Setembre 25, 2021
Per El Pratl Libertari
275 vistes


«Pocs projectes populars compostos únicament de persones voluntàries i movent-se al marge de qualsevol subvenció, poden presumir de 25 anys de continuïtat i d’abastar diverses generacions. Aquest és el cas de les Festes Majors Alternatives del Prat. Us expliquem la seva història».

La història de les Festes Majors Alternatives començava l’any 1996. El projecte va sorgir a partir de l’oportunitat de compra d’una carpa metàl·lica de fira de segona mà a un preu molt assequible per part dels membres del KOP ‘Les Cases d’en Puig’, el primer Centre Social que va tenir el Prat, okupat l’any 1994 i fundat dos anys abans de les primeres festes alternatives.

Fins a mitjans de la dècada dels 90 la Fira del Prat tenia lloc tradicionalment als descampats de la zona a tocar del riu, a prop del que avui seria la Capsa. Per aquells anys les alternatives, un model que unia festes populars i reivindicació, començava a experimentar un notable creixement arreu dels països catalans.

La idea d’unir festa i reivindicació no era pas nova ni original. Molts joves que havien viatjat per les festes majors de diversos municipis d’Euskal Herria coneixien el model de les txosnas on diversos col·lectius i entitats, especialment de l’entorn de l’esquerra abertzale, s’agrupaven per oferir espectacles.

En els anys previs a les alternatives al Prat també hi havia existit el precedent del xiringuito del sindicat CNT que durant diversos anys va estar present a la Fira.

Tornant a les alternatives, la celebració d’aquella 1a edició presentaria una característica que també es repetiria durant molts anys pel que fa als concerts, que es dividien en tres blocs: una nit dedicada als grups pratencs, una altre a ritmes més propers al ska i al reggae, o el que es coneix més popularment com pantxangueo i un dissabte dedicat als ritmes més durs i contundents, des del punk rock al metal.

La segona edició de 1997, va dividir-se en 5 dies d’activitats programades. En l’apartat d’actuacions musicals destacar l’actuació d’un grup llavors totalment desconegut i que posteriorment faria el salt als grans concerts i festivals: Dusminguet. Seria la primera de les bandes de les alternatives que faria el salt a ser coneguda per un públic més o menys ampli.

Entre finals dels 90 i principis dels 2000 els circuits de concerts formats per les diverses alternatives i els centres socials okupats dels diferents municipis, van proporcionar als grups novells una important plataforma per donar-se a conèixer abans de fer el salt als circuits més comercials; i les alternatives del Prat, com hem vist abans, no serien pas cap excepció.

Una alternativa pensada pel jovent

Dels primers anys quedaria en no res, el projecte d’aplegar el jovent en un espai alternatiu, amb la participació conjunta del KOP i els diversos xiringuitos que agrupaven diversos caus i entitats amb un important component juvenil.

Amb el canvi d’ubicació, primer al Sagnier i després al costat de la Damm, la presència de les entitats a la fira s’aniria reduint significativament, agafant cada cop més protagonisme els xiringuitos pertanyents als partits polítics, de manera similar com ha passat per exemple per Sant Jordi a la plaça de la Vila.

Tornant a les alternatives, l’any 98 el cartell de la 3a edició presentava al personatge de Gargamel com a un antiheroi lluitant contra “els pitufos”. La il·lustració del cartell no era casual: dos mesos abans la Policia Municipal havia procedit a desallotjar per la força el KOP ‘Les Cases d’en Puig’.

Una altra de les característiques de les alternatives que va esdevenir tradició va ser la tarda de diumenge, enfocada a les arts escèniques i a un públic familiar.

Durant l’edició de l’any 99, el desviament del riu Llobregat i el Pla Delta signat un any abans van esdevenir la temàtica protagonista d’aquelles festes. La defensa del Delta en concret, és un tema que ha estat recurrent al llarg d’aquest 25 anys. L’organització de festes per la seva part, es va traslladar al KOP “El Jaleo”, un espai okupat aquell mateix mes de setembre i que pasaria a esdevenir el referent del moviment okupa al Prat desprès de la desaparició del KOP ‘Les Cases d’en Puig’.

L’organització de les alternatives passa a la Xarxa per l’Abolició del Deute Extern

Per a les Festes Alternatives l’any 2000 va suposar eixamplar considerablement la seva base social amb la incorporació al projecte de la Xarxa Local per la Abolició del Deute Extern, una coordinadora formada per les persones provinents de diversos col·lectius i entitats que mesos abans havien organitzat la Consulta Social sobre el deute extern. A El Prat, d’altra banda, ja no hi havia cap centre social okupat després del desallotjament del KOP, ‘El Jaleo’ i algun altre intent més d’okupació.

Als anys 2001 i 2002 les referències al moviment d’okupació desapareixen pràcticament dels cartells encara que la reivindicació de l’okupació seguiria viva en forma d’algunes pancartes penjades al xiringuito que reivindicaven el moviment que havia donat origen a les alternatives.

A la 8a edició, el cartell va adoptar el nom Festajadas Alternatives, procedint a escurçar el nom i perdent el complement Major. L’okupació tornaria altre cop a la primera fila de les reivindicacions de les alternatives a finals de 2002 arran de l’okupació del CSO Monmari i posteriorment del KOP ‘Alta Tensió’, el més emblemàtic dels centres socials pratencs que ha tingut el Prat fins ara.

Les festes majors amb el pas dels anys s’anaren reduint també de dies, dels 5 dies inicials dels primers anys, l’any 2003 va passar-se a reduir-se a 4 i posteriorment a 3, l’any 2006.

L’arribada de l’any 2009 va suposar un any d’inflexió per a les festes. Les alternatives abandonaven la Fira en un context marcat per l’amenaça de desallotjament del KOP Alta Tensió. Aquell any el xiringuito de festes s’aixecaria al bell mig del pati d’entrada del KOP.

També fou el primer any en que es va celebrar una activitat que acabaria esdevenir tradicional, el Cercatasques Antifeixista, organitzat per la plataforma ‘Esborrem el feixisme’ per reclamar la desaparició dels carrers dedicats a personalitats relacionades amb la dictadura franquista al Prat.

Les alternatives adopten l’adjectiu ‘populars’

L’any 2010, l’entrada de nous voluntaris i la consolidació del relleu generacional, van suposar per les alternatives un replantejament del model de festes. S’abandonava definitivament l’epítet Festejadas i es va adoptar l’adjectiu populars al costat d’alternatives. Les festes també van fer un esforç per descentralitzar les activitats en diferents punts del municipi i es donaria pas al tradicional dinar popular a la font del Gall, traslladant-se els concerts i actes més multitudinaris al escenari del Skate Park.

L’edició del 2011 també representaria la presentació en el marc de les alternatives d’una nova colla de cultura popular, la Colla Dansaire Picacrestes.

Ja sense cap centre social de referència, l’okupació aniria abandonant la primera fila dels eixos reivindicatius i s’adoptarien temes més populars com per exemple la crisi econòmica o les retallades, protagonistes indiscutibles d’aquell 2011. El cartell de les festes aquella edició s’anunciaria simplement com Festes Populars. Després d’aquell període de transició, les festes adquirien l’any següent el nom que ha imperat fins avui sense canvis: Festes Populars i Alternatives.

Els plans del magnat Sheldon Adelson per construïr un macrocasino al Delta de Llobregat marcaren definitivament l’edició de 2012. L’any següent estaria marcat per l’enfrontament dels organitzadors amb l’ajuntament davant la negativa d’aquest a concedir el canvi d’ubicació de l’Skate Park a la plaça del pintor Grau Sala. La nit de divendres d’aquella edició, els organitzadors decidiren iniciar un pols amb l’ajutament i traslladar, tot i la manca de qualsevol permís, la celebració a plaça citada anteriorment.

L’any 2014 fou l’any de l’okupació del CELL. El moviment okupa recuperava la seva presència al Prat i lògicament també a l’organització de les Festes Populars Alternatives, però ja sense el protagonisme omnipresent d’altres edicions. La participació de la programació d’aquelles festes va comptar amb la presència dels Castellers del Prat o Picacrestes, amb la intenció de reforçar la presència de la cultura popular a les alternatives.

Recuperar la festa major d’estiu: una idea frustrada

Aquell any també va significar l’intent frustrat de fer un salt endavant des de la comissió de Festes Alternatives amb la idea de recuperar la festa major d’estiu del Prat. La no obtenció dels permisos corresponents va frustrar el projecte, però l’any següent va poder-se presentar finalment la que va ser anomenada com La Festa de la Sega i del Batre, amb la participació conjunta de la comissió de Festes Populars i Alternatives amb caus i esplais com l’Anton Vila, el Conxita Busquets, colles de cultura popular com Picacrestes, Castellers i els Diables del Prat o l’AJP i la Cooperativa de consum agroecològic ‘Cals Carxofa’. La idea de recuperar la festa major d’estiu però, no assoliria la projecció desitjada i no es mantindria en el temps degut principalment a l’important dèficit econòmic assolit que impediria consolidar el projecte en els següents anys.

Les edicions de 2015 i 2016 representarien la incorporació a la programació de festes de ‘La nit de dones’ dels divendres, pensada com una oportunitat visibilitzar als escenaris a grups musicals formats per dones. En aquell marc van actuar per primera vegada a El Prat, entre altres,  les Balcan Paradise Orquesta. Relacionat amb la qüestió de genere les alternatives serien tambè pioneres amb l’elaboració d’un protocol per tractar les agresions sexistes a les festes populars.

Dintre de la programació de 2016 també destacaria l’estrena de la Colla Bastonera del Prat durant el vermut de la Font del Gall.

Marcats per la crisis

L’any 2016 suposaria l’explosió d’una crisi larvada a les alternatives per la manca de relleu: un nucli de voluntaris molt important de festes va expressar obertament la seva intenció de participar per darrer any de festes i donar per liquidat el projecte.

Tot i les condicions adverses i la important reducció del nombre de voluntaris, les festes de 2017 van celebrar-se igualment, però la quantitat i qualitat de la programació de festes es van veure inevitablement ressentides. Es van mantenir el Cercatasques de divendres organitzat per la campanya Esborrem el feixisme, el dinar de festes de la Font del Gall organitzat pel CDR, i el gruix de la comissió de festes va decidir centrar els seus esforços en el concert de dissabte i en facilitar infraestructura als col·lectius col·laboradors, mentre La Llavor entrava en escena i assumia una nit de PD’s al Casal en substitució de la nit de dones del Skate Park.

L’edició de 2018 i 2019 va consolidar aquest nou model assumint des de l’autocrítica que la sobrecàrrega de treball d’altres edicions havia contribuït a cremar a moltes de les persones voluntàries que participaven del projecte.

L’any 2020 esclatava la crisi sanitària i les festes, per primer cop després de 24 edicions, no se celebrarien. Aquest 2021 tornen, encara que sigui en versió reduïda, i els seus organitzadors han vist frustrades moltes de les idees inicials per la denegació dels permisos corresponents que ha obligat als organitzadors a abandonar el carrer i cercar el refugi al Casal la Llavor.




Autor font: Elpratllibertari.cat