Novembre 21, 2021
Per Indymedia Barcelona
243 vistes


A l鈥檃cte d鈥檋omenatge a les lluitadores llibert脿ries del 36, del 20 de Novembre d鈥檃quest any al Cementiri de Montjuic, un dels ponents va afirmar que Les organitzacions espec铆fiques han d鈥櫭﹕ser el tronc del moviment llibertari. No puc estar m茅s en desacord amb aquesta afirmaci贸. Em porta a la mem貌ria l鈥檃rticle del sindicalista revolucionari i comunista llibertari holand猫s Christiaan Cornelissen, publicat a Orto l鈥檃ny 1933, El Comunismo Libertario y el R茅gimen de Transici贸n on afirmava el seg眉ent:

Si los pol铆ticos, o las agrupaciones anarquistas como tales, intervienen eficazmente en la producci贸n solo conducir谩n a una dictadura y a una tiran铆a social, de las cuales el r茅gimen bolchevique en Rusia y el r茅gimen fascista en Italia ofrecen dos tristes ejemplos.

Es podria argumentar aqu铆 que no vaig entendre b茅 l鈥檈xpressi贸 i que el company no es referia, pr貌piament, a l鈥檕rganitzaci贸 de l鈥檈conomia per貌 jo per tronc entenc la base de la que en surten les branques i aquesta met脿fora no pot voler dir altra cosa que un moviment estructurat al voltant d鈥檜na organitzaci贸 pol铆tica amb una narrativa general de la societat, i els seus diferents ap猫ndixs, que com a corretges de transmissi贸 n鈥檃plicarien les seves concepcions per no estar en coneixement d鈥檃questa narrativa general. La concepci贸 que pot subjaure aqu铆 茅s la de la del Partit Socialista Revolucionari An脿rquic de Malatesta i el rebuig impl铆cit a l鈥檃narcosindicalisme, com a hibridaci贸 pol铆tico-sindical, de cara a defensar un sindicalisme m茅s neutre ideol貌gicament on hi conviurien diferents tend猫ncies, entre elles, la llibert脿ria.

A l鈥檃narco-sindicat, al que estic afiliat, sempre s鈥檋a defensat una visi贸 molt cr铆tica amb les organitzacions espec铆fiques de l鈥檃narquisme. Es tendeix a pensar que la CNT no les necessita perqu猫, a l鈥櫭﹕ser una organitzaci贸 amb una finalitat revolucion脿ria, pot sobrepassar el marc habitual d鈥檌ntervenci贸 d鈥檜n sindicat i tenir un discurs pol铆tic propi. Aix铆 sempre que s鈥檋a pogut, a part de l鈥檃ctivitat pr貌piament sindical, s鈥檋a participat en totes les mobilitzacions socials del municipi i tamb茅 s鈥檋a discutit obertament sobre q眉estions m茅s te貌riques o ideol貌giques. Suposo que els defensors de l鈥檃narquisme especifista (segons el model de Malatesta) argumentaran que un sindicat no 茅s un grup anarquista i que aquesta actitud nom茅s pot apartar als treballadors, amb altres concepcions pol铆tiques, de l鈥檕rganitzaci贸.

Personalment, penso que no 茅s aix铆 per regla general: pot ser que sigui cert per minories obreres m茅s polititzades per貌, en un inici, als treballadors no els importa tant, crec, la ideologia del sindicat sin贸 que sigui una eina 煤til per defensar els seus drets. Posteriorment, poden anar-se acostant a l鈥檃narquisme, en conseq眉猫ncia, i, de fet, aquesta visi贸 m茅s instrumental del sindicat com a mitj脿 per difondre les idees llibert脿ries entre el proletariat 茅s el plantejament cl脿ssic de l鈥檃narcosindicalisme. Al meu entendre, no 茅s que l鈥檃narquisme espec铆fic no existeixi dins de l鈥檃narco-sindicat, o dins de la concepci贸 que en defensem nosaltres, sin贸 que s鈥檋i troba de manera difusa i informal entre els seus militants m茅s destacats. 脡s cert que aix貌, a vegades, pot generar situacions peculiars quan algun company (qui ha entrat m茅s per q眉estions laborals que ideol貌giques) es sorpr猫n de la promoci贸 de certes accions o debats no espec铆ficament sindicals.

Per貌 les explicacions que s鈥檋an de fer, que a vegades poden alentir l鈥檃ctivitat, s贸n un petit preu que paguem gustosament a fi de que el sindicat tingui la seva pr貌pia l铆nia pol铆tica (ho poso en cursiva ja que alguns companys no s贸n massa partidaris de l鈥櫭簊 d鈥檃quest terme) que li permet mantenir gelosament la seva independ猫ncia incl煤s en el nivell ideol貌gic que no 茅s qualsevol. La grandesa de l鈥檃narcosindicalisme, al meu entendre, 茅s que rebutja aquesta concepci贸 separada de la pol铆tica ja que ent茅n que, si es vol fer efectiva la m脿xima L鈥檈mancipaci贸 dels treballadors ha de ser obra dels treballadors mateixos, les seves organitzacions de combat no poden dependre de concepcions ideol貌giques importades d鈥檃ltres espais formats, en nombroses ocasions, per una intel路lectualitat que, al meu entendre, tindria una activitat m茅s profitosa si treball茅s, majorit脿riament, des de dins dels sindicats, alhora d鈥檈laborar discurs, i no tant en certs espais en els que es pot caure en una retroalimentaci贸 de l鈥檈ndog脿mia ideol貌gica.

Una vegada dit aix貌, hi pot haver qui pugu铆 pensar que el que s鈥檈st脿 defensant aqu铆 茅s inviable ja que plantejar certes discussions a companys que no tenen perqu猫 estar-hi interessats de bones a primeres pot generar cert rebuig. En aquest sentit, penso que, en tot cas, aix貌 ha d鈥檌mplicar un esfor莽 per la nostra part de fer-nos entendre: tasca que pot preparar-se amb antelaci贸 agrupant-nos per afinitats. Resumint: el plantejament de l鈥檃narco-sindicalisme que, alguns anarquistes a la llarga potser voldrien liquidar com a forma organitzativa, es basa en una cr铆tica des de l鈥檃uto-didactisme obrer a aquella vella idea marxista i leninista de que la consci猫ncia revolucion脿ria havia de ser importada a la classe treballadora des de fora d鈥檃questa ja que per ella mateixa nom茅s era capa莽 de mantenir posicions reformistes.

La fusi贸 del sindicalisme revolucionari i l鈥檃narquisme, al meu entendre, significa que aquesta consci猫ncia revolucion脿ria s鈥檃dquireix des de dins de la mateixa classe quan els sectors m茅s conscients d鈥檃questa entenen que importar concepcions ideol貌giques des d鈥檌nst脿ncies exteriors al sindicat nom茅s pot generar suspic脿cies entre els treballadors.

Alma ap谩trida

Bibliografia

CORNELISSEN, CHRISTIAN El Comunismo Libertario y el R茅gimen de Transici贸n Biblioteca Orto. Valencia, 1933. Versi贸n espa帽ola de E. Mu帽iz en El Comunismo Libertario y el R茅gimen de Transici贸n y Otros Escritos Anarquismo en PDF, septiembre de 2021. P脿gines 21 i 22.




Autor font: Barcelona.indymedia.org