Gener 20, 2022
Per Direta
169 vistes

Ni deu mesos han passat des que l’Eurostat digués que la trampa per a amagar el deute de la Sareb no es podia permetre més temps. Després d’haver d’assumir al març de 2021 els 35.000 milions de deute de la Sareb que estava avalat per l’Estat espanyol i augmentar el deute públic del 117% al 120% del PIB en un sol dia, el Consell de Ministres de Pedro Sánchez va aprovar aquest 18 de gener un Reial decret llei per a modificar la norma que impossibilitava a l’Estat superar el 50% de les accions del “banc dolent”, pas fonamental per a fer-se amb el control de l’entitat.

L’aprovació del Reial decret llei permetrà que el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) pugui adquirir i mantenir una participació majoritària en el capital social i prendre el control dels òrgans socials, sense la necessitat que SAREB adquireixi la condició de societat mercantil estatal. Disposarà d’un règim societari específic amb la finalitat que pugui mantenir l’agilitat necessària per a dur a terme la seva funció desinversora, si bé li serà aplicable el règim dels contractes mercantils i d’alta direcció.

Fins al moment, l’Estat, mitjançant el FROB, controlava el 45,9% de les accions. La resta de l’accionariat el composaven altres entitats financeres que ara pretenen abandonar el vaixell sense assumir el deute avalat per l’Estat.

Després de nou anys de pèrdues, ara tota la responsabilitat recau en les arques públiques, mentre que els bancs han sol·licitat sortir de l’equació però mantenint els crèdits fiscals acumulats

Els 35.000 milions de forat financer són el resultat d’un deute inicial de 50.000 milions del qual l’Estat ja n’ha amortitzat 15.000 i que va ser utilitzat per a comprar els immobles i actius tòxics després de la reestructuració bancària. Aquesta quantitat va ser demanada mitjançant bons que va avalar només l’Estat, lliurant als bancs amos del 55% de l’accionariat de la Sareb de tota responsabilitat. El seu creador, l’exministre d’Economia Luís de Guindos, va crear aquesta fórmula en la qual l’Estat no supera el límit de l’accionariat perquè la Sareb (Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària) no es considerés una empresa pública, però des d’instàncies de la Unió Europea es va acordar que si el deute està avalat íntegrament per l’Estat, llavors el deute ha de ser comptabilitzat com a deute públic.

Després de nou anys de pèrdues, ara tota la responsabilitat recau en les arques públiques, mentre que els bancs han sol·licitat sortir de l’equació però mantenint els crèdits fiscals acumulats. És a dir, l’Estat pagarà per aquest 55% de les accions, possiblement un euro, i les pèrdues que han tingut durant aquests anys els hi anotaran en els pròxims anys com a pèrdues, fent així que disminueixi el benefici comptable d’aquests bancs i, per tant, paguin menys impostos en les seves declaracions d’Impost de Societats en els pròxims anys.

Rebuig del PSOE a fer-ne una “eina social”
Des d’Unides Podem han criticat que els socialistes s’hagin negat a incloure en aquest Reial decret llei les mesures proposades pels morats perquè la Sareb assumeixi aquesta missió social de convertir-se en una “eina pública per a garantir el dret a habitatge”. En concret, el PSOE ha rebutjat la proposta d’UP d’establir amb caràcter indefinit, en lloc de 5 anys, les cessions d’habitatge a comunitats autònomes i entitats locals, així com que es publiquin els immobles que conformen la cartera de la Sareb.

Amb el possible augment de la participació de l’Estat en l’accionariat del Banc Dolent, el partit morat tem que “se socialitzin aquestes pèrdues del conegut com a ‘banc dolent’, sense que es conegui la seva quantia i sense cap contrapartida social”, segons han declarat.




Autor font: Directa.cat