Novembre 27, 2020
Per Direta
369 vistes


En 1999, l鈥橭NU va declarar el 25 de novembre com el Dia Internacional per a l鈥橢liminaci贸 de la Viol猫ncia envers les Dones a proposta de la Rep煤blica Dominicana. En aquest pa铆s, el 25 de novembre de 1960, es va produir el brutal assassinat de les germanes Patria, Minerva i Maria Teresa Mirabal per ordre del dictador Rafael Leonidas Trujillo. La den煤ncia del sistema capitalista, patriarcal i colonial, les viol猫ncies contra les dones i els feminicidis constitueixen la base d鈥檃questa commemoraci贸 des del moviment feminista arreu del m贸n. Les viol猫ncies contra les dones tenen un car脿cter estructural i, des de l鈥檃ny 2005, l鈥橭MS les considera un problema mundial de salut p煤blica. Per貌 les viol猫ncies no afecten de la mateixa manera totes les dones.

脡s el cas de les dones amb diversitat funcional, que pateixen almenys una doble discriminaci贸 inicial que es regeix pels mandats de la societat capacitista actual. Segons afirma Asunci贸n Pi茅 Balaguer, professora de Psicologia i Ci猫ncies de l鈥橢ducaci贸 a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), la viol猫ncia contra les dones amb discapacitat est脿 molt m茅s estesa que la viol猫ncia contra la resta de la poblaci贸. 鈥溍塻 invisibilitzada, normalitzada i multiplicada tant dins de les fam铆lies com de les institucions鈥, exposa. De fet, les dones amb discapacitat pateixen nivells m茅s alts de viol猫ncies, les quals es reprodueixen amb m茅s intensitat i freq眉猫ncia. Segons la Macroenquesta de viol猫ncia contra la dona elaborada pel govern espanyol l鈥檃ny 2019, el 20,7% de dones amb discapacitat van patir viol猫ncia f铆sica o sexual per part de la seua parella o exparella, enfront del 13,8% de les dones sense discapacitat.

L鈥檃ny 2019, el 20,7% de dones amb discapacitat van patir viol猫ncia f铆sica o sexual per part de la seua parella o exparella, enfront del 13,8% de les dones sense discapacitat

La diversitat funcional abra莽a moltes realitats. Hi ha persones sordes, cegues, amb mobilitats redu茂des, amb diversitats cognitives鈥 i es produeixen invisibilitzacions d鈥檜nes enfront de les altres. Tamb茅 茅s ben cert que dins del col路lectiu no hi ha unanimitat respecte als conceptes. Hi ha una col路lisi贸 de paradigmes entre la l貌gica del model hegem貌nic medicorehabilitador i la l貌gica del model social, proposat per les mateixes persones etiquetades com a discapacitades. Segons algunes expertes, el terme diversitat funcional fa valdre la diversitat en si mateixa, aix铆 com l鈥檈xist猫ncia d鈥檃ltes capacitats, i posa la dignitat al centre. Al mateix temps, agafa una perspectiva positiva, sense substituir l鈥檈tiqueta discapacitat, per貌 s铆 fent un canvi de mirada i de contingut, tal com explica la professora Pi茅. Altres expertes, com Laura Sanmiquel Molinero, del Departament de Psicologia Social de la Universitat Aut貌noma de Barcelona, defensen la denominaci贸 persona discapacitada, perqu猫 entenen que posa l鈥檃ccent en el fet que s贸n 鈥渄iscapacitades per part de l鈥檈ntorn f铆sic i social鈥.


Viol猫ncies m煤ltiples

La Fundaci贸 CERMI Dones afirma que l鈥檈xposici贸 m茅s gran a les viol猫ncies la sofreixen les dones i xiquetes amb discapacitat, i dins d鈥檃questes, les que tenen discapacitat intel路lectual, ja que 鈥渟uposa una major vulnerabilitat i exposici贸 a patir agressions, atacs i abusos鈥. Aix铆 mateix, tamb茅 constaten que una bona part de les viol猫ncies que pateixen aquestes dones no es donen nom茅s en l鈥櫭爉bit de la parella o l鈥檈xparella.

Les dones en situaci贸 de diversitat funcional no entren en els par脿metres de la 鈥榲iol猫ncia de g猫nere鈥, per tant, les viol猫ncies espec铆fiques que sofreixen no es tenen en compte en les enquestes i es reprodueix la invisibilitzaci贸 de les viol猫ncies

En un estudi en curs, Asunci贸n Pi茅 explica que pateixen viol猫ncies molt espec铆fiques, com restriccions de la medicaci贸, avortaments for莽osos, medicaci贸 for莽ada 鈥搗iol猫ncies f铆siques鈥, a茂llament for莽at, privaci贸 de llibertat 鈥搗iol猫ncies emocionals鈥, viol猫ncia obstr猫tica, la no adaptabilitat dels espais, l鈥檈sterilitzaci贸 for莽osa, explotaci贸 laboral, explotaci贸 en activitats dom猫stiques 鈥搗iol猫ncia econ貌mica鈥 o la negaci贸 de la provisi贸 de les cures b脿siques i amenaces entorn d鈥檃ix貌, quan per exemple els agressors s贸n els prove茂dors principals de cures. Soledad Arnau Ripoll茅s, activista feminista, sex貌loga, doctora en Filosofia i membre del Moviment de Vida Independent, hi afegeix tamb茅 la incapacitaci贸 legal sistem脿tica. Aquesta especificitat de la viol猫ncia comporta que les dones en situaci贸 de diversitat funcional no entren en els par脿metres de la viol猫ncia de g猫nere, per tant, les viol猫ncies espec铆fiques que sofreixen no es tenen en compte en les enquestes i es reprodueix la invisibilitzaci贸 de les viol猫ncies. De fet, la manca de dades sobre les viol猫ncies que pateixen les dones amb diversitat funcional tamb茅 reflecteix una discriminaci贸. En el millor dels casos, els informes introdueixen un apartat de 鈥渄ones amb discapacitat鈥, com en els dos estudis m茅s recents: l鈥橢nquesta de viol猫ncia masclista a Catalunya, elaborada per l鈥橧nstitut Catal脿 de la Dona (2016), i la Macroenquesta de viol猫ncia contra la dona.

La Convenci贸 Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat 鈥揹鈥檕bligat compliment a l鈥橢stat espanyol des de 2007, quan es va ratificar鈥 t茅 com a objectiu garantir l鈥檈xercici efectiu de tots els drets humans. La realitat, per貌, 茅s que es vulneren la major part dels articles. Per exemple, l鈥檃rticle 19 recull el dret a viure de forma independent i a ser inclosa en la comunitat. Tanmateix, les dones amb diversitat funcional pateixen el que s鈥檃nomena viol猫ncia institucional residencial, la qual, segons diverses expertes i activistes, comporta una abs猫ncia de vida privada, impossibilitat de triar qui manipula els seus cossos, ingressos psiqui脿trics for莽ats, contencions mec脿niques, no facilitaci贸 de les relacions sexuals dins de la resid猫ncia o restricci贸 de cridades i de la vida social.

Des dels col路lectius de no dones amb diversitat funcional defensen l鈥檃utoorganitzaci贸 com una de les mesures per canviar el paradigma actual

Soledad Arnau defensa que aquesta situaci贸 de paternalisme, silenci, sobreprotecci贸 i infantilisme dificulta el fet de poder superar eixa situaci贸 de depend猫ncia, 鈥渃om passa dins de la realitat institucional residencial鈥. L鈥檃ctivista feminista recorda que la majoria d鈥檜su脿ries de les resid猫ncies s贸n dones, les quals queden supeditades a les decisions que pren la instituci贸. 鈥淐om penses que podem denunciar en una situaci贸 com aquesta que els nostres cuidadors s贸n els generadors de viol猫ncies?鈥, es pregunta. I exigeix: 鈥淣ecessitem que la pol铆tica p煤blica social perseguisca la vida independent amb suports humans, amb assistents personals o int猫rpret de signes, per exemple鈥.


Viol猫ncies que no es denuncien

Pi茅 assegura que la discapacitat actua com un desactivador de credibilitat i, per tant, hi ha una tend猫ncia 鈥渁 no creure鈥, especialment a les dones que necessiten ajudes per a la comunicaci贸 i a les psiquiatritzades. En aquesta l铆nia, Johana Province, psic貌loga, racialitzada i amb diversitat funcional, defensa que 鈥渟鈥檋aurien de denunciar les viol猫ncies, com ho fan altres dones en altres casos, per貌 en general hi ha una indefensi贸 major de les dones amb diversitat funcional perqu猫 ens veiem rebutjades per part de la societat鈥. I afegeix: 鈥淭enim m茅s por i, finalment, no denunciem per no tornar a rebre una nova discriminaci贸 o viol猫ncia鈥. Isabel N煤帽ez, psic貌loga de la Unitat d鈥橧gualtat de la Universitat de Val猫ncia, matisa que la societat tampoc 鈥渄etecta les viol猫ncies鈥 i/o 鈥渘o les estem interpel路lant per facilitar que puguen denunciar鈥. En efecte, segons un estudi de la Xarxa Internacional de Dones amb Discapacitats, el 40% de les 245 dones amb discapacitats entrevistades havia experimentat ab煤s. El 12% d鈥檈lles havien sigut violades. No obstant aix貌, menys de la meitat d鈥檃quests casos van arribar a ser denunciats.

Yolanda Bernardino, del col路lectiu extremeny Plena inclusi贸 Azuaga, declara que, cada any, 鈥渄eu de cada 100 dones que s贸n assassinades per homes tenen discapacitat鈥. Per a la Fundaci贸 CERMI Dones, entitat referent de representaci贸, defensa i acci贸 de les dones amb diversitat funcional a escala estatal, aquestes dades 鈥渉an de fer reflexionar els responsables pol铆tics鈥. Per貌, lluny d鈥檃ix貌, el fet que es considere que la vida d鈥檜na persona discapacitada valga menys, segons explica Pi茅, comporta que la viol猫ncia no es considere tan greu, aix铆 com una disminuci贸 del possible sentiment de culpa de l鈥檃gressor i una resposta diferent de la que es dona amb la resta de dones i viol猫ncies, en dubtar sobre la veracitat del delicte i el valor d鈥檃quell cos malm猫s.

Les pol铆tiques defensades per les dones no est脿ndards

Des de la Federaci贸 d鈥橝ssociacions de Familiars i Persones amb Malaltia Mental d鈥橢uskadi (Fedeades), entenen que un dels factors m茅s importants per a la prevenci贸 i la protecci贸 de les viol猫ncies cap a les dones amb diversitat funcional seria disposar d鈥檜na xarxa de suport i participaci贸 social. Per contra, l鈥檈ndog脿mia i l鈥檃茂llament social, dins de resid猫ncies o de domicilis, s贸n factors agreujants en situacions de viol猫ncia.

La lluita pels drets civils de les dones amb diversitat funcional ve de molt enrere, per貌 no s鈥檋a explicat gaire. 鈥淢oltes de les associacions que treballen amb les persones amb discapacitat es queden en un cercle tancat. Aix貌 repercuteix directament en la indefensi贸, en la falta d鈥檃utoestima i de capacitat de les persones en situaci贸 de diversitat funcional鈥, comenta Province, qui defensa que les organitzacions haurien de canviar aquesta visi贸 i haurien de servir per a no caure en el victimisme. 鈥淟a discapacitat 茅s una part de nosaltres, no l鈥櫭簄ica. Ens cal l鈥檃utoorganitzaci贸 de nosaltres mateixes, espais propis que no ens infantilitzen i que ens apoderen鈥, rebla. Un exemple clar seria l鈥檃ssociaci贸 Dones No Est脿ndards de Barcelona, entitat referencial en l鈥櫭爉bit de la diversitat funcional i el feminisme formada per les mateixes dones amb diversitat funcional.

Tamb茅 defensen un canvi de paradigma i de mentalitat al voltant de la diversitat en el seu conjunt, a trav茅s de programes educatius o culturals inclusius

Les dones amb diversitat funcional veuen fonamental deixar d鈥檈ntendre la discapacitat com una cosa limitada i limitant i eixir del victimisme que acaba infantilitzant-les. 鈥淣ecessitem nous models. No hi ha dones amb diversitat funcional en pel路l铆cules o informatius ni es representen en la societat en general, i 茅s una manera m茅s de discriminaci贸鈥, defensa Province. Tamb茅 reclamen el compliment del Conveni d鈥橧stanbul, la legislaci贸 estatal vigent i les mesures del Pacte d鈥橢stat contra la Viol猫ncia de G猫nere, dotant-lo del pressupost necessari perqu猫 siga una realitat i no paper mullat. Segons Pi茅, es vulneren tots els acords internacionals als quals l鈥橢stat espanyol est脿 adherit.

Tamb茅 defensen un canvi de paradigma i de mentalitat al voltant de la diversitat en el seu conjunt, a trav茅s de programes educatius o culturals inclusius, els quals s鈥檋aurien de dissenyar des de les pol铆tiques socials i activar-los de manera transversal. Una altra demanda 茅s la institucionalitzaci贸 sistem脿tica i que les persones amb diversitat funcional puguen viure incloses en la comunitat, tal com diu l鈥檃rticle 19 de la Convenci贸 Internacional dels Drets Humans de les Nacions Unides. 鈥淣ecessitem conviure; que no hi haja taxis o busos especials, sin贸 que puguem entrar en tots els taxis, espais o autobusos, i que puguem ocupar-nos d鈥檕cupar altres llocs i 脿mbits de lluita; que no ens incapaciten i puguem prendre decisions lliurement. En definitiva, canviar l鈥檈nfocament capacitista al de drets humans鈥, exigeix Arnau.

Soledad Arnau aposta pels feminismes de i des de la diversitat funcional per a transformar discursos, per a crear un di脿leg amb altres feminismes

Les feministes de la diversitat, com Soledad Arnau, tamb茅 fan una crida a la resta del moviment feminista: 鈥淎 les campanyes contra les viol猫ncies masclistes, les dones diverses no hi som. La societat pensa que no soc autoritat moral per a explicar a les altres dones situacions degradants鈥. I continua: 鈥淪i jo isquera en una campanya de sensibilitzaci贸 o prevenci贸 de viol猫ncies, pensarien que 茅s una campanya nom茅s per a nosaltres, no per a totes les dones. Hi ha hagut uns feminismes cl脿ssics que no han arreplegat les exist猫ncies de dones no hegem貌niques com jo鈥.

Aquesta viol猫ncia 茅s resultat del capacitisme existent dins dels feminismes. Soledad aposta pels feminismes de i des de la diversitat funcional per a transformar discursos, per a crear un di脿leg amb altres feminismes i fer cam铆 de manera conjunta i compartida. 鈥淣osaltres no som una veu p煤blica, nom茅s estem vehiculades a trav茅s d鈥檃ssociacions. Mai hem eixit al carrer com a dones lliures amb veu pr貌pia鈥, denuncia. A m茅s a m茅s, la pres猫ncia de les dones en situaci贸 de diversitat funcional en determinades manifestacions o diades, com pot ser el 25 de novembre o el 8 de mar莽, i la lectura de manifestos l鈥檈ntenen com una instrumentalitzaci贸 i rentat de cara per part dels feminismes hegem貌nics. 鈥淯n exemple de la instrumentalitzaci贸 d鈥檃questes dones 茅s que per a la foto aparega una dona negra, una en cadira de rodes, per貌 despr茅s desapareixem del dia a dia. No volem ser representades, sin贸 una realitat on capiguem totes鈥, conclou Province.




Autor font: Directa.cat