Febrer 14, 2021
Per Nord-Estl Libertari
212 vistes

La cacera de les pancartes per les Juntes Electorals de Zona  

Les Juntes Electorals de Zona van prohibir cartells i actes de suport als presos polítics per les 177 denúncies d’Impulso Ciudadano, Ciutadans i Vox 

A Ripoll van fer retirar la paraula “Democràcia”  

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gironès, comtat de Girona) 13/02/2021.- Llegim al diari El Punt Avui que les diverses Juntes Electorals de Zona i Central, uns organismes jeràrquics de l’administració electoral formades per magistrats, juristes o catedràtics de dret que han de garantir els principis d’objectivitat, respecte als principis d’igualtat o transparència als comicis, han agafat molt protagonisme i, probablement, han arribat al punt màxim de visibilitat amb la pandèmia de covid-19 a l’hora de resoldre qüestions relacionades amb el dispositiu extraordinari que ha generat, però han tingut un protagonisme sostingut al Principat de Catalunya des de l’empresonament de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez el 2017 i la proliferació de llaços grocs de totes formes i mides arreu reivindicant la seva posada en llibertat, que va anar en augment quan van entrar a la presó la resta d’independentistes. Va ser el PSC qui va fer la queixa a la Junta Electoral Central (JEC), que el va prohibir als membres de les meses, apoderats i interventors, i des d’aleshores la persecució de llaços, pancartes i actes de suport als presos polítics no ha parat de créixer. 

Un dels moments àlgids de la JEC va ser el 2019 per la denúncia de Ciutadans, just abans de les eleccions legislatives espanyoles, l’abril del 2019, per la pancarta a la Generalitat de Llibertat presos polítics i exiliats, que acompanyava un llaç groc i que el president Quim Torra es va negar a retirar. El resultat final, la seva inhabilitació el 28 de setembre passat, que ha desembocat en aquestes eleccions; uns comicis en què les juntes electorals de zona estan requerint Ajuntaments, Consells Comarcals i entitats a retirar tota simbologia de suport als presos polítics, gairebé sempre a instàncies de Vox, Ciutadans i l’associació Impulso Ciudadano, l’entitat que va presentar el recurs al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra el president Quin Torra el juliol del 2019 per l’afer de la pancarta, i que també va recórrer contra l’últim decret del govern, que volia suspendre aquests comicis del 14-F per l’evolució de la pandèmia. 

177 denúncies 

Aquesta entitat, propera a Ciutadans, va iniciar el 12 de gener la campanya Sin trampas per denunciar a les Juntes Electorals de Zona el que consideren símbols partidistes i van presentar 177 denúncies amb fotografies d’edificis i espais públics: 97 a la demarcació de Barcelona; 57, a la de Girona; 15, a la de Lleida, i 8, a la de Tarragona. La mateixa entitat espanyolista explica que la resposta de les Juntes Electorals de Zona no va ser homogènia i sol·licitava un protocol únic. Algunes van aplicar el que va dictaminar la JEC i ho van notificar als alcaldes, la Policia Municipal o els Mossos; d’altres, com ara la de Berga o la de Figueres, van fer el requeriment d’ofici a tots els ajuntaments perquè retiressin aquesta simbologia, i es queixaven que en les de Vic o Olot no havien fet res, en la data del 5 de febrer. En qualsevol cas, informaven que en 90 municipis les Juntes Electorals de Zona n’havien demanat la retirada i destacava les d’Amer, poble de l’expresident Carles Puigdemont (JxCat), i de la Roca del Vallès, d’on va ser alcalde pel PSC Salvador Illa. Un cop acabi la campanya espanyolista, l’entitat té previst fer un informe d’anàlisi per enviar a les institucions de l’Estat i a la Comissió de Venècia del Consell d’Europa, que assisteix i aconsella estats en afers constitucionals. 

La majoria d’actuacions han estat per fer retirar pancartes a Tarragona (on s’havia tornat a penjar circumstancialment els dies que la cita electoral havia passat al 30-M), Lleida, Figueres, Llavaneres, Reus, Palamós, Celrà i un llarg degoteig –encara abans-d’ahir mateix ho anunciava, per exemple, l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí–.  

Rectificació 

En alguns casos la decisió s’ha recorregut en contra sense èxit i en d’altres, com a Sant Joan de Vilatorrada, sí que ha fructificat després que el govern municipal (Alternativa per Sant Joan i el PSC) retirés estelades penjades en uns fanals per ordre de la Junta Electoral de Zona, a denúncia de Ciutadans. Arran del recurs de les formacions independentistes, l’òrgan electoral va rectificar perquè les estelades “en realitat han estat posades en fanals i llocs atribuïts pel mateix Ajuntament a les forces polítiques“, deia la resolució. 

Un altre cas sorprenent va tenir lloc a Ripoll, on van demanar de retirar una pancarta de la façana de l’ajuntament amb la paraula ‘Democràcia‘, perquè per la forma i els colors “representa una simbologia associada a una formació política“. A Sant Cugat del Vallès van optar per girar la pancarta, com van fer en les legislatives espanyoles del 2019, però la queixa de Ciutadans va provocar una resolució de la Junta Electoral de Zona i al final van acabar traient-la. 

L’ANC desobeeix 

Les mobilitzacions de l’ANC han estat aquesta campanya l’altra gran diana de les juntes electorals, que en canvi en permeten una avui al matí del sindicat policial Jusapol contra el que entenen com a abandonament del Govern i per denunciar “un clima d’odi i atacs” contra ells. 

L’ANC ja va deixar clar fa mesos que no aniria a favor de cap partit en concret, però sí que ha demanat el vot genèricament per a les llistes independentistes, i a més ha continuat organitzant accions i concentracions per denunciar la repressió de l’independentisme i l’existència de presos i exiliats polítics. Com que la llei marca que s’han de notificar abans –tot i que no sempre passa, especialment en municipis petits–, moltes han estat prohibides d’ofici per les juntes electorals, adduint que no eren permeses en època electoral. En la major part dels casos, però, l’entitat les ha fet igualment. “Ens han prohibit exercir drets humans, com ara el nostre dret a la manifestació i a la protesta cívica i pacífica, i nosaltres ens rebel·lem contra aquest fet; les concentracions es continuaran fent i nosaltres hi donarem ple suport“, deixava clar el vicepresident de l’entitat, David Fernàndez, després de presentar mitja dotzena de recursos contenciosos administratius al TSJC per vulneració del dret a reunió. Dimarts va rebre la primera resposta per requerir-li formalitats que no havia complert en la presentació, un fet que n’allargarà probablement la resolució ja no tan sols fins passat l’acte, sinó fins passades les eleccions. De fet, lamenten que en algun cas la prohibició els hagi arribat poques hores abans, sense donar-los temps ni a poder presentar recurs. 

La Junta Electoral de Zona no fa prohibicions generalitzades, sinó d’actes en particular“, expliquen fonts internes consultades. Des del 28 de gener i fins dimarts se’n van suspendre almenys 17 arreu (a Vilanova i la Geltrú, Torelló, Corbera de Llobregat, Sant Joan Despí, Arenys de Munt, Cardedeu, Mataró, Vic i Sant Fost de Campsentelles, a més de diversos a Barcelona: al Fort Pienc, Sants, Gràcia i la Meridiana). A tot això, cal sumar, a petició de Ciutadans, la prohibició d’exhibir una pancarta al pont de Pedra de Girona en què es demanava el vot per a partits independentistes. Van complir l’ordre movent-la a altres espais o municipis, com també van fer a Badalona, aquí a exigències de l’Ajuntament. De fet, creuen que, tot al contrari del que pretenia, la prohibició ha animat a fer que l’acció s’hagi reproduït en molts municipis. La presidenta, Elisenda Paluzie, confirmava que la campanya “per fomentar el vot” continuava fins ahir divendres. A l’ANC reivindiquen que el dret a manifestació passa al davant, tot i que admeten que podrien ser acusats de desobediència i afirmen estar disposats a assumir el càstig, que segons ells no hauria de passar de sancions econòmiques lleus. 




Autor font: Nordestllibertari.blogspot.com