Novembre 7, 2022
Per Direta
205 vistes

Un grup d’activistes de PAH catalanes pretenia ocupar la seu del PSC a Barcelona en resposta a la intenció dels socialistes de poder desallotjar en un màxim de 48 hores, però els Mossos d’Esquadra s’han avançat. Quan més d’un centenar de persones han arribat al número 191 del carrer Pallars, ja hi havia quatre furgonetes d’ARRO custodiant l’edifici i l’acció s’ha convertit en una protesta encapçalada per la pancarta “No permetrem que ens feu fora de casa”.

En el marc de la modificació de la llei orgànica 6/1985 d’eficiència del servei públic de Justícia, el PSOE proposa canvis en la Llei d’Enjudiciament Criminal (LECrim) per agilitzar els desnonaments. Concretament, els socialistes proposen introduir l’article 544 perquè en els processos relatius a violació de domicili o usurpació de béns immobles, el jutge “pugui acordar motivadament el desallotjament en el termini màxim de 48 hores” des de la petició a instància de part o des de la remissió de l’atestat policial. A més, l’esmena especifica que no sigui necessària la prestació de caució, és a dir, sense necessitat d’aportar la garantia de diners per al procediment judicial, si els ocupants de l’immoble no exhibeixen en el termini el títol jurídic que legitimi la permanència a l’immoble. L’esmena detalla que si existeixen persones en risc d’exclusió social o d’especial vulnerabilitat o una situació de risc o possible desemparament d’un menor, el jutge o tribunal ho comunicarà immediatament a l’entitat pública local o autonòmica competent.

El PSOE argumenta que la necessitat de modificar la llei per acabar amb “la controvèrsia” de l’article 13. Segons els socialistes, tot i que la majoria dels jutjats d’instrucció i audiència provincials entenen que la mesura cautela es pot acordar a l’empara de l’actual LECrim, especifica que “alguns òrgans judicials rebutgen tal possibilitat, per considerar que no aprecia un perill de demora suficient que exigeixi una intervenció immediata ni existeix un greu perjudici, derivat de l’endarreriment en l’execució del desallotjament.

Concretament, els socialistes proposen introduir l’article 544 perquè en els processos relatius a violació de domicili o usurpació de béns immobles, el jutge “pugui acordar motivadament el desallotjament en el termini màxim de 48 hores” des de la petició a instància de part o des de la remissió de l’atestat policial

Per a les PAH catalanes, aquesta mesura “facilita que grans tenidors puguin fer fora fàcilment a famílies vulnerables i saltar-se l’obligació de fer-los lloguer social segons la llei catalana antidesnonaments”. Amb l’acció d’avui pretenen que el PSOE retiri la proposta i en tiri endavant altres que donin resposta a la crisi d’habitacional. Les activistes denuncien que proposin legislar “a partir d’un relat promogut per la ultradreta”, que les dades demostren que és fals. Segons un informe de l’Ajuntament de Barcelona, a la ciutat les ocupacions han disminuït entre 2019 i 2021 i tres quartes parts són en propietats de grans tenidors (a partir de deu immobles).

El passat mes de maig, l’Associació de Municipis de l’Arc Metropolità de Barcelona -la majoria governats pel PSC- va reclamar una reforma de la llei estatal per donar més cobertura a l’actuació policial, l’enduriment del Codi Penal, la creació de jutjats especialitzats i un pla policial especial contra les màfies per “erradicar les ocupacions d’habitatges que provoquen conflictes veïnals i que formen part d’entorns delinqüencials”. Les PAH ja van respondre amb una campanya contra el que consideren una “criminalització de les famílies que ocupen”.

De fet, el passat mes de setembre, qui aleshores era consellera de Justícia, Lourdes Ciuró i Buldó, i la consellera de Drets Socials, Violant Cervera i Gòdia, van presentar canvis legislatius per «lluita contra les ocupacions il·legals d’immobles amb caràcter delinqüencial que són propietat de grans tenidors, i que alteren greument la convivència a més de generar alarma social». Els canvis pretenen dotar els ajuntaments i les comunitats de propietaris d’instruments per actuar, quan la propietat no ho faci i passa per la modificació del Codi Civil català.




Autor font: Directa.cat