

A més, Mansilla puntualitza que ”encara que no s’expliqui, les empreses que estan a grans superfícies o tenen franquícies als principals eixos comercials són les que haurien de pagar més de la consolidació de les APEU, ja que el pagament per participar-hi està directament relacionat amb els metres de sòl comercial”. De tota manera, l’antropòleg considera que “més enllà que hi siguin o no, aquests negocis tant implantats continuen venent, ja que la gent ja els va a buscar”.


Desplegament limitat

A les darreres eleccions municipals a Barcelona, el 2019, el PSC ja introduia les APEU en el seu programa electoral, impulsant dos projectes pilot, al Born i Sant Andreu, i en els darrers anys d’altres municipis com Reus o Terrassa també s’hi han interessat. Per això, Mansilla considera que “és una resposta política de part de determinats partits per acontentar els seus votants clàssics de comerç mitjà en determinats barris i perquè es dinamitzin els contextos on estan ubicades les seves botigues i aconseguir majors ingressos”.

En el cas del barri barceloní de Sant Andreu es dona per feta la seva implantació, però després de fer la petició fa anys, però els representants del comerç dubten del termini amb què s’implantarà, ja que encara és molt incipient. Com assegura el vicepresident de Barcelona Comerç i president de l’Eix comercial Sant Andreu, Pròsper Puig “per nosaltres no hi ha marxa enrere i som ferms defensors de l’APEU, altra cosa és que conjunturalment ara es pugui a dur a terme. Pensem que és l’única manera de relacionar-se associativament entre agents de promoció econòmica avui en dia, més enllà del voluntarisme, per això era important aconseguir l’obligatorietat de tota la gent que estigui en aquests entorns a pagar”.

Per al vicepresident de Barcelona Comerç i president de l’Eix comercial Sant Andreu, Pròsper Puig, les APEU son “l’única manera de relacionar-se associativament entre agents de promoció econòmica avui en dia, més enllà del voluntarisme”

Ara bé, tot i que reconeixen que l’instrument és millorable i serà difícil de dur a terme abans de tres anys, el projecte segueix sobre la taula. Com explica Puig, de moment ho han delimitat el carrer Gran de Sant Andreu i alguna de les les vies adjacents on tenen més associades. “Bàsicament és un problema de com finançar-ho fins que pots començar a cobrar aquesta contribució obligatòria, ja que no n’hi ha prou amb que t’ajudin a pagar el projecte, sinó que el traspàs de l’associació a l’APEU comporta un parell d’anys i té uns costos de professionalització bastant inassumibles avui en dia per una associació”, explica el botiguer.

En qualsevol cas, Mansilla denota una manca de planificació persistent amb el comerç, ja que a causa de dinàmiques gentrificadores i amb l’estratègia seguida fins ara, s’ha acabat perjudicant el comerç als centres històrics dels barris. Si bé a ciutats com Nova York pot funcionar amb casos paradigmàtics com el de Times Square, on el hòlding America Online-Time Warner és l’aliança empresarial que encapçala la dinamització del BIDs novaiorquès avocat de ple al turisme, l’acadèmic considera que “aquí no tenim res d’una dimensió semblant”. Amb tot, l’antropòleg i docent si que alerta dels efectes d’un fenomen que va apareixent i s’estén amb una espècie d’efecte bola de neu, i creu que l’increment del valor del sòl d’aquestes zones pot condicionar l’ús de l’espai públic: “El desplegament de les APEI també condiciona els entorns d’on es desplega en el sentit que si a una zona funciona les parts limítrofes també es volen afegir per aprofitar les avantatges i suposats efectes positius que genera.”

A l’espera de com avança aquest nou instrument, la direcció general de Comerç, a través del Consorci de Comerç, Artesania i Moda (CCAM), ha posat a l’abast de les entitats municipals i agents empresarials territorials l’Oficina tècnica d’assessorament per a les APEU, prioritzant aquesta col·laboració publicoprivada, que va guanyant terreny davant les competències i els serveis municipals que presten les administracions locals.




Autor font: Directa.cat