Setembre 29, 2021
Per Direta
190 vistes


La repressi贸 amb component de g猫nere cada cop 茅s m茅s reconeguda i visibilitzada, gaireb茅 for莽osament: l鈥檕bvietat de la seva persist猫ncia i agreujament no deixa marge per negar l鈥檈vid猫ncia. Thais Bonilla i Serlinda Vigara, autores de l鈥檌nforme 鈥淩epressi贸 al moviment feminista a l鈥橢stat espanyol鈥 que presenta aquest dimecres, 29 de setembre Calala Fondo de Mujeres, entenen aquest tipus de repressi贸 com 鈥渢otes les accions que es duen a terme per silenciar, oprimir i criminalitzar, des de diferents 脿mbits, al moviment feminista鈥.

Per les autores de l鈥檌nforme, tot plegat s鈥檋a d鈥檈mmarcar en el context d鈥檜n creixement exponencial dels moviments feministes, els seus 脿mbits d鈥檃ctuaci贸, i de les interpel路lacions cr铆tiques internes, que a la suma han anat aixecant la quarta o fins i tot cinquena onada dels feminismes. La consolidaci贸 feminista a escala social queda fotografiada en l鈥檈xitosa convocat貌ria de les mobilitzacions pel 8 de mar莽 l鈥檃ny 2018, les reaccions a la sent猫ncia de l鈥檃gressi贸 sexual m煤ltiple a Pamplona l鈥檃ny 2017, la lluita de col路lectius com les temporeres de Huelva (tenint en compte, per貌, les cr铆tiques fortes al desenteniment per part dels anomenats 鈥渇eminismes blancs鈥) i de les Kellys, o la concorreguda resposta a l鈥檈tiqueta #Cu茅ntalo a Twitter 鈥搖na resposta similar al #MeToo estatunidenc鈥, consideren Bonilla i Vigara.

脡s un punt d鈥檌nflexi贸 on 鈥渆l moviment feminista prenia for莽a com un contrapoder cada cop m茅s legitimitat socialment. El feminisme reapareix, sobretot ara, per canviar les estructures de poder que sostenen el sistema. Ja no 茅s nom茅s la igualtat entre sexes el que importa, sin贸 que ara es posa en el centre la vida. I com aquesta es veu travessada pel sistema patriarcal i capitalista, que es nodreix d鈥檕primir a trav茅s de la ra莽a, el g猫nere i la classe social, explotant amb major afectaci贸 a dones, lesbianes i trans鈥, expressen les autores.

Segons recull l鈥檌nforme, la persecuci贸 als moviments feministes vol generar un efecte exemplaritzant, per fomentar que m茅s persones dubtin a l鈥檋ora de sortir al carrer a defensar els seus drets

Segons recull l鈥檌nforme, la persecuci贸 als moviments feministes vol generar un efecte exemplaritzant, per fomentar que m茅s persones dubtin a l鈥檋ora de sortir al carrer a defensar els seus drets o per implicar-se en qualsevol esfera d鈥檃ctivisme social. A m茅s, per貌, en aquest cas concret hi ha un component alli莽onador i de c脿stig contra les dones que han transgredit el mandat de g猫nere que les vol a casa, en l鈥櫭爉bit privat, silenciades i submises.

I aix貌 茅s encara m茅s exacerbat si es tracta de persones travessades per altres interseccions: la racialitzaci贸, l鈥檕rientaci贸 sexual, la dissid猫ncia sexual, l鈥檕rigen, la classe鈥 Tal com diu Valeria Canelas, de la Comissi贸 de migraci贸 i antiracisme del 8M a Madrid, entrevistada a l鈥檌nforme: 鈥淓l mateix fet de fer servir l鈥檈spai p煤blic, sigui passejant o anant a treballar, pot constituir un motiu de repressi贸鈥. El biaix racista institucional 茅s un element dissuasiu per a les migrants i racialitzades. La pr脿ctica quotidiana d鈥檌dentificacions per perfil 猫tnic les posa en risc alt de patir vulneraci贸 de drets i viol猫ncies policials; aquest perill, en un context de mobilitzaci贸 social, s鈥檌ncrementa exponencialment.


Repressi贸 als feminismes en mil fronts

En resposta a les onades creixents de feminismes cr铆tics, diversos i situats, ha estat gaireb茅 autom脿tica la repressi贸, que ha trobat escletxes oficials i oficioses per atacar les feministes. Des de l鈥櫭爉bit estatal i policial, per exemple, les autores assenyalen que a mesura que el nombre de participants augmentava i les accions es feien m茅s visibles, medi脿tiques i contundents, 鈥渓鈥檃ctuaci贸 institucional esdevenia m茅s forta tant en pres猫ncia d鈥檃gents policials en les mobilitzacions [feministes] com en conseq眉猫ncies administratives o judicials posteriors鈥. Aix貌 s鈥檋a vist en diverses ocasions a l鈥檈spai p煤blic, com amb els m煤ltiples casos de multes a col路lectius feministes per accions al carrer dins i fora d鈥檈fem猫rides com el 8M o el 25N.

脡s el cas de les feministes de Sant Cugat del Vall猫s represaliades per una acci贸 als FGC, on set participants van ser detingudes. Com a eina de solidaritat, van engegar la campanya 鈥8 mil motius鈥 per afrontar el cost econ貌mic d鈥檃questa criminalitzaci贸 de la protesta. Cada cop 茅s m茅s habitual, tamb茅, l鈥櫭簊 de les identificacions pel simple fet d鈥檈xercir els drets de manifestaci贸. Ha passat en concentracions contra feminicidis, com la del col路lectiu Figa Flors el 2 de maig del 2020 a Corbera de Llobregat, i a  les marxes nocturnes, com la de Val猫ncia el 23 de novembre del 2019.

L'hidra de mil caps de la repressi贸 contra els feminismes
Roda de premsa de la campanya 鈥8 mil motius鈥 a Sant Cugat l鈥檃ny 2019 |Guillem Mart铆

Un dels 脿mbits on la viol猫ncia estatal ha crescut 茅s contra el moviment pel dret a l鈥檋abitatge, que t茅 un fort component de g猫nere perqu猫 moltes de les integrants de sindicats de barri o de grups locals de la PAH s贸n dones, sovint mares o amb persones dependents a c脿rrec, amb un alt percentatge de migrants i racialitzades.

Un dels 脿mbits on la viol猫ncia estatal ha crescut 茅s contra el moviment pel dret a l鈥檋abitatge, que t茅 un fort component de g猫nere perqu猫 moltes de les integrants de sindicats de barri o de grups locals de la PAH s贸n dones

L鈥檈studi que presenta avui Calala t茅 diversos camps d鈥檃n脿lisi: les normatives i legislacions repressives que l鈥橢stat i l鈥檃dministraci贸 p煤blica en general desenvolupen 鈥減er fer callar la protesta social鈥, en particular la llei de seguretat ciutadana (coneguda com a 鈥渓lei mordassa鈥); les amenaces des de la dreta reaccion脿ria als drets fonamentals aconseguits en els darrers temps, com el de la interrupci贸 de l鈥檈mbar脿s; l鈥檕fegament dels col路lectius feministes emprant la soga al coll de multes elevad铆ssimes i de processos judicials interminables, que poden resultar desmoralitzants i desactivadors; el soscavament de les forces individuals i grupals amb la persecuci贸 constant, sigui d鈥檃lta o baixa intensitat; la reproducci贸 de les viol猫ncies masclistes dins dels mateixos moviments socials, que aparentment haurien de ser espais de seguretat, per貌 que sovint perpetuen opressions i discriminacions; i finalment, un fenomen especialment creixent en la darrera d猫cada, el terreny de les xarxes socials com a espai d鈥檃ssetjament, viol猫ncia i persecuci贸 de les activistes feministes.

L'hidra de mil caps de la repressi贸 contra els feminismes
Bus de l鈥檕rganitzaci贸 ultracat貌lica Hazte oir |Arxiu

L鈥檌nforme dona moltes peces del puzle necess脿ries per entendre les viol猫ncies repressives que pateixen avui en dia les feministes. Dones, lesbianes, trans i no bin脿ries s贸n objectiu d鈥檜n reviscolament intens de la viol猫ncia simb貌lica que es perpetra des de diferents estaments (pol铆tics, econ貌mics, socials, judicials鈥) i d鈥檜na viol猫ncia directa, f铆sica o no. Tal com expliquen Bonilla i Vigara, 鈥渏a no es pot parlar nom茅s de la repressi贸 institucional a trav茅s d鈥檃gents policials o el poder judicial, sin贸 que cal tenir en compte com els grups antidrets, les agrupacions fonamentalistes religioses i els col路lectius d鈥檈xtrema dreta, amb un nou neomasclisme, reprimeixen el feminisme a trav茅s de querelles, amenaces i vexacions no nom茅s f铆sica sin贸 ara tamb茅 en xarxes socials鈥, alerten les autores.


Viol猫ncies rere les pantalles, una amena莽a constant

Les autores de l鈥檌nforme paren atenci贸 a les m煤ltiples agressions que es perpetren des de l鈥檃nonimat i la dist脿ncia de l鈥檈spai digital. Les xarxes socials tenen cada cop m茅s influ猫ncia, amb molts racons opacs des dels quals agredir individualment o de forma grupal. La banalitzaci贸 i normalitzaci贸 de les viol猫ncies masclistes que ja 茅s habitual, s鈥檈mpitjora quan es transfereixen a la Xarxa. No en canvia l鈥檕bjectiu, per貌 鈥渇er callar el moviment feminista 茅s la finalitat, i un dels mitjans per aconseguir-ho 茅s la viol猫ncia en les xarxes socials鈥, descriuen.

Segons les autores de l鈥檌nforme, tal com les agressions es desfermen a les xarxes, aix铆 mateix ho fan el suport mutu, les estrat猫gies d鈥檃utodefensa feminista i les cures col路lectives

D鈥檃ltra banda, Bonilla i Vigara assenyalen que alhora Internet 茅s un espai d鈥檈mpoderament, activisme, sororitat i de trobada entre persones travessades per les viol猫ncies masclistes, racistes i classistes. Tal com les agressions es desfermen a les xarxes, aix铆 mateix ho fan el suport mutu, les estrat猫gies d鈥檃utodefensa feminista i les cures col路lectives. En aquest sentit, l鈥檌nforme dedica un espai ampli a parlar d鈥檈ines i recursos que es poden emprar a escala individual o col路lectiva per protegir-se davant de la repressi贸 patriarcal a trav茅s de les pantalles i per fer-hi front.

En els onze anys que Bonilla i Vigara han analitzat, els feminismes han canviat i s鈥檋an ampliat per totes bandes. S鈥檋an generat nous camins, nous reptes i noves aliances. Tamb茅 hi ha molts deures pendents per deixar de reproduir internament viol猫ncies i opressions en el si dels moviments i col路lectius feministes. Aquest informe 茅s una radiografia que permet reflexionar sobre les rutes que s鈥檋an empr猫s, les que la repressi贸 ha obligat a prendre i les que encara estan per construir col路lectivament.




Autor font: Directa.cat