Setembre 7, 2021
Per Direta
332 vistes


Els adults afganesos recorden perfectament com era el règim que van implantar els talibans a bona part del país a mitjans dels noranta. Basant-se en una interpretació molt rigorista de l’islam, s’aplicaven càstigs brutals als qui violaven la seva xaria, i les dones no comptaven amb cap dret, ni tan sols el de treballar. Però el que no està clar és com serà l’Afganistan dominat pels talibans, ara que han tornat al poder. Tot i que no sembla que la seva ideologia hagi canviat, la seva necessitat d’ajuda i reconeixement internacional pot fer-los moderar els seus excessos. La formació del nou govern pot donar pistes sobre quins són els seus plans.

Del que no hi ha cap dubte és que el nou sistema no es basarà en la Constitució del 2004, que incloïa la celebració d’eleccions democràtiques i garantia una sèrie de llibertats com la d’expressió. A les converses entre el govern afganès i els talibans, que van allargar-se durant més d’un any sense arribar a bon port, els talibans mai van reconèixer com a legítima la Carta Magna, i van insistir que només donarien suport a un Estat islàmic governat per la xaria o llei islàmica. De fet, només arribar a Kabul ja van substituir la bandera tricolor adoptada el 2002 per una de blanca amb la professió de fe de l’islam i la inscripció “Emirat Islàmic de l’Afganistan”.

Fonts del grup fonamentalista han filtrat que el nou sistema serà presidit per un guia suprem, que serà a la vegada la principal autoritat política i religiosa del país, una arquitectura semblant a la del règim iranià. L’escollit pel càrrec serà el mul·là Hebatullah Akhundzada, de 60 anys, que es va convertir en líder del moviment el 2016, quan el seu predecessor Aktar Mansur, morí en l’atac d’un dron nord-americà. Akhundzada té un perfil i un historial de líder religiós més que no pas militar, havent ocupat el màxim càrrec judicial del territori controlat pels insurgents.

Necessitats de reconeixement internacional i de suport per sostenir una economia en caiguda lliure, és probable que els talibans ofereixin la seva cara més amable durant els mesos vinents. Per exemple, no s’espera que permetin a Al-Qaeda operar lliurement en territori afganès. Els més optimistes assenyalen que han donat alguns senyals de moderació. Per exemple, poc després de la seva espectacular ofensiva, van permetre que la minoria hazara, de confessió xiïta, celebrés públicament la festa anual de l’Aixurà, la més important pels xiïtes. Pels fonamentalistes sunnites com els talibans, els xiïtes són uns heretges, i durant el seu govern dels anys noranta van patir una repressió ferotge. Ara bé, al mateix temps, nombroses informacions recents apunten que soldats talibans han marcat les cases d’activistes i opositors, i que s’ha produït el segrest i la desaparició de desenes de persones. No està clar si aquesta mena d’accions comptaven amb el suport de la cúpula del moviment.

Intentaran evitar que es converteixi en un hub jihadista que irradiï combatents a tota l’Àsia central

En part, el suport de l’Afganistan depèn del que faci la comunitat internacional, ja que sembla difícil que l’últim reducte de resistència al seu govern, a la vall del Panjshir, sigui capaç de sostenir el control del territori i forçar els talibans a fer concessions. En tot cas, l’Afganistan del 2021 no és el mateix que del 1995, i els talibans necessitaran ajuda exterior per gestionar un estat més complex. De moment, atemorits davant possibles represàlies per col·laborar amb un govern “traïdor”, molts funcionaris han fugit o bé han preferit amagar-se que tornar a la feina.

A banda del Pakistan, que ha jugat un paper d’agent doble durant aquestes dues dècades de guerra, és evident que tant la Xina com Rússia estan interessades a cooperar amb els talibans. L’interès és mutu perquè totes dues són membres del Consell de Seguretat i podrien bloquejar una votació que legitimés una nova invasió. Coneixent la naturalesa d’aquests dos règims, no és d’esperar que posin com a condició cap línia vermella en qüestions de drets humans o de les dones. Més aviat, intentaran evitar que l’Afganistan es converteixi en un hub jihadista que irradiï combatents a tota l’Àsia central. Veurem quin és el preu d’Occident…

Normalment, el primer objectiu dels grups rebels que prenen el control d’un país és consolidar el seu règim. Ara bé, un cop aconseguit el suport exterior i estabilitzat el sistema, es mantindran aquestes polítiques o bé s’endurirà el règim i ministres independents o pertanyents d’altres partits seran purgats per imposar una dictadura més autoritària? Probablement, les incerteses que envolten el futur d’Afganistan no es resoldran en un futur pròxim.




Autor font: Directa.cat